El túnel del vent és un dispositiu, un equipament constructiu.
Imaginem-nos un canal, com un corredor d'una casa,
i aleshores en aquest passadís, en aquest corredor, en aquest canal, en aquest habitacle,
hi generem un moviment d'aire que s'assembla al moviment d'aire que tenim a l'atmosfera terrestre.
Per tant, generem vent, un vent artificial, en condicions que són similars,
amb el canvi d'escala, perquè com parlem de l'atmosfera,
parlem d'uns quants centenars de metres per sobre del nivell de la Terra.
Això no podem reconstruir-ho, és a dir, que el que fem és fer amb una escala.
Aquests dispositius poden tenir des d'unes dimensions de metre per metre,
o dos metres per dos metres de secció fins a 10 per 10, 20 per 20 metres, els més grans,
els túnels de vent, i aleshores allà generem un moviment d'aire.
Dintre d'aquest habitacle hi podem situar objectes,
objectes naturals, arbres, maquetes d'arbres,
i podem situar maquetes d'edificis, de ponts,
i podem situar una maqueta que simuli el que és el Camp de Tarragona, per exemple,
situant els elements més característics,
per exemple, si volem estudiar la contaminació de l'aire,
situarem en el que seria una maqueta del Camp de Tarragona,
els possibles focus emisors de la contaminació atmosfèrica,
els possibles focus receptors, és a dir, les emissions, on s'emet,
i les emissions, on es reben els impactes d'aquestes emissions de contaminació,
de contaminants, i aleshores això se situa en aquest túnel,
es fa moure l'aire a una velocitat equiparable a la del vent,
aquest aire se'l condiciona, condicionar què vol dir?
Que, per exemple, perquè la gent ens entengui,
si és un dia de molt vent, i nosaltres, per exemple, estem al nivell de terra,
o ens estirem a la sorra o a la platja, el notem menys.
Quan ens posem d'en peus, el notem molt.
Si juguem a pales, i tirem la pilota o l'objecte que estem jugant una mica amunt,
5-10 metres, doncs volem que el vent enseguida l'arrossega, no?
Si pugem amb una torre de guaita, de vigilància,
doncs veurem que hi ha molt més vent.
És a dir, que a mesura que ens enllenem de la terra,
la velocitat del terra, del sol, la velocitat del vent, augmenta.
Llavors, nosaltres, aquestes característiques,
de com varia el vent, la velocitat, la seva velocitat, amb l'alçada,
les reproduïm en el túnel, de manera que, quan fem els experiments,
els resultats siguin aplicables a la realitat,
perquè, si no, no tindria cap sentit, no?
I per això, doncs, també llegíem aquesta voluntat
que moltes institucions puguin utilitzar el túnel
o els resultats que puguin treure del túnel o encarregar estudis.
Per descomptat, el fet que la universitat
tingui una instal·lació d'aquestes característiques
i tenint en compte que la universitat és un servei públic,
és evident que, aleshores, les coses que fem
sempre han de revertir per augmentar la qualitat de vida
dels ciutadans, de la societat en la qual ens inserim, no?
Per tant, un túnel d'aquestes característiques,
que ha estat construït mercès a la participació,
jo diria que pràcticament a parts iguals
de la Universitat Rovira i Virgili,
del Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació,
i potser una mica més de la tercera part,
el Departament de Medi Ambient,
s'ubicarà a les assalades i estarà a disposició
tant del sector públic com de possibles usuaris privats,
però sempre al servei de la societat.
I sabem per què Tarragona, per instal·lar aquest túnel de vent,
que és únic a l'estat de moment?
Sí, bé, aquest túnel té dues característiques.
Podem reproduir això que explicava abans,
el vent i l'interacció amb tots els elements arquitectònics,
naturals o provocats per l'home,
que puguin haver-hi monorografia en un terreny determinat,
però també permet estudiar el moviment de partícules,
l'erosió del sol.
Això és un fet singular que en molts pocs túnels de vent
a Europa tenen.
Per exemple, si mirem aquesta singularitat,
diríem que a Europa hi ha una gran tradició
amb estudis aerodinàmics a França,
diríem que a Nantes hi ha un túnel
que en quant al moviment del vent
és de característiques similars al d'aquí,
però no tindrà moviment de partícules.
