Pla Jove Tarragona 2010, jo diria que és el document segonament més important
que mai ha elaborat la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona.
És un document que ha comportat un procés d'elaboració de tot un any,
tot un any en què, a partir d'un esbós elaborat pels tècnics de la Conselleria
i de la Generalitat amb la col·laboració de gent de la Generalitat de Catalunya,
doncs s'han definit quins són les necessitats, quins són els objectius
i quines són les actuacions a desenvolupar per a la gent jove
i un cop elaborat aquest esbós, nosaltres vam convidar a totes les entitats de la ciutat
i també a joves que vam escollir aleatòriament per sorteig
que fos un pla jove elaborat no tan sols pels tècnics, sinó que hi hagués una participació dels joves.
I per tant, i arrel d'unes 18 reunions que s'han fet entre els uns i els altres,
hem pogut dividir aquesta feina en sis eixos
i a partir d'aquí ha sortit aquest document que, com deies, molt bé deies,
que es va aprovar en plenari, el darrer plenari del mes de desembre
i que defineix tota una sèrie d'actuacions de cara al ja mateix, del present,
i fins al 2010, amb la involuntat que es millori, s'avenci,
que prosperi en definitiva tot el que és el benestar de la gent jove de la nostra ciutat.
Aquest pla, probablement, una de les coses que tingui com a interessant
és justament aquesta participació.
A vegades es diu que les institucions en general,
quan fan o proposen temes relacionats amb la joventut,
ho fan una mica lluny de les seves necessitats reals.
A vegades aquest tipus de plans els pensen les persones adultes
que probablement no es trobin amb les problemàtiques que es troben els joves.
Un dels valors d'aquest pla potser sigui que és la participació directa dels joves.
Exacte, la participació directa dels joves en l'elaboració de les propostes
ens ha fet adonar a nosaltres també que, tot i que l'esbós inicial
estava elaborat per tècnics especialistes,
no és que faltaven un munt de coses, no?
Que faltaven una sèrie de detalls en què l'únic que pot captar la seva necessitat
és el jove, i especialment el jove no associat,
perquè, malauradament, els joves associats avui en dia,
si comptem les entitats esportives, que són les que més en tenen,
no arriben encara al 7-8% de la població juvenil,
i a partir d'aquí, a l'altre 93% dels joves no associats,
doncs aquests, si no arribem a arbitrar un mecanisme,
doncs hauríem pogut quedar sense la participació una miqueta directa
d'aportació d'idees, d'aportació d'elements necessaris,
d'actuacions necessàries pel jove a la ciutat de Tarragona.
I, per tant, aquest element de la participació jove,
que ens ha portat tot un any, doncs és fonamental.
I el document que ha sortit és un document, jo diria, tan ambiciós,
que també ens haguéssim enganyat tots si haguéssim dit
això és el que farem del 2003 al 2006, no?,
perquè és inabastable, són més de 130,
quasi 140 actuacions diferents en els diferents 6 eixos,
i a partir d'aquí, algunes són d'una tremenda complexitat
d'organització i de realització, altres poden arribar a ser més senzilles,
i a partir d'aquí, doncs, mirarem a veure, des d'ara mateix, fins al 2010,
quantes actuacions són capaces de desenvolupar.
Jo diria-la així, de les 140 actuacions,
que representarien l'òptim, allò,
el nivell màxim de serveis i que cobreix qualsevol tipus d'objectiu
o qualsevol tipus de necessitat per a la gent jove,
si d'aquestes 140 actuacions n'arribéssim a realitzar mani qui mani
a l'Ajuntament de Tarragona, se n'arribessin a realitzar 100,
jo crec que seria ja un avenç molt important,
una millora encara més de la qualitat de vida
que actualment tenen els joves a la nostra ciutat.
Jo imagino que bona part de les propostes presentades pels joves
i les línies d'actuació van a qüestions que són evidents
per interès dels adults però dels joves, sobretot,
que encara tenen tot el futur per fer.
Tema d'educació, de cultura, d'habitatge,
el món laboral, el món de l'habitatge realment
és una de les grans preocupacions de les persones més joves aquí.
Hi haurà, diguem-ne, propostes concretes
per intentar donar resposta a cadascun dels interrogants
que es plantegen als joves a la ciutat?
A veure, nosaltres el pla local l'hem dividit en sis eixos.
Els sis eixos són els mateixos sis eixos que fa servir
el pla nacional de joventut de la Generalitat de Catalunya.
Crec que és absurd, si s'està treballant des d'un punt de vista
interinstitucional també,
anar a buscar un esquema absolutament diferent.
Un pla nacional de la joventut de Catalunya
que va ser aprovat per unanimitat del Parlament
marca un esquema que és vàlid
per qualsevol municipi, en aquest cas, del nostre país.
