El més important que nosaltres portem lluitant ja fa no sé quants anys
perquè ja vaig perdent la compta i al final m'hauré de comptar
els pèls blancs que em surten ja al cap, cada vegada que sobretot
penso en aquest tema, perquè realment, i perdoneu les pressions
que m'acabreix moltíssim, pensar que ens fan parar a nosaltres.
Vull dir, les nostres empreses, fi de cap, són empreses familiars,
petites, però són empreses, mentre els veïns dels costats
se n'aprofiten d'això.
Llavors, tancar la meva empresa per fer ric els altres,
la veritat és que, bé, és igual, deixem-ho estar perquè
realment és un tema que surt de polla, que ja hi ha això.
Aleshores, doncs, bé, nosaltres vam tindre una reunió abans de la BEDA...
Ai, perdó, abans de Setmana Santa al Parlament de Catalunya
amb el conseller Grau, que es va acompanyar l'alcalde Joan Miquel Nadal,
que jo he d'agrair a l'atenció que va tindre, no tan sols a mi,
sinó a tres armadors més d'arrossegament de Tarragona.
La veritat és que la reunió va ser un desastre,
va ser un desastre perquè haver-hi una reunió que és no a tot,
vull dir, és un desastre, no?
Perquè vostès què demanaven?
A veure, nosaltres demanaven el de sempre,
vull dir, demanant que Vilanova respectés la BEDA
dos mesos després que nosaltres l'haguem acabat,
és a dir, nosaltres fem la BEDA ara, doncs,
aquest mes de maig i juny,
i després ells el primer dia de juliol ja entren a pescar les aigües.
Nosaltres deiem que el mes de juliol i agost,
per almenys no entressin, no?,
i poguéssim aprofitar aquesta zona abadada
que nosaltres, doncs, respectem
i que ells no fan, perquè Vilanova o la província de Barcelona,
no han fet mai la vida BEDA.
Nosaltres als anys 70,
els nostres pares i aves i tal,
ja fèiem BEDA i sense cobrar,
ells no n'han fet mai.
Aleshores, si nosaltres tenim aquest respecte
ja per la pròpia mar,
perquè és un benefici per tots,
doncs, com a mínim,
que també se'ns respecti.
i, bueno, no hi ha manera,
vull dir, seguim igual que sempre,
no?
Llavors, això desmoralitza molt, no?
I, escolti, jo estic a guardar aquí la meva parceleta
perquè després pugui aprofitar-me una miqueta d'això, no?
Intentant, doncs, que si ara és època de reproducció,
que és veritat, que hi ha peix petit,
no es toqui, es faci gran i no hi hagi problemes,
i vostès segueixen igual, no?
I que aquí no hi hagi ningú que sigui capaç, doncs,
de parar tot això, no?
Amb aquesta petició, el conseller Grau,
el conseller de Agricultura i Pesca, els va dir que no?
Que no, que no, que això era inviable
i que no podia ser perquè legalment tal i qual,
bueno, al final vam dir, bueno,
doncs, busquem una solució econòmica,
busquem una solució econòmica,
si a mi em tenen dos minuts amarrat
amb la misèria que cobrem,
com a mínim, posem la subvenció
al nivell de la comunitat valenciana,
que és el doble del que cobrem nosaltres, no?
Bueno, aleshores, el de sempre, doncs, que no,
perquè nosaltres estàvem en un altre,
com ho diria jo, en un altre nivell
respecte a la comunitat econòmica europea,
llavors això no es permetia, tal i qual.
Jo crec que a vegades són més coses de voluntat
que de res, no?
I seria una manera de dir, bueno,
doncs, ni canixa ni faixa,
per almenys tampoc no seria tant la pèrdua.
Perquè vostès quant cobren
durant aquests dos mesos de veda?
A veure, això és molt relatiu,
depèn del tonelatge de les barques, no?
Hi ha barques que cobren durant dos mesos,
doncs, us ho dic amb pessetes, no?
Doncs 200.000 pessetes
i hi ha qui cobra, doncs, un milió i mig.
Depèn del tonelatge,
però, a veure, això per dos mesos,
per nosaltres, no és res,
perquè, doncs, a veure, hi ha uns gastos.
Primer que no guanyes, vull dir,
has de seguir fent la teva vida,
normal.
Després, que hi ha uns gastos molt grossos,
perquè aprofites per pintar,
per fer reparacions,
inspeccions i tot això.
Aleshores, doncs, bueno,
pel que et donen, tampoc,
és un petit ajut,
però que tampoc, doncs,
no et surt a compte.
L'únic que es va lograr ja fa dos anys,
crec que és que, per almenys,
s'ha cobrés acabat la veda,
al cap d'una setmana.
Això, per almenys, va ser un logro
del director general,
de l'Arnant Sobirats, no?
Però, bueno, aquí hem quedat estancats.
