Passen dos minuts, són d'un quart d'onze del matí,
aquest matí de Tarragona Ràdio, aquest matí de dijous.
Com us anunciàvem fa un moment en el sumari,
continuem amb el cicle d'entrevistes polítiques
que estem realitzant des de principis de setmana
amb els tinents d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona.
Tinents d'alcalde, fruit de la Constitució del nou Ajuntament
el passat dissabte.
Avui volem parlar amb la tinent d'alcalde
responsable de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona,
la senyora Maria Mercè Martorell.
Senyora Martorell, bon dia.
Amb la senyora Martorell repassarem prioritats i objectius de futur
en aquesta àrea de patrimoni després d'un mandat municipal,
l'anterior en el que la ciutat de Tarragona
va ser declarada justament Patrimoni de la Humanitat
per part de l'Organisme Internacional de l'UNESCO.
Després del nomenament, aconseguit justament en l'anterior mandat,
queda molta feina per fer en matèria de patrimoni, senyora Martorell?
Moltíssima, moltíssima.
A veure, dels tres anys i mig últims,
que es van estar treballant amb l'anterior mandat,
el primer va ser un any que es va treballar contra el relotge
per tirar endavant aquella candidatura,
que havia tingut molts problemes,
que com recordareu i recordaran tots els que ens escoltin,
s'havia tingut que retirar en dues vocacions,
i per tant, que portava cinc anys anant donant toms entre Tarragona i l'UNESCO,
el Centre del Patrimoni Mundial, i el Centre de Patrimoni Mundial i Tarragona.
Per tant, el pacte es va signar el 13 de desembre de l'any 99
i el 30 de novembre de l'any 2000, és a dir, menys d'un any,
es va obtenir la declaració.
Va ser qüestió de tota la feina que ja es havia fet amb anterioritat,
reconduir-la, intentar treure tots els obstacles que hi havia en el camí
per arribar a obtenir aquesta declaració i, per tant, es va obtenir.
Per tant, aquest primer any del mandat va estar realment dedicat
a el que era aquesta declaració,
perquè consideràvem que era el principal element del nostre patrimoni,
de la difusió, de la conservació i de la potenciació.
Després va haver-hi el segon any d'aquests tres anys i mig,
que va ser una miqueta estar allò a l'ull de l'huracan,
perquè semblava que el fet d'haver estat declarat a l'encendemà
ja tenia que donar resultats, com si fos una vereta màgica,
i, per tant, tothom estava pendent de quin resultat
tindria la declaració, quin resultat en visites,
quin resultat en promoció, quin resultat en potenciació exterior, etc.
Després es va veure que, efectivament, que les visites,
que tot anava funcionant, però que no era una cosa d'un any,
tal com nosaltres vam dir des del primer moment,
des que vam arribar d'Austràlia,
sinó que era un treball de molt més anys.
I, per tant, l'últim any i mig, jo diria que ha sigut el que s'ha pogut
treballar amb una més important planificació.
Jo no diria tranquil·litat, perquè el tema del patrimoni
és un tema que, com que ni que sigui arqueologia,
sembla que aquesta arqueologia nostra, i el realment l'intenta així,
és estar viva, és una arqueologia que cada dia surt de noves restes,
cada dia s'han de fer noves intervencions,
cada dia van apareixent trossos d'aquest arqueolòs que és la nostra història,
especialment la història romana, però tota la història en general de la ciutat,
i Barrotana ha sigut potser la que s'ha pogut treballar més bé.
Això vol dir que, si podem treballar aquests quatre anys d'aquest segon mandat,
que ara comencem, doncs sens dubte hi haurà moltíssimes coses
que s'han començat amb aquest mandat anterior,
i que, per evidents raons, és impossible.
L'altre dia veia l'alcaldessa de Valls, la Dolors Batalla,
que deia que havia fet una planificació vuit anys,
perquè hi ha moltes coses que en quatre és impossible fer-les.
Doncs una miqueta aquest ha sigut el motiu,
aquesta ha sigut la fonamentació de repartir carteres,
d'una sèrie de qüestions,
i que a partir d'aquest moment es volen el fruit de coses que s'han fet,
n'hi ha altres que van lligades amb algunes que s'han fet
i que es podran dur a terme,
i per tant, és senzillament anar seguint amb moltíssima feina,
però passant-hi en un estadi de segones fases
de moltes obres que ja estan començades,
terceres d'altres, primeres d'algunes
amb les que no s'ha pogut començar, etcètera.
