Una mica per reivindicar la nostra professionalitat,
perquè nosaltres creiem que no estem los reconeguts
que realment hauríem d'estar a nivell de tots els estaments,
no solament, ja no estic parlant dintre els nostres centres de treball,
sinó el que és en tot Catalunya,
i una mica per intentar formar-nos,
intentar reivindicar els nostres drets
i el que nosaltres creiem que són les nostres reivindicacions.
I és que estem parlant que els auxiliars de psiquiatria
no tenen una feina reconeguda oficialment, podríem dir-ho així?
Sí, podríem dir-ho així, exactament.
És a dir, que la persona, perquè la vostra tasca és estar en contacte directe
amb el malalt tot el dia, totes les hores del torn,
no teniu una especificitat de tasques, podríem dir-ho així?
Sí, podríem dir tranquil·lament així.
Però aquí és que és una mica un bail com d'administracions,
perquè m'entenguis?
És a dir, depèn...
Hi ha molts tipus de malaltament, sembla,
encara que no tingui que sigui així, però sembla.
Llavors aquí hi ha unes sèries d'estaments,
com són la Generalitat, com són la Diputació,
com són el Bienestar Social,
en què tot això és un ball de situacions.
Llavors, aquí és on estem nosaltres,
que no sabem ben bé on som i quins som.
perquè aquí sou uns quants, tots amb experiència professional,
una experiència, em comentàveu, dura,
en el sentit que, clar, esteu tractant amb gent que té problemes força greus,
també d'abandonament familiar,
i que moltes vegades la relació que s'estableix amb vosaltres és molt estreta, oi?
Molt, molt estreta, perdó, prefiero parlar en castellà.
No passa nada.
És molt estreta, és quasi una relació ja quasi familiar.
Llavors també en aquesta asociació el que es pretende
és que des del nivell de tractament millor a els infermors,
o de la atenció directa al enfermo,
millorar també la qualitat dels auxiliares psiquiàtricos.
Entonces, está enfocado un poco también por ese tema,
el mejorar, la asistencia al paciente,
para de ahí también sacar a nosotros cierto beneficio
de nuestras mejoras en el trabajo.
Perquè em comentàveu que per ser auxiliar de psiquiatria
estigui reconegut o no oficialment,
es necessita ser una manera especial
per aguantar determinades coses,
per suportar una feina,
que jo suposo que en el fons per vosaltres és satisfactòria.
És vocacional.
És vocacional.
És vocacional, totalment.
Totalment és vocacional.
És vocacional, no ho podríem fer, eh?
No ho podríeu fer.
No, no ho podria fer perquè, vull dir,
és impossible, encara que no vulguis,
el problema de la persona que tens al davant,
a vegades te repercuteix.
Volguis o no, el prens cap a casa.
Vull dir, són coses que s'ha d'estar
per saber com s'ho porta, no?
Com a associació, què és el que primer demanaríeu?
Com a associació?
Sí.
Doncs mira.
Ara et dic la llista de reivindicacions que tingueu.
Exactament, o d'objectius, no?
Els objectius, correcte, no?
Doncs mira, primer és elaborar, reunir i difondre informació general
sobre els problemes d'auxiliat de psiquiatria
i les seves possibles solucions, vale?
Representar els auxiliats de psiquiatria
davant de totes les organitzacions privades i públiques, vale?
Després, organitzar congresos, seminaris,
per reunir-nos, per estar juntos,
per intercanviar idees, intercanviar opinions,
sàpiguer el que passa aquí, sàpiguer el que passa en Barcelona,
sàpiguer el que passa en Llorena, sàpiguer el que passa en Lleida,
vull dir, a tot en Catalunya, vale?
Després, pues eso, representar i defender
tots els drets dels auxiliats psiquiàtricos
i difondre les funcions i el perfil professional
de l'auxiliar de psiquiatria.
Que potser, doncs, és el que queda
desdibuixat de cara a la societat
o al context social que ens envolta.
Bueno, és que yo pienso que esto es el principio de la madre de la criatura,
vull dir, cuando tú tienes difundidas las tevas funcions
y tienes claro el perfil profesional teu
en davant todo lo demás, no?
Ahí es donde empieza un poco toda la situación, no?
Perquè jo suposo que també us agradaria
que notar que no esteu sols,
és a dir, que a nivell de tot Catalunya
es comparteixen la mateixa problemàtica,
potser, doncs, una falta de mitjans,
una falta de definició, una falta
de reconèixer, una tasca
que suposo que no deu ser problema exclusiu
d'aquesta associació que vull ser presentat aquí, no?
No, no, no, evidentment.
Com està la situació actualment als psiquiàtrics?
Hi ha prou mitjans? És una situació precària?
