Dos minuts i serà un quart d'onze del matí,
com us dèiem fa moment en el sumari del programa.
Avui dediquem uns minuts a parlar de política,
a parlar amb un dels protagonistes polítics d'aquest estiu.
És el nou president de la Diputació de Tarragona.
Ara fa un mes que justament ocupa aquest càrrec,
el de la presidència de la Diputació.
Es tracta de Joan Eregio,
també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona
i president de la Federació Intercomarcal de Convergència.
Joan Eregio ha substituït Josep Mariner
en un càrrec que aquest ocupava des de feia ja 10 anys.
Avui, doncs, volem parlar d'aquestes prioritats
que es marca Joan Eregio al capdavant de la Diputació
i també del futur del Consorci del Camp de Tarragona,
perquè recordem que el propi Joan Eregio
és president provisional, podríem dir, d'aquest ENS,
d'aquest Consorci del Camp de Tarragona.
Senyor Eregio, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Senyor Eregio, acaba de tornar de vacances.
Hi ha hagut un període de vacances, un parèntesi, doncs,
després del seu nomenament com a president de la Diputació
a meitat del passat mes de juliol.
Joan Eregio ja era diputat provincial a l'anterior mandat,
però ara què ocupa la presidència?
Quina diputació, quina institució s'ha trobat?
No, m'he trobat una diputació molt endreçada
i que té molt clar quin és el seu paper i quina és la seva feina
i que realment la fa molt bé, no?,
que és la de l'assistència i el suport en els municipis, no?
Això és la màxima, diríem, el màxim rumb de la Diputació
i ho ha sigut i ho seguirà sent, no?
I des d'aquest punt de vista, fins i tot, doncs,
al mes de juny, doncs, se li va donar el certificat de qualitat
a la Diputació, vull dir que és una casa molt endreçada
i molt eficient des d'aquest punt de vista.
Això vol dir, senyora Regió, bàsicament, continuïtat
en el mandat que ara comença?
Continuïtat respecte al que s'ha fet fins ara?
Home, vol dir continuïtat amb les coses que estan bé o molt bé
i també, lògicament, s'hauran d'afrontar alguns nous reptes
que a la nostra demarcació existeixen
i que, lògicament, la Diputació té la vocació d'afrontar-los, no?
No sé si ha tingut temps, durant aquest període,
tenint en compte que hi ha hagut les vacances pel mig,
de plantejar-se aquests nous reptes dels que parla ara la Diputació.
Quins serien?
Home, segueix a vent i, doncs, nosaltres, per exemple,
seguim necessitant millorar la nostra infraestructura viària
en la mesura en què pertoqui a la Diputació.
La Diputació de Tarragona té forces carreteres a la demarcació.
Tenim a les nostres comarques projectes molt importants
a tirar endavant i a cuidar com és el tema de l'ÍTER a Vandellós,
l'Hospitalet de l'Infant.
Tenim el tema turístic, que segueix sent un tema en què la Diputació
hi té una vocació molt especial.
Després hi ha la voluntat de tirar endavant un projecte
per afavorir la gasificació de tot el territori,
des dels pobles més petits, bàsicament,
que són els que no arriba a la xarxa de gas canalitzat.
És a dir, sempre hi ha nous reptes no tirant endavant
i, evidentment, a aquestes alçades,
l'equip que porta la Diputació ja ho té molt clar,
quins són aquests reptes.
D'aquests reptes de futur,
vostè s'ha marcat alguna prioritat?
S'ha marcat un ordre específic de prioritats?
No, tots són importants.
És evident que, per exemple,
el tema aquest de mirar de promocionar la instal·lació del gas
en els municipis petits és un tema molt important
per tot el que significa de facilitat de consolidació de la població
o, sobretot, de la població més gran,
perquè a vegades en els nostres pobles,
especialment en els més petits,
la població està envellida,
però també ofereix possibilitats econòmiques en un municipi.
Però és evident, per exemple,
que el tema de l'ITER és d'una importància estratègica,
econòmica, etcètera, etcètera,
diríem, sense risc de ser exigerat mundial,
el tema de l'ITER, no?
