A un minut d'un quart d'onze del matí ens hem proposat,
al matí de Tarragona Ràdio, pujar a les alçades de nou,
aquest cop a 8.000 metres, i és que ja us hem dit
que hi ha una nova expedició, la de Club Natació Tarracó,
que encapçala Josep Maria Maixer, que el tenim amb nosaltres.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que volen fer dues muntanyes de 8.000, les Gashenbrum,
que també estan a la Himalaya, tot i que pel nom
semblaria que estan ben bé al mig d'Alemanya.
Us heu animat de nou perquè, de fet, vosaltres,
ja porteu un cert currículum amb 6.000, 7.000 i 8.000,
però aquest cop us plantegeu a fer aquest G1, que se'n diu, i G2.
Per què ara, que a més és una situació una mica difícil
per la situació geogràfica del lloc i tot plegat,
i com es munta o com us engresqueu per començar aquesta expedició?
Bé, aquesta serà, si no m'equivoco, la setena expedició
que nosaltres fem per allà, com el nucli del grup.
I cada dos, tres anys ens agafa la resmallada.
Suposo que simplement és que tocava.
I després d'una expedició tens un refredament,
t'allunyes una mica de les muntanyes, fins i tot del grup,
i al cap d'un any ja comences a agafar-te ganes de fer cosetes.
A veure, nosaltres som apassionats de la muntanya,
som un grupet d'amics que sempre anem plegats,
i sempre arriba un moment en què et van agafant les ganes
de fer una gran aventura.
Més que aventura, jo diria, doncs això,
de conèixer regions i muntanyes i valls i glaceres noves
i viure intensament el que és la nostra passió.
Llavors, amb una cervesa, una nit després de baixar a la muntanya
o dinant després d'un dia fantàstic de neu,
i d'això és fàcil que ens engresquem i la liem.
I la lieu tan liada que en lloc de dir
pugem a fer aquí l'anet o qualsevol muntanya de prop,
us n'aneu a l'Himalaya i feu dos 8.000 seguits,
que de fet em penso que és un repte complicat.
En realitat nosaltres inicialment el que vam plantejar-nos
és fer el G2, el que passa és que som els mateixos nou
que ens vam reunir per parlar-ne
i que el mateix dia vam decidir que els nou hi anàvem,
que això és realment el que per mi és molt bonic com a grup,
ells vam començar a engrescar,
i podríem, perquè al costat hi ha el G1,
i podríem intentar aprofitar l'aclimatació,
de fet ja ho havíem fet un altre any de fer dos 8.000,
i la cosa s'embolica.
Però, a veure, han de quadrar molt les coses,
realment ha de coincidir tot molt bé,
la gent s'ha de trobar molt bé,
la climatologia, que com es veu, com ja l'heu vist últimament,
és determinant, ha de coincidir.
Nosaltres, per anar tot bé, per calendari,
suposo que després n'hi parlarem,
doncs ens tocaria fer l'intent del G2,
que és el que inicialment faríem,
doncs entre la primera setmana de juliol,
però, clar, si aquella setmana de juliol
coincideix que no quadra el temps,
que no t'acompanya,
tot s'endarrereix, no?,
i et pots trobar, doncs, que per dates no pots, no?
És a dir, és un...
Bueno, és el lloc, tot ha de sortir bé, no?,
perquè ho puguem fer, però, evidentment, es pot fer, clar.
Estem parlant que marxeu aquest diumenge mateix
i que tindreu dos mesos entre període d'aclimentació
i poder fer aquests dos pics,
i és això que comentàvem, no?,
que tot ha de quadrar molt ben quadrat,
perquè dos mesos, ni que, doncs,
a priori ens pugui semblar molt de temps,
no ho deu ser tant, entre totes les coses,
tot el període d'aclimentació,
tots els intents, o la meteorologia,
o tots aquests contextos que comentàveu, no?
Home, pensa, mira, tens...
Et menges 4 o 5 dies, evidentment,
entre el viatge d'aquí fins a Pakistà, Isla Mabat,
3 dies pots estar-los a la capital,
doncs, allò, recollint els bidons,
comprant tot el que és el menjar que comprem allí, no?,
tot el que és el ròs, coses així de pes,
2 dies d'autobús, camión fins a l'últim poble,
després tenim un parell de dies més amb jips,
i, finalment, 7 dies de marxa d'aproximació
fins a arribar al peu de la muntanya, no?
O sigui, estem parlant ja d'entrada
de dues setmanes completes.
Ens hem menjat perfectament 15 dies
només per arribar al peu de la muntanya.
