L'exposició comença al Museu d'Història a Catalunya, a Barcelona,
i la primera exposició, per dir-ho de manera, s'inicia allí.
Llavors hi ha l'apartat d'Itinerant,
aquesta exposició que estava al Museu d'Història,
o donant tombs, per dir-ho per Catalunya.
En aquests moments estarà aviat a Lleida,
i després el 8 de març arriba a Tarragona.
Llavors hi ha una segona part, que és el tema local.
En aquest cas, per això tenim aquí en Josep Sánchez,
perquè ha estat el coordinador, un home que coneix molt bé a l'època,
ha estat el coordinador de l'exposició que fa referència a Tarragona.
El que passa és que s'ha de fer una salvetat
amb el que són aquests 70 anys d'Esquerra,
i quan parlem de Tarragona, el títol que li donem
és 70 anys d'Esquerra, més de 100 anys de republicanisme a Tarragona.
És a dir, el seu criteri va ser aquest,
un criteri que trobo molt encertat
i que ràpidament des d'Esquerra Republicana es va assumir,
i per donar a entendre que, primer que tot,
Esquerra Republicana no neix com un bolet,
és a dir, que moltes vegades sembla això, no?
Un 19 de març neix Esquerra,
i el 20 de març tenim...
Per generació espontània.
Sí, per generació espontània.
El 20 de març, perdó, el dia següent,
hi ha 16.000 afiliats, no?
No és això.
Per tant, s'ha d'anar a buscar tot un fil històric,
un doctor que aquí a Tarragona, si no m'equivoco,
més o menys a 1870, 1880,
començant amb aquest fil,
amb els republicans que podríem dir federals, no?
I per tant, el naixement d'Esquerra
és producte del passat
i de tota un cúmul de circumstàncies
que es produeixen a través de molts llocs
i de molts factors polítics.
L'exposició mostra Esquerra concebuda com a tal partit
o també aquest aspecte que ara esmentaves?
Els antecedents, podríem dir.
Els antecedents no els hem de perdre
i després, doncs bé, en un moment determinat,
estem parlant de fets republicans o de partits republicans,
no perdem de vista mai en cap moment aquells partits
que s'han declarat obertament republicans.
Per tant, se li dona tot aquest contingut
i Esquerra Republicana, clar, naturalment està aquí al mig, no?
Per tant, hi ha més una voluntat pedagògica
del que ha estat i del que esperem que sigui
o del que és Tarragona amb el tema republicà,
doncs precisament per això, per donar aquesta amplitud, no?
I estem parlant més de cent anys de republicanisme a la ciutat.
Estem parlant també d'un període de la història molt important.
Imagino que aquesta exposició i aquest treball
que podrem veure aquí a Tarragona
no se centra en les parets d'Esquerra Republicana,
sinó que forma part de tot un context històric
que el podrem contemplar en aquesta mostra.
Sí, efectivament, com deia el Quim,
es tracta de recopilar els antecedents
que conduixen Esquerra Republicana
i la marxa d'Esquerra Republicana
al llarg de la història fins a arribar a l'actualitat.
Per tant, necessàriament s'ha de parlar de la Primera República,
s'ha de parlar de la restauració,
s'ha de parlar de la dictadura de Primo de Rivera,
s'ha de parlar de la Segona República, òbviament,
s'ha de parlar de la Guerra Civil
i s'ha de parlar de la dictadura fins a arribar a l'actualitat,
per tant, a la transició democràtica.
La idea nostra ha sigut això de fer una exposició pedagògica,
recuperar la memòria històrica, que és fonamental.
Sense memòria no hi ha passat
i acabem sent persones a voluntat de les marees.
Per tant, si tenim raïls,
si tenim consciència d'on som i d'on anem,
necessitem tindre aquest context històric.
Jo penso que la transició s'ha fet en gran part
en contra d'aquesta tradició històrica
i la penya va molt perduda i molt desperdigada.
I és fonamental recuperar tots aquests passos anteriors
per saber exactament què és el que ens depararà al futur.
No és una tasca senzilla,
perquè jo imagino, des del punt de vista de l'historiador,
que aplica un mètode científic per analitzar el passat de la història,
si ens enrematem 50, 60, 70 anys,
probablement podrem fer una aproximació
a aquella realitat d'aquella època.
Però si parlem, per exemple,
que em dèieu que l'exposició recull també
aquesta època més contemporània
des de la transició cap aquí,
ja és més difícil analitzar i situar una mica
el paper d'esquerra, en aquest cas,
de les altres formacions polítiques.
És tot massa recent, no?, per fer una valoració.
No, però de totes maneres,
i el Josep, si de cas que em corregeixi,
s'ha de recordar que quan parlem de transició
i arriben les primeres eleccions democràtiques,
que se'n diu democràtiques,
que farem o farà 25 anys que es van produir,
hi ha 68 partits
i legalitzats, encara.