Tenim un altre túnel
de característiques similars a Calzué,
a Alemanya, a Calzu.
Després tenim altres túneles a Anglaterra,
ambientals i no ambientals,
però tampoc amb partícules.
I després el de la Universitat de Western Ontario,
a Canadà.
És a dir, que pel que fa a la singularitat
sí que és un túnel singular
i unic al que fa la Mediterrània.
No sé si vol que li ampli...
No, ens acaba de dir,
perquè jo li aniria a preguntar,
quines són totes les aplicacions del túnel?
I ho estem dient,
estem mesurant la contaminació, per exemple,
que és un fet que ens preocupa molt
i especialment a Tarragona.
L'erosió, també amb la quantitat de patrimoni
que podem tenir aquí, per exemple,
també pot ser una aplicació cultural important,
per exemple.
També.
És un aspecte que...
Tarragona és com un gran banc de proves,
podríem dir-ho així, no?
Sí, a veure,
vostè m'ha preguntat també per què Tarragona,
per aquesta singularitat.
Bé, jo li diré una cosa,
generalment les coses succeeixen
perquè hi ha algú que les empeny, no?
Si s'hagués hagut algú
que fa 10 anys a Barcelona
o un altre indet universitari,
on hi ha Universitat de Catalunya,
hagués tingut l'interès i la persistència
d'instal·lar un túnel d'aquestes característiques,
probablement també ho hagués aconseguit.
Per tant, sempre darrere d'un projecte
hi ha algú que l'empeny.
Aquest projecte,
la concepció,
la idea de fer un projecte d'aquestes característiques
ve de molt d'un.
Potser diríem que des del primer moment
que vam instal·lar els túnels de recerca de vent
que hi ha aquí al Passa Emparell-Tarraco,
que hi ha un de vent i un d'aigua,
ja fa 23 anys que estan operatius aquests túnels,
però no són ambientals,
no podem fer els estudis que farem aquest.
Des d'aquell mateix moment
ja vam tenir el somni
de tenir una instal·lació d'aquest tipus,
però des de fa 6 anys l'empenyem.
Esclar,
el fet de tenir un grup aquí,
o uns grups d'investigadors,
unes persones,
que coneixen els temes de mecànica de fluïts,
de moviment de l'aire,
contaminació atmosfèrica,
això és un factor.
Que hi hagi algú que hagi tingut l'interès,
em empenyo.
Perfecte.
i a més a més que sigui un indret adequat,
perquè Tarragona és una dels,
o el camp de Tarragona
és una de les comarques catalanes
de més creixement,
per tant creixement vol dir desenvolupament,
desenvolupament vol dir sostenibilitat,
conflicte, compromís,
els diferents sectors es tiren,
una societat que no té conflictes
és una societat morta,
una societat que no ha de solir compromisos,
equilibris,
vol dir que és una societat
que no té cap iniciativa.
Tarragona és una societat
amb molta iniciativa,
amb activitats industrials,
turístiques,
d'oci,
de lleure,
dinàmica,
agrícola,
i per tant amb moltes problemàtiques ambientals.
Per tant,
si unim la iniciativa,
el fet de tenir una universitat petita
però molt dinàmica com l'ORB,
una de les millors de l'Estat
amb moltes especialitats.
Tenir persones que empenyen aquest projecte,
tenir part de la problemàtica
que es pretén estudiar
ja aquí,
viscuda pels ciutadans
i comentada
i discutida bastament
per la premsa
i els mitjans de comunicació,
de tenir una universitat dinàmica,
de tenir un departament,
de medi ambient,
una generalitat
que està sempre
a l'aguall
de dotar d'infraestructures
amb zones que accediguin,
coses agrícoles a Lleida,
temes ambientals industrials
a Tarragona,
ha fet que aquest somni
de fa molts anys
i que empenyem aquest projecte
des de fa sis
hagi pogut cristal·litzar
i concretar-se.
Per què a Tarragona?
Doncs per tota aquesta sèrie de factors.
Per milers de factors.
