Es tracta d'un cicle de tres audiovisuals,
al qual s'ha intentat agafar diferents cultures.
Estem parlant d'una cultura sud-americana
i com pot ser tota la zona de Patagònia, Terra de Foc,
que això ho podrem veure amb l'Argentina,
a una cultura àrabe com pot ser el Yemen,
un país totalment desconegut per nosaltres
i que us transportaré una mica a l'edat dels temps de cris,
perquè és un retrocés, diria jo, de 40-50 anys enrere.
I com a últim, és un audiovisual que quasi bé l'estrena és aquí a Tarragona,
que és l'illa de Pasqua.
És un audiovisual al qual, com que vaig viure amb famílies rapanuís
allà a la illa, no és simplement moais,
vull dir que entra bastant cultura, paisatges, costums, etc.
Llavors, bé, doncs, és un inici amb aquests tres audiovisuals.
Quines durades tenen aquests audiovisuals?
Quines, perdona?
Durada.
Bé, depèn, però normalment acostumen a durar entre 50 minuts i una hora.
És un muntatge tot de so i veu
i faig que el meu viatge us serveixi per rascusa,
per transportar-vos en una cultura diferent
a través d'unes bones fotos
i una música i un guió i adequat amb les imatges que veureu.
És a dir, és un muntatge, en fi, molt elaborat.
Sí, no són diapositives comentades, eh?
Vull dir, jo, o sigui, cada sessió,
doncs, el que faré serà una presentació inicial d'uns 5 minuts,
llavors, bé, es passarà a l'audiovisual
i un cop s'acabi, sortiré i, bé, faré com una espècie de col·loqui
o, si no, bé, intentaré explicar-vos coses que no han sortit en el muntatge.
Les tres propostes que Jordi Llorenç ens oferirà
aquests tres dimecres consecutius aquí a Tarragona,
ja dèiem al principi que són molt diferents, molt contrastades.
S'ha buscat precisament això?
Sí, sí, perquè, clar, jo de muntatges en tinc com 23, no?
Llavors, doncs, he intentat buscar diferents cultures
i que fossin diferents unes de les altres, no?
Què creus, Jordi, a priori, que pot sorprendre més el públic d'aquí?
Doncs, d'aquests audiovisuals de l'Argentina,
del Llemen i de l'illa de Pasqua.
Quins són els elements que potser ens poden, com dèiem, sorprendre més?
Bé, penso que el primer és que la gent potser
no sap massa ben bé què va veure, no?
Potser, doncs, hi ha molta gent,
espera que són diapositives i comentades,
llavors, quan seuen allà, a la cadira,
i els transporto, doncs, amb la música i aquelles imatges en aquell país,
doncs, se senten com una mica sorpresos, no?
Això ja, ja comencem.
I llavors penso una mica també en la mateixa sorpresa
i he de conèixer indrets relativament desconeguts, no?
O que jo potser gent, doncs, no hi he tingut accés mai.
Sí, perquè estem parlant de tres països, de tres cultures,
que no són precisament les més visitades
o les més conegudes pel públic d'aquí, o?
No, bé, realment jo, clar, amb tota la meva experiència
i a vegades que tinc en viatjar,
sempre intento i tocar cultures una mica ja desconegudes,
o que, doncs, puguin atreure-me primer inicialment jo com a jo viatger
i llavors, doncs, bueno, comunicar-ho a tots els espectadors
a través d'una bona fotografia i un bon guió.
A propòsit d'això que deies,
Jordi Llorenç és més fotògraf o és més viatger?
No, a veure, jo sempre, quan em fan aquesta pregunta,
primer em considero un viatger
i llavors, doncs, bueno, arrel dels viatges aquí fets
diuen que faig, bueno, fotografia bona i a fotografia acceptable,
llavors, doncs, em cataloguen com a fotògraf de viatges.
A veure, és cert que jo la fotografia només em faig
quan surto, quan viatjo, vull dir que aquí a la meva terra
acostumo poc a anar amb la càmera als llocs i fer fotos, no?
Llavors, m'atreu més tot el que sigui altres cultures
i altres llocs totalment diferents al meu.
I m'imagino que el Jordi Llorenç ha recorregut molts països i molt variats.
Doncs sí, en porto ja uns quants, en porto uns 85 ja,
el que passa que, bueno, sí, són diferents llocs, diferents indrets.
Sóc un apassionat també de conviure en ènies,
en comunitats indígenes el més prehistòriques i possibles.
Per exemple, fa dos anys vaig estar, doncs, amb unes ènies
que encara feien el foc amb dues pedres.