I un d'ells és Esquerra Republicana.
Per què? Perquè era republicà.
Per tant, resituar-me un context republicà,
Esquerra Republicana, és molt fàcil,
i a més, a més, està molt ben definit, no?
Per tant, a veure,
possiblement l'objectivitat històrica,
això ho dirà molt millor el Josep Sánchez Cervalló,
és difícil en tan poc temps, possiblement,
però en tot cas, si abans deia
que en un moment determinat,
doncs hi ha tot un conjunt de partits
que pot encabir dins el concepte republicà,
en aquest moment, i a partir de la transició,
només n'hi queda un.
Un i alguns altres crepusculs més petits,
però que no tenen aquesta,
diguem-ne, aquesta via d'accedir a institucionalitzar-se.
Clar, és que has dit una cosa que a mi m'ha cridat l'atenció
sense desmereixer ningú, eh?
Ningú se m'enfadi.
Sí, però clar, en aquella època,
entre tantes sigles,
tantes sigles polítiques que hi havia,
Esquerra Republicana de Catalunya,
per determinades generacions més joves,
podia passar completament desapercebuda, no?
En determinats moments,
entre tantes sigles de partits polítics
que no estaven legalitzats alhora.
Bé, és el que parlem de la memòria històrica.
És a dir, Esquerra va existir durant la clandestinitat.
Uns altres partits van tindre més presència
perquè van tindre més recolzament,
per una conjuntura internacional favorable,
perquè hi havia internacionals o grups afins
que subvencionaven o que feien més presència,
però en qualsevol cas Esquerra Republicana hi va ser.
La gent més gran sabien que era Esquerra Republicana.
De fet, Esquerra Republicana va vertebrar
tota la Catalunya republicana.
Per tant, qui és el que no ho sabia?
La gent que procedia d'altres àmbits
que no eren els catalans,
va haver-hi molta emigració en aquests anys,
i la emigració, perquè puc entendre
a quin país està, a quina situació,
ha d'haver llibertat.
Durant la dictadura ningú va poder explicar
ni els propis catalans.
Molts descobríem la catalanitat en el temps
o descobríem els valors de la convivència
i els valors polítics que havien estat
els nostres rectors en l'època
que hi havia hagut democràcia,
que va ser la segona república,
i per tant això és molt fàcil que la gent no ho sapigués.
Però que un no tingui el coneixement d'un fet
no vol dir que aquest fet no s'hagi produït.
Això és com allò de la llei, no?
Que no conegues la llei, no estàs exclòs de complir-la.
Per tant, el que fa l'exposició és recuperar
en la modèstia de les nostres possibilitats
i en la modèstia que Esquerra Republicana
va entrar a les lits polítiques
durant este període,
però aquest període efectivament és un període important
perquè suposo que l'Esquerra Republicana en l'actualitat
és en gran part conseqüència de tot aquest esforç
que gent moltes vegades en medis molt escassos
va alçar els valors que representava el partit.
L'exposició com s'estructura partint d'aquestes paraules
que ara ens deia el Josep Noda
hi ha un moment, hi ha un altre,
vull dir, anem recollint tota aquesta història,
tota aquesta evolució.
A veure, fins i tot la que ve des del Museu Nacional d'Història
ja té uns antecedents,
o sigui, els antecedents no comencen el 19 de març de 1931,
sinó comencen amb els antecedents abdoterrades,
Narcís Montoriol,
sigui dit de pas,
aquí Tarragona tenia un carrer
i de cop i volta li va desaparèixer el nom del carrer,
sigui dit de pas.
Un bon republicà també,
per tant, hi ha tota la història que ve dels plafons,
per dir-ho d'una manera,
que venen des del Museu d'Història de Catalunya,
doncs són 40 plafons que fan tot un recorregut
a partir, tornem a estar segle XIX,
mitjans del segle XIX.
Després tindrem un apartat separat
on hi haurà noves tecnologies, un DVD,
on es pot veure amb imatges l'evolució
de tot això que ha estat comentat d'una manera estàtica,
aquests plafons que estan estàtics,
després tenim a darrere,
tindrem una pantalla gran amb el DVD
que de manera continuada, sense aturar-se,
doncs va anar projectant això.
I a continuació, al mig de l'exposició,
hi haurà tot el que és el tema local.
Llavors, amb el tema local,
doncs hi ha coses realment,
jo diria que bastant sorprenents
i bastant curioses, per dir-ho d'una manera.
I realment, doncs bé,
estan amb el...
Jo m'ho he passat molt bé.
Amb el tema local hem d'esperar el dia 8?
O ens podeu avançar alguna cosa?
Home, es poden avançar coses...
