El tema Ho Mereixia, sens dubte, ho van presentar formalment
amb una roda de premsa i tot.
Aquesta voluntat han de crear, cara al curs vinent,
una escola d'art dramàtic a la ciutat de Tarragona,
una iniciativa de tres col·lectius de la que volem parlar
perquè, insistim, el tema Ho Mereix.
I ho fem amb dos dels principals promotors d'aquesta iniciativa,
Joan Pasqual i Teresa Valls. Bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Té una escola d'art dramàtic a Tarragona.
Tarragona n'ha tingut, l'escola d'art dramàtic,
i aquesta escola, Josep Ixar, es deia,
com moltes persones d'una certa edat recordaran,
vosaltres també hi estàveu vinculats.
Per tant, aquí tenim molts anys, tenim una experiència
en el que és la docència teatral, no?
És de l'any 78, novembre del 78,
i es va posar en marxa amb els alumnes el gener del 79.
I va plegar?
Sobre el 88, 89, va haver dos anys així que estava vivint,
estava així a punt de morir-se fins que al final va morir.
No, aviam, jo no ho dic per fer arqueologia teatral,
sinó, clar, el fet de voler impulsar una escola d'art dramàtic a Tarragona
vol dir que hi ha una demanda,
que hi ha tota una sèrie de persones que volen realitzar aquest tipus d'ensenyaments.
Per tant, des de les hores cap aquí hi ha hagut col·lectius de persones
que, com es diu, vulgarment s'han hagut de buscar la vida
de diferents maneres justament per complir amb aquests ensenyaments teatrals,
sobretot aquelles persones que, per diferents circumstàncies,
no podien accedir a centres com l'Institut del Teatre,
per posar algun exemple, no?
Sí, bé, és que són... hi ha diverses coses aquí.
Per això jo poso damunt, així per picar,
i vosaltres aneu picant d'allà on vulgueu.
D'entrada, portem, hi ha uns quants anys que a Tarragona
s'està fent una oferta a nivell de pedagogia teatral
de diferent nivell i diferent caire.
Aquestes ofertes han estat ben rebudes per la població de Tarragona, penso,
i en aquests moments, sobretot, hem vist que hi ha sobretot un nivell,
el que diríem un nivell mig i un nivell alt de formació
a nivell de pedagogia teatral que no està cobert.
La qüestió d'introducció al teatre, la qüestió de fer un petit tast
que és tot això del llenguatge teatral,
jo penso que fins al moment està ben cobert.
El que passa és que ara falta alguna cosa més.
La gent trobem que, quan acaba de fer una sèrie de cursos i tallers,
demana més i pregunta i vol perfeccionar tot aquest treball que ha iniciat.
A partir d'aquí és quan, parlant amb la Teresa,
parlant amb la Maribel de Màrmore,
vam veure que nosaltres estem treballant per separat,
o estàvem treballant separat una sèrie de coses que són molt parerades a nivell de treball
i pensàvem que era un bon moment per plantejar crear a Tarragona
una escola d'art dramàtic d'alt nivell.
Quan dic d'alt nivell, ho estic dient a consciència,
és a dir, en el sentit de portar el professorat de fora,
que pugui ampliar i aportar més coses a la gent que ja estem aquí,
evidentment continuar comptant amb la gent d'aquí,
que tenim gent molt bona a nivell de pedagogia teatral i a nivell de pedagogia musical,
perquè va lligat amb diversos projectes que hi ha amb la Teresa,
i per tant fer un nucli de gent que permeti fer aquesta oferta de grau mitjà i grau superior.
I sobretot pensar que aquesta gent que ja ha fet aquests cursos,
i que t'ha estat això i que realment pensa inclús que s'hi vol dedicar,
si no professionalment, també professionalment,
vull dir, no s'hagi de desplaçar i que a Tarragona se'n poden fer de coses
i se'n poden fer tan dignes com a 100 quilòmetres d'aquí.
Aquesta és una constant que andem comprovant.
Nosaltres, des de l'experiència quotidiana, com a mitjà de comunicació local,
d'un temps cap aquí, cada com més persones vinculades,
en aquest cas al món de la cultura, però també pot ser al món de la comunicació,
aposten per casa, de jugar a casa.
Diu, no, no, aviam si qui vulgui marxar que marxi,
però intentem fer coses de qualitat sense marxar més enllà del que és la zona.
