logo

Arxiu/ARXIU 2003/ENTREVISTES 2003/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 10d 5h 28m 59s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Quatre minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
En aquesta quarta hora del programa seguim en clau política.
Parlàvem ara de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que afecta la llei dels Consells Comarcals.
En parlàvem amb el president del Consell Comarcal del Tarragones, Carles Ara.
Ara, encara en clau política, volíem dir,
hem convidat el diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya per Tarragona,
Josep Bargalló, que deixa el Parlament de Catalunya
justament després de 12 anys d'activitat política,
de tres legislatures a la cambra legislativa catalana.
Ell ha estat el número dos de la llista per Tarragona
en les tres legislatures anteriors.
I amb ell volem parlar, volem fer balanç d'aquesta etapa política que ara deixa.
Igual que fa uns dies, ho fèiem també en aquest programa en directe
amb la diputada, també per Tarragona,
en aquest cas el Partit dels Socialistes de Catalunya, Montserrat Duc,
que encapçalava les llistes de fa quatre anys
i que també ha decidit deixar l'activitat parlamentària.
Josep Bargalló, bon dia.
Hola, bon dia.
La primera pregunta, per què deixa el Parlament ara?
Primer perquè 12 anys jo crec que són suficients,
almenys en la meva perspectiva vital,
12 anys són suficients per fer l'activitat parlamentària creïble per a tu mateix.
Jo sóc dels que crec que hi hauria d'haver-hi una limitació en els mandats
i com que crec fermament que els mandats haurien d'estar limitats,
ja que la llei no ho preveu, doncs m'ho aplico a mi mateix,
perquè crec que l'honestedat comença per a un mateix,
i si creus una cosa el primer que has de fer és aplicar-te-la a tu mateix.
Per tant, a més a més crec que el fet que Esquerra Republicana
tingui en aquestes comarques molta gent molt capaç
i que pertany a molta gent que pot ser diputada o diputat,
i en conseqüència convé apartar-se perquè puguin ser-ho,
perquè els partits han de ser vius i dinàmics
i no pots quedar-te apalancat en un lloc
i no impedir que hi hagi aquest moviment.
Deixa però el Parlament en un moment en què s'obren moltes expectatives,
i bones expectatives, diuen les enquestes, diuen els estudis,
diuen els analistes pel seu partit, per Esquerra Republicana de Catalunya.
Sí, això és evident, es va veure en les passades eleccions municipals,
és a dir, Esquerra és una força en aquests moments emergent,
segurament traurà en el Parlament de Catalunya els millors resultats
en les eleccions al Parlament de l'època democràtica actual,
i per tant, a més a més, en un moment en què ningú traurà majoria absoluta
del nou Parlament i hi haurà d'haver moltes combinacions en la cambra,
per tant, serà una etapa interessant.
Però també he viscut etapes molt interessants,
he viscut majoria absoluta de Convergència
i he viscut minoria majoritària de Convergència.
A més a més, aquest dia m'ho estava fixant.
he estat diputat una mica més de la meitat dels anys
que ha estat present en el Jordi Pujol,
per tant, diguem-ne, la visió també és interessant.
En qualsevol cas, és veritat que sobre una etapa,
segurament fins i tot més interessant que les que vostè ha viscut
en aquestes tres legislatures anteriors,
en què no ha deixat de ser un diputat d'un grup parlamentari
que ha estat a l'oposició.
Sí, però tot té el seu interès.
Jo recordo, per exemple, si fent un repàs,
que vaig ser el diputat que va treure en el Parlament
el cas de l'aval de 2.000 milions
del que acabia sent després Portaventura,
que va ser el primer cas que va dur el Javier de la Rosa
davant d'uns tribunals.
Cada moment hi ha coses interessants.
Diu l'altre, diguem-ne,
si m'avorreixo i n'explico algunes,
poden ser entretingudes.
El cas del de la Rosa, per exemple,
va ser un cas molt entretingut,
molt dur,
i que encara no s'ha acabat,
perquè encara està en els tribunals.
Jo crec que en qualsevol moment és molt interessant.
A més, estar en el Parlament de Catalunya
com a diputat,
per les persones que s'interessen per la cosa pública,
és un altíssim honor.
I haver-ho estat 12 anys,
doncs és un altíssim honor que ha durat molt.
Ha canviat molt el Parlament de Catalunya
en aquests 12 anys?
i la percepció que tenen els ciutadans del país
de la cambra legislativa?
Jo crec que el Parlament interiorment ha canviat.
Quan vam arribar,
quan vaig arribar jo fa aquests 12 anys,
doncs les condicions de treball de un diputat
eren lamentables.