Aquests sis eixos són cultura i educació,
treball, l'ús és cultura i educació,
l'eix 2 és treball, l'eix 3 és habitatge,
l'eix 4 és salut, l'eix 5 és participació de la gent jove
i l'eix 6 és equilibri territorial i acció social.
Aleshores, aquests sis eixos marquen 140 actuacions.
Aleshores, per exemple, a nivell de cultura i educació
hi ha alguna actuació tan simple
que és com l'ampliació d'horaris i activitats dels centres cívics
i la seva possible utilització els caps de setmana.
Com, per exemple, l'habilitació de diferents salles
per a l'estudi, consulta, dotació d'ordinadors
i, si és necessari, de professionals de suport.
Per exemple, dins de l'educació i cultura
hi ha temes d'esport, hi ha temes d'ensenyament.
Hi ha temes que fan referència,
evidentment a l'educació ja n'hem fet referència,
i temes que puntualitzen qüestions del temps de lleure.
L'accés al treball, per exemple,
una de les principals actuacions que ens hem marcat
a ser possible desenvolupar l'any mateix, el 2003, ara mateix,
és instaurar una borsa de treball per a joves.
Aquesta, una borsa de treball per a joves,
que, per exemple, la Universitat Rovira i Virgili en té una,
doncs caldria, segurament, universalitzar-la
a nivell que puguin accedir tots els joves de la ciutat
i no tan sols, en aquest cas, els estudiants
de la Universitat Rovira i Virgili.
Per tant, des del propi Ajuntament,
per exemple, a fer una borsa de treball.
Amb temes de política d'accés a l'habitatge,
nosaltres volem potenciar el programa Viure i Conviure.
Els joves volen que es potenciï aquest programa.
També diuen de crear, per exemple,
una borsa d'habitatge jove.
Mirar, a veure, en el mercat,
quins habitatges, si estan buits,
de quina manera, fins i tot l'Ajuntament
pot ajudar a que els impostos fossin més elevats
per procurar que no estiguin els pisos buits
i facilitar la seva sortida al mercat del lloguer.
Seguim el programa important que s'ha inaugurat
o que s'ha instaurat aquesta legislatura
del programa del lloguer jove.
És un programa que està tenint molt d'èxit,
és un programa, jo diria, modèlic
a nivell d'Ajuntaments de Catalunya
i seguir amb aquest programa.
Hi ha algunes de les actuacions
que es diuen el pla jove
que ja s'estan desenvolupant.
I, per tant, el que cal fer és,
si el jove ho detecta
com a pla positiu o com a actuació positiva,
doncs, potser, segurament,
en alguns casos, reforçar-la.
Perquè el que ens hem adonat també
al llarg d'aquest any
que hem estat elaborant el pla jove
és que moltes de les actuacions
que des de l'Ajuntament es fan,
i no les que es fan només
des de la Conselleria de Joventut,
sinó de qualsevol de les conselleries
que, en tot cas,
afecten positivament el jove,
doncs, és que, a vegades,
els canals d'informació que utilitzem
no són els adequats.
Perquè, per exemple,
jo recordo en una reunió
que hi havia joves
que demanaven cinema
de caràcter no comercial.
I és evident que, en aquest cas,
l'antiga audiència
en col·laboració
amb el Tarragona Cultura Contemporània
s'està desenvolupant,
no des d'ara,
sinó fins i tot
quan hi havia el cinema de l'Òscar.
Però no sabien que es feia.
Però no sabien que es feia.
Aquests joves, efectivament.
Per tant, falla,
falla una miqueta,
potser, els canals d'informació
on nosaltres vam estar explicant
en una altra reunió
amb aquests joves
que no estan associats.
Els joves que estan associats
estan més acostumats
a una relació
amb les institucions, no?
Però els joves que no estan associats
aquesta relació els hi és molt més difícil
i, encara que sigui amb l'administració
que els hi és més propera,
segueix sent una administració
que els hi és encara molt llunyana, no?
Nosaltres us explicàvem
el pla de lloguer d'habitatge jove
que estem desenvolupant
i que abans n'he fet referència
i el 95% dels joves
el desconeixien absolutament
que existia aquest pla de lloguer.
Per tant, això vol dir
que una de les primeres actuacions
que hem de fer també
fa referència a la difusió
de les actuacions
de qualsevol conselleria
de l'Ajuntament de Tarragona
que afecti d'una manera directa
o que es faci d'una manera directa
per a la gent jove de la ciutat.
Hi ha un interès
més enllà de temes puntuals
que evidentment s'han de fer
de manera coordinada
amb la resta de conselleries
en el qual jo veig
que hi ha un interès important
que és un tema difícil,
d'altra banda,
que és que convida els joves
a la participació.
No dels joves,
sinó en general
sembla que la participació
en general
a la nostra societat
n'estem donant una nota
una mica baixa.