Hi ha molta gent que marxa perquè té ganes de marxar,
i a vegades un té necessitat de marxar i marxa i punto.
Però hi ha molta gent que marxa perquè és que no té cap altra opció.
Clar, quina opció té qui? No en té cap més, llavors hem de marxar.
És molt més complicat, en el sentit que hi ha molta més competència,
a nivell professional, això ja ho sabem tots,
i moltes classes estan massificades també.
Moltes vegades penses que vas a Barcelona a buscar segons què i no ho trobes.
A veure, no vol dir que hi ha gent que troba moltes coses molt interessants,
però n'hi ha molts que no.
Aleshores, bueno, pensem que aquí, si hem començat fent una sèrie de coses
i aquestes coses ens han funcionat, per què no continuar?
Per això el Joan subratllava, jo ho he notat amb la seva veu,
que subratllava això, una oferta de qualitat per allò que diu,
escolta, no som a Barcelona, però això no vol dir que aquí fem una cosa mediocre.
Anem amb compte.
Això és un error, però és en general.
Jo penso que a poc a poc això va canviant,
però encara falta prendre consciència en general a la ciutat
que les ofertes culturals...
Ens ho hem de creure.
Sí, no solament ens ho han de creure, és que és veritat.
No, que ens hem de creure, això que proposés.
Les ofertes culturals que hi ha en aquesta ciutat, a molts nivells,
són d'un nivell altíssim,
i no tenen res a envejar qualsevol oferta que puguis trobar
en poblacions com a Barcelona, com a Madrid, com a València.
És a dir, el que passa és que n'hi ha un problema,
és a dir, el problema bàsic sempre és el mateix,
a vegades és un problema de difusió, de coneixement,
i un problema de com es venen les coses, no?
Sobretot els mitjans de comunicació més importants,
sobretot els escrits,
que són els que normalment fan un seguiment a vegades molt clar
del que és l'activitat cultural,
és a dir, parlant sempre de Barcelona,
és a dir, que faci publicitat, un periòdic, una avantguàrdia,
un mundo, que la gent no veuràs pràcticament mai
res del que s'estrena, per exemple, a Tarragona o a Lleida o a Girona.
I quan ho fan és com si fos una cosa així folclòrica, no?
Sí, una cosa folclòrica, no?
Sí, una cosa folclòrica,
i continuem parlant de comarques, quan no és cert.
És a dir, el treball que es fa aquí és molt serió,
hi ha gent que té un nivell importantíssim,
i després, quan se surt fora d'aquí,
es demostra i es veu, no?
I, per tant, nosaltres insistim,
pensem que això és un projecte que ha de tirar endavant,
és un projecte que ja hem començat a parlar amb l'Ajuntament,
perquè és imprescindible que hi hagi un ajut directe
del Departament de Cultura,
perquè, bé, estem parlant de portar professorat de fora,
estem parlant d'una infraestructura important,
llavors aquest tipus de temes és que a tot arreu,
a totes les ciutats,
jo últimament que estic anant investigant per internet,
és a dir, pràcticament totes les ciutats importants de l'estat espanyol
tenen una escola municipal del dramàtic.
Escoles que moltes vegades estan lligades...
Clar, és que no sé per què no hi ha...
És a dir, és que...
No sé per què.
Això té un cos, és cert,
però aquests costos és fals,
que sigui un cos a fons perdut,
perquè la cultura genera...
Inversiós.
Primer, genera a nivell social un benefici importantíssim,
però és que després la cultura genera també diners.
Però estem parlant de formació,
i la formació és cara a tots els nivells,
a tots els nivells,
als cursos d'anglès, d'informàtica, del que sigui.
Clar, també hem de pensar que la formació teatral
també ha de ser carrer, com a altre tipus de formació.
Llavors, l'ajut aquest és imprescindible.
Jo penso que es produirà,
i penso que en aquests moments
s'han creat les condicions necessàries per fer-ho.
Això lligat amb que amb la Teresa
estem ja començant a tenir converses
amb gent de Barcelona, de l'Institut del Teatre,
que n'hi ha una actitud totalment oberta i positiva
per ajudar, no solament ajudar,
sinó participar-hi en el projecte.
No, participar-hi directament.
Directament, el que és molt important,
és a dir, el que demostra que no és una bogeria
de quatre persones que t'hagi inventat una cosa...
