Aquesta coordinadora va neix arreu
que els mateixos professionals teníem inquietuds
de veure que la qualitat que s'estava donant de servei
no era la més adient ni era el que esperava el ciutadà.
Llavors, últimament s'estan veient molts delictes,
molts robatoris,
i el que s'ha fet és tenir reunions
amb aquestes diferents entitats
i hem arribat a aquest acord,
de fer aquest manifest,
perquè aquestes mateixes entitats
també tenen el seu problema de dir
i ens està passant en Entros també,
a la mateixa ciutat ens estan robant,
ens estan venint bandes organitzades,
ens està venint de tot.
Llavors, què hem fet?
Fer aquest manifest,
aquest manifest es portarà també
al subdelegat de govern
i al delegat de govern de la Generalitat
i esperem mantenir reunions properament amb ells.
Estem parlant que darrere d'aquest document
hi ha el Xavier Tàl, el president de la Cambra,
la CEPTA, l'Associació d'Hotelers de Tarragona,
Salomó Torres d'Unió de Pagesos,
el CETAC, l'Albert Vilella
i la nena regió dels moviments veïnals,
el Mario Rigau de l'UGT,
entre molts altres representants
de les entitats signants.
Estem dient que tenim una representació amplíssima
de la societat tarragonina
que ha dit prou, fem alguna cosa,
perquè és un tema com sempre de tertúlia de cafè,
de dir, vinga, oh, mira, és que a mi m'ha passat,
és que tal, és que això és el que hi ha,
és que això no es pot...
Vosaltres heu dit, no, no, prou de tertúlia,
posem-nos a treballar
i tenim aquest manifest, que són dues pàgines,
amb una sèrie de propostes.
El primer punt d'aquest manifest
és que la seguretat ciutadana
és un element fonamental de la qualitat de vida,
és a dir, un dret de la ciutadania.
D'aquí partim.
Com s'ha anat elaborant aquest manifest?
Com ha anat aportant aquests punts?
A veure, aquí s'ha fet unes diferents reunions,
com t'he comentat abans,
i entre tots hem anat dient
què volem per la nostra ciutat,
què és el que volem,
quina és la seguretat que volem per la nostra ciutat,
i arrel d'això és per el que s'ha anat fent
punt per punt en aquest manifest,
amb el consens de totes aquestes entitats.
La pèrdua de seguretat no és una sensació,
sinó que és una realitat,
que aquest és un discurs polític força a escoltar, no?
És que hi ha sensació d'inseguretat ciutadana.
Sí, bueno, normalment el polític diu que hi ha la sensació,
però no és la sensació, és la realitat.
Avui per avui, a més, ho veiem cada dia als diaris,
inclús aquí a la ràdio també es comenta
que hi ha robatoris,
que hi ha vehicles que són importats,
robats d'altres països,
o del nostre mateix país que també els roben,
i això s'ha de parar, s'ha de frenar.
Com? No ho sabem com.
Però no poden dir que no hi ha inseguretat ciutadana.
Sí que hi ha inseguretat.
Sí que hi ha.
I el que és una llàstima és que els partits polítics,
quan arriben les campanyes electorals,
tots hi diuen la inseguretat,
la inseguretat i la inseguretat,
s'ha de donar més seguretat al ciutadà,
però a l'hora de la veritat ningú se'n recorda després.
i jo penso que perquè una ciutat sigui bona,
perquè una ciutat s'inverteixi,
ha de tenir seguretat.
Jo penso que qualsevol,
el primer que ha d'invertir és en seguretat.
I aquesta inversió, i és un punt del manifest,
diu que les mesures anunciades amb reiteració
per part dels responsables polítics o policials,
estem llegint literalment,
en relació a la millora de la seguretat,
no han estat materialitzades unes vegades
o ho han estat deficientment o parcialment unes altres.
És a dir, fa poc sortia la notícia
que sí que ampliaven els guàrdies civils,
però puntualment per l'estiu, i prou.
Suposo que això, vosaltres esteu atents.
Sí, a veure, fa poc també va sortir un escrit de la coordinadora
en el que es deia que venien uns 100 guàrdies civils,
no sé si han estat 120 els que han arribat,
són alumnes, acabats de sortir d'una acadèmia,
que evidentment no hi poden anar sols,
han d'anar amb un de més antic per poder aprendre,
perquè no és el mateix estar en una acadèmia que està al carrer,
i on els han repartit? A la costa.
Els han deixat a la costa, seran dos mesos que estaran a la nostra ciutat,
però que d'aquí dos mesos se quedarem igual.
Què han fet amb la Guàrdia Civil?
