En aquests moments, falten tres minuts per un quart d'una del migdia,
continuem el matí de Tarragona Ràdio i, com els anunciàvem,
volíem donar la benvinguda aquí als estudis de la ràdio de la ciutat,
a la Pilar Montiagudo i també a la Margarina.
Hola, molt bon dia a totes dues.
Bon dia.
Totes dues membres i responsables de l'associació Adara.
Per qui no ho sàpiga, aquesta associació porta funcionant a Tarragona
fa més de dos anys i el que volen és combatre la violència de gènere.
que, malauradament, un dels temes més tristos i més d'actualitat
dels darrers anys a la societat espanyola, podríem dir-ho així.
En tot cas, hem volgut convidar a la Marga i a la Pilar
perquè ens facin cinc cèntims de com està en aquests moments l'associació
perquè heu organitzat ja moltes activitats de cara al mes de setembre.
Comencem amb una conferència ja el dia 2, a càrrec de la Marga, precisament,
i de l'Ara Celi Alba, treballadora social de Dara,
però suposo que el funcionament és molt més ampli, no?
Sí, i tant.
A veure, nosaltres fem una programació anual
que desenvolupa el pla integral, que és, diguéssim, la bandera nostra, no?
Llavors, fem tasques d'informació, d'orientació, assessorament,
tractament psicològic, individual, de pareja i grupal.
Llavors, és en l'àmbit de la prevenció on fem aquesta programació de xerrades,
que és on s'enmarca la que tu te refereixes, no?
De cara al trimestre, aquest últim trimestre,
tenim aquesta xerrada en el Col·legi de Treballadores Socials,
també parlaves de que es faria la setmana següent
una intervenció de la Dolors d'Aroca,
que és la delegada de l'Istitut Català de la Dona.
Concretament el 9 de setembre, en el que s'abordarà el pla integral sobre la violació.
Doncs dintre de, com que ella ho explicarà, doncs ja...
Ja ho explicarem.
Exacte.
Però dintre d'aquest pla, nosaltres, l'Associació d'Ara,
ha participat, juntament amb el Col·legi Educadors i Educadores,
a l'elaboració d'aquest pla.
També participem en les reunions de plenari
per fer el seguiment de la implementació.
Una altra cosa que estem fent és l'elaboració d'una guia
per a educadors i educadores en la prevenció de la violència de gènere.
També tot això són mesures dintre del pla integral.
És a dir, que el pla integral dona un pes molt específic
pel que estàs dient a una educació base,
però des de molt petits o de gent més adulta?
No, no, no, des de molt petits.
Vull dir, a veure, són 89 mesures
des dels àmbits del sanitari, judicial,
de treball social, publicitat, vull dir, tots els àmbits.
Que moltes vegades dóna la sensació que, en tot cas,
les mesures són a missa dites, no?
En cas de maltractament, llavors actuem, no?
Però no ho fem prèviament.
Però la base, la base per erradicar precisament
i per necessitar aquestes mesures d'atenció
és la prevenció.
Lògicament.
Llavors, és on més s'ha d'incidir.
En tot cas, el pla integral està en marxa.
Sí.
I com valoreu fins ara les mesures aportades?
Home, es van fent coses.
Poquet a poquet.
Poquet a poquet.
Tot poquet a poquet.
Sí.
Llavors, què més?
Tenim un curs que organitza Comissions Obreres
per Administració Pública.
Estem preparant també,
juntament amb altres entitats de tota Catalunya,
per part de l'Institut Català de la Dona,
la campanya de prevenció de violència de gènere
de cara al 25 de novembre,
el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
I per part nostra,
el que fem cada any,
cada 25 de novembre,
és escriure un article al diari.
A part d'adherir-nos a les quants
campanyes públiques i privades,
es fan per aquell dia.
Comunicats i tot això.
Com ha anat evolucionant l'associació
en dos anys i pico de funcionament?
Doncs s'ha sobrepassat les perspectives que tenia.
Sí.
Això és positiu, en un principi.
Molt positiu.
Molt positiu.