I mira, com que fan aquests tallers a l'estiu
que tenen tant d'èxit,
que a més tenen uns nivells que després es veu el resultat,
ens animem i...
No, evidentment, el taller d'estiu és una història...
No, però aquesta experiència anterior
que heu tingut individualment i com a col·lectius,
imagino que és el que us dona solvència
a l'hora de tirar endavant un projecte com aquest, no?
Clar, és el moment que veus que, home,
això pot tirar endavant,
que per què hem d'acabar una cosa en 15 dies?
Està clar que una cosa no s'acabava en 15 dies.
Just us comença.
Aleshores, bueno, no podem continuar.
Tothom et diu, ja s'ha acabat.
Mira, sí, ja s'ha acabat.
Un dia es van dir, fem una escola d'art dramàtic, no?
I ja està.
No, no, no, això ha sigut...
Això és el resultat de molts anys de treball.
Sí, d'estar batallant sobre una mateixa cosa
que no és fàcil
i que, doncs, no tenim...
Fins no fa massa, Tarragona tampoc no teníem teatre.
Això també és un...
Bueno, és un hàndicap, no?
Justament, com que és un projecte,
s'està treballant,
algunes de les preguntes que pugui plantejar
és probable que no tinguin resposta,
però jo us ho vaig comentar.
Aviam, els futurs alumnes hi són.
Aquests els tenim, de moment.
Els reservem perquè els tenim,
perquè és una prova,
perquè experiències que s'han dut a terme,
i el Joan també en vol parlar,
de gent molt joveneta,
nens i nenes que han iniciat talles de teatre,
amb molt d'èxit, que volen continuar.
Aquesta canalla va creixent.
Troba una vocació, en molts casos,
i diuen, arriba en aquell moment a les famílies tan difícil
que diu, papa, mama,
jo em vull dedicar al món de l'artisteu.
i el papa i la mama ja tremolen, no?
Però clar, no, no, però escolta,
de debò, estudiant,
no vull sortir per la tele,
vull ser actor, vull ser actriu,
i vull estudiar per això.
Els pares de seguida pensen
en allò de la formació, dels títols,
tot aquest tema, com el penseu organitzar,
com es vol vehicular?
Hi haurà diferents nivells,
perquè l'escola sigui un centre obert
que no estigui exclusivament tancat
a aquelles persones que volen professionalitzar-se en el tema?
Quin és el plantejament que fem?
A veure, evidentment,
la gent no professional ja ha de tenir cabuda,
estem parlant ara només d'un nivell professional
perquè és el que realment no existeix.
No tenim ara.
Clar, però evidentment,
la gent que s'hi vulgui dedicar per esbargiu
o perquè semiprofessionalment,
perquè potser ho vaig a provar,
i mira, si em funciona,
doncs potser ho continuo o no.
Aquesta gent hi ha de tenir cabuda amb aquesta escola.
Suposo que res del que estem fent
deixarem de fer,
sinó que es tracta de fer més coses.
En quant als titulitis,
que deia...
Home, imprescindible i necessari
en aquells temps que corren, o no?
Bé, clar, sí, sí, no, evidentment.
Penso que són dos fronts.
Primer, la cosa ha de funcionar.
I si funciona,
es poden demanar moltes coses,
però primer hem de demostrar
que veritablement aquesta escola
tingui un nivell
i que sigui veritat
i que hi hagi uns alumnes
que en un temps determinat
surtin professionals i funcionin.
I, evidentment, clar,
que es n'hi ha,
perquè es tracta de treballar amb dos fronts.
Primer que funcioni,
paral·lelament,
l'assumptopavés,
a veure com està.
Jo anem a dedicar tot això, però clar.
Un pot fer monòlegs
en un quarto de bany,
com si diguéssim,
però...
L'ubicació física,
a veure,
s'ha parlat de diverses possibilitats.
És una cosa que s'ha d'acabar de parlar.
D'entrada,
tenim com a últim,
no com a últim recurs,
com a possibilitat
la cooperativa.
Cooperativa Orega de Reconença.
Estimada cooperativa.
Sí.
Caldria dir això,
estimada cooperativa.
Home, sí, perquè fa molts anys
que hi estem fent coses.
I és un espai
que té moltes possibilitats,
continua tenint possibilitats,
és molt gran
i hi hauria possibilitats
totalment d'instal·lar-lo allí.