Parlem doncs d'aquest futur més immediat,
d'algunes obres de recuperació,
algunes ja s'han fet,
i parlarem, per tant, del futur de les previsions
de cara als propers anys.
Podem començar, per exemple, aquest recorregut de l'amfiteatre,
on hi ha hagut una intervenció importantíssima
i que els tarragonins s'han pogut veure,
però que em sembla que encara ha de continuar,
és a dir, no s'ha acabat aquí.
Què s'ha de fer a l'amfiteatre?
Bé, a l'amfiteatre queda la segona i la tercera fase,
de fet, de la segona i inclús de la tercera
hi ha algunes partides que ja es van fer a la primera,
degut a que, com que l'amfiteatre va estar tancat
vuit mesos,
quasi una miqueta més, nou mesos,
va estar tancat per les obres,
doncs el que va passar és que moltes partides
que en principi haguessin hagut d'executar-se
en segones i terceres fases
es van adelantar.
Però encara queda tota...
a part d'aquestes poquetes partides
queda tota la segona
i tota la tercera fase que suposa una intervenció
en les grades originals,
més originals de l'amfiteatre,
que són les que donen directament a mar,
una...
tot el que és una intervenció
amb el...
amb el que són les voltes
que sustenten aquestes grades,
que hi van haver unes intervencions
en els seus dies als anys 70, als anys 80,
i que avui en dia s'han de tornar a substituir.
Després, a més a més,
hi ha tota la intervenció museística,
és a dir, s'han de museïzar
i per tant s'han d'adequar
el que són les voltes
que estan a sota de les grades
just per al lloc on entrem
a l'arena del circ,
és a dir, mirant el mar a la dreta,
i a part d'això
hi ha l'última de les fases
que ja seria la intervenció
amb el que són les foses,
és a dir, la cobertura,
la recuperació d'un munt de càrregues
tal com funcionava en època romana
i el fet que les foses puguin servir,
doncs, ells les tenien per un ús,
per un ús a l'hora de circular
per sota de l'amfiteatre,
de pujar a l'halena, etcètera, etcètera.
Nosaltres creiem que s'ha d'utilitzar
com un espai més del propi monument,
un museu del propi monument,
on pugui haver-hi des d'una projecció
d'un audiovisual, amb molts elements,
i sobretot una cosa molt important,
que és que ara nosaltres tenim
l'arena partida per les pròpies foses
i per tant, a l'hora de fer espectacles,
imaginem-se, per exemple,
l'espectacle dels gladiadors d'Ardim i Candi,
doncs, tenen que fer-se
o un quart d'arena
o l'altre quart d'arena.
Si aquestes fosses estan cobertes
tal com estaven en època romana,
per tant, no és res, cap intervenció
alien al propi monument,
sinó és que deixar-lo com estava,
ens permet que més de mitja arena
estigui disponible
per poder-hi fer activitats.
Ja sabem que a l'altra meitat
hi tenim la Basílica Paleocristiana
i la posterior Iglesia Romàrica del Miracle.
Això, l'amfiteatre,
saltem el cirpratori.
En aquest conjunt,
segurament també el més emblemàtic
pel nombre de visites és evident
que rep cada any,
en aquí quines intervencions
s'han de fer a partir d'ara?
Bé, aquí, com sabeu,
cap a final del mandat
es va fer l'enderroc
de la casa del 17 de Baixada Peixateria
i en aquell moment
a dintre d'aquella solar
hi ha les casetes d'obra
del que són al final
de les obres de Carrer de la Nau
i tot aquell sector.
Per tant, en pic que aquestes obres
estiguin acabades,
el que s'ha de començar
és l'excavació
de tot aquell solar,
del solar del número 17
de Baixada Peixateria,
que ens permetrà
arribar just fins a Arena de Circ.