Doncs els han rebaixat l'horari de treball, els han posat sis hores de treball,
els han reduït els dies festius,
i, bueno, per què? Perquè no tenen gent, evidentment.
Com ho han de fer? Doncs d'aquesta manera, perquè se veixin més.
Hi ha llocs que me consta que hi van un en cada cotxe,
perquè es veixin més...
Sembla una operació estètica, no?
Sí, perquè es veixin més gent.
I també és una pena que tinguem d'anar d'aquesta manera,
que per al desplegament dels Mossos,
si ha sigut un replegament que no està donant resultats,
perquè la Generalitat va pensar que ho podia fer abans
i no ha pogut fer-ho,
doncs, bueno, ja que no has pogut fer-ho,
fins al moment que ho facis,
tingues la plantilla que ja ha de tenir Tarragona.
Si són 2.000 Guàrdies Civils, 2.000...
El que sigui, 2.000 Guàrdies Civils.
Si són 3.000 policies nacionals per tota la província,
doncs 3.000 policies nacionals, que facin falta.
El que no pots fer és esperar el 2007,
que arriba el desplegament, sense gent.
Això sí que no es pot fer.
perquè la mateixa Policia Nacional està igual.
Hi ha nits que truques a la Policia Nacional i et diuen
no, no, truqué a la Guàrdia Urbana perquè no tenim cotxe.
I no són els aments de Tarragona.
Reus encara estan pitjor que Tarragona.
Encara estan pitjor que Tarragona.
Perquè heu plantejat la idea
que també siguin altres municipis,
o sigui, són totes les comarques de Tarragona,
per tant, suposo que també entitats de Reus
estan integrades dins dins del manifest.
Sí, la Federació d'Associacions de Veïns de Reus
també està integrada amb aquest manifest.
I és que, no sé com explicar-t'ho,
és una cosa que ningú s'ho pot pensar.
A veure, la gent que no està dintre no es pot creure.
Que tu truquis a una Policia Nacional i et diguin
no, no, truqui a la Guàrdia Urbana.
D'aquí venen les creixes moltes vegades policials
que se'ls atribueixen competències als uns als altres
que no tenen hores que han de fer de més
o responsabilitats que no han d'assumir.
Exactament.
L'alcalde de Tarragona sempre diu el mateix,
que la Guàrdia Urbana no està per assumir segons quines tasques.
I amb això té raó.
Té raó, però també hem de pensar
què és el que demana el ciutatà.
El ciutatà no li expliquis si és teu o no és teu,
si és competència teva o no ho és.
El ciutat el que vol és que li solucions el problema
en el moment que t'acrida.
La Guàrdia Urbana està assumint tasques,
la Guàrdia Urbana de Tarragona parlo,
tasques que no corresponen a la Guàrdia Urbana.
Però per què?
Per la deficiència i la manca que hi ha de personal
en altres policies.
Aquest és un dels temes clau
que parlareu en les reunions,
que mantindreu, suposo, amb el subdelegat del govern,
Ángelsa Cardoi, i amb el delegat
de la Generalitat, el César Puig,
sobretot pel tema dels Mossos d'Esquadra,
que és un desplegament llargament anunciat.
En un principi havia de ser per una miqueta més tard,
ho han anat avançant, sembla que el 2007
hi haurà definitivament aquest desplegament.
El que demaneu és que sigui més progressiu.
Sí. A veure, jo l'altre dia
vaig tenir notícia que
al gener poder...
vindran uns 100 Mossos d'Esquadra,
a més, a la província de Tarragona,
que el 70% es quedaran a la ciutat
i la resta aniran a les Terres de l'Ebre.
Jo crec que 100 Mossos
per la província de Tarragona no és res.
Si la Generalitat vol que hi ha la boca amb això,
em penso que amb aquesta coordinadora
s'ha confós.
En tot cas, el César Puig ja pot començar a tremolar
des d'ara mateix quan es reuneixi amb vosaltres.
Esperem que tingui algun tipus de repercussió.
Jo crec que això és...
A banda de totes les persones
que estan darrere d'aquest manifest,
la mateixa ciutadania
sortirà al carrer.
Si es proposa fer una manifestació
que segurament es farà,
crec que el mateix veí
sortirà al carrer.
Hem de dir que el manifest,
doncs,
d'aquests punts que hem estat anomenant fins ara,
més o menys els hem anat
comentant cadascun d'ells,
l'element fonamental de la qualitat de vida,
el fet que l'inseguretat és una realitat
i la demanda
que hi hagi mitjans policials suficients.
Però hi ha un altre punt que vosaltres destaqueu,
que diu que les mesures policials
han d'anar acompanyades necessàriament
d'altres, de tipus preventiu
i amb mecanismes d'integració social.
