Va adreçat especialment als responsables de manteniment
d'instal·lacions de risc i també als executors d'aquest manteniment,
mantenint per manteniment, que serà tenir els circuits,
imaginem-nos una torre d'erfis de generació, en condicions,
fent que recirculi l'aigua contínuament, afegint desinfectants.
Per tant, les persones que tinguin que manipular els desinfectants
també han de fer aquest curs d'acord amb el criteri de la Generalitat de Catalunya.
Al mateix temps, la Generalitat ha acreditat a una sèrie d'empreses
que també realitzaran inspeccions a les instal·lacions.
El personal de les empreses, els que hagin d'executar aquestes inspeccions,
també tenen que haver fet aquest curs.
Aquest seria el ventall de persones que, per exigència, el tindrien que fer.
A més a més, pot sorgir gent interessada per la temàtica,
que, a més a més, com que concedeix un títol homologat,
inclús biòlegs que no tinguin feina o farmacèutics,
que potser poden després trobar feina amb una empresa d'aquestes
d'auditoria de la Generalitat, que són les que han d'inspeccionar.
M'he de dir que, en realitat, té una múltiple sortida,
a part dels que és obligatorietat que facin el curs.
Segons informació que se'ns ha facilitat des de la mateixa universitat,
si fem una mica de memòria, l'any 2001,
a Múrcia es va produir l'episodi de la Junela més important d'Espanya.
Això què vol dir? Estem parlant d'un capítol
que va afectar a 650 persones.
Estem parlant de molta gent en un país desenvolupat,
que hi hagi un quadre, no sé si es pot parlar d'epidemiològic,
d'aquest punt de vista,
amb cinc víctimes mortals.
És un problema greu.
És un problema...
Aquest context, també podem dir que al món
moren disbordadament moltes persones,
però parlem en el nostre context, és un problema greu.
A veure, és un problema greu des de la perspectiva
que és una enfermedat prevenible.
Indirectament, la mortalitat més alta a Europa
és per a enfermedats cardiològiques.
Això és inevitable.
Diguem-ne, és una cosa que surt en tots els estadístics, no?
Però, diguem-ne, les enfermedats cardíques,
algunes sí que uns certs hàbits de vida poden minimitzar el risc,
però hi ha factors genètics i hi ha molts altres factors
que no podem controlar.
En canvi, la lesionelosi, teòricament,
és una enfermedat que la podem controlar
si minimitzem la seva presència
als llocs de risc,
que són les torres de refrigeració,
als circuits d'aigua...
I, des d'aquesta perspectiva,
té una altra connotació,
a pesar de no ser una...
A veure, genera la tassa de mortandat
a l'any 2001,
que precisament va involucrar aquest brot tan gran,
és de 3,5 persones per cada 100.000 habitants.
Vull dir que, proporcionalment,
si hominéssim amb altres tipus de patologies,
no és molt important.
Però sí que és des de la perspectiva d'enfermetat
que es pot prevenir.
L'aspecte del brot de Múrcia, que comentaves,
no és només el brot més important a nivell nacional,
sinó que en aquest moment és el rècord mundial
de número de casos amb un brot epidemiològic.
Però hem d'afegir-li una connotació molt important
a aquest brot,
que té una mortandat molt baixa.
És a dir, aproximadament d'un 5%
va ser la mortandat d'aquest brot,
quan la mortandat d'en brots és realment molt més alta.
Però hi ha persones més susceptibles, no?,
de ser víctimes de la malaltia.
Exacte, però el brot de Múrcia
es van afectar les persones susceptibles,
també no és que haguéssim tret aquesta població.
Les persones susceptibles són persones
entre, diguem-ne,
més grans de 50 anys,
el pic més alt es desenvolupa a les persones
aleshores de 60-70,
que són fumadors, fumadors crònics,
que tenen patologia respiratòria de base,
és a dir, persones que ja tenen alguna afecció pulmonar,
i al mateix temps que pateixen alguna malaltia,
com podria ser la diabetis, un càncer,
totes aquestes persones,
ja sabem que sempre són més susceptibles
a adquirir-ho tot.