D'aquí al 8 de març?
No, es poden avançar coses,
però a veure, per exemple...
El que es pugui avançar.
No, es pot avançar tot, gairebé.
Es pot avançar tot,
o sigui que no hi ha res per amagar, no?
Però realment és recuperar figures, per exemple,
que aquí a Tarragona són ben poc conegudes
i que són tarragonins.
No ho sé, Lluís Mestres, per exemple,
un personatge que a moment determinat
és prou important en la història
del que és la Segona República, no?
En un moment molt concret de la Segona República.
Altres, no ho sé,
tenim un pòster magnífic
del que són els republicans federals aquí a Tarragona.
Estem parlant de començaments del segle XX,
Justet, un pòster d'Estanislau Figueres,
que és preciós.
Fotografies, n'hi haurà moltes.
Tenim una fotografia del 1924
on hi ha cinc regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
que són republicans federals en aquell moment
i, clar, 1924, és dictadura Primo de Rivera,
signen un manifest del CATSI
i els posen a la presó,
senzillament per firmar un manifest
de reafirmació de catalanitat,
de llengua catalana, etc.
Cosa que sona molt, encara, avui en dia.
I és molt curiós perquè
en aquesta època
la gent quan anava a la presó
després de sortir de la presó
es feia la foto.
És un fet molt curiós.
És una tradició.
Sí, és una tradició
perquè després tens l'equip de redacció
de l'Avançada.
I que bé que ho fessin, no?
Perquè ara tenim aquests documents.
Les fotos anaven comptades, eh?
O sigui, en aquella època
no et podies fer una foto cada dia
com pots anar avui
amb una botiga d'aquestes,
no hi ha cap de cinc minuts
i ja tens la fotografia feta, no?
Per tant, és un fet molt curiós
i fins i tot es torna a reproduir
el 1900 i alguna cosa,
en Rubí i Virgili,
l'equip de redacció de l'Avançada,
tornes a trobar una foto
que és quan, també per un altre tema
de censura,
al final ells publicen l'Avançada
amb el que tocava publicar
i vinga, cap al telego, no?
Una altra vegada.
I quan surten, tens la foto
una altra vegada
l'equip de redacció de l'Avançada
que està a la presó
i que quan surten es fa la fotografia.
Hi ha molts elements
i a més a més,
pots basar una mica aquesta anècdota,
però per mi és molt curiós
que, clar,
amb les contades que anaven les fotografies,
la gent es feia la fotografia
precisament quan acabava de sortir de la presó.
La qual cosa vol dir,
possiblement,
que si no haguessin entrat a la presó
no tindrien fotografies d'ells, no?
En aquesta exposició
s'ha buscat sempre aquesta vessant local,
a mesura que va itinerant
per a diferents ciutats catalanes?
Bé, sí, sí, sí.
Això és fonamental
perquè, a més,
permet conèixer
quina era la situació política
en aquell moment
i fer un seguiment històric, no?
T'ho vull dir
que moltíssima gent
en l'exposició de l'Esquerra
jo penso que trobarà
l'història de la ciutat,
que això és extraordinari.
Perquè, a més,
és una exposició
que jo he d'agrair
al Quim
i als de l'Esquerra
que com van proposar
ser comissari de l'exposició,
jo vull dir
que
havíem de procurar
ser plurals
en el moviment republicà.
Alguns dels grups republicans
que apareixeran
a l'exposició
en un moment
no entren a l'Esquerra Republicana
i mantenen una vida a part.
Alguns d'ells
en el temps
acaben confluint
en l'esquerra,
altres
simplement
deixen d'existir,
però en qualsevol cas
era el caliu polític
i l'essència
de les nostres tradicions
polítiques
més pròximes
i per tant això
és fonamental
i s'ha pogut recuperar.
En les històries
dels partits polítics
com en les històries
de les famílies
hi ha de tot.
De tot.
Aquí també
veurem de tot?
O només la cara
més amada?
No, no, no.
Jo crec que s'ha de veure
de tot
perquè és la realitat
que hi ha hagut.
I ara el que en Josep Sánchez
venint cap aquí
comentàvem
i a més a més
és un fet molt curiós.
Clar,
indudablement
si parles de Tarragones
has de parlar
de Pere Lloret
i de Macià Mallol.
No eren gent
d'Esquerra Republicana,
eren gent d'Acció Catalana Republicana.
I clar,
hem parlat amb ells
i per exemple
en Macià Mallol
diu
de l'avi no em queda res.
O sigui,
té una fotografia de l'avi,
una reproducció
que es veu claríssim
que és una reproducció
i després
li queda una foto
d'un vaixell
que es deia
el Daniel Ito.
És l'únic
que li queda de l'avi
perquè quan van entrar
les tropes dites
nacionals
allò de nacionals
doncs
s'ho van emportar
absolutament tot.