Quan dic condicions de treball,
vol dir no teníem ni taula ni cadira.
Arribar sense taula ni cadira.
entre 12 havíem de compartir 4 cadires i una taula.
Ara,
doncs,
les condicions de treball s'han millorat ostensiblement.
Però què fa la relació amb la gent?
Jo crec que també
el Parlament és l'únic més conegut.
Els mitjans d'informació,
especialment la televisió,
s'ha dedicat a
donar una mica més de relleu
al Parlament del que tenia,
tot i que, evidentment,
la feina parlamentària
a vegades és molt feixuga
i és difícil d'entendre
perquè és molt tècnica.
Segurament el que no ha canviat
en aquests 12 anys
i hauria d'haver canviat
és el reglament,
hauria de permetre fer les coses més fàcils,
més a l'estil del Parlament anglès,
que quan hi ha un problema
l'endemà i el pots tractar en el Parlament.
En canvi, els parlaments aquests llatins,
el nostre, però també l'espanyol o l'italià,
són molt més feixucs
i quan hi ha un problema
potser no pots tractar fins i tot de 6 mesos.
Això impedeix molt
que el Parlament ha de ser útil
i impedeix molt més
que la gent el trobi útil.
Personalment,
de què se sent més satisfet
d'aquesta etapa parlamentària
d'aquests 12 anys?
Perquè l'activitat, a més,
ha estat intensa.
Jo sóc perquè jo he estat un diputat
que, per dir-ho d'alguna manera,
se l'ha vist molt
en moltes comissions
i en molts plenaris.
Sí, de fet,
en els rànquings aquests
que publica la premsa escrita a l'istiu,
que sou o rei,
jo també ens feia sempre
que vaig sortint d'un dels...
en el top 10
dels que havia treballat més.
A veure,
dues,
moltes coses,
de les lleis
que he impulsat
i que em parlen
ha estat culpa meva,
dues molt diferents,
però jo que tenen
un punt de modernitat.
Per un cantor,
l'Universitat Oberta de Catalunya,
que va néixer
en origen
en una proposta meva
i que va acabar,
després,
en una proposta
que va fer al Parlament,
que després
el Parlament es va treballar
i que va acabar fent
el govern,
però crec que ha estat
una universitat interessant,
si més no,
per la seva diferència
respecte a la resta
de les universitats
i a la posició
que dona
d'estudis universitaris
a gent
que no podria fer-los
de manera presencial,
i després també
el Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
és a dir,
la creació d'un òrgan
d'aquest tipus
que és pioner
de l'estat espanyol,
un dels més,
jo diria,
ben fets
dels que hi ha a Europa,
potser no més superat
pel Consell de l'Audiovisual francès,
però la resta
no tenen
el gruix
de competència
que té el Consell de l'Audiovisual
de Catalunya.
Aquí també va ser una feina
aquesta
que van fer
entre cinc diputats
i que
va durar
bastants anys de fer,
però que al final
jo crec que ha estat
ben
ben trobada.
Però si volem,
això són les grans coses,
el que ens entro
més satisfet
són de les petites,
que a vegades són coses
que no haurien d'haver arribat
al Parlament,
però d'una escola
que no li funcionava
al vàter
i que
ja portaven un any
en què els vàters
no funcionaven a l'escola
i que al final
a través d'una cosa parlamentària
doncs ja arreglen
el vàter
o d'una altra escola
que li havien portat
els ordinadors
però no tenien línia telefònica
i connexió a internet
però no tenien línia telefònica
i que al final
els hi posen la línia telefònica.
Són coses molt petites
però que
de la qual
només
no són conscients
tres o quatre
o cinc o sis persones
però
l'agraïment
en la cara
d'aquestes tres, quatre
o cinc o sis persones
és molt més potent
que l'agraïment
del poble de Catalunya
per haver fet
l'aconsell audiovisual
i per tant
per un cantor
s'en satisfets
de les coses
aquestes
estructuralment grosses
però acaba sent
més satisfactòria
des que les petites
que veus l'agraïment
en els ulls d'una persona.
En aquestes tres últimes
legislatures
en Josep Bergalló
ha fet parella
de fet
podríem dir
amb Ernest Benach
al capdavant
de la llista
d'Esquerra Republicana
per les comarques
de Tarragona
Ernest Benach
continuaran
encapçalant
la llista
en aquestes pròximes
eleccions
de la tardor
però canvia molt
la llista
Josep Bergalló
en qualsevol cas
la tancarà
de manera simbòlica
què li sembla
la candidatura
l'oferta
d'Esquerra Republicana
aquí a Tarragona
de crear
aquestes eleccions?
