Deputats i diputades de cada un dels grups
veuran en tot moment les seves intervencions degudament emparades.
És un honor i un orgull per a algú que estima el seu país
poder representar-lo en la institució que ens és pròpia
i que té a més el privilegi de ser un dels parlaments
bressol de la democràcia i més antics de tot el món.
Un Parlament que al llarg de la seva història
ha viscut moments d'esplendor
i d'altres d'extrema dificultat
però tan mateix que ha fet de l'ús de la paraula i la raó
els seus elements inconfusibles de servei al nostre poble.
És per això que em comprometo des de la il·lusió i la convicció
també des de l'entusiasme
a servir amb humilitat i entrega aquesta cambra
i respectar la pluralitat
que avui és el principal missatge
que ens ha donat la societat catalana
alhora que un important valor.
Quan entres a la sala de la mesa
hi ha dues coses que et criden l'atenció.
L'una, un quadre de Joan Miró
un dels nostres artistes més universals
presidint l'espai.
L'altra, els retrats de tots els presidents
que ha tingut el nostre Parlament
gent que ha viscut
algunes de les pàgines més brillants
de la nostra història
però també de les més dramàtiques.
I el primer de tots ells, precisament
el molt honorable
Lluís Companys i Jové.
Just demà farà 71 anys
el 6 de desembre de 1932
que es constituïa el Parlament de Catalunya.
Amb l'elecció de Companys
culminava formalment
l'itinerari llarg, difícil i apassionant
que el poble de Catalunya
guiat per persones
i formacions polítiques diverses
recorria
d'ençà l'11 de setembre de 1714
a la recerca de l'exercici
de l'autogovern i del poder polític
a la recerca de la pròpia llibertat.
Permetin-me que faci una referència
també als meus antecessors contemporanis.
Tots ells formen part
de la història d'aquesta casa
i tots ells han marcat
moments molt importants
per motius diversos
per a aquest Parlament.
Aribert Barrera
per a mi com vostès podran comprendre
un exemple i un autèntic referent.
Els admirats
Miquel Coll i l'entorn
i Joaquim Chicoi.
Joan Rebentós
de qui tant vaig aprendre
al poder compartir uns anys amb ell
sota la seva presidència
en aquesta mesa.
per a qui avui a més a més
voldria tenir un record molt especial.
I finalment
si ell m'ho permet
l'amic
i el mestre
i agafin
tots els matisos positius
que té la paraula mestre
que en té molts
Joan Rigol
amb qui he tingut l'honor
i el privilegi
de treballar colze a colze
durant aquests darrers quatre anys.
Sé molt bé
com poca gent segurament
la impressionant tasca
que el president Rigol
ha fet per a aquest Parlament.
I n'estic segur
que els 135 diputats
i diputades
que ho vàrem ser
en la darrera legislatura
el tenim
en la més alta consideració
i estima
per la gran tasca
que va fer
però sobretot
per la seva qualitat humana.
President Rigol
en nom de tots
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La política catalana enceta una nova etapa
des de molts aspectes, però sobretot en un de fonamental.
La maduresa d'una societat i d'unes institucions
que han assumit amb responsabilitat i compromís
el relleu d'una generació que ha estat clau
en la recuperació de la democràcia i de les nostres institucions.
Una etapa difícil en molts moments,
però que, sens dubte, ens ha permès avançar
i conservar el principal valor de la nostra societat,
la cohesió social, és a dir, una nació, un poble,
on tots i totes volem i hem de tenir drets i deures,
on tots i totes hem fet de la convivència i la pau
el valor més preuat.
Aquesta cambra renova el 50% dels seus diputats i diputades
i la mitjana d'edat ha baixat.
I, sincerament, no sé si això és important o no ho és.
En qualsevol cas és una realitat,
que no només passa aquí al Parlament,
passa també a la nostra societat.
És curiós constatar que, com amb el pas del temps,
allò que era un hàndicap i un problema
per ocupar llocs de responsabilitat,
la joventut, ha esdevingut un valor.
Doncs bé, aquesta presidència vol fer d'aquest valor
un estil, una manera de ser,
una manera de fer i d'entendre el servei públic.
Amb tot el respecte, admiració i reconeixement
cap a les generacions que han obert solc,
que han fet camí, que han marcat el rumb.
Ens arriben nous temps, nous reptes.
Ara, senyores diputades, senyors diputats,
comencem a construir de nou aquest vell país.
N'estic segur de parlar en nom de tota la mesa
quan ens plantegem com un dels reptes més urgents
el de donar dinamisme al Parlament i apropar-lo a la ciutadania.
Soc diputat des del 1992
i, certament, un dels temes dels que més he sentit a parlar
ha estat la reforma del nostre reglament.
Senyores i senyors diputats,
tenim molta feina
i no hi ha cap argument ni un
que faci allargar per més temps aquesta reforma.
