Un pas d'un minut d'un quart d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
com us dèiem fa moment en el sumari,
amb la presència avui, entre d'altres convidats,
el president de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona, el senyor Sebastià Cabrè.
Senyor Cabrè, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb el senyor Cabrè parlarem de diverses qüestions,
d'uns estudis que han realitzat en els últims mesos,
al voltant de saber, per saber què preocupa
els ciutadans de Tarragona i els líders de la demarcació.
Parlarem també del viatge empresarial,
de la missió empresarial que va haver-hi fa pocs dies al Japó.
I, en fi, comentarem altres qüestions d'interès i d'actualitat
i que preocupen especialment els empresaris tarragonins.
Però comencem parlant d'aquests estudis, d'aquests informes,
d'aquesta mena d'enquestes que han elaborat en els últims mesos,
una als líders d'opinió de la demarcació de Tarragona
i una altra, més general, més global, als ciutadans de la demarcació.
Uns estudis que han coincidit en dir que la inseguretat
és el tema que més preocupa, en general, a la població.
de les comarques tarragonines.
El seu sorprès, aquesta dada, senyor Cabré?
Aquesta de la inseguretat, no.
Nosaltres érem conscients que el primer problema
que hi ha avui dia aquí a les comarques tarragonines
era aquest nivell que jo crec que ja s'està,
inclús posant en unes dades preocupants, no.
La inseguretat ciutadana no és una cosa que la gent pensi que existeix,
sinó que és el boc a boc el que el transmet.
Quan el veí de casa teva li ha passat alguna cosa,
quan alguna amistat li ha passat alguna cosa,
això es comparteix amb un problema.
I aquesta és la dada més rellevant que hem tret d'aquesta enquesta.
Els ha sorprès, però, doncs, algunes altres de les dades obtingudes?
Sí, el que sobretot ens ha sorprès és el que...
A veure, jo primer li voldria explicar el perquè d'aquesta enquesta
i com l'hem elaborat.
Aquesta enquesta la varen fer per treure una sèrie de conclusions
que nosaltres volíem reflectir en el nostre programa de necessitats
de cara a que aquest any nosaltres...
Bé, hi ha dues eleccions en marxa,
que són la dels ajuntaments i la de les administracions,
la de l'administració autonòmica,
i nosaltres volíem fer tota una sèrie de reivindicacions,
convertir o crear un decàleg de necessitats
per a les empreses de la demarcació.
I així surt una enquesta que dividim en dues fases.
Una primera consultant a el que nosaltres diem
les persones més notables de l'economia
i de la societat de les comarques de Tarragona.
I després, una segona part d'aquesta enquesta,
que és l'enquesta que fem al carrer
a 600 persones de les nostres comarques.
Tot dient això, llavors li dic el que més ens ha sobtat.
Nosaltres venim reivindicant des de fa a prop de dos anys
que ens trobem amb un atur friccional,
que no hi ha atur aquí a les comarques de Tarragona,
que tenim molts problemes amb trobar aquelles persones
que nosaltres necessitem per a les nostres empreses.
I tot que això és una realitat evident,
és a dir, no hi ha treballadors per a moltes de les nostres empreses.
El segon dels problemes que manifesta l'enquesta ciutadana
és el de l'atur.
La gent es pensa que existeix un problema d'atur.
Jo crec que això és més relevant
de cara a el que ens transmeten els mitjans de comunicació,
i que ho pensem com que el treball ja no és aquell element fix
i que podem tindre de per vida,
sinó que algun dia ens podem quedar sense treball,
i llavors això es planteja com a problema.
Jo diria que, igual que els empresaris,
el tercer dels problemes és el nivell d'ocupació,
i que no el trobem,
es contradieix una mica amb aquesta sensació que hi ha al carrer,
que l'atur es pot convertir en un problema.
A partir d'aquestes dades que han recollit,
d'aquestes conclusions,
els líders d'opinió de Tarragona,
d'aquesta gent notable,
però també del conjunt dels ciutadans,
què pensen fer amb aquestes dades?
Nosaltres teníem un programa de necessitats,
tal com li he dit,
perquè intentar assolir amb els grups polítics
que es presenten a les eleccions
uns compromisos de cara al món empresarial
de la nostra província.