Vull dir, a partir d'aquí ja no s'ha lograt res més.
Inclús, quan es fan les votacions
de sisvol veda,
que es fa, doncs,
a nivell de cofredies de pescadors,
jo sé que la de Tarragona s'abstent,
però és que la de Calafell,
que és una cofredia molt petiteta
i que les seves barques,
les quatre barques que téu així,
pesquen a Vilanova,
vull dir, tenen el port a Vilanova,
voten a favor de la veda.
I això és molt curiós,
que Calafell voti a favor de la veda
a Tarragona,
quan les seves barques estan pescant a Vilanova
i no fan la veda.
Vull dir, a veure,
a què juguem aquí?
Perquè, a veure,
hem de remarcar,
sobretot per als oients,
per als ciutadans que ens estiguen escoltant
i que no estan en el sector de la pesca,
que aquí fa veda al port de Tarragona,
al port de Cambrils,
en la mateixa època,
després l'Atmetlla de Mar,
Sant Carles de la Ràpita
ja el fa més tard, no?
Sí, Sant Carles de la Ràpita
ho fa dos mesos després
que es junta amb Castelló,
diguéssim,
a la província de València,
perquè per ells,
per interessos de frontera,
doncs li va millor.
I per nosaltres també,
perquè tampoc no hondem tant de peix al mercat.
És a dir,
aquests ports fan veda,
però de Tarragona cap al nord...
No en fa ningú.
Per què?
Per què?
Jo no sé si és perquè Barcelona,
doncs és Barcelona
i els altres som,
bueno,
l'Infinity de Catalunya
i, en fi,
perquè, doncs ja dic,
ells no n'han fet mai de veda
i Tarragona,
la província,
doncs,
n'ha fet pràcticament sempre,
llavors això,
clar,
no té lloc.
En canvi,
el que és molt curiós
és que amb la veda d'encerclament
que es fa als mesos d'hivern,
de Nadal i això,
em fa tot Catalunya.
Ells van lograr
que em fessin tot Catalunya.
Vull dir,
això és perfecte,
no?
Perquè, aleshores,
doncs, bueno,
és una manera de regenerar la mar
i és un benefici
que a la llarga
ho tindríem tots.
Això està claríssim.
Se suposa que si els pescadors
de Tarragona,
els pescadors del Serrat
ho fan veda
és perquè té algun avantatge.
Quins són els beneficis
que té fer
mantenir aquesta aturada biològica
durant dos mesos?
Bé,
primer,
doncs que ara és l'època de cria,
doncs,
de reproducció
i es agafa molt de peix petit.
De manera,
doncs,
que clar,
és una manera
que aquest pes
durant dos mesos
ja té un altre tamany,
un altre creixement
i el vas conservant,
no?
Tampoc tens llavors
llavors lius
de si agafes peix petit
i les multes i tal.
Això està molt bé.
I després,
els dos mesos després,
doncs,
que clar,
el peix l'està quiet,
doncs,
diguéssim,
no es belluga de la mar
on t'està,
de manera que també
se recupera molt més
a l'hora d'agafar peix.
Vull dir,
els mesos més dolents
són del gener
fins ara pràcticament,
que és una època
que hi ha molt poc peix
i les barques
fan molt pocs cèntims.
En un any
se'ns ha ajuntat
a les pujades del gasoi
també una altra vegada
que ara ja torna a estar
amb un preu normalitzat
i és bastant desastró.
I ara que comences
a recuperar una miqueta
t'ha de la veda
però dius,
bueno,
si després ho puc recuperar
doncs,
ja està bé.
El mal és que,
bueno,
els altres no en fan
i nosaltres sí,
nosaltres fem la veda
pels altres.
Però es recupera?
Queda compensat
aquest període de dos mesos?
A veure,
queda mitjanament compensat
mitjanament compensat
per aquests dos mesos
que has estat parat
però, bueno,
també durant aquests dos mesos
no guanyes res.
M'entens?
El que he dit,
sigueixes gastant
i no guanyes res
i llavors has d'intentar
recuperar els altres dos mesos
però així després
com a mi m'ha passat
particularment
que m'he trobat
al cap de 15 dies
d'anar a pescar
amb una varia
que m'ha durat 15 dies més
i he perdut 15 dies
que tindré l'oportunitat
de recuperar aquests dos mesos,
vull dir que clar,
vull dir,
una barca porta un motor
que es pot avariar,
porta unes màquines
i això és imprevisible
moltes vegades.
Vostès ja ho deien,
cobren una sèrie de diners
de l'administració
de la Generalitat
que va en funció
del tonatge
de la capacitat
per dir-ho d'alguna manera
de la pròpia barca.
Vostès el que reclamen
seria un increment significatiu?
Sí,
nosaltres,
com s'ha fet antigament,
perquè la comunitat
no és gaire partidària
d'aquestes vedes
perquè no les troba adequades,
a veure,
jo realment...
