Un quart d'onze i vuit minuts.
Seguim endavant en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Parlàvem ara, fa uns instants, d'aquest col·lectiu de nens
que pateixen problemes de cor, malalties congènites relacionades amb el cor
i parlàvem d'aquestes activitats programades per finals del mes de maig
aquí a la ciutat de Tarragona.
I ara volem parlar d'un altre col·lectiu de persones
i d'una altra entitat que se'n preocupa aquí a Tarragona.
Volem parlar de la Fundació Estela de Protecció als Disminuïts Psíquics
que organitza justament a partir d'avui diferents activitats
amb motiu de l'any europeu de les persones amb discapacitat.
Parlem avui, ens acompanyen avui els estudis de Tarragona Ràdio
el president de la Fundació Estela, que és el senyor Robert Vendrell.
Senyor Vendrell, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el senyor Jaume Vallbé,
que és el gerent de la mateixa fundació.
Senyor Vallbé, també bon dia.
Bon dia.
I tenim contacte telefònic amb el protagonista de la primera conferència,
de la primera xerrada que es farà justament avui aquí a Tarragona,
que és el senyor Josep Ruf, pedagog de la Fundació Catalana Síndrome de Daum.
Senyor Ruf, també bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem per vostè, senyor Vendrell,
perquè ens expliqui una miqueta què és la Fundació Estela,
a què es dedica i quines són les activitats
o el per què de les activitats que justament han organitzat aquí a Tarragona
a partir d'avui mateix.
La Fundació Estela agrupa a totes les institucions Estela,
o sigui, fa quasi més de 40 anys que va començar a funcionar
un grup de pares que es van interessar per aquest problema,
afectats pel problema de les deficiències de seus fills,
i d'això, doncs, ara hi ha una cooperativa de treball,
una cooperativa que és escola, taller, hi ha una residència.
Tenim un col·lectiu de quasi 150-160 persones afectades
que juntament amb les seves famílies ja és un nombre relativament important.
Com aquest any és l'any dels disminuïts,
bé, hem pensat que s'ho podria oferir una sèrie de taules rodones
perquè tothom puguem comentar tots els problemes que tenim.
I per seguir això, doncs, es va fer primer una enquesta
entre tots els socis de les dues cooperatives
perquè diguessin temes.
I, bueno, i avui comencem.
I avui comencem sobre el tema que ens donarà aquesta tarda
aquest senyor que ens ve de Barcelona
expressament per fer aquesta xerrada amb nosaltres.
Un tema segurament de gran interès perquè parlarà d'habitatge.
Senyor Ruf, en què consisteix la xerrada
que faran justament aquest vespre aquí a Tarragona?
Perquè el títol és
Programa d'Habitatge a la pròpia llar, me'n vaig a casa.
Què vol dir amb això?
Bé, el nom exacte del programa és el programa de suport a la pròpia llar,
me'n vaig a casa, que la Fundació Catalana Síndrome de Down
va posar en marxa l'any 2000 com a experiència pilot a Catalunya
i que té l'objectiu, sobretot, el principal,
doncs de donar l'oportunitat i de donar els recolzaments necessaris
per tal que persones amb discapacitat psíquica
puguin plantejar-se i puguin iniciar un projecte de vida autònoma
referit a una vivenda pròpia.
Fins ara, les persones amb discapacitat al nostre país,
principalment les opcions de vida referides a l'habitat que tenien,
eren... feien referència a institucions o establiments residencials
i amb aquesta experiència i també posteriorment amb la publicació
i aprovació per part del Departament de Benestar i Família
del servei de suport a la pròpia llar,
doncs s'obre aquesta nova via que permet a les persones amb discapacitat
de plantejar-se poder viure per si soles rebent els ajuts necessaris
per poder gestionar la seva vida autònoma.
És una experiència, per tant, pionera?
Sí, aquí a Catalunya, que tinguem constància,
va ser el primer programa com a tal.
Podria haver-hi alguna experiència pilot,
però amb el reconeixement del Departament de Benestar i Família
i com a plantejament específic va ser el primer.