I la tercera edat també és més susceptible, no?
I en principi aquesta seria la població més de risc.
Per què abans no sentíem parlar de la legió analosi?
Perquè, vaja, fins allà la meva memòria em transporta,
això és una cosa de fa dos o tres anys.
Anteriorment jo no n'havia sentit a parlar
com es parla ara, en tot cas, no?
No sabíem ni què era.
Bé, és una enfermedat recent.
De fet, l'enfermedat es descriu l'any 1977.
Hi ha moltes persones, diguem-ne,
que corren avui que aquell any,
diguem-ne, encara no...
Els microbiòlegs, com jo,
als nostres llibres de textos,
aquesta patologia no apareixia.
Per què?
Doncs perquè és de descripció molt més recent.
Perquè es desenvolupa lligada
a instruments que ha creat l'home pel seu confort.
És a dir, l'egionel, el seu ambient natural és l'aigua
i quan està en un riu, en un llac,
no té mai les concentracions a les que arriba
dintre d'aquests dispositius
creats pel confort humà.
És a dir, sistemes de refrigeració,
calentadors elèctrics,
les torres de refrigeració
i tots aquests equips s'estan als jacuzis,
tot això s'està implantant cada vegada més.
Per què abans no en sentíem parlar?
L'any 1996,
aquesta malaltia
se converteix en malaltia
de declaratòria obligació
al Ministeri de Sanitat.
A la Generalitat de Catalunya
ja ho havia sigut des de l'any 88 o 86.
És a dir,
que Catalunya ja tenia una tradició
que anava a buscar
aquest microorganisme anteriorment.
Per què també ens sentim més a parlar?
Perquè en aquest moment
tenim eines que ens permeten diagnosticar
si un pacient que tenim a l'hospital
que té símptomes de neumonia,
si aquesta neumonia és deguda a lesionela.
I això és una prova molt simple
que consisteix a agafar una goteta d'orina
i fer en 10 minuts, un quart,
i ja tens el resultat.
Això abans no es podia fer.
Això no es podia fer.
Llavors,
aquesta tècnica
ara està estesa
amb la majoria d'hospitals
i per tant vol dir
que a nivell hospitalari
de seguida
es detecta el cas
i cada cas s'ha de declarar individualment
i es considera un brot
dos o més casos relacionats
amb espai i temps.
És a dir,
dues persones
que han anat al mateix hotel
durant el mateix període
perquè el període d'incubació de l'enfermetat
és d'entre 5 i 10 dies,
doncs volia dir que són ja un brot.
D'aquests petits brots n'hi ha moltíssims,
però després n'hi ha pocs dels grans.
Si s'analitzen els brots
a nivell mundial,
ja t'estic parlant a nivell mundial,
des de l'any 99 fins a l'any 2001,
en total el nombre d'afectats
estarien uns 1.000 en total
i l'amortendat estaria aproximadament
entre un 4% en aquests brots.
I això sumaria un brot molt gran
que va haver-hi a Melbourne
l'any 2000,
amb un aquari molt maco
que té la ciutat recient estrenat,
englobaria un brot important
que ha tingut a Inglaterra,
englobaria el brot de Múrcia,
englobaria un brot de Mataró,
que hem tingut recentment,
també estaria col·locat aquí.
És a dir, tots aquests junts
sumarien 1.000 casos,
dels quals les persones que s'han mort
serien un 4%.
Es pot diagnosticar la malaltia
amb aquesta facilitat, entre cometes,
a través d'aquesta prova tan recent?
Es pot localitzar aquest microorganisme
en el punt on es genera
amb la mateixa facilitat?
I també es pot combatre amb facilitat
un cop l'has localitzat, no?
Bé, la detecció a l'ambient
passa per fer, diguem-ne,
tenim en aquest moment
eines moleculars
i el mateix sistema dissenyat
pels estudis clínics d'orina
per utilitzar mostres d'aigua,
com sabem que és el focus.
