d'or de Tarragona puntuable per a la Copa d'Espanya d'aquesta especialitat.
A més de l'actual campió, el tarragoní Albert Cabastany
hi participaran els pilots Adam Raga, Marc Freixa, Marc Colomé,
Geroni Fajardo i Toni Bou, entre d'altres.
Les persones que estiguin interessades poden adquirir les entrades
a les oficines de Caixa Penedès o al mateix pavelló,
o bé a partir de les 12 del migdia,
quan nosaltres ja els explicarem la manera d'aconseguir-les
trucar al matí de Tarragona Ràdio. Per què?
Doncs perquè el patronat municipal d'Esports i aquesta casa
els conviden a anar justament a aquest magnífic espectacle
al pavelló del Serrallo. Atenció, després de les 12 del migdia,
apuntin aquest telèfon i no el perdin de vista.
977-24-4767. Dit això, ara sí, és moment d'anar cap a la plaça de la Font
un dia esplèndid, no com ahir, que al final va ploure,
el que ens acompanya, un dia esplèndid, per parlar de natura,
d'ecologia, de medi ambient. Joa Maria Bertran, Marta Montagut, molt bon dia.
Em consta que estan a la plaça, però no sé si...
que estan visitant aquests estants en aquesta carpa.
Ara mirarem, aviam si realment podem contactar
i, en tot cas, si no, establiríem una petita pausa
per la publicitat. Marta Montagut, bon dia.
Iolanda, estem en aquests moments, com bé deies,
a la plaça de la Font, de nou, per oferir-vos
altres aspectes relacionats amb el Dia Internacional del Medi Ambient.
De fet, hem estat dos dies pendents de temes, d'actes,
d'iniciatives de diversos sectors de la ciutat,
tant de l'empresa química com de l'institucional,
des de l'Ajuntament, des de la Generalitat,
des del Departament de Medi Ambient.
I avui us volíem acostar a un altre d'aquestes vessants
relacionades amb el tema del medi ambient.
Una vessant que pràcticament ens ocuparà, doncs,
bona estona d'aquest matí de Tarragona Ràdio.
Per exemple, amb qui hem volgut contactar,
amb qui hem volgut parlar, és amb l'Antoni Barrofet,
el director del Compte de Rius.
Antoni, molt bon dia.
Bon dia.
I parlem amb l'Antoni, i l'hem convidat aquí,
perquè ells, al Compte de Rius, estan impartint
cicles formatius de grau mitjà i de grau superior
relacionats amb la química ambiental.
És a dir, que toquen quantitats de temes força importants
relacionats amb el medi ambient, no i, Antoni?
És així.
I nosaltres tenim implantada en el centre
la família professional de química
i s'imparteixen dos cicles de grau mitjà
i tres de grau superior,
un d'ells específicament de química ambiental, sí.
La química ambiental, que suposo que està relacionada
amb tots els elements del context que ens envolten.
Estem rodejats de química, evidentment,
aire, aigua, qualsevol tipus de producte
i, evidentment, és el vostre focus d'atenció,
podríem dir-ho així, no?
A veure, nosaltres, en aquest cicle,
el que es fa fonamentalment és
com recollir les mostres teòrics contaminants,
com analitzar quines quantitats n'hi ha
i com s'han de tractar per anul·lar-los o reduir-los al mínim.
Estem parlant d'alumnes entre 14 i 15 anys,
més o menys, potser hi ha 16?
Sí, estem parlant de batxillerat.
16 i quan parlem de química ambiental
estem parlant de 18 alumnes en amunt
i batxillerat de cicles de grau mitjà de 16 en amunt, sí.
Estem parlant d'alumnes força joves.
Vosaltres, amb aquesta gent que es posa a estudiar química ambiental,
suposo que els hi noteu, sobretot perquè la gent jove
és la gent que puja, són les noves generacions.
molta més sensibilitat i molta més cultura mediambiental?
Jo diria que una de les motivacions que fa que els joves
se matriculen en aquest cicle,
aquest cicle precisament és aquesta,
la sensibilització sobre el tema del medi ambient.