Tot i així, l'any passat, l'any 2002,
doncs la Generalitat reconeix ja aquest tipus de servei
com una nova prestació, una prestació social
per a les persones amb discapacitat,
no només psíquica, sinó també física, sensorial
o persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental.
Serien els col·lectius que la Generalitat contempla.
Imagino que el tema de l'habitatge,
el tema de la independència, de l'autonomia
en la vida quotidiana d'aquestes persones
és una de les principals qüestions,
de les principals problemàtiques
que ha d'afrontar la persona en si
i el seu entorn familiar.
Sí, evidentment, aquest tema fa molt referència
a les expectatives que la pròpia persona
té respecte a si mateixa i al seu futur
i, evidentment, és un tema que amoïna
i preocupa les famílies com a principals referents
o persones més significatives de l'entorn
de la persona amb discapacitat.
A les xerrades que venim fent
per a famílies i per a persones interessades
com la que tindrem aquesta tarda aquí a Tarragona,
a la Fundació Estela,
l'objectiu, sobretot, és donar la informació
als possibles interessats
i als familiars com a principals interessats,
també, que coneguin aquesta nova opció
i que puguin començar a plantejar-la
amb els seus fills o amb els seus germans i germanes.
Quines previsions, creu vostè, senyor Ruf,
que podem fer mirant el futur
pel que fa a l'autonomia d'aquestes persones
amb discapacitats
i pel que fa a tenir, doncs, això,
un habitatge pròpia?
Anirem avançant de manera progressiva?
Home, jo personalment crec que
l'aprovació o creació d'aquesta nova prestació,
d'aquest nou servei,
obre una via que, evidentment,
caldrà desenvolupar i caldrà recolzar
per tal que això sigui possible,
doncs, començant per les persones interessades,
començant per famílies, associacions i entitats
com a principals defensors
i principals vetlladors
als interessos de les persones amb discapacitats
amb el recolzament de l'administració
i de la resta de gent social.
El que sí que és veritat
és que aquí tenim una via molt important
que caldrà tirar endavant
i que caldrà vetllar i lluitar
perquè sigui possible,
perquè és una via nova
i pensem que molt vàlida i molt interessant,
però, evidentment,
ens requerirà més esforços
per tal que es pugui facilitar
aquesta nova opció
que ara per ara
pot presentar una sèrie de dificultats
que cal anar resolent
o cal anar solucionant.
El senyor Josep Ruf ampliarà
tots aquests detalls
i parlarà molt més àmpliament
d'aquest programa,
d'aquest tema d'habitatge,
aquest vespre, com dèiem,
a partir de les 7 de la tarda
a la Fundació L'Estela,
però aquest matí l'hem volgut tenir
durant uns minuts en directe
a través del telèfon.
Senyor Ruf, moltes gràcies
per atendre aquesta trucada.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
D'acord.
El senyor Ruf és pedagog
de la Fundació Catalana
Síndrome de Dau.
Ell, com dèiem,
serà el primer ponent,
el primer protagonista
d'aquest cicle de xerrades
que, senyor Bellbé,
després continuaran
amb moltes altres activitats
que vostès volen tirar endavant
des de la Fundació, no?
Aquest any?
Sí, sí, des de la Fundació
ens hem compromès
a fer una sèrie d'actes
ja que acolleix l'any internacional,
l'any internacional del disminuït
i hem previst,
a part d'aquesta xerrada,
una sèrie de xerrades
que, a la vegada,
doncs també estiran
intercanviades
amb actes lúdics
de festes
de l'entitat
amb les famílies
i, a més a més,
també tenim
aquí més que més
propostes de futur
perquè
les entitats
com les nostres
que es dediquem
precisament
a l'atenció
dels nanos
amb disminució
tenim
una fugida endavant
perquè els problemes
que van sorgint
són problemes
moltes vegades
noves,
nous,
que fa 30 anys
o 40 anys
quan vam iniciar
no podríem
pas haver-ho previst,
no?
Un dels temes
que ens preocupa moltíssim
i que creiem
intentar
poder tocar
durant aquest any
és l'envelliment
de la població
de les quixos nanos
i, clar,
la carencia
que avui tenim
per donar
el servei
amb algun d'ells
perquè comencen
a tindre
uns símptomes
que realment
necessitem
uns apoios
i uns altres serveis
per poder-los donar.