Jo crec que
tenint en compte
que agafen
el resultat
de les municipals
i extrapolant
el resultat
de les municipals
perquè sempre
esquerra
li anem millor
a les eleccions
al Parlament
que a les municipals
per tant
que fan
el gran resultat
de les municipals
i extrapolant això
tant anem
a assolir
3-4 diputats
jo crec
que no és
una bogeria
ni una demagogia
dir-ho
jo crec que la llista
està molt ben equilibrada
l'Ernest Benach
ja és més conegut
i té un pes
molt important
en el partit
que és vicesecretari general
després ve la Marta Cid
que la Marta
diguem
és una persona
en quin moment
senadora
ha emposta
també
amb uns excel·lents
resultats
de les municipals
una lluitadora
per l'Ebre
una dona
a més a més
també
amb convicció
feminista
jo crec que
que és un molt bon
número 2
i un número 3
el Sergi de los Rios
que és una persona
de Tarragona Ciutat
diguem
el contrapès
contrari
de l'Ernest
i la Marta
sense
carrera política
per entendre
sense cap
càrrec electe
amb una formació
universitària
important
és economista
i amb una experiència
de treball
important
en el món
de l'empresa
més cru
de Tarragona
diguem-ne
a nivells
de carrer
per
després
per la seva
feina
a la qual
jove que és a Tarragona
que va ser cap de pinya
o per altres qüestions
com el Nàstic
i tot això
jo crec que a més a més
un perfil
més jove
que també és un dels motius
pels quals
jo no he volgut continuar
perquè fa 12 anys
jo era més jove que ara
com tots
i per tant
també va bé
d'entrar en tant
que hi hagi
el que havia obert
a la gent
més jove
i en quart llarg
el Jordi Castells
que és el president regional
d'aquí
que ha estat
alcalde de Valls
jo crec que la llista
és compensada
i pot funcionar
molt bé
en el treball
perquè a més
les llistes
a vegades
hi ha gent
que se les mira
només com a
com a màrqueting
les llistes
les has de fer
no pensar només
en el màrqueting
sinó després
que la gent
surti i treballi
jo crec que en el treball
pot funcionar molt bé
i quin paper
li reserva
el grup parlamentari
d'Esquerra Republicana
en la pròxima legislatura
jo crec que serà
o un grup
que tindrà molta feina
perquè donarà suport
al govern
o serà un grup
que serà
el principal grup
de l'oposició
perquè diguem
això està claríssim
o el pacte
de convergència
i socialistes
o Esquerra
està en el govern
i per tant serà
un grup
que donarà suport
al govern
a un govern
de coalició
i que pot tindrà
molta feina
o serà
el principal grup
de l'oposició
i encara en tindrà
moltíssima més
per tant
s'havien de dissenyar
unes llistes
de gent treballadora
capaç de treballar
i a més a més
capaç de treballar
en àmbits molt diferents
Marta
és professionalment
psicòleg
i treballat
en casos
treballat
en el camp
de l'educació
especial
i el Sergi
és economista
que s'havia de dissenyar
un grup
que fos molt polivalent
Josep
perquè jo
deixa el Parlament
de Catalunya
no deixa la política activa
recordem que ell
és un regidor
de Torre d'en Barra
una localitat
que malauradament
ha estat notícia
en les últimes setmanes
perquè ha costat
i molt de constituir
l'Ajuntament
d'això
justament en parlàvem
abans
de les conseqüències
això que podia haver tingut
en el Consell Comarcal
del Tarragonès
en el retard
de la Constitució
del Consell Comarcal
del Tarragonès
seguirà com a regidor
de la Torra
està clar
i què més
en política?