Per tant, és un tema que la Diputació ha de fer
i ha d'estar al màxim al costat,
doncs, de l'Ajuntament, d'Hospitalet
i de totes les institucions
que han de procurar que això sigui una realitat
i sigui una realitat a casa nostra,
per, insisteixo, per la importància
cap del que té, no?
Només se'ns portaria beneficis, per cert,
aquest projecte de l'ITER,
si s'instal·lés definitivament
a banda jo a l'Hospitalet de l'Infant?
Jo sóc dels que creu que sí,
que només ens portaria beneficis directes
i molts beneficis indirectes.
Penseu que això és un...
és un consorci internacional
que, vaja, que, insisteixo,
és d'importància planetària, no?
I, per tant, escolti'm, jo crec que és molt, molt,
i que et traurien molts beneficis.
Vostè creu que la candidatura de banda jo
té possibilitats, realment?
Crec que en té i crec que, doncs,
institucions com la Diputació
han de ser junt amb la Generalitat
i junt, en aquest cas, amb el govern espanyol,
doncs, de les que es posin a treballar conjuntament,
o segueixin treballant conjuntament perquè això sigui possible.
Abans, a l'hora d'anomenar els reptes de futur de la Diputació,
parlava de les carreteres,
perquè realment la Diputació de carretera
continua tenint una xarxa considerable, no?,
de vies d'aquestes petites carreteres,
però que comuniquen,
salven les comunicacions moltes vegades
entre poblacions petites.
Sí.
Moltes carreteres, massa carreteres,
segons el seu criteri,
i això seria, ja, una qüestió segurament
de valoració política?
A veure, nosaltres crec que, doncs,
haurem de fer, amb calma i tranquil·litat,
doncs, un plantejament
perquè moltes d'aquestes carreteres
haurem de mirar que estiguin en mans de la Generalitat,
que és aquí per toca, no?
Però, bueno, de moment les tenim nosaltres
i les hem d'administrar el millor que puguem,
i, evidentment, hem de millorar
aquelles coses que, doncs, que són millorables, no?
I, bueno, i fa temps que fem aquesta feina
i la seguirem fent.
Per tant, creu que la Diputació hauria de plantejar-se
un cert traspàs d'algunes carreteres
al govern de la Generalitat?
Sí, sí, jo crec que s'hauria de redimensionar
el paper de la Diputació en tot això, sí.
Hi ha una carretera que pertany a la Diputació
i que afecta directament la ciutat de Tarragona,
sobre la que sí que han fet obres en els últims anys.
Estem parlant de la carretera
que popularment tots coneixem com la de Sant Peri i Sant Pau
o la del pont d'Armentera.
De fet, ja s'hi van fer obres importants
que comunicaven al centre de la ciutat de Tarragona
amb el barri de Sant Peri i Sant Pau
fins al pont de l'autopista.
Ara hi ha un altre procés més enllà.
Fins a l'Argilaga.
Fins a l'Argilaga.
Com està aquest projecte? Està en marxa, no?
Sí, sí, sí.
Les obres s'estan fent, sí. Està en execució.
I aquesta carretera seguirà millorant en el futur
segons el criteri del president de la Diputació?
De moment millorarà fins a l'Argilaga
i després, a veure, també ara,
ara al setembre-octubre comencem a millorar
una altra carretera, per exemple,
que també afecta,
vull dir que s'usa molt a Tarragona,
que és la carretera del Callà.
Bueno, hem d'anar repartint, no?
Aquestes obres començarien...
Setembre-octubre començarien les del Callà.
Hi ha altres qüestions, segurament poques,
el ciutadà de Tarragona,
de Tarragona capital segurament té la percepció
que la Diputació té poca influència
en la pròpia ciutat,
però sí hi ha algunes qüestions que afecten.
Ara comentàvem aquestes carreteres pròximes a la ciutat,
però després hi ha qüestions com el de la Sabinosa,
de la que es venen parlant des de fa anys.
El criteri del nou president de la Diputació de Tarragona
sobre el que s'ha de fer en uns terrenys
que són de la seva propietat,
de propietat de la Diputació,
com és el de la Sabinosa, quin és?
Bueno, ja ho he esmentat públicament bastantes vegades,
que jo crec que allí s'ha de fer...