És a dir, farem la connexió
de l'Arena de Circ
de lo que seria
Baixada Peixateria
amb la connexió
que tenia
aquesta sortida
de l'Arena de Circ
a la part
del passeig de Sant Antoni,
connectant
el que ja seria
pràcticament
quasi-casi
la baixada
cap a plaça Imperial Tàrraco,
perdó,
cap a plaça
davant just
de l'hotel Imperial Tàrraco,
o sigui,
quasi-casi
cap a l'accés
a Via Augusta,
que ens connectaria
precisament a això,
a aquesta
porta triomfalis
que portava
aquells
aurigues
que havien guanyat
una competició
des de l'Arena
del Circ
hasta,
com el de la Porta Grande
dels Toreros,
hasta just
aquesta sortida
a passeig
de Sant Antoni.
Per tant,
ens permet recuperar
aquest peu pla
de l'Arena
del Circ
i a més a més
ens permetrà
fer el que fa molt temps
que venim dient
que veurem
fins a quin punt
és possible
i quin resultat
ens dona,
que és que la intervenció,
el disseny
del projecte
que teníem
a Porta Triomfalis
el vam aturar
precisament
al poder recuperar
l'espai
del número 17
per veure
si en el moment
d'escavar
això ens permet
readreçar
la volta
de la Porta Triomfalis
que va ser volada
el dia
en què els francesos
van abandonar
la ciutat de Tarragona
com van ser volat
tants altres monuments
que havien arribat
fins al segle XIX
i que malauradament
en aquell any
ens van perdre.
Les engraderisques
que s'estaven recuperant
a la zona del carrer
del Trinquet
vell
continuaran
recuperant-se
o s'acaben aquí?
No, a veure,
se seguirà recuperant
a més a més
hi ha un tractament
també de parets
mitjaneres
el que són
aquelles grades
se seguiran
excavant
són unes grades
que estan
en un magnífic estat
per tant
per tant
el que farà
serà consolidar-se
tota la part
del visori
tota la zona
del que és
enrejolat
i
paral·lelament
fer que
la visita
o el que és
el contemplar
aquelles grades
del que és
el Trinquet
vell
igual com
les de
plaça de Sarasos
després de les intervencions
que hi ha hagut
siguin el més
entenedores
possibles
i amb això
lliguem
una miqueta
amb tot el que és
el projecte
que ja vam presentar
abans a les eleccions
i que s'està
duent a terme
que és el projecte
de senyalítica
de senyalització
externa
interna
i dintre de la interna
a diferents nivells
de tots i cada un
dels monuments
però que molt possiblement
si els plans
no es trastornen
començarem
precisament
per el que és
apretori circ
i anfiteatre
com tots els monuments
amb els que les intervencions
han sigut més importants
i com a experiència pilot
per veure tota aquesta senyalítica
però que després
s'anirà extenent
i que dintre
del que és
la senyalítica
del propi circ
anirà evidentment
tant situada
a Baixada Peixateria
juntament
integrant-se amb les obres
que en aquest moment
s'han fet de carrer
o sigui
de la via pública
també de Trinquet
i també de plaça de Saras
Quan seria aquesta
quan es podria instal·lar
aquesta senyalització
d'aquí uns mesos?
Sí
aquesta senyalització
nosaltres calculem
que anirà
entre el que podria ser
final d'aquest any
d'una manera
bastant ajustadeta
i sobretot
durant tot l'any 2004
acabant-la
l'any 2005
pensem que també
l'any 2005
és el moment
que estarà acabada
la maqueta romana
aquella maqueta
que vam presentar
dos dels monuments
que eren precisament
el circ
i l'amfiteatre
doncs aquesta maqueta
calculem
que serà acabada
cap a l'any 2005
al llarg del 2005
perquè és una maqueta
de 20 metres quadrats
la segona més gran
del món
després de la romana
de la ciutat de Roma
i per tant
realment
és una maqueta imponent
però a més a més
és complicada
tant per la seva realització
perquè és
com si fos un trencaclosques
és com un mecano
del qual
es poden anar
treient les peces
conforme
vagin apareixent
noves restes
que ens modifiquin
la visió
que en aquell moment tenim
per tant això dificulta
facilita molt
la seva modificació
després
però modifica
també dificulta més
el que és
la seva realització
original
i per tant
esperem
que aquesta maqueta
pugui coincidir
amb el final
també de la col·locació
de tot aquest assenyal ític
Deixem aquesta zona
de la part alta
fem un salt
marxem cap al pont del diable
cap a l'aquaducte
allà s'hi ha fet
o s'hi està encara fent
una intervenció molt important
en l'entorn
i en el monument
es preveu fer alguna cosa
o no?