A veure, la cosa ha anat millorant, eh?
Vull dir, ha millorat moltíssim
en els últims anys, vull dir, s'ha posat molt d'esforç,
però encara hi ha moltes parcel·les
de millorar.
Vull dir, nosaltres estem aquí una mica
per millorar la nostra,
perquè el que nosaltres puguem tindre
de benestar, vull dir, repercuteix
sempre en el benestar del malalt,
perquè som la persona directa
de contacte directe amb el malalt.
Vull dir, que tal com nosaltres ens sentim,
si nosaltres estem bé, estem satisfets
de la nostra fenya
i del que reconeixi la nostra fenya,
nosaltres estarem també millor amb el malalt
i repercutirà sempre amb el seu benestar.
Com és la relació amb el psiquiatre
que determina la conducta del malalt?
Perquè vosaltres, d'alguna manera,
sou els encarregats de fer de pont,
podríem dir-ho així,
des del tractament fins al malalt
perquè li arribi o perquè el compleixi
com el psiquiatre ha determinat.
Com és aquesta relació?
És estreta?
A vegades hi ha comunicació?
Hi ha algun problema?
Que també es pugui reivindicar des d'aquí?
Jo crec que poco a poco
se estan intentant solucionar
els problemes de comunicació
que a vegades hi havia entre uns i altres.
A diari es una part
en la qual es van escribint
les evolucions de cada,
no de cada paciente,
però és el més relevant
que podes darte cuenta
durant el dia
d'aquest usuari.
i després a més a més
nosaltres en el nostre centre,
perquè aquí hi ha de diferents
representacions del grup Pere Mata,
tenim reunions matinales,
és a dir, cada mañana
ens reunions per repasar
el dia anterior
i després a més a més
tenim reunions de equip
cada semana en mièrcoles.
Se intenta que les vías
de comunicació sean
molt més amplies,
després a més,
els usuaris també tenen
la posibilitat
de poder acercarse
al psiquiatra o al psicòlogo
per poder parlar amb ells
i poder-li comentar
la situació en la que s'encontra
o simplement demandes,
que normalment
solen ser demandes
per part dels usuaris.
Más dinero,
salidas a Vilaseca,
etcètera, etcètera.
Però bé,
encara supongo
que quedan bastantes...
Ara estem en una carretera nacional
i cal fer una autopista
de canals d'informació
entre uns i altres.
Canals d'informació
i suposo que
heu de ser un col·lectiu
molt unit
perquè no es tracta
de donar
doncs què diré.
Tu tens un refrat
i t'has pres una aspirina.
Genial.
Te'n vas,
te trenques un braç,
et porten a urgència,
te l'enguiixen
i surts d'allà.
D'acord.
No,
es tracta de seguiments
d'anys,
de paciència
i de molta sèrie de coses.
Jo suposo que
la unió entre vosaltres
ha de ser bàsica,
de portar-vos bé
entre la gent
que esteu darrere
i que cada dia
esteu compartint
la mateixa tasca.
a banda de l'associació
ara
que és més
un tema més oficial
i de cara
a fer pressió
cap a administracions,
suposo que
a nivell personal,
a nivell de la relació
entre vosaltres
heu d'estar molt units.
El Jordi que no diu res.
Sí,
d'això es tracta.
Sí,
s'intenta d'estar unit,
sempre hi ha alguna
fissura,
si hi ha alguna fissura
però vaja,
tot i tant
és bastant important
la unió
que hi ha
a la plantilla,
sempre que hi hagi
algun que deixo
però vaja,
és un lloc
que si no hi ha unió
la feina
no es podria portar endavant.
Clar,
la gent que no hi ha.
Són aquí
els multidisciplinaris,
vull dir,
el que vol dir
que cada un té una funció
però que s'intercanvien.
El que passa
és que potser
no podem tindre
degut a què nosaltres
som els mínims,
o sigui,
estarem treballant
una mica mínims,
llavors,
vull dir,
potser no hi ha
tot l'intercanvi
que hi hauria d'haver,
però bueno,
s'intenta
treballar en equip.
De fet,
també és un dels factors
importants
perquè vosaltres
us sentiu millor,
perquè,
clar,
si us agrada la feina
evidentment
és el que comentava
la Victòria,
no tu t'emportes
la feina a casa
moltes vegades.
A veure,
jo crec que l'equip
és molt important
el recolzament dels companys,
vull dir,
quan és en equip
són diferents estaments,
són diferents pavellons,
vull dir,
clar,
en un pavelló
hi ha equips malalts
i si no s'apuguem
entrenant,
seria impossible
de poder portar
la tasca endavant,
vull dir,
és primordial,
vull dir,
el recolzament
del company sempre,
no?
Marcel,
el recolzament
de geolet
i