Allí hi ha d'haver un ús públic
que crec que és perfectament compatible
el de la preservació de l'espai natural
amb algun tipus d'ús cultural, educatiu, universitari,
sobre el que s'ha de parlar
i sobre el que jo he posat alguns exemples,
com és el de Santander,
amb la Madalena i la Universitat Menéndez Pidal.
Bueno, la Universitat d'Estiu, vull dir...
jo crec que és perfectament compatible, insisteixo,
la preservació en gran part de l'espai natural
amb algun tipus d'ús públic d'aquestes característiques,
per deixar clar que sempre parlo d'ús públic
i per tant no contemplo, no crec que fos adequat,
fer-hi cap tipus de cosa privada
o d'explotació privada de cap tipus.
Aquest ús educatiu, universitari...
O cultural.
O cultural.
Això voldria dir, d'alguna manera,
recuperar l'antic edifici del sanatori de la Sabinosa?
Bueno, aquí també hi ha molt a parlar
perquè s'ha de veure quin és l'estat d'aquells edificis.
Allí hi ha molts metres quadrats construïts,
segurament no tots serien necessaris,
per tant, s'hauria de veure
i també s'hauria de veure la funcionalitat
d'aquells edificis, etcètera, etcètera.
En aquests moments és una mica...
Seria massa agosat per part meva dir
que allò es podria reaprofitar o no,
perquè a vegades ja sap vostè
que intentar reaprofitar coses velles
és molt més complicat que fer-ne de noves.
Bueno, s'hauria de veure.
Aquesta postura que vostè ja ha expressat públicament
més d'una vegada,
és compatible amb la moció que per unanimitat
van aprovar tots els grups municipals
de l'Ajuntament de Tarragona?
Ja fa temps en què reclamaven
que la finca de la Sabinosa fos una zona verda?
Jo crec que sí que és compatible.
És a dir, insisteixo,
jo crec que és clara la voluntat
de l'Ajuntament de Tarragona
de preservar un espai natural.
És a dir, jo entenc que Tarragona
defensi la seva franja costera
perquè, a més a més,
és un petit miracle,
la franja costera de Tarragona.
Està molt preservada,
és a dir, des de Tamarit,
per entendre'ns,
fins a la platja del Miracle,
per sort tenim unes platges
i uns morrots molt salvats.
Per tant, a mi em sembla molt lògica
la postura de l'Ajuntament de Tarragona.
I crec que dins d'un espai
de vocació pública,
pot ser una zona verda,
entesa en el sentit
que una zona verda no vol dir
fer un jardí ni fer un parc públic,
vol dir, en aquest cas,
preservar aquell espai natural.
crec que la finca és prou gran
i allò és prou immens
com perquè hi pugui haver-hi
també un ús públic,
aspectes, insisteixo,
més culturals o més educatius.
Aquesta serà una prioritat,
el tema de la Sabinosa,
pel que fa aquest mandat?
I ho dic...
Més que una prioritat,
però entendre'ns,
crec que és una pedra a la sabata
que, quan més aviat ens la traguem,
tots plegats, millor.
El que passa és que la resolució d'això,
diríem,
crec que ha de tindre un ampli consens
i ha de ser a satisfacció de tothom,
perquè també és un tema
molt viscut,
no solament institucionalment,
sinó molt viscut també ciutadanament.
I, per tant,
des d'aquest punt de vista,
és a dir,
no et pots, diríem,
no et pot correr més
les ganes que el cervell,
perquè les coses s'han de fer ben fetes.
Però insisteixo,
és un tema que fa prou temps que dura
i que ha sigut, doncs,
prou polèmic
i de prou de controvèrsia,
perquè, quan més aviat
ho aclarim a satisfacció de tothom,
millor.
La Sabinosa, com dèiem,
és una finca propietat
de la Diputació de Tarragona.
També és propietat
de la Diputació de la Plaça de Toros.
Hi ha un projecte
d'estudi tècnic
per cobrir
aquesta infraestructura,
aquest edifici,
aquest monument,
com és la Plaça de Toros.
Què cal fer, segons vostè,
senyor Regió?
A la Plaça de Toros de Tarragona.