Sí, de fet
l'entorn
encara que l'escola tallers
té que seguir funcionant
fins al mes d'octubre
sabeu que és una
escola tallers
de dos anys
sis mesos de formació
i un any i mig
després de treball efectiu
i per tant
seguiran treballant
amb tot aquest entorn
magníficament
com ho han fet
hi ha hagut tota la recuperació
de la caseta del guarda
que també
a més a més
s'ha fet
amb l'exponsorització
de CESA
a través d'un 1% cultural
de 13 milions de pessetes
hi ha hagut tots els accessos
que també han sigut fet
amb la col·laboració
de foment
de carreteres
i de la mateixa manera
ara seguirem treballant
amb l'entorn immediat
del monument
tant amb les canteres
veu que van aparèixer
dos canteres
una quasi a la part superior
de l'aquaducte
i l'altra
en la mateixa
tallat
de l'aquaducte
diguéssim
mirant l'aquaducte
des de la caseta
del guarda
el cantó esquerra
i a més a més
això ens ha permès
descobrir
moltíssimes canteres
més
que estaven
en aquella zona
de fet
no és estrany
que aquella zona
que seguia conservant
molta d'ella
el nom
la partida
de terreno
seguia conservant
el nom de partida
de la pedrera
per tota aquesta sèrie
de pedreres
que hi havia
per tant
ara
el que és
la fundació
Pere Terres
a través
del que són
els camps d'estiu
seguiran
que l'any passat
recordareu
que van obrir
el que eren
els canals
de l'aigua
que entraven
i treien l'aigua
des del propi
equaducte
seguiran treballant
en aquest espai
ara
durant els camps
que hi haurà
en aquest estiu
de 15 i 15 dies
seguiran treballant
amb el que són
aquests accessos
d'aigua
pel marge d'això
des del Museu d'Història
hem realitzat
hem fet ja
el que és el projecte
d'intervenció
del propi
equaducte
perquè com molt bé
deies
hi ha hagut
una intervenció
exterior
del que és
l'entorn
nosaltres vam dir
que volíem
des de promoció
econòmica
i des de patrimoni
intervenir
amb aquest exterior
amb aquest entorn
perquè creiem
que era la manera
de dignificar-lo
i que feia
de fet
que la gent
s'hi acostés
i que deixés
de ser un espai
molt lligat
a l'abandono
inclús al vandalisme
i que feia
que la gent
no s'hi acostés
al pont del diable
gràcies a
el que és
la zona de pàrquing
el que són
els accessos
hi ha moltíssims
autobusos
hi ha moltíssimes
visites
de gent
a nivell
particular
de visites
organitzades
i això ha fet
que ara
hàgim realitzat
ja des del Museu d'Història
el que és
la regidoria
de patrimoni
el que és
el projecte
d'intervenció
de neteja
del propi
aquaducte
del que és
el monument
en si
és un monument
que està
en molt bon estat
de conservació
però a pesar d'això
s'hi ha de fer
unes tasques
de neteja
s'hi van fer
ja l'any passat
uns estudis
fotogramètics
per part de
la Universitat Autònoma
amb una neteja
de les erbes
que sobressortien
en aquest moment
s'ha de fer
una intervenció
de neteja
més profonda
però
amb el que són
els mitjans
més moderns
perquè pensem
que per exemple
l'aquaducte
de Segovia
algunes de les mesures
de neteja
que en el seu dia
va tindre
després
van generar
problemes
per tant
nosaltres
hem proposat
intervenir
amb uns altres
mitjans
menys agressius
senzillament
d'una neteja
del que és
la pols
del que és
aquestes herbes
del que són
els líquens
del que són
cellar
aquelles juntures
que permeten
que s'hi hagin fet
nius
d'animalets
però que
no sabem
fins a quin punt
poden
poden
danyar
el propi
aquaducte
i per tant
aquest projecte
ja ha estat
presentat
a nivell
de patrimoni
del que és
el Ministeri
de Cultura
a Madrid
perquè precisament
arrel
d'aquest projecte
s'ha demanat
un 1% cultural
i esperem
que s'obtingui
i que a partir d'aquí
pugui haver-hi