En aquest cas,
als joves
se'ls vol estimular
que participin
de les institucions,
que participin,
que es deixin sentir
la seva veu.
És, jo diria,
dels aspectes
que més costa actualment.
A la gent jove
li queda molt lluny tot,
tot plegat
li queda molt lluny.
Així com a la dècada,
un cop sortits
del sistema anterior
i entrats en l'època democràtica
o de transició democràtica,
hi va haver una certa eufòria,
doncs en aquell moment
jo diria que s'ha perdut,
però s'ha perdut
no només a nivell de joves,
el que passa és que a nivell de joves
segurament s'ha accentuat
molt més el procés,
sinó també,
jo diria,
a nivell d'adults
i a nivell de joves.
Per tant,
aquí la responsabilitat
sobretot la tenim
una mica
els que ens dediquem
al servei públic,
a lo públic,
la tenim també
una miqueta
a lo millor
els mitjans
o tenim la forma
o no tenim les eines
o no fem servir
els mecanismes adequats
per incentivar
una participació directa
de la ciutadania
en general,
la ciutadania en general
en l'activitat pública.
Que consti,
que consti de totes maneres
que Tarragona
és una de les ciutats
que més ha prosperat
en quant a increment
d'entitats cíviques,
d'entitats socials,
o sigui,
la vida civil
a la nostra ciutat
és riquíssima,
hi ha 400 entitats
diferents
i per tant
seria injust
dir que no hi ha
un procés
de participació
directa
de la societat
en general.
Però el que sí
cal observar
i especialment
a nivell
de la gent més jove
que costa molt
fer-los
participar
directament
d'activitats
i de debats
de propostes
que els pot
enriquir
o els pot afavorir
directament amb ells.
Això ens està costant
i ha sigut
un procés
al llarg d'un any
que ens ha costat
moltíssim
i que evidentment
per nosaltres
era vital
i era necessari
dur-lo a terme,
però realment
la participació
democràtica,
implantar
canals de participació
per a la gent jove.
La gent jove
en aquest moment
jo diria
que estan
tan ocupats
amb el que pot ser
el sistema
amb aquest procés
educatiu
i amb el seu
temps de lleure
muntat
una mica
a la seva mida
i muntat
a la seva manera
que
no estan
del tot
preocupats
o no estan
del tot
interessats
en mantenir
aquests canals
d'informació
o mantenir
uns canals
de participació
directa.
Ja per acabar
Carles Sala
justament a vegades
aquesta manca
de participació
es diu
perquè entre la societat
i entre els joves
hi ha un cert
escepticisme
imaginem
que aquesta paraula
escepticisme
també
es pot sentir
quan dius
un pla
jove
fins l'any 2010
dius
sí home
mira
ja està
ja veurem
com s'anirà
ejecutant
això com es pot
anar ejecutant
perquè la gent
hi confia
Nosaltres
ens plantegem
que d'aquí un mes
nosaltres
haurem elaborat
el programa
govern
per l'any 2003
de tal manera
que es veurà
claríssimament
i després
ens reunirem
amb les entitats
i ens reunirem
amb els joves
no associats
que han volgut
participar
de l'elaboració
d'aquest pla
perquè es vegi
ja el 2003
una sèrie
d'activitats
i d'actuacions
adreçades
adreçades
adreçades
a joves
associats
i especialment
també
a joves
no associats
perquè es vegin
que això
comença a caminar
i perquè es vegi
també
de quina manera
nosaltres
pretenem
i esperem
seriosament
l'aprovació
d'aquest pla local
de joventut
fet
pels propis
joves
per tant
nosaltres
en el termini
d'un mes
no tan sols
serà
aquest document
un document ambiciós
sinó que serà
un document
ple de realitats
que farà
prosperar encara més
tot el que és
el benestar
de la gent jove
a la nostra ciutat
i sé que són paraules
que poden dringar
i que poden semblar
molt demagògiques
i que poden semblar
molt simples de dir
però després
d'un treball
d'un any
molt seriós
que ha comportat
moltíssimes hores
per obtenir aquest document
nosaltres ara
no descansarem
ni un moment
i en un mes
insisteixo
nosaltres ja presentarem
les primeres accions
de govern
que a poc a poc
començarem a fer realitat
aquestes 140 actuacions
en 6 eixos
en aquests 6 eixos
importantíssims
diferents
algun d'alta complexitat
i que potser
poc pot fer
a l'Ajuntament
com és el tema
de treball
i com és el tema
d'habitatge
però que això poden
dur també realment
accions importants
perquè vegin
que el propi jove
vegi
i ens encarregarem
de difondre-ho adequadament
que això
realment
per nosaltres
és una realitat
és un document
que no només queda
escrit
i queda damunt
del paper
sinó que comença
a transpuar
realitats
i actuacions
concretes
que el beneficiaran
directament
fermentat