No són tan fiables com el d'orina,
per exemple,
la detecció d'antígens amb aigua.
Tenim mètodes moleculars
que no diferencien entre si l'animal,
diguem-ne,
el microorganisme està viu o mort.
i el mètode de referència realment
perquè puguem comparar
si el que hem trobat amb els pacients,
perquè només no és trobar l'actitud urinari,
sinó intentar cultivar el microorganisme,
perquè quan cultivem el microorganisme al laboratori
el tenim allà
i el podrem comparar
amb quan l'aïllem
i el cultivem a l'aigua.
Els mètodes de cultiu
són lents,
perquè el microorganisme és de creixement lent,
per això va ser que es va descriure tan tard
i va costar tant
trobar un medi de cultiu
que permetés que el cultivéssim al laboratori.
necessitem 10 dies
per fer una analítica d'aigua,
el que vol dir que és relativament lent.
Tenim eines alternatives,
diguem-ne,
que quan sabem què hi és
podem posar fil a l'agulla
per introduir una desinfecció.
El que és molt difícil
és que algú,
o potser hi ha gent que s'ho pensa,
que potser desinfectant
erradicarà la lesionela.
La lesionela és un microorganisme molt especial
que a més a més utilitza les ameves,
viu a dintre...
És molt adaptable?
Sí, sí, sí.
Viu dintre d'ameves.
les ameves les utilitza
per reproduir-se activament
i després aquesta ameva la mata
i ell explota
i potser ha entrat una lesionela
i surten 5 milions de lesioneles.
Vull dir que té un cavall de troia,
que podrien ser les ameves,
que accedir a dintre d'elles
és difícil.
Vull dir que
té una estratègia molt particular.
Jo penso que dintre d'un...
el que es necessita
és una prevenció en continu,
un sistema de desinfecció en continu,
però qualsevol aquell que es pensi
que en un tractament de xoc
ho ha arreglat tot sense seguir
una pauta de manteniment continu,
no ho podrà treure mai de sobre.
La podem controlar,
però no la podem erradicar.
Quantes vegades,
quan surten els mitjans,
doncs aquestes notícies
en determinats ciutats
que s'ha detectat,
doncs un brot de la jonela,
tothom diu
no posis l'aire condicionat
a la feina o allà on sigui,
aviam si agafarem la jonela.
Aquesta manera de parlar
que tenim la gent del carrer
és correcta
respecte a la realitat
de com es manifesta la malaltia?
Bueno, de hecho,
quan este tema surge
en els medios de comunicació
és verdaderament en els casos
que ha estado comentant
Maria José
per el nombre de afectats,
però en realitat
este cas es pot fer,
un afectat es pot fer
i de hecho en la norma
es relacionat
en tots aquells aparatos
que producen aerosoles.
Si este és un tema
que va amb el agua,
si la jonela està amb el agua,
en unes determinades condiciones
de suciedat i de més,
suciedat en general,
podrà provocar-se.
De hecho, en el aire acondicionado,
si eso no conlleva
que se formen aerosoles de agua,
no tiene por qué producirse ese tema.
De hecho, en la norma estatal
se especifica
que también los conductos
de aire acondicionado
también están afectados
por esta norma,
también en la catalana,
sin embargo,
sabemos que no es un punto
donde se puedan generar
estos problemas.
¿Para la nostra vida cotidiana
dónde estaría?
¿Qué sería susceptible?
Por ejemplo,
en nuestras duchas,
simplemente.
o sea, la red de agua sanitaria
también es un punto
donde se puede generar
este problema.
De hecho,
en las normas
se relacionan las instalaciones
como de más riesgo
a menos riesgo,
de alto a bajo riesgo
y la red de agua sanitaria
pues estaría de alto riesgo
si está en un hospital,
si en cuanto a las personas
que serían más sensibles,
pero en nuestra casa,
pues en nuestra ducha,
simplemente,
podríamos...