A partir d'allí, doncs,
sent optimistes una vintena de dies més
per anar equipant els campaments d'alçada
i aclimatant, que, bàsicament,
clar, estàs ja en 45 dies.
és, també, realment, dos mesos és molt just.
Després, tot depèn de...
Acostumen a allargar-se.
Sempre acabem allò enviant un...
Doncs ara un correu electrònic,
o dir un fax, no?,
perquè avui ja...
Ara ja no.
O trucant a les feines i demanant,
sisplau, que ens allarguin les vacances
una setmaneta més
per veure si podem acabar de fer la feina, no?
Déu-n'hi-do, dos 8.000, en aquest cas,
per què ho escolliu, aquests dos,
el G1 i el G2?
Perquè n'hi ha...
He llegit que n'hi ha moltíssims en tot el món, no?
Hi ha 14 8.000 a la Terra.
14.
Evidentment, des de l'Everest fins al que sigui, no?
No ho estan situats a l'Himàlaia,
o què és l'Himàlaia, és a dir, el Caracón.
És a dir, que diguem que tenen
el monopoli dels 8.000, no?
A l'Himàlaia?
Sí, pràcticament.
Pràcticament?
Bé, però tot el que hem vist aquests dies
amb el tema d'Everest,
en realitat només passa a l'Everest.
L'Everest és el...
Em refereixo a nivell del monopoli,
si parlem des d'un punt de vista
de com s'ha comercialitzat la muntanya, tristament,
però aquest és un altre tema.
La pregunta era,
els 14 8.000 n'hi ha 9 que estan en l'Himàlaia
i els altres 5 estan en el Caracorum.
El Caracorum és la continuïtat de l'Himàlaia.
Llavors,
bé, nosaltres havíem fet...
Hem estat per la vessant tibetana de l'Everest,
hem estat per la vessant napalí,
hem estat per l'Himàlaia hindú fent el Nun,
per la Xina, la zona del Muhtagata,
un altre, uns 7.000 i escaig,
un 7.500 que vam fer mesquís.
No sé, hem anat recorrent tota la serralada, no?
I tot i que per aquí havíem passat,
per la zona de la Caracorum Highway,
que és el que travessa, doncs, el Pakistà.
Doncs,
aquest és un punt on hi ha
aquestes 5 muntanyes, des del Cadós,
el Nanga Parbat,
el Broac Pic,
i és un territori meravellós des del punt de vista de muntanya, no?
De fet, és un trekking dels més bonics que hi ha a la Terra, no?
I només el fet de conèixer pobles,
de conèixer valls,
de conèixer muntanyes,
ens mou moltíssim més que els objectius en si, no?
sinó que és la manera de fer muntanya,
el terreny que has de trepitjar,
i l'objectiu, doncs, d'alguna manera és secundari.
És el punt final, diguéssim,
però és més tota l'aventura en si,
que no pas la muntanya.
És a dir, no és que haguem escollit el Càrcim,
perquè ens hem encantat del Càrcim,
com podria ser en altres moments,
en altres muntanyes,
sinó més aviat per la zona
i tota l'aproximació
i tot el passatge que desconeixem d'allí.
Perquè dius això,
que és una de les rutes
d'atrequin més meravelloses de la terra,
probablement la que més,
o aquesta zona,
deu tenir els paisatges
per a aquells que us agrada,
suposo que és com un paradís terrenal,
no?, tota aquesta zona.
Bueno, de fet, per dir,
és molt àrid,
no és com la zona del Nepal,
que és verd,
és més tropical.
Aquí és àrid total,
és molt agresta,
és pelat,
no hi ha una trista sombra.
De fet,
quan es troba una sombra,
sobretot en la marxa d'aproximació,
que són sombres de roca,
és allò,
aprofitar-la i posar-te allà sota
perquè no hi ha res.
Aneu tots corrent sota la roca.
Sí, sí,
a més,
tot el territori és totalment,
és que no hi ha vegetació,
és espectacular per diferent,
i és espectacular
perquè allà hi ha les torres del Trango,
hi ha el K2,
hi ha muntanyes emblemàtiques
i totes elles molt escarpades,
a diferència,
podríem dir,
de les muntanyes des del Nepal,
que diríem,
són més arrodonides,
tampoc és així,
però això és molt més agresta,
és molt més roca,
molt més geu.
Sou nou amics,
que això és l'important,
que us ve de gust fer això,
o sigui,
és també important destacar
el fet que,
o sigui,
vosaltres us entreneu tots per lliure,
us entreneu com a expedició junts
en el moment en què us plantegeu fer això,
o aneu una mica per lliure i dius,
bueno,
doncs ens organitzem
unes setmanes abans de marxar,
però cadascú...