Home, mirar de fer
el que s'ha fet
a moltes places de Braus,
que és mirar
que la seva utilització
pugui anar més enllà
de les curses de toros.
I per això,
el tema dels cobriments
està tenint un resultat.
a molts llocs
a molts llocs
on hi ha places de toros a Espanya
està tenint un resultat
força positiu.
I aquesta és una mica
la filosofia
que es vol.
És a dir,
que sigui un espai més
que a part de fer
les corrides de toros
es puguin fer altres coses.
La Diputació estaria disposada
a finançar
el projecte de cobriment
de la plaça de toros?
De moment,
la Diputació,
junt amb l'Ajuntament,
financia el projecte
de cobriment
de la plaça de toros.
Després, evidentment,
ja parlarem amb l'Ajuntament,
que és el màxim
interessat en això,
de qui paga les obres.
Vostè seria partidari
de cobrir
si l'estudi tècnic
diu que es pot fer
de manera satisfactòria?
Sí, sí, sí.
De fer-ho,
de cobrir-ho, sí.
I la Diputació
continuaria ostentant
la propietat
de la plaça de toros
o crec que
podria passar altres mans?
No crec que en aquests moments
sigui plantejable
que la plaça de toros
tingui un altre propietari
que la Diputació.
Què creu que pot aportar
Joan Aregio,
com a president
de la Diputació de Tarragona,
a la ciutat de Tarragona,
tenint en compte això,
que vostè és d'aquí,
de la ciutat,
i que és responsable municipal?
Home, doncs,
suposo que,
doncs,
mirar des de la Diputació,
doncs,
ajudar a la meva ciutat,
doncs,
tant com pugui,
i, per tant,
també traslladar una mica
en dues direccions
la sensibilitat
de ser d'aquí,
no?
No suposo que és el paper
que em pertoca,
i, evidentment,
doncs,
la,
la,
diríem,
la casa que és la teva,
doncs,
et tira,
no?
I,
doncs,
a mi,
evidentment,
em tira a la meva ciutat,
que és Tarragona,
i jo estic a la Diputació,
doncs,
perquè sou regidor de Tarragona,
de l'Ajuntament de Tarragona,
si no,
no hi podria ser-hi,
no?
I,
i és evident,
doncs,
que,
que,
bueno,
que,
que una mica
de vocació especial
per la meva ciutat,
és evident que la tindré,
no?
Sense que això hagi
en perjudici de ningú,
no?
O sigui,
en tot cas,
com un element positiu.
Li preguntava justament
perquè molts tarragonins,
doncs,
pensen això,
que la seva arribada
a la presidència
de la Diputació
pot ser més beneficiosa
per la ciutat
que no ho ha estat fins ara,
amb la presidència
d'altres persones.
Bueno,
pot ser,
el que passa és que
també han d'entendre,
doncs,
aquestes persones
de bona voluntat
que pensen això
i que a mi,
doncs,
m'honora molt
que ho pensin,
també han d'entendre
que la Diputació,
doncs,
té un paper
a jugar,
doncs,
a tota la demarcació
i a tots i cadascun
dels municipis
i que moltes vegades
precisament
són els municipis
més petits
i, per tant,
que tenen menys possibilitats
els que necessiten més
l'ajut d'una institució
com la Diputació,
no?
Però vaja,
en tot cas,
doncs,
dintre de dos o tres anys
m'ho pregunta
i ja veurem el balanç
i jo crec que serà positiu
cap a Tarragona,
a la ciutat.
Molt bé.
En qualsevol cas,
Joan Eregio,
en qualitat de president
de la Diputació de Tarragona,
també és president,
encara que sigui només provisional,
del Consorci del Camp de Tarragona.
Ja ho té clar,
això,
senyor Eregio?
Sí,
ara sí que ho tinc clar,
que soc president en funcions,
espero que per poc temps,
però sí.
I pensa fer alguna cosa
com a president en funcions
del Consorci del Camp?
Bueno,
vetllar i tutelar,
que és el que toca
en aquests moments
al procés electoral
i ja està.