És a dir,
serveis nous
per afrontar
noves realitats
amb l'envelliment
d'aquestes persones.
Totalment,
totalment.
Així mateix.
Quantes persones
o quantes famílies
hi ha al voltant
de la Fundació Estela,
senyor Pendrell?
150.
Perdó?
150 famílies.
Unes 150 famílies.
Esclar,
van començar
un grupet petit
i s'ha anat fent gran.
I aquests problemes
que comentava ara
el senyor Vallbé,
els problemes
de l'envelliment,
perquè aquestes persones
algunes vegades
s'envelleixen
d'una manera prematura.
I, per altra part,
no hi ha centres,
una residència d'ancians
de deficiència,
no existeix.
I, clar,
és un problema,
és un problema
perquè hi ha de ser,
lògicament.
i, bueno,
això és el que ens preocupa.
A més,
no solament
pel fet d'envellir,
sinó perquè
es degraden.
O sigui,
no és el mateix
una persona
de 50 anys,
per exemple,
amb síndrome de Down
que una persona
de 25 anys,
perquè,
en comptes de millorar,
a partir dels 25 anys,
el que es va
és degradant.
Se sap
que les persones
amb deficiència
envelleixen
d'una manera
més prematura.
Se sap
que l'Alzheimer
fa estragos
amb ells.
I així,
moltes altres coses.
I, clar,
nosaltres hem d'expressar
que així
és com se va començar
només pels nens.
Quan aquí hem començat
al principi
aquesta conversa
parlant dels nens,
és una cosa
que arriba un moment
que de nens res,
són persones adultes.
Adultes,
el que passa
és que per la seva
disminució
han d'estar
tutelades.
I, esclar,
hi ha hagut un problema
que més o menys
se resol ja,
per no dir del tot,
que és el de la tutela
d'aquestes persones,
perquè s'ha de demostrar
la seva incapacitat
per aconseguir
que hi hagi una tutela
i poder naturalment
desenvolupar-se
d'una manera
més normal.
Perquè,
d'allò contrari,
has d'anar sempre
contínuament
amb certificats
amunt i avall.
No sé si això
pot donar una idea
del problema,
però sí que
entre els companys
que passen
també aquest mateix problema,
tots som coneixedors
d'aquest problema
sèrio
és ara.
no quan s'ha de començar
fa 40 anys,
sinó ara.
Perquè les persones
s'han fet grans
i de fer segres
necessita un altre tipus
d'habitats
i, per altra part,
no s'han fet solament
grans ells
sinó també els seus pares.
I tot plegat,
això fa que la muntanya
sigui més difícil
de pujar.
Imagino que volen
aprofitar
la celebració
i la commemoració
d'aquest any europeu
de les persones
amb discapacitat
per posar de relleu
davant de les institucions
i de la societat civil
en general
aquesta problemàtica,
no?
Bueno,
crec que en general
s'ha de sensibilitzar
tothom d'aquest problema.
No és un problema
d'aquell,
de l'altre,
de més allà,
no.
Jo crec que és un problema
de la ciutat.
Se'ns hem de sensibilitzar
tots plegats
d'aquest problema
i mirar entre tots
de buscar-hi
solucions
que hi són.
Una última qüestió,
si hi ha alguna persona
que ens estigui escoltant
i vulgui entrar en contacte
amb vostès,
amb la Fundació Estela,
quina és la fórmula
per fer-ho?
Quina és la manera
per fer-ho?
Si a través del teléfono
es pot posar en contacte
amb nosaltres.
Molt bé.
Doncs recordem
que avui fan aquest primer acte
a les set de la tarda
per parlar d'aquest tema
sobre l'habitatge,
però que aniran sorgint
d'altres activitats
al llarg dels propers mesos
dels quals també
ens anirem fent ressò
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Avui el president
i el gerent
de la Fundació Estela
de Protecció
als Disminuits Pèquics,
Robert Vendrell
i Jaume Bellver,
respectivament,
ens han acompanyat
aquí als estudis
de la ràdio.
Moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies a vostè.
Adéu-sia, bon dia.
Bon dia.