I esperen poder contribuir d'alguna manera
en el lloc de treball a reduir l'impacte ambiental
de l'ús de la societat que fa i que genera molts residus.
Genera molts residus i la mateixa escola genera residus
en les seves pràctiques i feu a més pràctiques amb aquests residus.
Ja no només per reduir l'impacte ambiental, em comentaves,
sinó per reduir-lo completament.
Sí, nosaltres una de les preocupacions que tenim al centre
és tractar els nostres propis residus
i això genera una dificultat o representa una dificultat
perquè concretament l'especialitat o la família personal de química
per si mateixa tracten productes potencialment perillosos
que s'han de neutralitzar o s'han d'eliminar amb tècniques complexes
i tot i que durant el procés de l'any vas fent l'acumulació
amb recipients o contenidors adequats, el problema és al final del curs
a veure què en fem amb això perquè és molt costós
que ens vinguin a suprimir aquests residus.
En tot cas, han estat molts anys d'aprenentatge
de qüestions relacionades amb el medi ambient, amb la química ambiental.
Com ha evolucionat la tecnologia?
Com ha evolucionat les noves troballes
i la nova conscienciació en l'organització de matèries
que vosaltres doneu als alumnes?
Jo no soc de l'especialitat de química
i no t'ho de donar molta informació tècnica.
En general, en general, Antoni.
Però sí que nosaltres s'apliquen les tècniques més avançades disponibles
per a fer l'analítica i la detecció dels contaminants
i a més a més acostumem a fer controls que no fem públics
però de les qualitats de les aigües, per exemple del riu Francolí,
comencem per la riba i anem baixant a diferents punts estratègies cada any
i analitzem i fem unes curbes d'evolució de l'estat de l'aigua del Francolí
que és interessant.
En tot cas, suposo que la intenció de qualsevol escola
i en concret una que ha estat vinculada amb temes mediambientals,
directe o indirectament, amb les matèries que tracteu,
és que a banda que els alumnes aconsegueixen uns coneixements bàsics
sobre la matèria, és també una gran tasca de conscienciació
de cara a noves generacions, com comentàvem.
Ara, avui la societat està conscienciada, potser no al 100%,
però molt més conscienciada que fa 5 anys, les indústries també,
i llavors aquest fet ha fet millorar molt la realitat del mediambient.
i si anem al sector industrial veiem que pràcticament totes les fàbriques
i totes les marques tenen implantada un equip i una estructura destinada
al seguiment i control del mediambient, de les emissions, etcètera, etcètera.
I llavors, bueno, ja...
Aquestes àrees de treball són les que donen feina als nostres alumnes quan surten de l'escola.
Unes feines que probablement estiguin més demandades en els darrers anys que mai,
sobretot per una preocupació per mantenir equilibris, és a dir,
doncs estàvem parlant ahir precisament del problema, per exemple, del pla director,
de tota aquesta polèmica debat generat a partir dels equilibris entre sectors econòmics importants,
que suposo que vosaltres des de una part tècnica aportareu elements de control,
que suposo que és del que es tracta d'alguna manera.
A veure, nosaltres en el tema del pla director no entrem gaire,
però sí que som d'alguna manera usuaris d'una part de les dues que formen el pla director.
La part industrial és la que d'alguna manera a nosaltres ens absorbeix
l'alumnat que traiem en el mercat laboral i, per altra banda,
és la que ens ajuda també a estar al dia de la tecnologia,
estar al dia de les novetats, estar en contacte amb formació.
Penso que tenim estades de professors en les indústries,
formem en el centre a manera de reciclatge treballadors directament de la indústria
i llavors tenim una molt bona relació amb tot el sector industrial de l'àmbit de Tarragona,
no només amb el petroquímic, però amb tot.
Amb tot, la convivència és correcta i és necessària, lògicament,
perquè és el que després, el que tu deies, reabsorbirà,
tota aquesta mà d'obra preparada, qualificada,
que pot donar un cop de mà, una mica en general, en tot.
Jo diria que el feedback entre els instituts o la formació reglada i no reglada
amb la indústria és absolutament necessari.