aquesta intervenció
en fons
aliens
en fons concretament
a través d'aquest
1% cultural
dintre de les partides
del que són
els ben seclarats
patrimoni mundial
Acabem aquest recorregut
que estem fent
a través de la ràdio
per diferents monuments
de Tarragona
Acabem a la part baixa
segurament en el punt negre
que seria el Teatre Tarragona
que no hi ha manera
de solucionar
i això relacionat
amb un projecte
que vostè va presentar
fa uns mesos també
d'articulació
d'un nou espai
visitable
que estaria
al voltant
de la part baixa
de Tarragona
Com està el tema
del Teatre Tarragona
que és una qüestió
que depèn bàsicament
de la Generalitat
i què es pot fer
quins nous passos
es pot fer
en aquest projecte
de futur
d'articulació
arqueològica
de la part baixa
de la ciutat
Bé
sabeu que
quan ara es va presentar
també tot el projecte
de la façana marítima
va haver-hi
una part
d'aquest projecte
que va estar realitzada
per part
del Museu d'Història
de Tarragona
de tots els seus tècnics
coordinat
també una miqueta
per l'arquitecte
Ignacio Álvarez
també que treballa
amb nosaltres
al Museu d'Història
que sigui
de manera externa
i amb la qual
nosaltres interveníem
dintre del que era
la façana marítima
amb tot el que era
la vessant
de la part baixa
de la ciutat
ja que nosaltres
també havíem presentat
tot el projecte
de la part baixa
des de molts camps
des del punt de vista
arqueològic
per primera vegada
amb tots els llaciments
històric
urbanístic
poblacional
de migracions
fins i tot
etcètera
per tant
clar
nosaltres
aquí a la part baixa
ja fa dos anys
que tenim preparat
el projecte
passat per la
Comissió Territorial
de Patrimoni
de la Generalitat
i per tots els organismes
que és necessari
tenim preparat
aquest projecte
del teatre
per intervenir
en pi que estiguin
realment acabades
aquestes expropiacions
i per intentar
adelantar
i no haurien de començar
llavors a fer el projecte
aquest projecte
és un projecte
museogràfic
de recuperació
dels espais
que queden al teatre
i després d'integració
a tota la part baixa
de la ciutat
sembla que
el que són
l'expropiació
del Teatre Tarragona
que porta 25
o 27
o 28 anys
ja ni ho sabem
en marxa
sembla que realment
ja està ara
en una fase
de jurat provincial
d'expropiació
i que per tant
en pixar
fixin aquests preus
hi hagi tots els recursos
dels interessats
els propietaris
que tinguin que haver-hi
ja serà el moment
en què realment
passarà la Generalitat
per tant en aquell moment
en principi nosaltres
el que tenim acordat
és que hi hagi
una sessió
a l'Ajuntament
amb un plurianual
amb el qual
permeti una intervenció
una dotació econòmica
a part d'altres
administracions
que també
anirem
amb el seu moment
a buscar-les
ara encara no és nostre
per tant
no ho podem fer-ho
però sí que hi hagi
una intervenció
de la Generalitat
una intervenció
de l'Ajuntament
que ens permeti
realment invertir
en aquest espai
del que és
el teatre romà
com a lligam
de la part baixa
això també porta
a un altre espai
que aquest sí que és nostre
i que per tant
la intervenció
ja s'està planificant
de fet aquest estiu
ja hi haurà
unes excavacions
que també es duran
a temps
per per part
del Joaquim Ruiz
que és el fòrum
de la colònia
és un espai
que es començaran
a excavar
alguns elements
que se saben
que hi ha
de basíliques
i que no s'han excavat
des de fa
moltíssims anys
per tant
això també ens portarà
a fer una intervenció
important
en aquell espai
també de senyalítica
d'adequació
de
també fins i tot
de substitució
d'alguns dels arbres
que hi ha
que no estan
en les millors condicions
i per tant
de recuperar
aquell espai