Nosaltres pensem que Tarragona és una ciutat,
i més que una ciutat de la província,
el territori,
tota la província de Tarragona
està en una situació immillorable,
però aquesta situació immillorable
que tothom ens anuncia,
que Tarragona està de moda,
tots aquests principis
amb els quals els últims anys hem estat treballant,
creiem que es poden millorar.
I la millora és els compromisos
que poden assolir aquests polítics
que es presenten a les diferents eleccions
amb les necessitats que nosaltres creiem
que hi ha en el món de la indústria.
I llavors és posar això en un paper,
crear un decàleg d'intencions,
un decàleg de compromisos
que els grups polítics
que es presenten a aquestes eleccions
ens els signin.
Això pot anar acompanyat de converses,
de reunions, de trobades
amb els líders polítics
de les diferents formacions aquí a Catalunya,
o més específicament de Tarragona?
Miri, nosaltres ja portem 25 anys d'organització
i sabem que quan s'apropen uns processos electorals,
els partits polítics,
no és que els emplacem nosaltres,
ells ens emplacen a nosaltres
per conèixer les nostres opinions
sobre tal i com s'ha produït la vida política
en els últims quatre anys
i què esperem d'ella pels propers quatre anys.
Com que sabem que aquestes reunions es produiran
i si no es produeixen,
nosaltres emplacarem a que es produeixin,
volem tindre aquest document,
aquest document de compromesos
per poder reivindicar.
Això és el que passarà en el futur més immediat
a partir, com dèiem, d'aquestes dades
que s'han fet públiques en les últimes setmanes
sobre les enquestes que ha elaborat
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
com dèiem, en l'àmbit general del ciutadans
i també pel que fa als líders d'opinió de la demarcació.
Però abordem altres qüestions
perquè en els últims dies
també ha estat notícia, si no que abrè,
la missió empresarial que hi ha hagut al Japó
encapçalada pel port de Tarragona
però amb una àmplia presència d'empresaris tarragonins.
Quin és el balanç que fa vostè?
Com han anat les coses?
De què ha servit aquest viatge, aquesta expedició al Japó?
Ha estat eminentment positiva a nosaltres
quan vam acceptar la invitació del port
a acompanyar-los al Japó
ho vam fer amb un doble objectiu.
Un primer objectiu, acompanyar el port
amb el que era aquest viatge
a la reconfirmació del conveni que s'havia signat
en l'any 99 amb el port de Kawasaki
i a referir-me que aquest conveni
va aportar a que hi hagués més trànsit de mercaderies
entre el port de Tarragona i el port de Kawasaki
en espai, els vehicles que s'estan manipulant
en el port de Tarragona.
Però el segon objectiu era establir converses
i establir un pont d'enllaç entre Espanya i el Japó
donant a conèixer les nostres comarques,
l'esperit empresarial, comercial i industrial
que existeix a les nostres comarques,
explicar-los la indústria, explicar-los el món del turisme
que hi ha aquí i evidentment això s'ha aconseguit.
Jo diria que aniríem un pas més enllà.
El port, el que ha aconseguit amb aquesta missió empresarial
és una cosa que nosaltres com a CEPTA
ens vam plantejar fa tres anys
i no em van treure una iniciativa clara
que era vincular a totes les administracions de Tarragona
que tenen alguna cosa a veure amb el comerç exterior
de les nostres comarques
i portar-les plegades a una missió.
A Tarragona hi ha la Cambra de Comerç,
hi ha el port, hi ha la CEPTA,
hi ha la Diputació de Tarragona,
hi ha Consells Comarcals i Ajuntaments
que realitzen iniciatives empresarials a l'exterior
i ho fan d'una forma independent
i moltes vegades no coordinada.
Això ha estat una missió coordinada,
ha estat un acte que val la pena
que sigui precedent d'altres missions
que no es portin amb iniciatives diferents
sinó que quan es vol fer alguna cosa
se faci plegats,
perquè és molt més fàcil vendre Tarragona
d'una forma conjuntada.
La Diputació de Tarragona
ja ha tret acords molt interessants
amb l'aspecte del turisme.