Llavors, és curiós que a ple segle XX, doncs,
encara et trobis amb aquests llocs tan desconeguts i tan prehistòrics.
Però, bueno, disfruto molt jo amb tota aquesta gent
perquè realment aprenc moltíssim i m'ensenyo molt.
A part d'això, també, sóc un enamorat de tot el que és la zona del Pacífic,
totes les illes del Pacífic.
Potser ja perquè allà, com que és difícil accés,
doncs et trobo realment amb aquests paradisos
que es diuen que ens manquen aquí, no?
Realment són molts països, moltes coses,
però, a més a més, en els audiovisuals,
segurament, pel que expliques, podrem veure coses poc habituals,
no estrictament les més turístiques o les més conegudes.
Per exemple, avui, que va d'Argentina,
podrem conèixer a través de les imatges, de les diapositives,
doncs coses poc habituals d'aquest país llatinoamericà.
Bé, de cada país on vaig,
doncs el que faig, doncs que intento fer el viatge amb la gent,
vull dir, doncs agafant els transports públics,
vivint amb la gent, dormint on ells dormen,
vull dir, el meu viatge no és un viatge lleturístic,
sinó és un viatge de viatger, no?
Vull dir, no m'importa les incomoditats que pugui tenir,
realment per conèixer llocs indrets,
doncs parells molt normals i per mi ben desconeguts.
Avui, avui no, l'audiovisual és més a nivell de paisatge,
a nivell de la Patagònia, terra de foc,
hi ha paratges impressionants i, en canvi,
el del Yemen és més, doncs, la convivència,
ja que vaig tenir amb els llamanites, els mercats,
l'arquitectura llamanita que és tan diferent i tan variada, no?
I llavors, l'últim, el de Pasqua, doncs, és això, no?
Aquest enigma que porta aquesta illa em va...
Jo el vaig sentir, aquest enigma,
o sigui, vaig sentir-me allà, doncs,
que estava en aquell lluny tan aïllat d'allà,
o sigui, doncs, era de tot el món,
que viure allà amb el Rapa Nui, doncs, vaig sentir una...
I llavors això és una mica el que intento explicar-vos-a, no?
transportar-vos en aquesta màgia que jo vaig sentir a Pasqua
a anar a la sala, a l'auditori.
El cicle pot servir perquè molts s'animin a viatjar?
Aquesta és, com a mínim, és un dels objectius o no?
Home, penso que sí.
A veure, els audiovisuals, les conferències aquestes,
el que fa és això, no?
Que motivi molt la gent, doncs,
anar a aquells països.
I, si més no, doncs, bueno, els coneixeran sempre
de la mà d'un viatger.
També hi ha altres audiovisuals,
com que jo, realment, el meu viatge és,
com jo he dit abans, és amb la gent i això,
doncs, hi ha gent que diu, ostres, jo allà no hi vaig
perquè és un país molt brut.
Vull dir que altres els animo a anar-hi,
però altres no, altres els desanimo a anar-hi, no?
Però bé, vull dir, és la llevisió meva del meu viatge
amb una cultura ja totalment diferent a la nostra, no?
Que penso que està aquí l'atractiu, no?
Que no tots ens quedem, com jo dic, amb la meva tribu,
que som tots nosaltres, no?
N'hi ha moltes altres i, bueno, tots som iguals, al final,
vull dir que tots som iguals i que l'única diferència
és que uns viuen al Pacífic i uns aquí, no?
Però, en el fons, tots som iguals.
I llavors això també és una mica el que intento ja demostrar, no?
Amb aquests audiovisuals, no?
Ja per curiositat, Jordi, deies que tenies 23 muntatges audiovisuals
d'aquestes característiques.
Ara, aquí a Tardona només podrem veure 3,
però dels altres 20, per posar-nos alguns exemples,
quins altres països has recorregut?
A veure, recorregut, ja t'he comentat,
ja n'he recorregut 85.
El que passa és que no de tots tinc audiovisuals.
I amb quins tens audiovisuals?
D'on tinc audiovisuals?
Doncs, bueno, tinc audiovisuals del Vietnam,
un país que hi vaig viure un any,
de Laos, de tot el Pacífic,
llavors també tinc de Sud-amèrica,
o sigui, tinc de Xile,
Mèxic, bueno, en fi, vull dir, molts.
Home, una bona manera ja de saber quins són
i el que tinc, tinc una web, una pàgina web,
que són les 3Bs.jordiLlorenç.com,
que allà podeu accedir als 23 audiovisuals que tinc,
a les exposicions que tinc,
i llavors també les millors fotos que tinc de cada lloc, no?
No.