perquè precisament
el fòrum
de la colònia
és el punt
on s'inicia
aquesta ruta
de la barbaixa
que comentava Ricard
i que continuaria
el teatre
i que aniria
seguint
amb els diferents elements
hasta la zona
de la Chartres
passant per les termes
de Sant Miquel
que com sabeu
estan excavades
i tornades
a atabar
amb arena
esperant el moment
d'integrar-les
amb aquest recorregut
i després
anar seguint
fins a la zona
del que són
des de les criptes
a la Casa del Mar
en el qual
també s'està fent
el projecte
per part
de la Rigidoria
de Patrimoni
juntament
amb el que és
l'Institut Social
de la Marina
i anar seguint
esperem
com un altre monument
que tampoc és municipal
pensem que els dos únics monuments
declarats
Patrimoni Mundial
que no es poden visitar
no són cap dels dos municipals
i jo ho sento
però això
sempre m'agrada dir-ho
perquè ja que sempre
sembla que
a l'Ajuntament
som els responsables
de tots els mals
de la humanitat
doncs a mi m'agrada dir-ho
som precisament
el teatre
que com ja dic
hi ha hagut
una molt bona tasca
aquests últims anys
a través del director
general de Patrimoni
a través del delegat
del Felí Fondarrubinat
el director general anterior
el Marc Maier
que estic segura
que es continuarà
a través
amb el nou director general
i que ha sigut
a impulsar
tot aquest procediment
que semblava
que estava realment
enquistat
durant 25 anys
del que era
el teatre
però després
hi ha un altre monument
que no està pendent
de cap pleit
ni de cap intervenció judicial
ni de cap expropiació
i que fa 10 anys
que està tancat
i que jo no me canso
de dir-ho
i que llavors
quan les persones responsables
es dediquen
a parlar
de si el Museu Arqueològic
de la Plaça del Rei
és un monument feixista
i els hi molesta
o tal
jo els invitaria
que anessin a veure
el Museu de la Civilitat
a Roma
que allò sí que realment
és un edifici feixista
perquè va estar fet
per Mussolini
i que això
no li resta
que sigui realment
un museu espectacular
vull dir clar
això que
com que a mi no m'agrada
perquè és d'una determinada època
doncs carreguem-ho
mentre es té 10 anys tancat
un monument
declarat patrimoni mundial
des de fa dos anys i mig
com és la necròpolis
realment jo crec
que és molt lamentable
i valdria la pena
que un es mirés a si mateix
abans de començar
a fer projectes
que realment
no solucionen res
perquè sabeu
que portem molt temps
dient-ho
que el Museu Arqueològic
de Tàrregona
el Museu Arqueològic
de tot el Passat Romà
de Tàrregó
a part del passat industrial
i d'altres coses
que també s'hi poden integrar
és sens dubte
la tabacalera
sens dubte
la tabacalera
perquè també ens permetrà
acabar
tota aquesta zona
de la ciutat
esperem que la necròpolis
la tinguem oberta
el 2004
o 2005
com en principi
estava previst
en el seu moment
més potser 2005
que 2004
i ens permetrà
integrar
tota aquesta part baixa
de la ciutat
acabant-la
en la necròpolis
acabant-la com deia
amb les criptes
de la Casa del Mar
i fins a tot
amb les restes d'Eroski
amb les quals
també ja estem
amb el projecte
d'adequació
perquè siguin
unes restes
el més visitables
i el més integrables
en aquest espai
ja hem acabat
ara sí
el recorregut
amplíssim per tota la ciutat
una última qüestió
dèiem al principi
de l'entrevista
recordàvem que
fa dos anys i mig
que la ciutat
va ser declarada
Patrimoni de la Humanitat
però Tarragona
no pertany
al grup de ciutats espanyoles
amb aquesta distinció
en Patrimoni de la Humanitat
aquest és un altre objectiu
que s'ha enmarcat
des de l'Ajuntament
poder-hi entrar
en aquest grup
entre cometes
selecte
de ciutats espanyoles
Patrimoni?