Molt positiu perquè, en principi,
el que volíem era fer emergir
una situació que sabien que existia,
que eren aquelles situacions de violència
que s'estaven donant a les famílies,
amb les dones,
però que no emergien
perquè la via per emergir
era la via de serveis públics,
serveis socials.
Hi havia tota una capa
que nosaltres defensàvem
que existien dones
que quedaven a casa
però que no sabien on adreçar-se.
Llavors van crear aquest servei privat,
una entitat sense ànim de lucre,
una associació,
per tal que les dones
que no volguessin adreçar-se
per a via serveis socials,
tinguessin l'oportunitat
d'explicar el que li passava.
Com a mínim,
començar per a algun lloc.
Exacte.
Aquesta era la qüestió.
Exacte.
Una de les primeres actuacions,
que tu has comentat ara diverses
al llarg d'aquest primer trimestre de l'any,
podríem dir-ho així,
és aquesta conferència,
concretament el dia 2 de setembre
a dos quarts de set de la tarda
a la sede del Col·legi de Treball Social,
on intervendran la Margarín,
que la tenim amb nosaltres,
i l'Ara Cèl·li Alba,
com els deia,
treballadora social d'Adara.
Marga,
què vais explicar en esta conferència?
Bueno,
la conferència és una proposta
que parte del Colegi de Trabajadores Sociales
de aquí de Tarragona,
un poco para fer una toma de contacto
entre trabajadores sociales
i d'Adara com a recurso.
La idea és poner en comú,
bueno,
per part de d'Adara,
explicar què ofrece d'Adara com a recurso
a nivell d'atenció a mujeres
que estan pateixent malos tratos
i a sus famílies,
així com a nivell d'prevenció
i de sensibilització,
i tractar d'articul·lar actuacions,
no?,
d'Adara.
i des del camp de l'atenció primària de treballadors socials,
de cara a la derivació i a la coordinació de treball.
Bàsicament, és posar-hi en la mesa què és el que poden trobar
i que tenen els recursos per a ser.
¿Qui és el perfil de la dona que contacta Madara?
O és molt general?
Sí, nosaltres partim de la idea que no hi ha un perfil clar,
i ho vam constatant cada dia.
Decía antes, Pilar, que el poner en marcha una asociación del tipo de Adara
ha permitido quizá visualizar un tipo de mujer que está padeciendo malos tratos,
que no se corresponde a los perfiles clásicos que se nos transmiten
a través de los medios de información, de las estadísticas.
Hay un problema de tópico muy fuerte en este tema.
Exacto.
Y a Adara acuden mujeres que pertenecen a todas las clases sociales,
personas que son amas de casa, personas que trabajan fuera de la casa,
con profesiones liberales, funcionarias, de todo tipo.
Niveles socioeconómicos medios altos, de todo tipo.
Jo recordo una pel·lícula que es deia Solomía, del Sergi López,
que precisament intentava trencar aquest tòpic.
És a dir, la imatge que la dona maltractada és una mestreça de casa
d'un nivell sociocultural mitjà baix i que no sempre és així,
que la violència de gènere és present en tots els estaments socials,
en tot tipus de situacions i tot tipus de famílies.
És a dir, ningú s'enlliura del perill de si hi ha una mala educació
o hi ha unes tendències violentes d'aquests tractaments.
Una de les feines vostres també és trencar aquests tòpics,
com deia la Marga, no, Pilar?
Evidentment, evidentment.
I el que ens estem adonant, així com fa un any, un any i mig,
la mitjana d'edat era entre 40 i 45, ara ha baixat una mica.
Estem trobant que utilitza el nostre servei i el més jove.
Llavors, tu comentaves aquesta sèrie de serveis que dona Adara.
Quin és el que més recorren en un principi?
El telèfon, 24 hores.
Que el podríem dir, perquè si algun s'està escoltant,
doncs que el pugui tenir en compte.
El 606-441-198.
Sembla que comença a haver-hi una conscienciació
a nivell de moltes institucions, de molts organismes.
Ja no és una lluita aïllada.