És a dir,
que això implica que totes aquestes xarxes
o la gent que opera en aquestes xarxes
tingui una sortida a banda de la xarxa,
que tingui opcions
que no el facin delinquir,
podríem dir així.
Exactament.
És que, a veure,
és molt bonic agafar una persona
que ha fet un delicte,
la poses en una presó,
compleix la seva presó
i quan surt, què?
Què fa aquesta persona?
Ha de tenir una sortida
per una altra banda.
I això sí que és un tema polític
i que els polítics han d'assegurar
i pensar una miqueta
en què han de fer.
perquè el que no pots fer
és de dir,
bueno,
ara ja s'ha estat a la presó,
ara te'n vas al carrer
i tornes a delinquir.
Aquesta no és la solució.
Hi ha molta gent jove
que podrien tenir
unes bones sortides
i que, de moment,
no les estan tenint.
Clar.
A més,
és el que sempre s'ha dit,
no?,
que la presó
no és un...
no és precisament
el millor
el millor mètode
d'integració social,
per dir-ho d'alguna manera.
Estem parlant
que es compleix una condemna
però que hi ha una ruptura social
amb la persona que entra
i quan surt
doncs es troba
amb una sèrie de problemes
d'integració.
I a més a més,
si aquesta persona
doncs és un immigrant
sense papers
o amb algun tipus
de problema
d'aquest tipus
de no poder formalitzar
la seva vida
en el país
en què està.
Jo crec que,
a veure,
els problemes
a Tarragona,
a la província
estan venint
des del moment
en què
ens estan arribant
gent
de l'Est,
sud-americans,
del Magreb.
Per què?
Perquè aquestes persones
no tenen sortides.
De fet,
l'altre dia
parlàvem
amb gent
d'UGT
que portava
el tema
de la immigració
i ens deia
que això,
evidentment,
que el contingent
d'aquest any
era un contingent
tancat
a partir del país origen
i que la gent
que ja estava aquí
no podia fer res,
és a dir,
estava en una situació
realment desesperada
davant d'una situació
desesperada
és lògic
que hi hagi
un augment
de tota una sèrie de coses.
Exactament.
Hi ha un augment
de la delinqüència
per això,
és perquè no tenen sortida.
Van arreglar els papers,
no us hagi
d'anar a donar
algun dia,
però bueno,
te passes
pel govern civil
i veus
a les 5 de la matinada
la gent que fa cua,
a les 2 de la matinada,
a les 2 de la matinada
ja hi ha gent que fa cua,
jo crec que
per arreglar els papers
no cal tanta burocràcia.
S'ha de ser més simple.
S'ha de saber
el que es fa,
però més simple,
no tant de paper
i poder donar sortida
en aquesta gent,
que aquesta gent
tinguin els seus papers,
que puguin treballar
i evitar tota aquesta delinqüència
que està veient.
És el que demaneu
en les decisions
que ha pres la coordinadora,
la reunió
que ja hem comentat
amb el seu delegat
del govern
i el delegat
del govern
de la Generalitat,
que serà,
suposo,
a partir del mes de setembre,
aproximadament,
quan ja comenci,
diguéssim,
el curs oficial
de l'any.
També amb la gent
del Consorci del Camp,
és a dir,
la idea
és fer-ho
el més global possible,
que tothom
s'hi senti
dintre
d'aquest manifest
i que s'hi pugui fer alguna cosa real,
pragmàtica,
pràctica,
que és el que s'està buscant.
Exactament,
que tots se sentin
dintre d'aquest manifest,
que tothom
estigui a les reunions,
que tothom
pugui dir la seva
i que tots
puguem arribar
amb una solució,
és que només demanem
una solució.
I una reorganització
radical,
profunda,
dieu aquí,
de les juntes de seguretat.
És a dir,
és el que tu comentaves
d'aquesta descoordinació
de les taules
molt bonic
dintre dels despatxos,
però que s'ha d'estar
a peu de carrer, diguem-ne.
Exactament,
però és que
parlant-nos,
com a coordinadora,
creiem que
en aquestes taules
haurien d'haver
des de les associacions
de veïns,
portaveus
de les associacions
de veïns,
fins a qualsevol guàrdia
que estigui al carrer
i que tots
puguin donar
la seva opinió.
No sols aments
al subdelegat
de govern,
al delegat
i els caps
dels cossos
de seguretat,
no,
tots.
Tots.
No,
el mateix que també demanem,
que
s'integri tot
amb una policia
i que l'alcalde
de cada ciutat
sigui
el responsable
d'aquella policia.