És pel bé del seu bon treball,
del nostre bon govern.
Encoratjo, doncs, els grups parlamentaris
a fer d'aquesta qüestió una prioritat urgent.
És una eina a la que no podem renunciar.
És en aquest sentit
que també caldrà continuar la tasca realitzada
d'adequació dels espais d'aquest palau.
Millorarem encara més les condicions de treball
dels diputats i les diputades.
Millorarem també les condicions de treball
dels treballadors i treballores del Parlament,
dels excel·lents professionals
que té aquesta casa.
Un país que progressa
és un país que greu en les seves institucions.
Per això continua sent molt important
aprofundir en conceptes, ara per ara,
fonamentals,
com la participació ciutadana
i la modernitat.
En aquest sentit,
la sensibilitat demostrada
en l'anterior legislatura
per obrir aquesta casa
a la societat civil
amb la constitució de comissions mixtes
de diputats i experts no parlamentaris
és una línia que cal potenciar i seguir.
I per què no?
Explorar-ne de noves.
La participació ciutadana
segurament
que és un dels grans reptes
que tenim a l'hora de plantejar
com s'ha de fer política
en el segle XXI.
I per a que hi hagi una bona participació,
sens dubte cal que hi hagi
una bona informació.
Una informació veraç,
crítica, creïble, independent.
Al final de la sisena legislatura
ens va portar al Canal Parlament
gràcies als bons oficis
del president Rigol,
del vicepresident Clotas,
a més del personal tècnic de la casa
i gràcies també
a la complicitat indispensable
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió.
En aquesta legislatura, doncs,
tenim un repte molt important al davant.
Posar-lo en marxa
amb l'activitat parlamentària
ja represa,
consolidar-lo
i, per tant,
portar al Parlament de Catalunya
l'activitat que vostès fan aquí
i fora d'aquí
a les cases dels nostres
conciutadans i conciutadanes.
I si pot ser
el menjador
de totes,
repeteixo,
de totes les llars
del país.
Apropar, doncs,
la política de la gent,
motivar-ne la participació
i complementar-hi
al Canal Parlament,
tenim molts projectes
vinculats
a les noves tecnologies,
a través d'internet
i altres mitjans,
que ens han de permetre,
per una banda,
millorar el seu treball
i donar-los
al màxim de facilitats
i, per altra,
afavorir
al màxim
la informació
i la participació.
Una altra
de les grans novetats
de l'anterior legislatura
que en aquesta hem de completar
és la relació
del nostre Parlament
amb el Parlament Europeu.
En el moment
que Europa
s'està consolidant
com el nostre
referent polític,
és molt important
que trobem
els camins adequats
per a ser-hi presents.
I, a hores d'ara,
el Parlament
ja té un camí traçat,
un camí
que no ha estat
gens fàcil per cert.
No el podem desaprofitar
de cap de les maneres.
Serà, lògicament,
un altre
dels grans objectius
juntament
amb intentar
consolidar
les relacions
amb la resta
de parlaments
de l'antiga
Corona de Dragó
i dels convenis
de col·laboració
signats
amb els parlaments
nacionals
de Flandes,
Escòcia i el Quebec,
com vostès saben,
nacions sense estat
com la nostra.
Com segur
que hauran deduït,
aquesta serà
una legislatura
de grans decisions.
En som tots conscients
i és també
una legislatura
on el pluralisme
i la diversitat
s'han expressat
com mai
en la composició
d'aquesta cambra.
És, per tant,
del tot necessari
que ens plantegem
molt seriosament
i que donem prioritat
a la consolidació
de la nostra manera
de fer política.
De vegades,
des d'una certa
incomprensió,
s'ha volgut menystenir
la política catalana
pel fet de ser,
deien,
diuen,
poc agressiva.
El famós
oasi català
no ha estat sempre
entès com calia.
Doncs bé,
reivindico en aquest moment
solemne
la necessitat
de fer política
amb passió,
amb convicció,
amb la màxima
dedicació
i coherència.
per a la ciutadania.
Però reivindico també
i amb tota la convicció
del món
la paraula
i el diàleg
com les principals
les eines de treball
en la nostra relació política.
Quan els polítics
i les polítiques
catalans i catalanes
hem sabut anar junts,
hem sabut treballar plegats,
hem sabut sumar esforços,
com a poble
hem avançat
i molt
i a més a més
de manera progressiva.
Avui
això és indispensable.
Els reptes
immediats
de futur
ens ho reclamen.
Tot un grapat
de lleis
molt importants
per a la nostra
democràcia
però també
que ens han de permetre
millorar
essencialment
la qualitat de vida
dels nostres
conciutadans
i conciutadanes.
Acabo les meves
paraules
amb una darrera reflexió.
Senyores diputades,
senyors diputats,
vostès poden escriure
una de les pàgines
més brillants
de la història de Catalunya.