Deia, m'hi comentava, on tot just abans de començar l'entrevista,
que a l'últim ple del Congrés dels Diputats
es va fer ja diverses mesures legislatives en aquest sentit
i també s'ha repartit, per exemple, tenim aquí una notícia
que la Guàrdia Civil distribueix una guia d'actuació
en cas que els arribin dones amb maltractaments.
Aquesta coordinació suposo que l'heu notat en dos anys
o és més de façana que no per real?
A veure, s'ho va notant.
El que passa és que sí que és molt de façana
en quant a darrere d'aquestes mesures no hi ha recursos,
no hi ha prou recursos per portar-los a terme.
Però això de la guia ja és un pas,
és un pas important perquè els professionals
que han d'intervenir mínimament han de saber
quins són els circuits i quina és la seva actuació ètica
davant d'una dona o d'una persona afectada que arriba.
Majoritàriament dones, perquè vosaltres sou, en general,
sou violència de gènere.
És a dir, que un home maltractat també tindria que buda
a l'associació d'ara, però no és el més habitual?
No, bueno, apenas representa el 1% de todas las personas
que hemos atendido. Algunos se atienden.
Algunos se atienden, però pocos.
Quina és l'actitud que hem de tenir si coneixem un cas?
De cara a que pugui posar-se en contacte
amb una associació com vosaltres, amb serveis socials?
A veure, depèn.
Quan truquen al telèfon, la persona que truque
normalment està molt angoixada.
Llavors és qüestió de deixar-la parlar
i transmetre que entenem el seu problema
i que pot parlar tranquil·lament i plorar,
si té ganes de plorar, i deixar angoixar-se.
Si és directament que algú sap
d'algun problema, d'alguna veïna, d'això,
doncs informa sense ficar-se en la seva intimitat.
Clar, és que això pot ser una mica compromès.
No sé, deixar un paperet a la bústia
o com te la trobes bé.
Si vols alguna cosa, doncs...
Aquí em tens.
Exacte.
Déu-n'hi-do a la tasca que feu.
Suposo que en dos anys hi haurà gent molt agraïda amb vosaltres.
Sí.
Afortunadament.
Amarga somriu, amb un somriure d'orella a orella.
Afortunadament la cosa funciona.
Sí, sí, sí.
I bé, no hem d'oblidar que hi ha institucions
que ens han recursat des del començament,
sobretot el Consell Comarcal del Tarragonès
i l'Institut Català de la Dona.
Posteriorment, el Departament de Benestar Social
també ens dona una petita subvenció
i en quant a entitats privades, la Caja Madrid.
Caja Madrid és el que us està ajudant.
Sí, econòmicament, sí.
Aquí a Tarragona sou els únics
o hi ha més associacions que donen aquest tema?
A Tarragona Ciutat som les úniques, que sapiguem.
I hi ha una altra associació
que precisament avui surt als mitjans de comunicació al diari,
que és a de Mur,
que treballava o l'àmbit la tenia a Castelló.
Però, com que era al nord de Castelló,
també tenia una mena de delegació allà a les Terres de l'Ebre.
Les Terres de l'Ebre és això que deies,
ha sortit avui el titular al diari
que comentava l'organització de dones de les Terres de l'Ebre en aquest sentit.
A nivell de Catalunya, com està el tema de les associacions?
Que ajuden a dones o a homes afectats per la violència de gènere?
Tenir contacte amb altres associacions?
Hi ha un diàleg fluid?
O cadascú fa la guerra per la seva banda, per dir-ho d'alguna manera?
A veure, n'hi ha un moviment associatiu important.
Ara, específicament de violència, no n'hi ha tants.
Hi ha empreses de gestió que fan diverses activitats,
i entre d'altres, fan aquesta.
Però específiques, específiques, que sapiguem,
dos, tres, de totes maneres, dintre del pla integral,
s'està elaborant un mapa de recursos
que sortirà i llavors sí que se sabrà
quin és l'estat real de la qüestió.
Que suposo que aquest mapa de recursos
a vosaltres us servirà i moltíssim.
I tant.
A veure, una de les bases també del nostre èxit,
entre cometes,
és la bona coordinació que tenim amb els serveis
i amb associacions, entitats públiques i privades,
per tal de treure endavant els casos
que s'adrecen a nosaltres.