La Unió Europea
no és partidària
de les vedes?
No,
no és partidària
i inclús en guany
ja no volia deixar-la fer,
al final sembla que sí,
però l'any que aviat
no sé,
tampoc s'ho autoritzarà
perquè,
segons el comissari Fisler,
no és una manera
massa adequada
de conservar la mar.
Ja puc discrepar,
si això es portés realment bé
i tothom ho feix
i ho respectés tot,
jo crec que sí.
Ara,
d'aquesta manera que es fa,
és una miqueta que empengui
i despedixi,
la veritat.
Aleshores,
nosaltres diem,
ja que parem,
ja que fem aquesta conservació
com a mínim,
doncs cobrar el que cobra
la comunitat valenciana
o aquestes comunitats
que cobren el doble
que nosaltres,
no?
Ja tenim una diferència
substancial,
no?
Aleshores,
mira,
t'ataparien una miqueta
els ulls i diries,
doncs a ment,
si els altres entren després,
a ment,
el que passa és que,
clar,
d'aquesta manera no.
Jo et volia dir
que abans hi havia
una novetat,
no?
Que suposo que això
s'aplicarà,
de fet ho sabrem ja
demà,
en l'últim moment,
que en guany
obriran una franja de mar.
És a dir,
nosaltres a Tarron
tenim un sector de barques,
les més grans,
es pesquen
el més lluny de Tarragona
i doncs,
bueno,
la gamba de Tarragona
és molt provada.
Aleshores,
ara hi ha molta gamba,
que això us digui,
se toca molta gamba.
Quan s'acaba la veda
ha desaparegut aquesta gamba
perquè amb la calor
la gamba s'allunya
i ja fins als mesos
ja propers d'hivern
no torna.
Aleshores,
es va demanar
que es pogués allargar
15 dies més
sense fer veda
en aquesta franja de mar.
Sembla ser que això
s'ha concedit
de la Generalitat i Madrid,
no?
I les barques que vulguin,
demà podran continuar
15 dies més
que després faran la veda
15 dies més tard.
M'entens,
el raonament?
Però al mateix temps
vol dir que aquesta franja
de mar queda oberta
pels vilanovins.
Vull dir que la franja aquesta
on s'apescarà la gamba
que aniran barques de Tarragona
també entraran els de Vilanova
perquè, clar,
no els hi pots forivir
una vegada
que està la franja de mar oberta.
Vull dir, clar,
és a dir,
inconcluències totales.
És una franja de mar
que dius que està
especialment llunyana,
és la més llunyana
de terra.
Sí, sí, sí,
de la plataforma costera, sí.
I aleshores
és per la gamba exclusivament.
Això vol dir
que aquestes barques
començarien la veda
el 15 de maig.
Sí, en principi
sobre el 15 de maig,
no sé si seran exactament
15 o 20 dies,
però, bueno,
una cosa així.
I exclusivament
poden anar a la gamba,
no poden agafar altre tipus.
A la gamba
o un escamarlà
perquè a vegades
se barreja
o algun lluç
que hi ha per allí.
Però, doncs,
exclusivament
és de gamba.
Estem parlant
de les barques
del sector de l'arrossegament.
De quantes barques
estem parlant
aproximadament
aquí al Serrallo?
Bé, al Serrallo
ara hi ha
sobre unes
41 barques
d'arrossegament.
La veritat
és que en dan molt a menys.
Hi ha moltes
que s'han desguassat.
Vull dir,
la pesca,
no,
el que era abans,
no?
Passades
que hi ha...
Les barques
que portem
estan molt modernitzades.
Hi ha menys peix
i hi ha menys gent
per anar a la mar.
Vull dir,
nosaltres l'arrossegament
d'immigrants,
per exemple,
en tenim pocs,
però l'encerclament
ja en té molts.
Abans no són gent
massa professional
que s'adapten bé
a la manera
de fer d'aquí
i que tot això
ocasiona
que cada vegada
anem a menys.
De quantes persones
doncs estarien parlant?
A veure,
això és que ara
és molt relatiu,
no?
Quants pescadors
poden anar
per barca
aproximadament?
Mira,
jo et puc dir
que jo
quan vaig començar
a anar a pescar
en 15 anys
a la meva barca
anaven 8 persones.
Avui en dia
50 a mi
anem 4.
Sí que han millorat
els aparells,
a veure,
tot és més modern,
però el tamany
de la barca
és el mateix,
que és gran
i realment
doncs la feina
pràcticament
és la mateixa.
Vull dir que
no hi ha personal,
això vol dir
que els guanys
són menys,
no hi ha gent,
vull dir,
jo pateixo
el dia que es comencin
a acabar els ajuts,
aquests ajuts,
que nosaltres vivim
molt d'ajuts també,
doncs no sé
què passarà
amb el sector aquest.