No hi ha dubte
que aquest curs
està pensat
per a professionals,
però la veritat
és que és un tema
alarmant,
tot el que vulgueu,
però tan interessant
que qualsevol persona
podria només doyent
doncs en realment
informar-se
amb una certa veracitat
perquè com passa
en aquests temes
sobretot de ciència,
tenim tendència
a l'equívoc,
no ens enganyem,
ja ho saps,
Maria Josep,
que és així, no?
Sí, sí, sí.
Escolteu una cosa,
aquí a Tarragona
s'han donat casos?
A veure...
Entenem per l'explicació
que he donat
que s'han donat
a tot arreu
i que es poden donar
en qualsevol circumstància.
Del recull
que jo vaig fer
des de l'any 99 al 2002,
que jo siguis conscient
o que els he sabut trobar,
es va donar un cas
amb un turista
que tenia Massalou
l'any 2001,
que a més va morir aquí.
Va morir...
I llavors aquesta persona,
evidentment,
tenia patologia de base,
és a dir que
ell estava ja malalt,
tenia un problema
cardiològic greu
i en realitat
ho va fer la lesionela
que no està clar
perquè va ser un cas esporàdic,
per tant,
ja no és-hi un brot,
si a l'hotel
que hi hagués estat
hagués estat la lesionela
i alguns,
diguem-ne,
els datos indiquen
que probablement
ell va arribar ja
contagiat
en aquest període
d'incubació
de dos a deu dies,
però ell es va morir aquí
i això sempre té
molt mala premsa,
no?
Jo no en conec
més de cas,
vull dir...
A veure,
no en conec més de casos,
n'he sentit de parlar
d'alguns de fa anys
amb algun poble
d'aquí al cantó
a través d'un sistema
d'aire condicionat,
dels vells,
perquè com deia la Catalina,
els sistemes d'aire condicionat
que es fabriquen
en l'actualitat
generalment
no generen aerosol,
és a dir,
que no generen
gotetes d'aigua
amb suspensió
i per això
podem estar tranquils,
els antics
sí que generaven
molt d'aerosol.
He sentit
de parlar
d'un possible
brot antic
fa temps també
en una zona turística
que em sembla
que cada dia
vulguem dir salou,
però ja et dic,
són,
d'aquests casos,
són més antics.
Una mica llegenda urbana,
no?
És que una constatació científica.
Exacte,
però és igual,
no cal anar tan lluny,
vull dir,
aquest estiu passat
va haver-ne un a Mataró
relativament important,
va haver-hi 140 casos
a Mataró
i el problema
és que
hi hauria obligatorietat
que totes les torres
de refrigeració
que hi ha
en els municipis
estiguessin declarades
i estiguessin
totes inventariades,
els municipis
han fet un esforç
per això
i en realitat
la gent que en té
té obligatorietat
de declarar-les,
però n'hi ha moltes
que no estan declarades.
Arrel d'aquest brot
el propi
Ajuntament de Mataró
va haver d'anar
via avions
supervisant la ciutat
amb avionetes
que podien baixar baix
i finalment
i era una torre
de la fàbrica de gel
que a més
estava a nivell
del terra.
Però de totes
les que tenien
inventariades
no era cap
perquè a més
la zona afectada
no corresponia.
Llavors jo penso
que una cosa
molt important
és tenir l'alimentari
en condicions
de forma que
es pugui respondre
activament i ràpidament.
El brot de Murcia
va tenir una fatalitat
tan baixa
per la resposta
tan ràpida
que es va donar.
I els casos
van ser molts
però diguem-ne
que la gravetat
és molt més baixa
que en altres brots.
Per exemple
a Holanda
va haver un de 190 casos
que es va trigar molt
a en detectar
i l'amortentat
va ser altíssima.
Això va molt lligat.
És inevitable pensar
que totes aquestes coses
que ha creat l'home
no generin
aquests ambients favorables
per microgueses
que fins ara desconeixíem.
Però els hem creat nosaltres
i llavors el que tenim
és que s'apigui
com manejar-nos
per intentar
mantenir-los a ratlla.