El salt
que podem fer
en la millora
del nostre autogovern
pot ser realment històric.
Imagino
el futur
del nostre país
i soc optimista.
Iniciem probablement
un camí sense retorn,
un camí cap a un nou país
on una societat
integrada
i integradora
serà l'autèntica protagonista.
Un camí cap a la nació plena
on tots i totes
tindrem
els mateixos drets
i els mateixos deures
i on la justícia,
la tolerància
i la solidaritat
seran la realitat
del dia a dia.
En definitiva,
un camí cap a un gran poble
lliure
d'homes i dones
feliços
i lliures.
Senyores i senyors diputats,
vostès poden començar
a escriure
el guió
de l'utopia.
Els encoratjo
a assumir-ne
la responsabilitat.
amb tota la solemnitat
que el moment reclama,
declaro constituït
el Parlament de Catalunya
en aquesta setena legislatura.
Moltes gràcies,
senyores diputades,
senyors diputats,
i permetin-me acabar
tal com ho va fer
el molt honorable
a Heribera Barrera
l'any 1980.
Visca Catalunya lliure!
Visca!
S'aixeca
S'aixeca la sessió
i els convido
a cantar
el nostre himne nacional.
És el son directe
des del Parlament de Catalunya.
S'aixeca la sessió
i els 135 diputats
de la Cambra Legislativa
catalana
canta
l'himne nacional
de Catalunya.
S'aixeca la sessió
i la ciència
per Eltern".
Ara és hora d'estar abertes per quan vingui un altre jut.
Ara es cloveu que entre les seves...
Què dius, Joan Maria?
Bon cop de fals, bon cop de fals, de bons sols de...
Pots repetir?
El cremó i l'anatí...
Quan tallem la nostra ensenya...
Quan fem caures vives d'or...
Quan podrem ser que ens veiem...
Quants sols de sol...
Quan podrem ser que ens veiem...
No ens queda constituït el Parlament de Catalunya,
ara mateix són les 12 i 12 minuts.
S'ha tancat aquesta sessió constitutiva
amb les paraules del nou president del Parlament,
del Ciutadà de Reus, l'Ernest Benac.
Benac ha parlat dels seus reptes al capdavant del Parlament de Catalunya,
ha parlat de la possibilitat de reformar el reglament,
ha dit que aquesta era una prioritat,
ha dit que també té l'objectiu de donar més dinamisme
a la Cambra Catalana al Parlament de Catalunya.
També ha fet una crida a plantejar-se la consolidació
de la manera particular de Catalunya per fer política,
tot i la incompressió, ha dit el diputat d'Esquerra Republicana
i president del Parlament, Ernest Benac.
Ha reivindicat el diàleg com a principal eina de treball
en aquesta legislatura.
Hem pogut seguir en directe, a través de la sintonia de Tarragona Ràdio,
aquesta sessió constitutiva del Parlament de Catalunya.
Hem seguit els resultats d'aquestes votacions.
que han col·locat a dos diputats de la demarcació de Tarragona
en càrrecs en aquesta mesa del Parlament.
La presidència pel reusent Ernest Benac,
d'Esquerra Republicana de Catalunya,
que ha obtingut 111 vots i 24 votacions en blanc.
Les dues vicepresidències, la primera per Egini Clotes,
els socialistes, la segona per Ramon Camp de Convergència i Unió,
i les quatre secretaries s'han repartit.
La primera per la convergent Anna Miranda,
la segona per la socialista Carme Carretero,
i atenció perquè la tercera ha caigut en mans del Partit Popular,
d'un altre diputat per la demarcació de Tarragona,
Rafel Luna.
La quarta secretaria serà ocupada
per la diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya,
Marina Llançana.
Són els resultats d'aquesta sessió constitutiva
del Parlament de Catalunya.
Veiem els 135 diputats en aquests moments,
abandonant l'hemicicle.
Tornarem en directe a més connexions des del Parlament
a través de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.
Gràcies, doncs, Teresa Ortega.
Tanquem de moment aquí les línies.
El Parlament de Catalunya ja s'ha constituït.
Hem assistit en directe a aquest acte solemne
de proclamació del Parlament de Catalunya
de la setena legislatura
després de la recuperació de la democràcia
i de l'autogovern.
Falta un minut per un quart d'una del migdia,
un parèntesi per la publicitat,
i de seguida obrim el nou tram del matí de Tarragona Ràdio
amb Yolanda García de seguida
i també amb els diferents espais habituals de cada divendres.
Repassarem avui de forma més breu
les estrenes cinematogràfiques de la setmana
amb David Serra,
després tindrem les rutes amb Pep Calvet
i encara tindrem temps
pels sortets del concurs d'última paraula
i l'agenda del cap de setmana.
Tot això sense perdre de vista
qualsevol notícia d'última hora
que ens pugui arribar des del Parlament de Catalunya.
Tot això, com dèiem,
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.