Passen set minuts de dos quarts d'onze.
Tornem al Parlament de Catalunya,
segona sessió del debat d'investidura.
Està parlant des de fa uns minuts,
des de fa uns 20 minuts aproximadament,
el portaveu parlamentari del grup de Convergència i Unió,
Artur Massa.
Tornem a la cambra catalana amb Lluís Comas i Teresa Ortega.
Tere, què està dient en els últims minuts
el portaveu de Convergència i Unió?
Ara mateix està comentant les propostes concretes de finançament
que va deixar veure ahir el líder socialista, Pasqual Maragall.
Abans, però, s'ha referit en concret al paper del partit dels socialistes,
ha deixat anar frases com que Maragall serà president
tot i haver perdut clarament les eleccions.
El mèrit de Maragall ha estat rebre l'atenció de l'àrbitre
per aconseguir ser anomenat president de la Generalitat
i s'ha referit, d'altra banda,
als vincles del partit dels socialistes de Catalunya amb el PSOE.
ha dit que no és un partit d'estricta obediència catalana
i ha demanat llibertat d'actuació plena a Catalunya
pel govern de la Generalitat.
En aquests moments, com dèiem,
Mas està comentant, està criticant la política,
el programa, les propostes de finançament dels socialistes.
Ha dit que la proposta dels socialistes
sobre aquest tema va ser decebedora.
L'escoltem.
i que és justa, no pot ser eterna i permanent.
Això passa exactament igual que li pot passar a Espanya
amb els fons estructurals europeus.
Arribarà un moment que quan s'arribi a uns determinats percentatges de renda,
les altres comunitats de l'estat espanyol
han de deixar de rebre aportacions
d'aquelles comunitats com Catalunya
que fan un esforç fiscal superior
o que simplement creen més riques.
Jo l'hi hauria formulat en aquests termes.
Vostè avui
ho podria plantejar en aquests mateixos termes?
En aquests mateixos termes que acabo d'exposar.
Seria molt important saber la seva resposta
perquè se l'ha de votar com a president
i podent-ho fer d'una altra manera.
Podem posar una altra opció sobre temes tan centrals com el finançament.
Seria bo saber que tots plegats
no estem votant d'entrada un programa a la baixa.
La darrera cosa que li volia dir
tot i que tenia algunes altres coses a comentar
però suposo que no hi haurà temps
és sobre el tema del nou estatut.
En aquest sentit jo l'hi he de reconèixer
sense cap mena de problema
que hi ha avenços importants en les seves posicions tradicionals
i són i ho celebro molt, de veritat.
Perquè aquest com els hi deia és un gran tema central de país
tothom s'hi ha referit o pràcticament tothom s'hi ha referit
en termes positius abans de les darreres eleccions.
És una de les grans feines que tenim
si no la principal en aquesta propera legislatura
i per tant jo celebro que hi hagi aquest avenç
en aquestes posicions tradicionals per part del Partit Socialista.
Ara bé, deixi'm dir-li també que jo ho hauria presentat d'una altra manera.
I aquesta altra manera, a més a més de recollir algunes coses
que vostè mateix ha comentat, per exemple la representació europea
que em sembla que està ben pensada i ben equilibrada
a més a més d'això hauria parlat d'altres coses.
Per exemple, hauria parlat dels drets històrics de Catalunya.
Vostè no en va fer cap menció.
Jo hauria parlat dels drets històrics de Catalunya.
Perquè com vostè sap molt bé, Catalunya no neix amb la Constitució.
Ni la Generalitat de Catalunya tampoc neix amb la Constitució.
O és que els drets històrics no els haurem de fer valer
en aquesta negociació del nou Estatut d'Autonomia?
Com han fet altres en alguns moments a dintre mateix de l'Estat.
jo hauria parlat d'estricta bilateralitat.
Que vol dir que Catalunya ha de tractar de tu a tu amb el govern central.
No a través d'organismes interposats i multilaterals.
Catalunya ha de tractar de tu a tu amb el govern central
des d'un punt de vista del nostre ideal d'autogovern.
Què és del que es tracta ara de fer?
Allò que no es va poder fer l'any 79 ho hem de fer ara.
i si ho fem ara necessitem poder tractar de tu a tu amb el govern central.
Bilateralment.
Hauria parlat d'una altra cosa que vostè no en va parlar d'una forma explícita.
Li hauria dit administració única en tots els ets i ulls.
Vostè en el seu document el pot repassar i en la seva exposició
parla de delegació progressiva de competències que depenen de l'Estat.
No es tracta de delegació progressiva de competències que té l'Estat.
No es tracta d'això, senyor Maragall.
Això ja vindrà d'aquesta manera, malauradament.
Com ha vingut també progressivament el desplegament de l'Estat
contra tota mena de circumstàncies i obstacles.
Ja vindrà això.
L'Estat central, el porti qui el porti,
ja serà gasiu a l'hora de la veritat
en desplegar aquest nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Malauradament serà així.
Però es tracta de veure què hi fem en aquest Estatut.
Què hi posem?
Posem-hi de cop totes les competències.
no progressivament, les que volem, les que necessitem,
totes les que té l'Estat central,
totes aquelles que es puguin transferir en el govern de la Generalitat.
Li hauria parlat del compromís de tots aquells
que hem de donar suport a l'Estatut
perquè conjuntament a Madrid reclamem la modificació
de totes les lleis que durant més de 20 anys
amb governs diferents s'han fet en contra de preceptes
de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
i d'una interpretació flexible de la Constitució espanyola.
Artur Massa, parlant des de la tribuna del Parlament,
de la reforma de l'Estatut de Catalunya.
Una de les qüestions, igual que el nou sistema de finançament,
que segurament centrarà al llarg de tota la jornada
el debat entre els grups parlamentaris
en aquesta sessió d'investidura del president de la Generalitat.
Pendents, doncs, en aquest matí de dimarts,
igual que dilluns, d'aquest debat polític tan important
a la Cambra Legislativa Catalana.
Aquí, en directe, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Falten dos minuts per arribar al punt de tres quarts d'onze.
Tornem a la publicitat, repassem l'agenda cultural
i mirem de parlar, si és possible,
d'aquest Premi de Composició Musical Ciutat de Tarragona
que ha abautut un autèntic rècord de participació
en l'edició d'aquest any 2003.
Gràcies.