Amazònia rica i empobrida és el títol d'aquesta exposició
que podem visitar fins al dia 29 de maig
a l'antic hospital de la Creu Roja de Tarragona.
Sí, sí, vostès diran,
sempre estem ensenyant les misèries del món.
Escoltin, però és que si és el que hi ha,
doncs està molt bé que ens ho expliquin
i més a través d'una proposta educativa
com aquesta que signa Creu Roja a Catalunya.
És una exposició de caràcter itinerant
i que parteix justament de la nostra ciutat,
de la ciutat de Tarragona,
de la que no ens movem per parlar
d'un tema completament diferent i des de l'exterior.
Aquest migdia s'està fent el lliurament de les claus
als propietaris dels pisos de protecció oficial
que el Servei Municipal de l'Habitatge
ha construït al carrer Jaume I de Tarragona.
Utilitzem aquest temps verbal,
tot i que no sabem ben bé si ha començat
l'acte oficial de lliurament de les claus,
però això no és cap problema
perquè immediatament ho comprovem
a través de la nostra unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Marta Montagut, bon dia.
...més veïns en l'entrega de claus d'aquests pisos.
Una inauguració avui, una entrega de claus
que encara no ha començat,
va amb uns minuts de retard,
s'està esperant l'arribada de les autoritats,
però gairebé tots els veïns
que ja venien a recollir els seus papers
de propietaris d'aquests nous pisos,
ja estan tots aquí,
a les portes de la que serà la seva nova casa.
Si us recordeu, estem parlant de 32 pisos
que tenen entre 75 i 85 metres quadrats.
Fins i tot quatre d'ells són adaptats
per a persones amb dificultats de mobilitat.
Aquí tenim molta gent asseguda,
senyores que s'han agafat les cadires,
s'han assegut aquí molt ben assegudes.
Hola, molt bon dia.
Bon dia, Benora, fill meu.
Que venen a buscar ja el pis?
Que us doni la clau.
Que us doni la clau ja?
La clau.
Estan contentes, suposo, no,
d'aconseguir aquests pisos?
I tant, i tant.
Sí, l'han pogut veure com és el pis?
Vam veure el nostre, no demà dir,
el que anàvem per visitar.
I què li va semblar?
Ai, molt maco.
Molt maco?
Molt maco, molt maco.
I viure bé aquí, no?
Molt bé.
Sí, moltes gràcies.
Ja som quasi d'aquí,
que soc del serratllo,
que els ho tindré propet.
O sigui, i quan li van comunicar
que havia accedit a aquest pis?
Suposo que contentíssima.
A la meva filla.
A la seva filla li van comunicar.
Suposo que estan vostès aquí
ja esperant que els donin les claus.
Tenim unes ganes, tenim unes ganes.
És que és molt emocionant,
vulguis que no estàs davant
de la que serà casa teva.
Veureu el vostre pis de veritat
avui per primera vegada?
Sí, sí, sí, avui per primera vegada.
Vam veure el pilot, que és molt maco.
A veure com és el nostre.
Suposo que serà igual de maco.
Moltíssimes gràcies,
que gaudeixin del seu pis.
Ja veus, aquí la gent
van repartint els contractes.
Veiem una senyora
que se'ls està mirant molt atentament.
Ens acostarem,
perquè se'ls està llegint atentament.
Hola, molt bon dia,
en directe per Tarragona Ràdio.
Quins són aquests papers
que els han donat?
El certificat de final d'obra
de l'habilitat,
les dreces de tots els operaris
que han treballat
per saber si necessitem alguna cosa.
Encara ho estic mirant,
molt bé més.
Emocionada, suposo.
Sí.
M'han dit que el pis definitiu
no l'han pogut veure,
han vist el pis pilot,
però en tot cas
el pis pilot que els hi ha semblat.
Molt bé, molt bé, sí.
Molt bé.
Doncs que gaudeixin molt
de la seva casa nova.
D'acord, gràcies.
Doncs ja veieu que la gent
està molt il·lusionada,
molt contenta.
Els estan donant aquests papers,
papers complets,
on els hi estan donant
fins i tot els números de telèfon
dels operaris
que han treballat en l'obra.
Per què?
Doncs perquè si tenen qualsevol tipus
de problema
puguin accedir-hi fàcilment.
Aquí hi ha més gent
que està recollint aquests papers,
suposo que també molt contents
com gairebé tothom, no?
Bastant, bastant contents, sí.
Ganes ja de fer el trasllat?
Comencem ja?
Ja tinc aquí la furgoneta preparada
per anar pujant.
Ja tens aquí la furgoneta?
Ja està carregada la furgoneta.
No ho estàs dient seriosament o no?
Seriosament, seriosament.
Sí, portes dos dies carregada
la furgoneta perquè el dia
de la inauguració...
Sí, sí.
Teníem tot el pis de la seva àvia,
Salou,
i aquest dia que tenim vacances
anem fent viatges
per anar carregant-hi.
Avui ja està la furgoneta preparada
en què donin les claus.
No em digueu que no vivíeu junts
i aquest serà el vostre primer pis.
Vivíem junts a mitges.
a mitges.
Vivim a casa de la mare,
llavors en Sara ja tenim el pis nostre.
És a dir, que tenim aquí
una parella que estrena pis,
o sigui, moltes felicitats doblement, no?
Merci.
Moltes gràcies.
Doncs ja veieu que una mica el perfil
és de tot tipus,
de gent gran que ha aconseguit aquest pis,
famílies amb els seus fills,
una parella que tot just
estrenaran aquest pis com a parella.
És l'ambient que es viu en aquests moments,
el número 70...
no, 45, 49, no, perdó,
del carrer Jaume I,
just damunt per qui no ho tingui situat
del centre d'atenció primària Jaume I,
del nou centre d'atenció primària
que es va inaugurar fa uns mesos.
I es farà l'entrega d'aquí un moment
per part de les autoritats
que encara no han arribat fins aquí
d'aquests 32 pisos de protecció oficial
en aquest carrer.
De fet, ja us hem dit,
pisos entre 75 i 85 metres,
de 3 i 4 habitacions.
Avui els hi donen les claus
i heu sentit que hi ha gent
que fins i tot ha portat ja la furgoneta cap aquí
per tot just agafar la clau
i ja fer el trasllat.
És a dir, que aquesta nit ja,
en el cas d'aquesta parella,
ja dormirien al pis.
Sí, sí.
Ja no s'esperen.
De fet, és força emocionant
veure'ls-hi la cara
perquè, clar, realment,
aquesta parella de
vivim a mitges a casa de la mare.
Llavors, vulguis que no,
també és una gran notícia per ells, no?
És que poca broma
que jo he sentit
algun comentari per aquí
de la ràdio
de la gent més jove
que diu
quina enveja ja m'agradaria a mi
també estar en aquesta situació
d'entrar en el meu propi pis.
En tot cas, Marta,
nosaltres hem de seguir
amb el nostre espai
que dediquem cada setmana
a parlar
de diferents temes
relacionats amb el món de la psicologia.
Si fos necessari,
nosaltres anem fent el nostre camí
i ens demaneu pas
des de la unitat mòbil
que no faria res
de fer un parèntesi
i d'interrompre aquest espai.
Ara presentarem,
saludarem
a les nostres col·laboradores,
segur que no els hi fa res
i si fos necessari,
insisteixo,
només si fos necessari
ens demaneu pas
i tornaríem aquí
al carrer Jaume Primer.
D'acord?
D'acord, Iolanda.
Doncs vinga, fins ara mateix.
Fins ara.