No,
la veritat és que
anem plegats tot l'any,
i...
Bé,
el ser amics és lògic,
i és el grup que ens movem sempre,
i la gràcia que tenim,
doncs,
és que,
quan ens plantegem
una aventura així,
perquè tampoc és un repte,
quan ens plantegem
una aventura d'aquest tipus,
doncs,
ens constituïm com a equip,
és a dir,
que d'alguna manera
tothom ja sap
quina és l'oposició
que ocupa el camp,
per dir-ho d'alguna manera,
no?,
i clar,
amb això ens és molt fàcil,
perquè en realitat,
per exemple,
jo del que portem d'alimentació
és que no en tinc ni idea,
és que no sé què portem,
és a dir,
però sé que el Javi,
doncs,
Javi López
és qui amanega aquest tema
i tal,
i amb el tema del material,
doncs,
el mateix,
no?,
no sé,
sé que portem 600 metres
de corda fixa,
sé que portem,
però que ni ho he vist,
sé que està empaquetat
i que ha sortit.
Jo suposo que en una,
quan tu et planteges
una aventura,
com tu deies,
no un repte,
sinó una aventura
com fer,
doncs,
dos vuit mils,
la gent que aneu tots junts
a fer aquests dos pics
heu de tenir una confiança mutua
tremenda,
perquè en un moment donat,
doncs,
clar,
és una aventura,
però també té els seus riscos
i suposo que la confiança
d'uns membres de l'expedició
amb els altres
és bàsica
per aconseguir l'èxit,
diguem,
d'aconseguir aquest mils.
Aquí hi ha un tema
de concepte,
a mi no sé com que ho diria mai
anar amb una muntanya d'aquestes
en plan allò a fitxatges,
aquí nosaltres
és totalment el contrari,
nosaltres tenim,
per dir-ho així,
un equip
i llavors es marquem
uns objectius,
és totalment el contrari,
no a partir d'un objectiu
muntem l'equip,
i després des del punt de vista
del que deies tu,
aquí dalt,
dalt d'aquestes muntanyes,
l'únic que et pot donar suport,
et pot ajudar
si tens problemes
és un amic,
perquè
no et pot treure ningú
d'aquestes muntanyes,
si tu tens un problema
a 7.000 metres d'alçada,
o a 8.000 metres,
també n'asseguro que si no és el company
que t'ajuda a sortir-te'n d'allí no en surts.
I des del punt de vista
diguem-ne d'això,
de la cordada,
del company que tens
a davant,
amb el que estàs lligat,
que és de total confiança,
que fa molts anys que vas a la muntanya,
que saps que si tens un problema
no et deixarà,
i al revés,
jo crec que aquest és
l'ànima de tot plegat,
i és com s'ha d'anar,
no entenc un concepte
d'anar a la muntanya
d'aquestes dimensions
amb gent desconeguda.
Clar, és que estem parlant
de dos conceptes diferents,
és a dir,
o l'alpinisme com el futbol,
és a dir,
hem de guanyar la lliga,
per tant,
fem aquests fitxatges,
o el que tu deies,
nosaltres som una colla d'amics,
que fent unes cerveses
decidiu fer dos 8.000,
com qui decidiu fer el cap de setmana.
Intentarem fer,
la realitat és que ho intentarem fer.
Clar, no, lògicament,
no heu marxat encara.
Hem de veure...
Bueno, marxar ja és l'èxit,
perquè realment
el nostre objectiu
és marxar,
és a dir,
el nostre objectiu
és poder anar
en aquestes muntanyes
i veure aquests països
i veure aquests territoris.
Aquest és el nostre èxit.
Després, evidentment,
que anem per complir,
perquè tenim una sort
que com que no tenim
grans patrocinadors,
doncs tampoc tenim
grans obligacions morals,
ni de...
Morals, a veure,
obligacions de complir.
És que això et volia preguntar,
perquè, clar,
una expedició d'aquestes
costa molts calés,
per tant,
es necessita un mínim recolzament
al darrere, no?,
d'alguna empresa.
Molt, molt.
O sigui, a banda de les famílies
que ja es dona per suposat
que, evidentment,
les nòvies, fills...
Bé, la família
l'únic que et demana
és que t'ho acceptin.
Sisplau,
que no us preocupeu massa, no?
Exacte.
No, no,
el tema del finançament,
doncs,
és...
Hem agafat el camí
dels inicis, no?,
de molta gent
i demanar pocs diners,
però, doncs,
hem hagut de remenar
molts amics.
La veritat és que
el que sí hem trobat
és que hem trobat
molt apreci per part dels mitjans,
és veritat,
que això ens ha ajudat moltíssim.