En el procés electoral
que està encara
d'alguna manera
el dia 16 de setembre,
hi ha dues candidatures
de moment,
o com a mínim
hi ha dos alcaldes
que han expressat
la seva intenció
de presentar-s'hi,
que són l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
i l'alcalde de Reus,
Lluís Miquel Pérez.
Què li sembla
que hi hagi,
com a mínim,
dos candidats
a la presidència del Consorci?
Em sembla evident
que dues ciutats
tan importants
com Reus i Tarragona
vulguin optar
amb això
i avui llegia
unes declaracions
de l'alcalde Reus,
no sé si d'ahir
o d'ahir,
que deia
que un procés electoral
és el més sa del món.
Per tant,
em sembla
natural i normal
que hi vulguin optar
i a més a més
representen
les dues opcions polítiques
més importants
que hi ha
a les nostres comarques,
per tant,
torna a ser natural
i normal
que hi s'hi opti.
Pot ser però
una confrontació
entre partits polítics
únicament
o una confrontació
entre ciutats
un altre cop?
Escolti,
les eleccions
al Parlament de Catalunya
també és molt factible.
Per exemple,
l'alcalde de Tarragona
encapçava la candidatura
a Convergència i Unió
i potser l'alcalde Reus
encapçava la candidatura
del Partit Socialista
o potser l'encapçava
l'alcalde
d'un altre lloc,
del Vendrell
o no sé què.
Això és un enfrontament
entre Tarragona
i el Vendrell
o Tarragona i Reus.
No,
això són unes eleccions
i en el Consorci del Camp.
Però unes coses
són unes eleccions
al Parlament de Catalunya,
una cambra legislativa
i una altra,
una institució
que plega molts municipis
com és el Consorci
del Camp de Tarragona.
També pleguen molts municipis
els Consells Comarcals
i també es fan eleccions
a la presidència.
Vull dir que això...
A veure,
jo crec que s'ha de viure
amb la més absoluta normalitat
i ja està.
I evidentment
jo tinc el meu criteri
i lògicament
perquè...
perquè...
perquè...
bueno,
doncs perquè diríem
estic en una formació política
i tinc la meva manera de pensar
i per tant tinc el meu criteri.
Però vaja,
crec que s'ha de viure
amb la total i absoluta normalitat
que hi hagi una candidatura
i que a fin i tot
s'arribi a les eleccions
i no passa absolutament res.
Que es voti,
que és molt sant votar.
Arregla molts problemes votar.
Vostè seria partidari
que Joan Miquel Nadal
fos el president del Consorci
del Camp de Tarragona,
justament pel que deia ara.
Home...
Pertany a la seva formació política
i...
Home,
és que seria,
a veure,
seria per qualsevol oïdor
que ens estigui escoltant,
doncs seria tractar-lo
de poc intel·ligent
que jo digués
no,
escolti'm,
no sé què.
És evident que formo part
d'una formació política
i per tant,
doncs,
soc partidari
doncs
que la gent
que forma part
de la meva opció política
doncs
ocupi llocs de responsabilitat.
Seria bo,
de totes maneres,
senyor Ejum,
estem parlant del Consorci
del Camp de Tarragona,
que hi hagués
una candidatura
de consens,
finalment?
Sí que seria bo,
però s'ha de veure també
quin és,
suposo que els candidats
hauran de veure
quin és el preu del consens.
Sí que estaria bé,
però s'ha de veure
quin és el preu del consens,
perquè suposo que cada candidat
ha fet números
i sap els vots que té.
Els vots aquí
estan tancats ja.
Hi ha uns membres,
per tant,
se sap qui són aquests membres
i se sap quin és
el peu que calcen
aquests membres
i aquests alcaldes
i aquests municipis
i aquestes institucions
i per tant
tothom ha fet els seus números
i suposo que cadascú
sap quin és el lloc
on està
i sap
el que pot
o el que no pot fer.
De totes maneres,
a veure,
jo a vegades
aquesta
mitificació
del consens
i de fer totes les coses
d'aquesta manera,
escolti,
entre moltes altres coses,
insisteixo,
la democràcia està
perquè tothom s'expressi,
tothom digui el que li sembli,
tothom voti
i tothom tingui dret a presentar-se
on vulgui.
Per tant,
tampoc el mitificaria tant
i el consens.