Sí
la veritat és que
nosaltres ja fa
des de la declaració
vam començar
a treballar-hi
i de fet
totes les ciutats
que hi han entrat
últimament
han sigut ciutats
que van ser declarades
abans que nosaltres
per tant
ja feia temps
que ho havien demanat
com havia sigut
el Cala de Henares
com havia sigut
Ibiza
que també va ser declarada
abans que nosaltres
o la Laguna
que també va ser declarada
abans que nosaltres
jo sabeu
que moltes vegades
ho hem dit
l'únic problema
que té Tarragona
és que nosaltres estem declarats
com a conjunt arqueològic
sí que és cert
que és un conjunt arqueològic
que abasta
tota la ciutat
i que a més a més
abarca
tot el que és
no sols
les restes romanes
si tot o no
totes les construccions
que hi han hagut
damunt
d'aquestes restes romanes
i que han anat
transformant la ciutat
però la declaració
és conjunt arqueològic
perquè
igual que ho és
per exemple
a Mèrida
perquè estem parlant
de restes romanes
no estem parlant
parlant d'edificis
renaixentistes
o edificis medievals
tot aquest grup
de les ciutats espanyoles
patrimoni de la humanitat
que jo també vull destacar
que no es tracta
de cap títol especial
ni es tracta
de cap títol
ni es tracta
de cap grup
privilegiat
a dintre de l'UNESCO
sinó que es tracta
de les ciutats espanyoles
que van ser
les primeres
que van impulsar
les declaracions
estic parlant
per exemple
de Toledo
estic parlant
de Sagalamanca
de Segòvia
d'Àvila
que van ser
les declaracions
més antigues
doncs van tindre
la idea
jo crec que la bona idea
d'integrar-se
en un grup
de ciutats
totes elles
espanyoles
penseu que declaracions
n'hi ha
a tot el món
però que elles
generaven
una publicitat
conjunta
uns estants
conjunts
quan anaven
a fires
de turisme
o en fires
internacionals
de promoció
generaven
una sèrie
de publicacions
no sols
de promoció
sinó
de publicacions
conjuntes
tots a vegades
hem vist
llibres
d'aquells
de publicacions
de les ciutats
espanyoles
patrimoni
de la humanitat
i per tant
creiem
que per nosaltres
és important
sí que he de dir
que l'altre
conjunt arqueològic
d'Espanya
que és Mèrida
fa molts anys
que intenta entrar-hi
i que tampoc
no ho han lograt
ells sí que potser
porten 6, 7, 8 anys
intentant-ho
fa molts més anys
Mèrida
que està declarat
que nosaltres
i per tant
no ho han obtingut
precisament
per aquest problema
que totes les altres
són les declaracions
el títol de declaració
és Ciudad
per exemple
Ciudad Vieja
de Salamanca
i Iglesi Extremurs
Ciudad Vieja
d'Àvila
i tal
Ciudadela
per exemple
en el cas d'Ibisa
o Ciudad
tal
o Ciudadela
de Laguna
i totes elles
són aquest tipus
de declaracions
que van lligades
a ciutats
com ja dèiem
medieval
renaixentistes
molt allunanyades
de lo que són
les ciutats
per exemple
les restes
de lo que són
les ciutats
romanes
esperem
nosaltres
ja fa temps
que hi estem treballant
seguirem treballant
al llarg d'aquests 4 anys
i esperem
poguessin integrar
no tant perquè representi
re en si
aquest títol
de més a més
sinó perquè ens permet
com ja deia
treballar conjuntament
amb les ciutats
més importants
declarades
patrimoni mundial
a Espanya
que
les separa
una miqueta
de tota aquella
resta
de declaracions
d'un sol monument
que tampoc
no s'hi podran
integrar mai
per exemple
l'Alhambra
de Granada
és el monument
més visitat
d'Espanya
en canvi
amb aquest grup
de ciutats
tampoc
s'hi pot
integrar
perquè està
declarada
precisament
l'Alhambra
i l'Albaicín
però no està
declarada
tota la ciutat
llavors
a nosaltres
ens passa
una miqueta
una situació
similar
nosaltres
en realitat
sí que és
tota la ciutat
però
en un estadi
molt anterior
al concepte
de ciutat
que tenen
els estatuts
d'aquest grup
ho deixem aquí
hi haurà temps
al llarg
del mandat municipal
de continuar
abordant
amb més detall
les àrees
els objectius
les prioritats
que es marqui
el Departament
de Patrimoni
i el Museu
d'Història
de la Ciutat
i continuarem parlant
en el futur
amb la seva responsable
la senyora Maria Mercè Martorell
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarraona
avui la protagonista
en aquest cicle
d'entrevistes polítiques
que estem realitzant
aquí a la sintonia
del matí de Tarraona Ràdio
senyora Martorell
moltes gràcies
i molta sort
en el nou mandat
gràcies a vosaltres
i gràcies
per la difusió
que sempre feu
de tot allò que fem
gràcies
adeu-sia
bon dia