Per història,
història a curt termini.
Evidentment,
quines aplicacions?
Bé, estudis de la contaminació atmosfèrica.
Bé, nosaltres,
ha sortit darrerament
tot el tema dels olors,
però hi ha altres episodis.
No, de fet,
és el que comentàvem,
no?
Impacte del port,
per exemple,
moltes vegades
hi ha hagut queixes
que en el port
s'emmagatzemen
a l'aire lliure
doncs carbons
o grans
i aleshores
quan bufa el vent
si no s'humiteixen
doncs
hi ha impacte
de partícules sòlides,
no?
O dolors
o d'episodis
de contaminació atmosfèrica
amb la gent
amb irritacions.
És a dir,
hi ha molts
molts episodis
de contaminació atmosfèrica
que es podrien estudiar.
Això seria un tema
tant des del punt de vista
experimental del túnel
com a partir
de simulacions
d'ordinadors.
És a dir,
que també podem fer
un túnel ambiental
simulat, no?
Això és el que agrada tant ara
que quan fem una simulació
amb l'ordinador
i surten colors
molt bonics
de la pantalla
tothom s'ho creu, no?
Això als audiovisuals
et fa creure coses
que potser
no són
la percepció més,
la descripció més real
del que està succeint, no?
Depós hi ha temes
d'erosió del sol, no?
Temes paisagístics,
forestació, deforestació,
moviments de partícules.
Després tenim tot el tema
relacionat amb urbanisme,
arquitectura,
estructures,
ponts, carreteres,
vials,
quin impacte tindran,
si generaran erosions o no.
Després tenim tot el tema
de la turbulència,
mescla de fluids,
temes més industrials
específics.
És a dir,
que hi ha una gran munió
de temes que es poden estudiar,
però sempre,
com a científics,
hem de partir
que les...
que...
el construir
una infraestructura científica
és una cosa
i això
necessiten diners
i algú que t'ho faci,
construir coneixement
n'és un altre
i fer que aquest coneixement
sigui útil
i arribi a la societat,
s'estabilitzi,
tingui solera,
tradició,
aquesta n'és un altre.
És a dir,
que estem parlant
que la construcció
serà relativament ràpida
en instal·lació,
abans de l'estiu
de l'any que ve
el tindrem operatiu,
probablement,
diguem que
per Santa Tecla
el túnel estarà llest,
operatiu
de l'any que ve,
Santa Tecla del 2004,
projectes,
molts,
començarem molts projectes
d'entrada,
però
aquesta tradició,
aquesta tranquil·litat,
tenir les maquetes
del Camp de Tarragona,
tenir maquetes,
per exemple,
de l'Empordà,
per les zones de vent,
parcs eòlics,
que han parlat
dels parcs eòlics,
aprofiten la energia
de l'aire.
Els parcs eòlics
també han estat
un gran...
Objecte de controvèrsia
amb els grups ecologistes,
impacte visual,
deforestació,
bueno,
hi ha molts problemes,
és a dir,
tota cosa que es faci
té un impacte,
se va arribar a un compromís,
tema de l'Ebre,
el Delta,
és a dir,
podem,
d'aquí 5 o 10 anys
tindrem...
És a dir,
no tenim un túnel del vent,
tenim una espècie
de crisol
de solució de problemes,
podríem dir-ho així,
o d'estudi de problemes
molt àmplis,
que de fet
tindreu molta feina
des que l'obriu,
ja sou conscients
de l'estrès que us pot generar
al simulador.
No,
no més estrès
que el que se'ns pot
ocasionar altres recerques,
també és una oportunitat
pels joves
de trobar feina,
d'encorriogir-se,
d'engrascar-se...
I de tenir un element aquí
que probablement
no hagin de marxar
a altres punts
més cèntrics,
podríem dir-ho així.
O l'estranger,
no,
sempre es va viatjar,
viatjar en saprem molt,
però si tens els recursos
a casa teva
sempre pots retornar
al teu coneixement
i tornar físicament
a treballar pels teus,
per la teva societat,
la que t'ha vist créixer,
la que t'ha format,
la que ha invertit en tu
d'alguna manera
en cultura, no?