Altres formacions polítiques,
evidentment,
ni Convergència
ni el Partit dels Socialistes
han demanat
als dos candidats
que no converteixin
les eleccions
al Consorci
en unes primàries
a les eleccions
al Parlament de Catalunya.
Què en pensa?
Tornem a estar el mateix.
no crec que sigui
bo barrejar
una cosa amb l'altra,
segurament no és bo
barrejar una cosa amb l'altra,
però la que hi ha
més d'un candidat
a una cosa
i hi ha en unes eleccions,
siguin al Parlament de Catalunya
o siguin el que siguin,
dintre d'un parell de mesos,
doncs, home,
miri,
doncs és un risc.
És un risc,
a veure,
és una realitat
que segurament
es pot donar,
però insisteixo,
crec que s'ha de viure
amb bastanta
més normalitat
i menys neguit
que ho viuen alguns
que potser
perquè no tenen opció
a presentar-se
o potser
perquè no tenen cap pes
en el territori
o potser
perquè no representen
gaire cosa
i ho viuen.
La seu del Consorci del Camp
continuarà a la Diputació
de Tarragona?
Bueno,
això cada candidat
suposo que haurà de portar
la seva proposta
i, bueno,
i hauran de decidir-ho
els membres del Consorci.
Això a la Diputació
té poc a dir, no?
Però en qualsevol cas
si li demanessin
de continuar a la Diputació
o podrien fer-ho?
Si m'ho demanés tothom
o podrien fer-ho, evidentment, sí.
I una última qüestió.
Les competències
entre el Consorci
i la Diputació de Tarragona
no quedaran una mica solapades?
Això ho dic
pel ciutadà en general
que a vegades
no té molt clar
quin paper té
cada institució.
Aquí hi ha dos conceptes.
Jo entenc
que hi ha
bàsicament
dos models
o dos conceptes
d'enfocar
un tema
d'aquestes característiques.
Un concepte
és enfocar-ho
a això del Consorci
del Camp
com una administració,
és a dir,
com una altra administració.
Perquè ens entenguem
com una entitat
metropolitana
de Barcelona.
Aquest és un concepte
que jo particularment
no comparteixo.
I després hi ha
un altre concepte
que és
el de
lobby
o el de
posar en comú
interessos
quan hi ha temes
a resoldre
de manera comuna.
Com poden ser
temes del transport,
temes d'infraestructures,
el tema ferroviari,
per exemple,
que es va afrontar
de manera unitària
per part del Consorci.
Temes que afecten
en general
a tothom.
Però crec que seria,
diríem,
un...
És a dir,
crec que aquests dos conceptes,
insisteixo que jo
soc molt més partidari,
no,
vaja,
no molt més,
soc partidari
del segon concepte.
És a dir,
és el que
preserva
la diversitat
del nostre territori
i dels nostres pobles
i de les nostres ciutats,
preserva la seva diversitat,
que per mi,
doncs,
és un...
és un tresor
molt important
i a preservar,
ho preserva
per un costat,
però en cada moment,
doncs,
fa que quan hi ha
qüestions comunes
a tractar,
doncs,
es tractin.
Jo no soc partidari
de crear
un altre,
diríem,
muntatge
administratiu
o semi-administratiu
i, per tant,
com que no en soc partidari,
no crec
que tingui que haver-hi
cap tipus
de conflicte
amb les altres administracions
que operen
en el territori
i que tenen molt reglades
quines són
les seves competències.
En fi,
veurem quin és el futur
del Consorci
del Camp de Tarragona
a partir de les eleccions
que s'han de celebrar
el 16 de setembre.
Aquesta era una de les qüestions
que li volíem plantejar
al nou president
de la Diputació de Tarragona
perquè també és,
durant aquestes setmanes,
president
en funcions
d'aquest Consorci.
Senyor Joan Alegio,
moltes gràcies
per participar aquest matí
en aquesta entrevista
de Tarragona Ràdio
i, en fi,
molta sort
de cara ja a l'inici
ja pròpiament formal
a partir del mes de setembre
del mandat
al capdavant
de la Diputació.
Molta sort
i moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostè.
Bon dia.
Bon dia.