Ens hem de conèixer, hem de col·laborar mútuament
per ajustar-nos a les necessitats mútues.
D'aquí a una estona parlarem amb l'alcalde de la Pobla de Fomet,
també tot un expert en conviure amb l'empresa química,
perquè de fet té una de les plantes més grans que ja coneixem,
la de Repsol, molt a prop de casa seva, per dir-ho d'alguna manera.
El tindrem amb nosaltres d'aquí a un moment.
Jo, Antoni, t'agraeixo molt que t'hagis acostat fins als micròfons de Tarragona Ràdio.
Sí, sí.
I tant, endavant.
Si em permets fer un apunt final.
La preocupació dels instituts i de les escoles
és poder eliminar, com he dit al principi,
com a primer element de mentalització i de formació als nostres alumnes,
eliminar els nostres propis residus correctament.
Llavors, jo demanaria a l'autoritat competent en el tema
que es faciliti tots els mitjans possibles als centres educatius
perquè puguin fer aquesta tasca docent i social,
que és eliminar residus correctament.
Nosaltres tenim problemàtiques d'eliminació de productes químics,
eliminació d'olis de cotxes, eliminació de ferritxes
i, com a més normal, eliminacions de papers i piles,
que a vegades se'ns fa complicar una gestió normalitzada.
En aquest moment, nosaltres, per dir-ho,
hem perdut el contenidor de paper
i no hem aconseguit encara recuperar que l'Ajuntament
o l'empresa de neteja que fa aquest servei
ens torni a recol·locar un contenidor de paper.
La quantitat de paper que genera en un institut és enorme
i és una llàstima no poder-la reciclar.
I aprofitem la plataforma de Tarragona Ràdio per reivindicar-ho.
En tot cas, no estaria malament
i ja ho plantejarem, si de cas,
si la Maria Jesús Vila del Departament de Medià
no ens visita d'aquí a uns moments,
el fet de fer una espècie de pla,
de reciclatge total per a tots els instituts.
Jo crec que solucionar institut per institut
és complicat, especialment de residus complexos,
però si es fes un pla que ens englobés a tots
perquè tots els instituts tenen laboratoris
de ciències o de química,
llavors fer un plantejament general de recollida col·lectiva
i al final ho recollirem de tots els instituts
i els residus s'hi tinguin.
Jo crec que això seria més positiu que cadascú
pel seu compte tingués que pagar-se
aquesta recollida, que és costosa.
Els centres, disortadament, no tenim d'un pressupost il·limitat
i recollir 3 o 4 quilos de productes químics potents
ens pot costar fins a mig milió de peixetes.
O sigui que he de dir des d'aquí
que s'elabori un pla d'aquest tipus
i a més perquè els alumnes tindran l'opció també
de conscienciar-se i de trobar maneres i mesures
d'evitar aquests residus,
que és en tot cas el que comentàvem,
aquest objectiu final.
Moltíssimes gràcies, Antoni, molt bon dia
i molt bon dia del Medi Ambient.
Moltes gràcies i felicitats per la iniciativa.
Moltes gràcies. En tot cas, nosaltres ara fem una petita
pausa musical i de seguida tornem des d'aquí,
des de la plaça de la Font.
Sembla que no podem connectar amb els estudis centrals,
continuem però a la plaça de la Font,
estem tot just de l'Ajuntament de Tarragona,
en aquest estant que ha col·locat la Conselleria de Medi Ambient
i el que intentem d'aquí a uns moments seria
connectar amb l'alcalde de la pobla de Mafumet,
el senyor Joan Maria Sardà.
Ell està visitant en aquests moments la plaça de la Font,
està visitant aquest estant que la Conselleria de Medi Ambient
ha col·locat i volíem conversar amb ell
precisament sobre aquesta convivència molt propera,
tal com Tarragona, d'un poble petit,
amb tot un complex químic com pot ser el de Repsol.
Per altra banda, sembla que sí,
que connectem ja amb els estudis centrals,
una petita pausa musical i de seguida tornem
amb Josep Maria Sardà, alcalde de la pobla de Mafumet.