I, després, molta gent,
doncs, que, doncs,
amb aportacions petites
ens ha fet viable el projecte, no?
No hi ha...
Ens han fallat gent,
no ve el cas,
i, independentment,
tenim el suport del que és
l'Ajuntament,
i Diputació,
i Generalitat,
i Caixa Tarragona,
i l'Acepta, especialment,
i el Centre de Discos Rambles,
que són els que més
ens han aportat.
Però, després,
hi ha una sèrie de col·laboradors petits
que han sigut importantíssims.
Comentàvem que
sembla
que l'alpinisme
s'està començant a agafar
seriosament
com una cosa més,
com un esport,
del que es pot parlar,
a banda de molts altres esports
que, normalment,
monopolitzen
els informatius,
i que ara sembla
que se li dona
un valor
per si mateix,
no com una cosa anecdòtica
de dir,
bueno,
és que aquests ara pugen
i tal i qual,
sinó que, doncs,
ja s'està donant
un valor per si mateix,
el fet de ser alpinista,
la gent està començant a entendre
que és un esport
com qualsevol altre,
el que passa
és que suposo
que estem molt lluny
de poder-nos guanyar
la vida amb això,
no?
Desa Maria.
No ho sé,
abans comentàvem,
no?,
que abans dèiem
que si no parlaves
de futbol,
per dir alguna cosa,
tot el reste d'esports
tenien poca importància
i l'alpinisme
quedava així
una mica apartat,
no?
Ara,
els que ja portem
molts anys
amb el tema
l'alpinisme
estem una mica tristos,
no?,
perquè
el que estem veient
no és real,
no?
Excessióament mediatitzat,
no?
Exacte,
quan els mitjans
arriben
i el que es pretén
és,
bueno,
aconseguir
rècords
i coses d'aquest tipus
perd el sentit
de l'ànima de la muntanya
des del meu punt de vista,
el meu concepte
és més de
buscar la pau,
de buscar el silenci,
d'aconseguir
un objectiu
amb uns amics
i quan això
el que es tracta
és que surti
per televisió
i que hi hagi
retransmissions
i tot això,
llavors hi ha una sèrie
de personatges
que els mouen
altres interessos
o altres passions
o altres protagonismes
i llavors passen coses
molt rares
que no tenen res
a veure
amb l'alpinisme real.
És que potser caldria
una major cultura
com en tot
o un major coneixement
de determinades coses,
el problema a vegades
de la televisió
i la ràdio
tampoc ens enllibrem,
tot s'ha de dir,
és que
buscar
és com el futbol,
un objectiu
o guanyar alguna cosa
o arribar fins a
algun lloc
i vosaltres
esteu plantejant
un concepte
completament diferent,
és a dir,
aventura per aventura,
disfrutar per disfrutar,
d'una cosa
que us encanta fer,
estem parlant d'això
bàsicament.
Sí, sí, sí.
Us anirem
seguint
a veure com va
tot plegat,
que vagi molt bé,
que tingueu molta sort
i doncs
la climatologia,
el pas
que em comentaves
just abans de l'entrevista
ens deia,
no, és que
al G1 o al G2
hi ha un punt
que toca amb la regió
de Kashmir
on hi ha els soldats
perquè hi ha aquell
folló entre Indi i Pakistan
en aquesta zona concreta,
és a dir,
que a més de la dificultat
dels 8.000
teniu també un context
una mica inestable,
però en tot cas,
doncs mira endavant.
Estem situats
entre l'Afganistan,
el Kashmir,
que s'apadreguem
d'un costat a l'altre,
a més a més,
com que ara venim
amb la targeta
que hem col·laborat
amb la guerra d'Iraq,
tot i que la nostra expedició
és catalana expedició,
perquè quedi clar
que no tenim res a veure
amb els espanyols,
si no ens apadreguem
per un costat
per l'altre,
doncs hi ha la neumonia
que tenim xina allà al costat,
tot i que no hi ha cap cas
de...
però la veritat és que tot això...
Aquestes alçades són 8.000 metres,
jo no sé si hi viu
algun microvi allà dalt
o no.
No, és que no hi pensem.
No, i evidentment
nosaltres, doncs,
era una mica també
per posar-hi com a més emoció
el tema, no?,
però la qüestió
és que estarem molt pendents
que us ho passeu molt bé
primerament
i si pugeu als 2.8.000
doncs perfecte
i ho celebrarem tots
com baixeu.
Això sí, no pujarem
allà dalt a celebrar-ho amb vosaltres.
Josep Maria,
moltíssimes gràcies
i molta sort.
Gràcies.
Adéu-siau.