Llavors, en aquest sentit,
doncs sí,
és important i serà una eina de molta valor.
Per tant, a mà de mur,
ens hem coordinat per portar alguna cosa.
Si tenim la guia,
ens serà més fàcil,
perquè ens hem de dir
espera que mirem
i després ja trucarem.
I llavors sabem que...
Sí, ademais,
hay que tener en cuenta
que en el trabajo que realizamos,
o sea,
la coordinación,
el trabajo, digamos,
en red,
con el resto de recursos de la comunidad,
es imprescindible.
O sea,
porque las actuaciones
que hay que realizar
en un caso de violencia
de género familiar
son a distintos niveles,
policiales, judiciales,
sanitarios, psicológicos...
Diguem que toca a molts àmbits.
Claro,
no...
Adara no pretende
en absoluto
o sea,
dar,
realizar
todas estas acciones
por ella misma,
sino que necesita
y pone en práctica
el coordinarse
con otros recursos.
Lógicamente,
porque es el que dèiem
que ocupa
molts estaments
socials,
judicials,
policials,
psicológics...
Es un problema social
que a més quedava
com a molt
desapercebut
fa 10 anys
i que d'aquí
fa 10 anys
és com
l'actualitat diària.
No hi ha dia
que no obris un diari
i et trobis allò.
És que s'ha centrat
el focus en això
ara?
Això ha existit sempre?
I no s'ha donat
la dimensió
que se li havia de donar?
Exacte,
ha existit sempre.
No se li ha donat
la dimensió
que havia de tenir,
però
ja està bé.
El detonant
va ser l'assassinat
d'aquella dona
que va sortir
als mitjans
a Telecinco,
a Naurantes,
i va ser el detonant.
I d'alguna manera
a partir d'aquí?
D'aquí va ser
el que tu dius,
un dia sí
i un altre també.
S'ha de llegir
també entre línies
perquè
hi ha
molts mitjans
de comunicació
que aprofiten
també aquest
bun
per treure
profit, no?
A nivell de...
Sí,
és un element
de morbo.
Però
ja està bé
quan
la força
de la societat
fa moure
els estaments
administratius
i
més
immòbils, no?
I encara
sí,
encara me'n penso
que queden
moltes batalles
per fer, no?
Què cal fer ara?
Què ens queda de tot, no?
Ui!
Uf!
És que no s'acabarà.
És anar
consolidant
el que s'està fent,
esperar, a veure,
anar avaluant
i mirar
allò que queda
més flux,
anar
complementant-lo
i sobretot recursos,
recursos i coordinació,
que no es dispersin
perquè moltes vegades
hi ha molts serveis
per una
mateixa
actuació
i en d'altres
com
l'atenció
d'urgències
que queda una miqueta
més coixa.
Doncs, bueno,
s'ha d'anar treballant,
avaluant
i anar apretant
i que no s'obliden
certes
vacances.
Jo us agraeixo molt
Marga i Pilar
que hagueu vingut
avui fins aquí,
fins al matí
de Tarragona Ràdio
per recordar-nos
una vegada més
la tasca
de l'associació
Adara.
Ja us hem dit,
amb més de dos anys
treballant,
molt bons resultats
i esperem que continuïn
treballant en aquest mateix sentit.
La propera cita
és el 2 de setembre,
a dos quarts de set,
a la sede del Col·legi
de Treball Social,
una conferència
a càrrec
de la Margarín
i la Araceli Alba.
Si els interessa,
l'entrada és gratuïta,
evidentment,
i el dia 9 de setembre
s'abordarà
el Pla Integral
sobre la Violència
en una conferència
que pronunciarà
Dolors Daurca,
professional
de l'Institut Català
de la Dona,
que també serà
a les 6 de la tarda.
Cal esmentar
aquests dos actes
especialment.
El telèfon,
recordem-lo una vegada més
de l'associació Adara,
un telèfon
que està obert
les 24 hores
per les seves consultes
és el 606-44-1198.
606-44-1198.
Moltes gràcies, Pilar.
Moltíssimes gràcies, Marga.
I fins una altra.
D'acord, gràcies.