Ara, de totes maneres,
amb l'Ajuntament
i amb el Joan Cavallé
hem comentat altres coses
i altres possibilitats
que s'ha d'acabar d'estudiar
també en relació
a veure com...
Nous espais
que es puguin estar creant
a la ciutat.
Sí, sí, exacte.
Però diguéssim que de moment
ho dicem així.
Com diu la dita castellana,
buen entendedor.
Sí.
Sí.
Sí, no...
Que es crearan.
De moment,
jo penso que l'important,
sobretot,
és que el projecte aquest
i tota l'estructura
d'aquesta escola d'art dramàtic
estigui acabat
de ser definit
i a partir d'aquí
començar-ho a treballar.
El dels locals,
jo penso que
és el de menys.
Jo penso que sí,
n'hi ha un projecte important,
un projecte que...
que els polítics s'ho creuen,
que la gent
que ha de donar un cop de mà
s'ho creu,
després la qüestió dels locals
jo penso que és cada vegada
secundària,
perquè l'important és que realment
els polítics arriben a entendre
que un projecte d'aquest tipus
és important per la ciutat.
Ara que parlaves de fe,
dels polítics
i d'algú que té a veure,
com ha estat tan rebuda
la proposta formal
que, com jo deia,
vau presentar en roda de pressa
perquè tothom ho sabés.
Com ha estat rebuda
des d'entitats
i col·lectius culturals...
Ui, això està parlant molt,
està parlant molt
i ja és bo.
Els polítics,
d'això que dius tu,
d'això dels minarets.
Això hem d'acabar de parlar.
Però hi ha una bona predisposició
en principi?
Sembla que sí,
a més a més,
a veure,
vull una mica més enrere
que tu parlaves abans
d'això dels papers
i tot això.
Penso que hi ha
una molt bona disposició
per part de l'Institut del Teatre,
sembla,
i per tant...
Tema de titulació.
Sí, això fa...
Ens fa tenir molts bons auguris,
no?,
perquè és diferent
que se'ns haguessin
girat d'esquena,
però no,
al contrari,
vull dir,
de moment amb la gent
que hem parlat
tenim molt bona relació
i penso que estan oberts a tot.
Per tant,
hem de pensar
que aquest tema papers,
si no el primer curs
que estem fent coses,
però vull dir que
ho solucionarem.
perquè, clar,
l'Institut del Teatre
dóna papers
a nivell superior.
Sí, sí, sí, sí.
L'equiparació,
carrer universitari.
Llavors,
això és una història,
però entremitja
tot un grau mitjans
que no existeixen.
Seguim una miqueta
una escalfa,
no igual perquè és molt complicat
això de la carrera musical,
però bé,
es poden crear també...
Però en aquest moment
hi ha l'Escola Superior
de Música de Catalunya,
que és la que dona
els títols superiors,
abans no,
però ara sí,
i després hi ha uns conservatoris
de grau mitjà
que donen títols
de grau mitjà.
Però en teatre
això no existeix.
Per tant,
seria una possibilitat
i jo penso més
que una possibilitat
una necessitat,
perquè afortunadament
ara ja ningú va provar
si m'agrada estudiar música.
Quan un va
a una escola de música
o a un conservatori
ja saps que t'agrada allò,
si t'hi vols dedicar.
Amb el teatre
encara no hi som aquí,
encara hi ha molta gent
que va provar
perquè no existeix
aquest impàs
d'entremig.
O faig un títol superior
o me quedo
perquè tinc un professor
amb molt bona fe
que a l'escola
em fa fer teatre.
Joan,
abans comentaves
que t'estàs movent
molt per la xarxa
per mirar
com estan funcionant
altres centres.
Ens podríem emmirellar
en algun procés similar
que s'hagi fet
en alguna ciutat
i que hagi arribat
a Bonport
en la línia
que deia la Teresa.
No,
comencem
i un cop començant
a mesura que es vagi consolidant
afegim títols
i afegim el que convingui.
A veure,
en general
que quasi tothom
fa el mateix.
És a dir,
coses novedoses
o...
Està tot inventat.
Està tot inventat, sí.
És a dir,
pràcticament l'estructura
de totes les escoles
que he anat investigant
és la mateixa
i de fet és normal
perquè tampoc hi ha massa secret.