Nosaltres com a empresaris vam tindre
47 empresaris japonesos
i van haver 72 intercanvis bilaterals
que vam permetre fer conèixer Tarragona
i que nosaltres conèixer tal com es poden produir
els intercanvis amb Japó
i el mateix Port de Tarragona
i va treure els seus convenis
i els seus compromisos
reformant els que ja tenia en anterioritat.
Jo crec que això és el valor afegit
que se li ha donat en aquesta missió.
Per tant, és un exemple a seguir en el futur
amb altres països, amb altres zones del món?
Evidentment, jo crec que quan una de les institucions
va en alguna d'aquestes zones
el que hauria de fer és intentar espènyer
les altres organitzacions que es dediquen a això
per fer-ho d'una forma més coordinada
de com s'ha fet fins ara.
Jo crec que és el precedent que tenim que seguir
en els propers anys.
Vostè anomenava ara una de les institucions
econòmiques més importants a la demarcació,
la Cambra de Comerç de Tarragona,
que aquests dies justament és notícia,
és notícia des del passat divendres
per l'anunci del seu president Jaume Ferrer
de deixar el càrrec en el plenari
convocat pel proper divendres
per motius de salut.
Com valora aquesta decisió del senyor Jaume Ferrer?
A mi em sap molt de greu
que el Jaume hagi tingut que prendre aquesta decisió
i jo estic absolutament convençut
que era l'última de les coses
que ell hagués volgut fer
com a president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
però sé que motius...
Jo crec que no tant de salut
com de fisonomia física,
és a dir, ell ha quedat afectat
amb la parla
per una inconveniència
que ha tingut a les cordes vocals,
però això, clar, no el pot fer
ser president de la Cambra
en els propers mesos
i ha pres la decisió
de dimitir en favor
que la Cambra segueixi
el seu curs
i el seu camí
que es tenia emplaçat
des de les eleccions.
Jo crec que el Jaume
ha tingut una bona trajectòria
al capdavant de la Cambra,
no tant per lo polèmic,
sinó per la independència
que ha assolit la Cambra
en aquests sis mesos
que ell està president
i crec que és la línia
que seguirà.
Jo l'encoratjo
a totes aquelles activitats
que s'havia marcat
en el món institucional,
és a dir,
ell era un empresari
motèlic
de les comarques de Tarragona
i havia donat aquest pas
a encapçalar el sector turístic
i a presentar-se de president
a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Jo crec que una vegada recuperat
d'aquest procés
que ell té
i pels propers mesos
estic segur que ho farà,
torni a agafar
aquest bastó
de comandament
que havia iniciat.
La millor opció
per substituir-lo
és que ho faci
el vicepresident,
en Javier Artal.
Sí, sí.
A més,
en Javier Artal
també és un empresari
motèlic
de les nostres comarques.
És una persona
coneguda,
és una persona
que estic segur
que farà
una bona feina,
una bona tasca
com a president
de la Cambra de Comerç.
El fet que Jaume Ferrer,
per acabar amb aquest tema,
deixi la Cambra
pot ajudar de totes maneres
a pa i vagar
la polèmica
que hi ha hagut
en els últims mesos
entre el sector del turisme
i de la química?
Ja s'havia iniciat
el procés
de coordinació
i col·laboració
en entrar
en dos sectors.
A veure,
un pas endavant
i un pas endavant
que havia fet
el mateix Jaume Ferrer
era que la Comissió
d'Indústria
la presidís
el president
de l'Associació
d'Empreses Químiques
de Tarragona,
l'Ecotel Andreu Punyet.
Això era un pas endavant
perquè el pes
de la química
en la Cambra
de Comerç
de Tarragona
tenia el reconeixement
que tenia
com a sector,
com a important sector
en les nostres comarques.
Jo crec que
el relleu
en la presidència
no apagarà a res
perquè això
ja ho ha fet
el mateix president.
El que sí que
crec és que
d'ara en endavant
la química
tindrà
el pes important
com ja ha tingut
fins ara.
Els últims
dos o tres mesos
han estat
importants
perquè la coordinació
de tot el teixit
empresarial
de la província
o de les comarques
de la Cambra
hi estiguessin presents.
