Aquesta ha estat una molt bona iniciativa
per intentar donar a conèixer un patrimoni
que teníem, podem dir, com endormiscat.
I una bona manera de fer el viu, de fer el present,
és a través d'aquesta guia.
La guia neix amb una pretensió de ser divulgativa, de ser amena.
De fet, una guia és convidar la gent a passejar,
a descobrir el nostre patrimoni,
els edificis que tenim als nostres carrers,
i que sempre han quedat com una miqueta...
Els teníem com a separats, potser.
Clar, Tarragona està com dorm, com eclipsada sota el patrimoni romà.
I per què no, si tenim un patrimoni riquíssim d'altres èpoques.
I, efectivament, el nostre patrimoni modernista existeix,
el tenim, està viu, i bé, espero que encara ho estigui més ara
i el puguem disfrutar, potser, d'una altra manera
que fins ara havia estat com a aparcat.
Com va sorgir la idea de fer aquesta publicació?
Bé, la idea jo la considero molt important
i es comença, es va gestar ja fa més d'un any, un any i mig,
i naixia dins el marc de la commemoració de l'any Gaudí.
La idea provenia de l'Ajuntament de Tarragona
i, en concret, de la Regidoria de Cultura,
i em va proposar, doncs això, de fer una guieta, una guia,
que l'hem titulat Recorregut Modernista per la Ciutat,
i que pretén, com ja us he dit, divulgar tots aquests edificis.
Va néixer fa un any i, bé, veu la llum, ara, durant aquest mes de març.
Suposo que va néixer fa un any una mica en el marc de l'any Gaudí, no?,
que ha posat el modernisme en primera línia de coneixement per tothom
i que potser altres ciutats, com Barcelona, o fins i tot aquí,
en el cas de Reus, que tenim molt proper, doncs s'ha pogut explotar,
i aquí, en el cas de Tarragona, doncs ho teníem endormiscat
o aparcat, com has dit abans.
I tant, totalment.
El modernisme de la ciutat no té res a veure,
no és un modernisme que sigui tan explosiu, tan exuberant,
com ciutats com va ser el seu moment Reus,
que tenien una burguesia i una riquesa que ho permetia,
o, clar, no podem comparar amb el modernisme de Barcelona o de Terrassa,
però el que sí que volem recalcar és que el nostre modernisme
té un important paper a la ciutat
i dins tot el que és el moviment històric i artístic modernista.
Clar, cal incloure'l dins del marc que el va generar.
No podem comparar, per exemple, amb tota la riquesa,
tot el moviment econòmic que hi havia a Reus,
ni a Barcelona ni a altres ciutats,
però, evidentment, aquesta corrent també va arribar a la ciutat.
D'una manera o altra, els seus edificis,
les seves façanes, les seves baranes, els seus coronaments,
parlen que elles havien conegut aquests elements
que li donen aquesta qualitat particular
i, evidentment, Tarragona els posseix.
Estem parlant d'una guia, una guia que es presenta demà,
com dèiem, aquest recorregut per la Tarragona modernista,
així que, si et sembla, en Isabel, fem una mica de recorregut a través de les zones
i a la gent que ens estigui escoltant, per on començaríem?
Per on podríem començar aquest recorregut modernista de Tarragona?
Molt bé.
La guia l'hem plantejat d'una manera força lliure.
Per què diem això?
Doncs perquè l'hem estructurat a partir de grans grups temàtics.
Per exemple, vostès, quan la tinguin a les mans,
podran veure que tenim...
està dividida a través d'espais urbans,
l'arquitectura del lleure,
si vostès poden gaudir o els hi ve més de gust
desplaçar-se a la plaça de Toros,
al teatre metropol,
després arquitectura industrial, funerària,
religiosa, pública, etc.
O sigui, que vostès poden triar en qualsevol moment,
o vostès, o els ciutadans de Tarragona,
o un viatger, una persona que vulgui descobrir
el nostre patrimoni, les nostres cases,
pot començar realment per allà que està situat a la Rambla.
Doncs, a través d'un mapa que anomera tots aquests edificis,
pot conèixer, pot fer el recorregut que a ell més li interessi.
De fet, la guia parla només de Tarragona Ciutat,
però els hi hem de dir una cosa,
que ens hem permès una petita llicència
i els fem desplaçar, en el pensament, en el temps i en l'espai,
a la Tarragona de finals del XIX i a primers del XX.
Què volem dir?
Volem dir que els portem també a llocs com ara,
llocs que eren fora de vila,
com podien ser la nostra estimada Escola Pax,
el Mas Mallol,
un altre dos masos més que hi ha al seu costat,
que és la Villa Argentina, o el Mas Tous,
o el Mas Bonet, que quedaven totalment als afores de la ciutat
i que eren nuclis, podem dir, senyorials.
I llavors ens hem permès un altre petit viatge,
però aquest ben bé es veu des de la carretera,
que és desplaçar-se a una cúpula
que es veu anant cap a la carretera del Catllà,
que és Mas Sorder,
i que era un mas que, pobret, està...
Era un mas preciós,
jo els reivindico i els estimo molt,
i a més era un mas amb una classe,
amb una dignitat molt impressionant.
I per això creiem ni que sigui apartat
de la ciutat que hi ha de ser.