És a dir,
la formació de l'actor
té un component bàsic
que és que els actors
sàpiguen controlar el cos
i la veu
i a partir d'aquí
pots començar
a enxamplar
i ampliar coneixements
tot el que vulguis
però és molt simple.
És molt complexa
però al mateix tema
és molt simple.
A mi em sembla
que nosaltres
el que hem de fer
és a partir de l'experiència
que tenim nosaltres
aquí a Tarragona
d'aquests darrers anys
que és una experiència
que es repeteix
en altres ciutats
i per tant
anem en camí
del que també s'està fent
en altres llocs
és agafar
i entendre'ns molt bé
amb l'Institut del Teatre
que penso que és
una de les institucions
que més experiència
tenen en el camp
de la formació
i de la pedagogia teatral
i són els que ens poden donar
diguéssim
una orientació
que després aplicada
a la nostra pròpia identitat
i a la nostra pròpia forma de ser
pot donar
un caire personal
i particular
a aquesta escola d'art dramàtic
Hi ha una mica de calendari?
Home, la idea
és el curs que ve en general
El mes d'octubre
S'espera un any
Sí, hem de treballar bastant
Sí, hem de prestar
A veure, la idea
és començar el mes d'octubre
El que està clar
és que
si és necessari
també esperar
tres mesos més o quatre
perquè la cosa es comenci bé
esperarem
Jo penso que
és una estirada
i és una crida
una crida a qui ha d'escoltar
aquesta demanda
que és una crida
en general
a tota la societat tarragonina
és a dir, en el sentit
que és necessari
que això es posi en marxa
i dels responsables polítics
que són els que han de donar
el cop de mà
Si hem d'esperar una mica
esperarem
Tampoc tenim una pressa
ens llancem a l'abisme
passi el que passi
podem esperar
però no massa
és a dir, que la intenció
és començar l'any que ve
el mes d'octubre
L'objectiu està claríssim
hi ha una demanda
de formació teatral
a la ciutat de Tarragona
hi ha un públic fidel
al teatre
però també hi ha moltes persones
que estan dins de la seva voluntat
a dedicar-se al món artístic
després
per anar-se lluny
o per quedar-se aquí
formant companyia
i que ens facin a tots
gaudir del teatre
No, i a més
és que
a veure
aquí estem parlant
d'una escola d'art dramàtic
que cobreix
que cobreix
un espai important
que és la pedagogia
però
paral·lelament
a l'escola d'art dramàtic
s'ha de començar
a normalitzar altres coses
que no estan normalitzades
a Tarragona
com és el fet
de les produccions
cosa que
també podem dir
que és normal
en altres ciutats
d'un nivell
semblant al de Tarragona
que hi hagi produccions
amb ajuts institucionals
cosa que aquí
comença bé
alguns ajuts
però el tema
de producció
en sèrio
encara no s'ha plantejat mai
i encara no s'ha parlat
és a dir
quan parlem d'una producció
estem parlant d'un producte
i torno a repetir
com abans
que a més
fer produccions
des de Tarragona
per Tarragona
i per treure fora de Tarragona
això no és solament inversió
sinó que és inversió
que pot retornar cap a la ciutat
perquè crees una xarxa
al voltant de les produccions
i després de les distribucions
crees llocs de treball
crees feina
d'uns llocs de treball
és a dir
que hauria de ser normal
que a Tarragona
hi haguessin
mitja dotzena
de companyies professionals
els de teatre
cosa que no existeix
es miri com es miri
és una bona cosa per tothom
una escola d'art dramàtic
a la ciutat de Tarragona
que s'impulsarà
que es tirarà endavant
per la iniciativa
en aquest cas
de tres col·lectius
de ben segur
que s'assumaran
més persones
i entitats
que vulguin participar
directament d'aquest projecte
Joan Pasqual
Teresa Valls
gràcies per venir
enhorabona
i continuarem parlant
a mesura que es vagi
construint aquest projecte
que esperem que sigui
una realitat ben aviat
gràcies
i a vostès
també ens toca
donar-los les gràcies
per acompanyar-nos
per la seva fidelitat
i recordar-los
que demà tornarem
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i ho farem a l'hora de sempre
a partir de les 7
per cert que demà
una part del programa
la viurem en directe
des dels estudis
de Tarragona Ràdio