Ja que estem parlant
de la Cambra
de Comerç,
senyor Cabré,
hem de parlar
també de les converses
que han mantingut
vostès
com a representants
de la CEPTA,
de la Confederació
d'Empresaris
amb la mateixa
Cambra de Comerç
per mirar
de solucionar
una de les qüestions
que ja històricament
els últims anys
més els ha preocupat
a vostès
com a empresaris
que és el de la gestió
el de l'estat
i el manteniment
dels polígons
industrials
de la demarcació
especialment els
de la ciutat de Terraona
que vostès
de manera bastant
reiterada
han criticat
pel seu estat
i per les seves
deficiències.
Com està tot aquest
procés
per intentar millorar
la gestió
dels polígons
industrials?
Sí, miri,
el mateix dimecres
de la setmana passada
que va haver
comitè executiu
de la Cambra
li avanço
que un dels punts
que vam aprovar
va ser
un pressupost
definit
per l'atenció
en els polígons
industrials.
Era un pressupost
que els havíem
intentat demanar
també des de la
Confederació Empresarial
perquè hi hagués
un finançament
per aquesta
el que nosaltres
diem
que té de ser
l'oficina
de gestió
unificada
dels polígons
industrials.
Tarragona es necessita
que hi hagi
una veu comú
en els polígonos
que hi hagi
un lloc
on s'hi pugui
acollir
les deficiències
que tenen
i donar-los solució
amb aquestes
deficiències.
Tots tenim
que entendre
que els polígonos
industrials
són uns
llocs privats
on s'hi desenvolupa
una activitat
industrial
i aquests
llocs privats
tenen que tindre
totes les
facilitats
perquè aquesta activitat
industrial
es pugui portar a terme.
Tenen que tindre
les canalitzacions
dels serveis
apropiats
ja sigui
aigua
llum
telèfon
com les noves
tecnologies
la xarxa
òptica
etcètera
que el paviment
dels carrers
estigui
suficientment
acondicionat.
Nosaltres
intentem
impulsar
una oficina
on s'hi afegeixin
les facilities
els serveis
que els empresaris
poden
demanar
que a vegades
sigui
per iniciativa
de les mateixes
oficines
perquè vegin
que aquests
serveis
que es vagin
impulsant
beneficin
l'estat
dels polígonos
o per les
pròpies
reivindicacions
d'aquestos
polígonos.
El que se'ls vol
dotar
en els polígonos
és d'una veu
única
amb la que
demanar
o reclamar
aquests dos serveis
que són
necessaris
i un acord
entre Cambra
i CEPTA
és important
però és
molt més important
que les administracions
locals
també s'hi sumin
amb aquesta iniciativa
i en formin
part d'aquesta
oficina
de gestió
unificada
dels polígonos.
Aquesta oficina
de moment
la portarà gent
de la CEPTA
i de la Cambra
de Comerç.
Serà una iniciativa
coordinada
per CEPTA
i Cambra
de Comerç
de Tarragona.
I quan es podria
posar en marxa?
Perquè si diuen
que ja van aprovar...
Estem al pas previ
hem aprovat
un pressupost
de funcionament
d'aquesta oficina
i jo crec
que durant els propers
dos mesos
es posaran en marxa.
Quin pressupost
inicial?
La intenció
és que
la Cambra
ja porta
18.000 euros
la CEPTA
ja porta
18.000 euros.
També
estem parlant
en crear
una agrupació
temporal
d'empreses
que donen serveis
a aquestes empreses
perquè en siguin
també part
d'aquest
d'oficina
i tinguin
una aportació
econòmica.
Però a més
és una aportació
de gestió
de funcionament.
És a dir,
ubicar-la
i tindre una persona
al cap davant d'ella
perquè funcioni.
Per això dic
dotada
pressupostàriament
en dos mesos
pot funcionar.
Perquè realment
funcioni bé
de totes maneres
que hi participi
i que s'impliquin
les administracions,
no?
Són les que
han de resoldre
molts dels problemes
que tenen
o gairebé
tots els problemes
que tenen els polígons.
És evident
però a vegades
les administracions
tampoc són
l'últim
que té de resoldre
un problema.
A vegades
són temes
d'unificació
a l'hora
de prendre
un recurs.