I per exemple
en Macià Mallol
no sap si les coses
estan a Salamanca
estan a Burgos
o estan a Madrid.
No sap absolutament res.
Curiositats,
doncs anem buscant,
anem buscant.
Al final hem trobat
una fotografia
que li he d'ensenyar
a en Josep Sánchez
perquè la resitua ràpid.
No t'ho perdis.
Macià,
li vaig portar
una fotografia
amb Macià a Tarragona
i li vaig dir
que era el 1932
i em va dir
que per la manera
que anava vestit
no podia ser el 1932.
Havia de ser el 1931.
O sigui,
no ens ho perdem.
No ens ho perdem,
el tema,
el detall,
sempre guiat
per en Pep Sánchez,
naturalment,
que és el que coordina
i és el que
més o menys
t'adona les pautes
i al final trobes
una fotografia,
suposem que deu ser
dels anys 20,
on tenim
en Macià Mallol
i en Pere Lloret
asseguts en una taula,
en un mítinq
o en una convenció
d'acció catalana republicana
a la qual cosa
si en Macià Mallol
net ens està escoltant,
doncs que sàpiga
que hem trobat
una fotografia
del seu avi
i que podrà tenir
un altre element més
dels dos
només que té,
doncs podrà afegir
un tercer element.
La qual cosa...
L'exposició és oberta
que entrinés material,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Sempre,
és a dir,
la capacitat
de trobar coses
sempre és limitada
perquè, t'ho vull dir,
un acaba exposant
fent la tria
del que ha trobat,
però,
evidentment,
jo espero que
si hi ha gent
que ens està escoltant
i que té material
d'aquest període
i d'aquest període
potser des de fa 100 anys
fins a l'actualitat
que tingui en relació
amb el republicanisme
a la ciutat
i en l'esquerra republicana,
en particular,
doncs,
no sé què vull dir,
que es posi en contacte
amb altres
que molt contents
i molt satisfets
ho procurarem
en cabia a l'exposició.
No cal dir que aquesta exposició,
la idea és oferir-la
a tothom
que estigui interessat
per la història,
pel nostre passat,
per tot aquest,
aquest,
gairebé un segle,
no?,
d'història de Catalunya,
però per la militància,
probablement,
tingui un significat especial.
Jo no sé
per la militància més jove
que pot suposar
al contemplar aquesta exposició.
imagino que
si tenen oportunitat
de trobar-se
aquells republicans
i els republicans d'ara,
si es miren,
probablement,
no sigui com si
es miressin a un mirall.
No,
però hi ha un fet
remarcable
per la gent jove
que és que
Esquerra aquí a Tarragona
neix a partir
d'un grup polític
que es diu
joventut federal.
Per tant,
el gran impulsor
d'Esquerra Republicana
a la ciutat de Tarragona
són les joventuts.
hi ha tot un seguit de gent,
a part d'altres,
però allò que es parla
sempre del grup de l'opinió,
estat català,
etcètera,
aquí a Tarragona,
doncs bé,
no és això,
no és això,
o no és ben bé això exactament,
sinó en tot cas
és mínim el que passa.
Per tant,
a cada ciutat
hi ha un referent propi.
Una cosa és que,
clar,
moltes vegades
la història es mira
des de Barcelona,
el grup d'opinió,
la trobada de Sants,
etcètera,
la conferència d'Esquerres,
tot el que tu vulguis,
des d'un punt de vista
de Barcelona,
però a cada localitat
hi ha un fet
molt particular.
Per tant,
la gent jove,
tenim la fotografia
d'un mítinó
de les joventuts federals
en la qual cosa
el símbol
que tenien,
o l'escenografia
que portaven
com a joventuts federals
amb la bandera de Tarragona
és superdivertida,
tens la senyera de Tarragona
i a sobre
la barretina republicana,
o sigui,
la qual cosa dius,
home,
això,
per aquella època,
doncs bé,
estava bé,
ara ho veus,
possiblement una mica anacrònic,
però no està lluny
d'una realitat
vista des d'avui
que la gent jove
vegi que un partit polític
neix a partir
d'unes joventuts,
que són les que tenen
una eficàcia
i un motor polític
molt potent.
I d'altra banda,
doncs bé,
en l'època de la transició,
si la joventut
va a veure
aquesta exposició,
veurà que els impulsors
de la normalització lingüística
als carrers de la ciutat
precisament són les joventuts
d'Esquerra Republicana,
d'altres també,
d'altres també,
però bàsicament
són les joventuts
d'Esquerra Republicana
amb uns rètols
que teníem fets
ja que posaven damunt
les plaques
dels carrers
perquè a l'any 78
la ciutat ja tingués
la ratolació en català.