Així, doncs,
el recorregut quasi que és lliure.
Qualsevol persona pot iniciar-lo per allà on més s'estimi.
Recomana'ns quatre o cinc edificis,
així una mica...
Coses que no ens haurien de perdre.
Els terrenuts i els que vinguin de fora.
A veure, hi ha moltes coses
que les teníem així com a...
Oblidades.
Oblidades, o...
Sí, una miqueta per recuperar-les.
A veure,
com elements més, més modernistes,
ja tenim...
Podem parlar de tres punts molt importants,
que serien, per exemple,
ja són els més coneguts,
però jo ara els hi referenciaré
a alguns altres.
Tenim la Capella de Jesús i Maria,
on presentarem el llibre,
el Gran Teatre Metropol,
i després el Mausoleu de Jaume I.
Però bé, a banda d'aquests,
vostès podran trobar
independentment
de que només tinguem
el Teatre Metropol,
com a arquitectura del Lleure,
és altament recomanable
tota l'obra de Jujol.
M'he permès
una petita,
altre cop,
llicència
que
refereix
al mestre Jujol.
No només parlem
d'arquitectura,
sinó que
hem fet un petit desplaçament
a l'obra de Jujol,
que inclou
els sagraris
o l'obra religiosa
que, per exemple,
tenim a l'església
de Sant Isidre,
l'església dels pagesos,
i que, bueno,
que ell hi tenia el seu cunyat
i per allà,
i arran d'això,
va néixer molta obra religiosa.
A veure,
vostès poden
desplaçar,
poden conèixer
la Casa Ripoll,
que té un coronament
propi
que enllaça més
pròpiament
amb les tendències
modernistes.
On és la Casa Ripoll?
Perquè
potser molts terragonins
l'han sentit parlar,
però no saben on és.
La tenim molt i molt vista.
Que potser no ens hi hem parat
detingudament.
A veure-la
també pot passar,
perquè ho he parlat
amb molta gent
i tothom
anem a petar el mateix.
La Casa Ripoll
està al Passeig
de la Diputació,
la primera casa
que pugem,
que trobem a mà dreta.
Passeig de Sant Antoni.
Passeig de Sant Antoni,
molt bé.
I aquesta casa
havia estat,
és una casa
que havia estat
preciosa
i que, bé,
avui en dia,
malauradament,
només en queda
els dos extrems
d'aquesta casa.
La seva part central,
els anys 70,
es van derrocar
i s'hi va fer
un bloc de vivendes.
Hi ha altres cases, no?
Ben originals
i ben maques.
I tant,
i precioses.
Podem gaudir
de la façana
de la Casa Ximenis,
podem passejar-nos
pel mercat central,
que no tenia res
a envejar
a d'altres
i, a més a més,
assimila perfectament
les corrents artístiques
més europees.
Hem de parlar
que a Tarragona,
els arquitectes
que van construir
aquesta Tarragona
de finals del 19
i primers del 20,
coneixien
el que es feia
i que es pensava,
que es parlava,
que es construïa,
a l'Europa.
Viatjaven
i, per tant,
assimilaven
i també van introduir
i plasmar,
no d'aquella manera
tan exuberant
com es podia veure
a Europa,
però que sí que
estaven al dia
del que es feia fora.
I, per tant,
aquestes tendències
les podem trobar,
no ho sé,
a la Casa Porta Mercader,
podem veure,
encara queden
unes precioses baranes
que es feien
amb flors
a l'antic hotel continental
que molta gent
no coneix
i que és
la seu,
la gent el coneix més
per la seu
del banc mercantil
de Tarragona,
sí?
De l'any 8,
de l'any 1908.
Podem
veure
l'escorxador municipal
que es va remodelar
fa poc,
com vostès saben,
és la seu
del rectorat
de Tarragona.
I això també els pot
permetre
una activitat
extra
que si tenim
un escorxador
en nosaltres
que és de l'any
que es va construir
entre 1899
i 1901,
també els permet
activar-se una miqueta
i conèixer
el nostre patrimoni,
perquè no,
poden anar
a Tortosa perfectament
i conèixer
una altra obra
meravellosa
que és
l'escorxador
d'allà.
I vostès mateixos
poden
veure
què els uneix,
què els separa,
quins elements té.
És una miqueta
posterior
de l'any 4.
Poden conèixer
obres
molt fonamentals,
per exemple,
el Convent de les Tresianes
que el va fer
Bernadí Martorell,
que és un deixeble
aventajado,
podem dir,
de Gaudí.
I a més,
és una obra,
té un robador
preciós
i l'Església,
tot i que va ser
molt malmesa
durant la Guerra Civil,
també guarda
aquella dignitat,
aquella elegància
que es pot trobar
en els successors
de l'obra de Gaudí.
De fet,
va ser una obra,
es va iniciar l'any 22
i fins al 49
encara no es va finir.
Vostès també podran
veure al seminari
que el seminari
res,
tenia que envejar
altres oves
que s'estaven construint
a Barcelona
i que de fet
n'avan
a extreure
els seus elements
compositius
i els podem trobar
a la seva façana.
Bé,
però això forma part
també de la virtut
del text.
Això ho aniran trobant
a mesura
que el vagin llegint.
de l'any 22