A veure,
si una superfície
és completament
privada
a nivell
d'enllumenat
a nivell
de carrers
el que es pugui
fer una derrama
entre els socis
d'aquest polígono
i crear-los
un paviment
a vegades
també és útil.
Però jo diria
que aquesta oficina
vol anar més enllà,
vol fer tota una sèrie
de catàlegs
sobre el sol industrial
i intentar agafar
una persona
i una maleta
i vendre també
aquest sol industrial
a altres zones
del país
i a altres zones
de la Unió Europea.
Es vol
que amb aquesta
iniciativa
també es prengui
el vendre
el sol industrial
de Tarragona
en altres punts d'Europa.
L'oficina
faria referència
únicament
als polígons
de Tarragona-Ciutat
del terme municipal
de Tarragona?
La voluntat
és que
en principi
neixin els polígonos
del terme
més que del terme
municipal de Tarragona
del terme
cameral de Tarragona
que són les comarques
del Baix Camp
i del Tarragonès
però que després
es pugui expandir
a les altres comarques
del Camp de Tarragona.
Perquè realment
els de Tarragona
són els que
històricament
vostès han dit
que estaven
en pitjors condicions
que tenien
deficiències
més greus.
Els polígons
de Tarragona
són els que
notablement
estan en pitjors condicions.
Alguna cosa
que realment
sigui
especialment
prioritària
de solucionar
en aquests polígons?
Aquí
hi ha entre
segons el polígono
per exemple
en el polígono
de Riu Clà
que és el que
tenim
a la zona
propera
a Constantí
i la demanda
més constant
i més reiterada
ha estat
la de
les comunicacions
la xarxa
de fibra òptica
la DCL
una necessitat
bàsica
de qualsevol
empresa
allí
no en podien
tindre
però per exemple
l'altre dia
sentíem
els treballadors
de Vic Iberi
que
en el polígono
d'entrevies
que el que
es queixaven
era de l'accés
al polígono
i de la falta
de seguretat
d'un accés
únic
que es pot convertir
en un coll
d'ampolla
o els dies
que plou
no s'hi pot passar
perquè allò
es converteix
en un llac artificial
jo crec que hi ha
segons el polígono
diferents necessitats
senyor Cabrè
acabem ja
hem repassat
diferents aspectes
de l'actualitat econòmica
que afecten
a les nostres comarques
una última qüestió
amb la perspectiva internacional
que tenim
d'amenaça de guerra
d'aquest conflicte
bèl·lic internacional
a l'Iraq
quina és
la perspectiva
que es té
des d'aquí
de l'evolució econòmica
d'aquest any 2003
els preocupa especialment
aquesta amenaça de guerra
pot tenir efectes negatius
en la nostra economia local
és preocupant
sobretot
el nivell d'incertesa
que hi ha
l'amenaça
el que provoca
és incertesa
no se sap
si es produirà
o no es produirà
però jo ho deia
l'altre dia
en el foro
d'una presentació
d'unes jornades
el nostre territori
exporta
el 56%
del seu producte
del que nosaltres
produïm
a les nostres empreses
en l'ar mediterrani
tant a Europa
com al nord
com al nord d'Àfrica
un conflicte
que el mar mediterrani
és factor clau
d'aquesta possibilitat
de guerra
fa que
s'enlenteixin
s'enlenteixin
totes les activitats
comercials
també l'altre dia
anunciava la suspensió
pel moment
de tres missions
comercials
una de la cambra
de comerç
de Tarragona
una del foment
i una altra
de la COE
a països del pròxim orient
des de
o man
fins a
Pakistan
jo crec que
tot això
l'únic que provoca
és
dificultats
pels empresaris
que tenen la voluntat
d'exportar
en aquests països
en fi
veurem com
evoluciona el conflicte
i tant de bo
no es produeixi
finalment
aquesta guerra
acabem així
aquest repàs
a qüestions econòmiques
que avui hem fet
amb el president
de la Confederació
d'Empresaris
de la província
de Tarragona
el senyor Sebastià
Cabre
moltes gràcies
per acceptar
la invitació
del matí
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
a vostès per convidar-me
adeu-siau bon dia