me'n vaig a Consell Comarcal
si més no l'entens
perquè a més
jo crec que
els Consells Comarcals
fins ara
han estat unes eines
molt poc útils
jo crec que
amb més pluralitat
i per tant
amb més gent diferent
poden arribar a ser
una mica més útils
i vaig aprovar-ho
més enllà d'això
doncs bé
doncs
jo soc professor d'institut
en principi
doncs
acabaré retornant
l'institut
no sé que
diguem-ne
el partit
me demani
alguna altra cosa
el diari de Tarragona
va publicar fa poc
que aniria
al Consell d'Administració
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
si
els periodistes
estan ben informats
doncs
devien treure notícia
d'un lloc o altre
el cert és que
el Consell d'Administració
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
no es farà
el nomenem
fins a gener
o febrer
que ve
per tant
en principi
diguem-ne
ara faré vacances
que feia 12 estuts
que no les feia
faré vacances
i al setembre
doncs
hauré de demanar
el meu reingrés
a l'Institut
que tindré tres mesos
per fer-ho
un cop se dissolgui
al Parlament
i a partir d'aquí
diguem-ne
això
depèn també
molt del resultat
de les eleccions
de la voluntat
dels companys
i les companyes
del partit
i també
d'una certa
voluntat meva
de frenar
una miqueta
l'accés
d'activitat
fora
de casa
i fora
de mi mateix
i de retornar
una mica
al plaer
de la vida
a casa
i de la vida
amb mi mateix
doncs
si el partit
m'acaba demanant
alguna cosa
que és una mica
compatible
amb això
és parlar del futur
que en la nostra feina
sempre és molt complicat
perquè mai saps
què passa demà
no parlem de futur
parlem de percent
Torra d'en Barra
per ser esta obra
d'un període de festes
ara
les festes de Santa Rosalia
després d'un període
com dèiem
políticament complicat
com s'ho mira
ara des de l'oposició
ja
amb la formació
d'aquest govern
tan variat
i tan plural
que s'ha format
al seu municipi
les eleccions
de Torra d'en Barra
van donar un resultat
molt complicat
som el municipi
de Catalunya
amb més llistes electes
amb vuit llistes electes
el resultat suposo
de la manca
de que el municipi
ha crescut molt
molt molt
els últims anys
que hi ha una manca
de cohesió social
que hi ha una manca
de cohesió urbana
i a més a més
perquè amb els municipis
importants de la costa
hi ha unes pressions
econòmiques
del sector
d'alguna part
del sector immobiliari
molt importants
i recordeu el que va passar
amb la passada
de la legislatura
doncs per exemple
a Cambrils
o a Conit
el que ha passat ara
a Calafella
a Torra d'en Barra
a vegades
quan la gent diu
vols dir que això
de Madrid
i el Tamayo
doncs
jo he estat
regió d'urbanisme
a Torra d'en Barra
i puc assegurar-los
perfectament
que les pressions
del món immobiliari
és
són molt fortes
sense desvallar
grans secrets
li puc assegurar
que
m'han vingut a veure
promotors urbanístics
que m'han dit
escolti
el tant percent
que li passo a vostè
al partit
o a l'Ajuntament
en forma de zona verda
l'Ajuntament
en forma de zona verda
no és que hi ha
d'altres
persones
d'altres municipis
doncs que
o per elles
o pel partit
els que som
diguem-ne normals
i no tenim alta pretensió
a la vida
que sobreviure a això
o també hem vingut a veure
m'hem fet
fer l'Ots de Nadal
que he retornat
i quan els ha retornat
m'ha dit
i per què ens has retornat
perquè jo no accepto
l'Ots de Nadal
d'empreses
de la construcció
de la regió d'urbanisme
i em van dir
no, no, si l'Ot
era del regidor honest
i no t'hava enviat
el lot de regidors deshonestos
i per tant
quan m'expliquen
l'història del Tamayo
jo a Madrid
dic no, no, si jo me la conec
i el que passa
de Torre d'Embarra
és això
doncs a vegades guanya
el Tamayo
i a vegades es perd
i a Torre d'Embarra
ha guanyat el Tamayo
Li preocupa molt això?
pel futur més immediat
del seu municipi?
Sí, sí
perquè diguem-ne
és un municipi
com tants de la costa
que està en una frontera
que ha de créixer
però ha de créixer
allò que se'n diu
avui en dia
sostingudament
és ja ha de créixer
sense exageracions
i quatre anys
de mànega ampla
en el tema
pot impedir
que després
les limitacions
es posin
i a més
tenint en compte
com molts d'aquests municipis
a la costa
hi falten serveis
i equipaments
i un creixement urbanístic
bestial
sense aquests serveis
i equipaments
encara pot ser més greu
l'altra cosa
és que són cinc partits
diferents
que tots ells
s'han barallat
històricament
l'alcalde és de convergència
però els diners d'alcalde
n'hi ha tres
que són expulsats
de convergència
llarg de la història
i no sé si
al final
no sé si
les desavinences personals
podran més
que
les evinences econòmiques
ho veurem
en quatre anys
ho veurem
Josep Parquelló
és regidor
com dèiem
de l'Ajuntament de Torredembarra
avui l'hem convidat
en qualitat de diputat
d'Esquerra Republicana
que deixa justament
l'activitat
al Parlament de Catalunya
després de 12 anys
ha estat el número 2
de la llista d'Esquerra
en les últimes 3 legislatures
però ara
de cara a les seleccions
a la tardor
la tancarà
de manera simbòlica
Josep Parquelló
moltes gràcies
i sobretot
molta sort
gràcies a vosaltres
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia