Estem aquí al Col·legi Sant Domènec, al centre de la ciutat de Tarragona,
envoltats, tot i que no ho sembli, perquè, escolta, els hem demanat silenci,
immediatament han quedat tots en silenci aquests alumnes de sisè curs
del Col·legi Sant Domènec.
Per a aquells oients que casualment es poguessin incorporar
en aquests moments a la nostra sintonia,
els explicarem que de fa unes setmanes estem duent a terme
una experiència que creiem interessant a Tarragona Ràdio,
que és que visitem diferents centres educatius de la ciutat
i acompanyats de personatges coneguts, populars,
perquè els nens, les nenes, puguin fer, podríem dir,
de periodistes accidentals.
Van començar l'experiència amb el campió del món de triar l'indor,
l'Albert Cabestany, al Col·legi de Camp Clar.
Van continuar amb el popular Oriol Grau, al Col·legi Mare Nostrum,
i com us dèiem, avui som aquí, al Col·legi Sant Domènec,
amb els alumnes de sisè, que s'han treballat molt el tema,
han fet els deures, podríem dir, i acompanyats de la Núria Soler.
Núria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
La Núria, la veritat és que ha vingut de Barcelona expressament.
Aquest matí, sí.
Perquè, tot i que la vida de periodistes dura,
els caps de setmana els tens lliures, habitualment.
Habitualment, sí.
Aquest ha sigut una mica especial per tot el tema de la guerra
i hem hagut de treballar,
però habitualment els caps de setmana no treballem.
I jo em pregunto, si ja deu ser difícil donar notícies
a un determinat sector de telespectador,
jove, notícies en general,
com expliques, com argumentes una guerra al públic jove,
si els adults gairebé no l'entenem.
Bé, és difícil parlar,
quan nosaltres a l'InfoK parlem,
expliquem tot tipus de notícies i algunes,
doncs, evidentment, és molt més fàcil d'explicar que altres.
Els conflictes, les guerres,
sempre són més complicades d'explicar.
d'explicar amb tots vosaltres, amb tots aquests nens, alumnes que ens acompanyen avui,
potser en podríem parlar una mica.
És difícil entendre una guerra.
Nosaltres intentem explicar el màxim objectivament possible el que està passant
i a partir d'aquí, entre tots, intentar entendre el que passa com puguem.
Parlarem de la guerra o parlarem del que vosaltres vulgueu,
perquè a partir d'ara el personatge és la Núria Soler,
la presentadora de l'InfoK del Canal 33,
i vosaltres sou els periodistes i les periodistes.
Jo avui faré com d'hostesa,
aixequeu la mà,
jo m'acosto amb el micròfon
i li feu la pregunta que desitgeu.
Jo ja sé que la primera pregunta costa,
que diuen, aquestes dues dones que fan aquí amb un micro,
nosaltres què hem de fer?
Doncs aixecar la mà senzillament.
Si no m'aixequeu la mà, atacaré per sorpresa i jo.
Vinga, va, qui és el més atrevit?
Ui, ui, ui, això és una meravella,
si tenim aquí uns periodistes de primera línia.
Com et dius?
Marc Jiménez.
Marc, què li vols preguntar a la Núria?
Que abans de presentar l'InfoK, treballava a la ràdio,
concretament a la cabena SER Tarragona.
Vas notar algun canvi de la ràdio a la televisió?
Home, doncs sí.
La ràdio i la televisió són dos mitjans diferents.
A mi la veritat és que m'agraden molt els dos.
La ràdio té aquella coseta especial que no té la televisió
perquè és molt més directa, és molt més ràpida, és molt més àgil.
Té una màgia que jo sempre havia sentit dir els periodistes
que havien treballat a ràdio i televisió aquesta frase, no?
Que la ràdio té una màgia que no té la televisió
i crec que realment és veritat.
Però la televisió també és molt interessant
i treballa molta més gent, treballes molt amb la imatge,
pots ensenyar molt les coses, com és el món, explicar-les
i més des del punt de vista del periodisme i dels informatius.
És un canvi i jo professionalment estic molt contenta
de poder haver provat les dues coses, no?
Més complicada també, no, Núria?
Sí, una miqueta més complicada.
Ja veieu, hem arribat aquí, hem endullat un aparell
i hem començat a fer un programa a la televisió, no?
Ui, si ara que hi vinguéssim amb unes càmeres de televisió
i això es fes en directe, com s'està fent aquest programa de ràdio,
que com deia la Iolanda, hem posat aquí quatre aparells
i aquí s'acaba amb la ràdio, amb la tele és molt més complicat.
Veuríeu aquí baix com a mínim dos o tres furgonetes
per emetre la senyal en directe, hi haurien aquí dos o tres càmeres,
és tot molt més complicat realment amb la televisió.
Com et dius?
Marta.
Endavant.
Que molta gent deixa la seva feina i té un per què.
Tu per què vas deixar la cadena sèrie i vas anar a la televisió?
Bé, senzillament perquè jo a la ràdio estava molt bé
i crec que a més a més hi vaig treballar durant un parell d'anys,
però és un mitjà al que m'agradaria tornar
perquè me'n vaig anar amb la sensació que havia deixat d'aprendre moltes coses.
De fet, amb aquesta professió o amb totes,
quan sigueu més gran, segur que us n'adonareu,
mai deixes d'aprendre un munt de coses.
Jo me'n vaig anar de la ràdio pensant, home,
m'hagués agradat aprendre més coses, treballar més,
perquè és com s'aprèn una professió.
Però em va sortir la possibilitat,
em van parlar d'un informatiu per nens
que no s'havia fet mai ni a Catalunya ni a la resta de l'estat espanyol
i realment a mi la televisió ja hi havia treballat fent una beca.
També em tirava molt i em va interessar provar l'experiència.
Què et dius?
Marina, per què vas decidir estudiar periodisme?
Doncs mira, jo des de molt petita, més o menys,
sí, des de la vostra edat, que m'encantava el periodisme.
Jo anava per casa meva fent de periodista,
inventant-me que hi havia passat alguna cosa,
entrevistant el meu pare, me'n recordo que també amb els meus germans,
quan vam tenir la primera càmera de vídeo,
potser alguns de vosaltres a casa en teniu,
d'aquestes càmeres domèstiques,
muntàvem informatius i ens vestíem,
ens inventàvem les notícies
i realment a mi sempre, sempre m'ha agradat moltíssim el periodisme.
De fet, quan vaig haver de decidir,
quan estava a punt d'entrar a la universitat,
que has de seleccionar quines carreres vols fer,
jo pensava com, no em triar periodisme, no sé què faré,
perquè no m'agrada res més que això.
I realment ho vaig tenir molt clar fer periodisme
perquè és una cosa que sempre m'ha agradat,
poder explicar coses i sempre és una professió
que m'ha interessat i m'ha tirat molt.
No s'atipaven una mica a casa teva, Núria,
tot el dia preguntant?
Bastant.
Xata, vinga, pare, no?
Sí, sí.
Jo no podia parlar res davant teu,
sinó després, eh, ho anaves explicant forall,
Déu-n'hi-do.
Una mica, una mica, sí.
Una altra pregunta, com et dius?
Patrícia.
Endavant.
Com et vas sentir quan vas ser presentadora
per primera vegada de l'InfoK?
La primera vegada...
Doncs molts, molts, molts, molts nervis, la veritat.
Clar, és una cosa...
També la primera vegada que vaig parlar per ràdio
estava molt nerviosa, no?
Jo suposo que cada vegada que fas una cosa
per primera vegada estàs molt nerviosa.
De fet, sempre, quan et poses davant d'una càmera
i estàs a punt d'entrar i és en directe,
perquè si és gravat és una altra cosa,
saps que no t'estan veient,
però si és en directe sempre tens aquella mica de nervis.
Però la primera vegada va ser horrorós.
Em pensava que no em sortien les paraules,
però, bueno, al final tot va sortir bé,
però realment passes molts nervis.
Com et vas veure tu mateixa la primera vegada?
Perquè després imagino que vas mirar les imatges, no?
Sí, molt estranya,
perquè, clar, no t'has vist mai per televisió,
tot és molt nou, el programa és molt nou,
hi ha molta pressió,
hi ha molta gent que està pendent del que fas,
no només tu, sinó tot l'equip.
Realment és una sensació molt estranya
i passes nervis, clar, normal.
Un altre xic que el tinc aquí al raconet,
aviam si puc arribar, com et dius?
Em dic Javi,
i vull preguntar-te si t'agraden aquells viatges
tan grans que fas.
Quins viatges fas, Núria? Aviam, explica'ns.
Bé, a veure, a la meva família sempre li ha agradat molt viatjar
i jo he tingut la sort que als meus pares,
als quals els he d'agrair moltíssimes coses,
una d'elles també és que sempre els meus germans i a mi
ens han portat a viatjar per molts llocs.
Tampoc és que haguem recorregut tot el món,
però sí que hem fet viatges on hem estat molt de gust.
i moltes vegades penses,
oh, i viatjar amb els pares, que avorrit,
quin pal, no m'ho passaré bé.
I no és veritat,
tu pots passar molt bé amb els teus pares viatjant
i coneixent llocs
i jo amb els meus, doncs, realment tinc una gran afició a viatjar
gràcies a que ells també m'han introduït
i m'han fet agafar aquest gust per viatjar.
Ara mateix molts viatges no estic fent,
el màxim d'aquí a Barcelona i de Barcelona aquí,
perquè estem treballant i estem treballant molt
i no tinc molt temps per fer grans viatges.
Però bé, a veure si ara aquest estiu,
doncs, amb les vacances, podem anar al munt.
La Núria és molt jove,
per tant, no li queden anys ni res per fer viatges.
I a més a més el món és molt gran,
vull dir que mai te l'acabes de conèixer.
Ni que viatges i sempre no podries conèixer-ho tot.
No podries conèixer el que va.
Aquí tinc una altra senyora periodista,
digui'm el seu nom.
Aida.
Endavant.
Per arribar a ser presentadora has tingut que estudiar.
T'ha costat molt arribar fins aquí?
Bé, jo crec que sempre hi ha una part de sort
i una part d'esforç.
I hi ha molta gent...
A veure, jo he hagut d'estudiar molt, realment.
Jo quan tenia la vostra edat,
bueno, quan era estudiant,
realment, sobretot les assignatures que m'agradaven,
sí que m'agradava estudiar.
jo tot el que era lletres,
tot el que és història,
llengües,
anglès,
català...
Treies bones notes.
Bé, no era de les millors de la classe,
però bé,
el que m'agradava,
realment,
les matemàtiques,
per exemple,
les odiaven,
no m'agradaven gens,
mai m'han agradat.
Aquí hi ha gent que diu...
Hi ha unes quantes nenes
que diuen que també les odien,
les matemàtiques.
Sí, realment,
a mi no m'agradaven gens
i, a més,
tampoc se'm donen molt bé.
Jo prefereixo més això,
història,
llengües,
i jo vaig haver d'estudiar
i realment crec que va molt bé
que la gent estudiï com a mínim
perquè després això t'afavoreix molt
i et facilita molt
poder fer el que després tu vols
i jo, doncs,
vaig poder entrar a Periodisme
també perquè abans
m'ho havia currat una mica
i havia estudiat.
Però després,
per arribar a ser presentador
de televisió,
també hi ha aquell factor de sort
que algú et crida,
algú t'informa
que hi ha un càstig
i que hi ha unes proves
i tens la sort
de poder-hi accedir
i la qüestió jo crec que és
quan et passa la sort per davant
agafar-la
i intentar, aleshores,
demostrar que no tot és sort
sinó que tu també
treballes i vals per aquesta feina.
Però és una mica de tot.
Una miqueta de cada cosa.
Com et dius?
Jo, Carles.
Tu has treballat a la ràdio.
Com vas passar de la ràdio
a la televisió?
Una miqueta, no?
Això que m'ha estat explicant.
Exacte.
Sí.
Doncs va ser això una mica
que jo tenia...
Jo vaig fer una beca
quan acabes la universitat
i hi ha el que s'anomenen
les beques
que són com a feines
que pots fer...
Ets estudiant
però pots entrar
a empreses
a treballar
i així comences
a provar una mica
allò que has estat estudiant
durant uns anys
doncs comences a provar
realment com és la feina.
Jo vaig fer la beca TV3
perquè m'interessava molt
conèixer la televisió
per dins
i ja havia estat...
ja estava treballant
a la ràdio
però també m'interessava
una mica conèixer la tele.
I justament
com que vaig entrar a la tele
amb una beca
i coneixia gent
després em van avisar
que hi havia
que hi havia aquest programa
aquest informatiu
per nens
que s'estava fent
i que s'estaven fent proves
i una mica
va venir tot d'aquí.
Em vaig entrar
que hi havia aquestes proves
m'hi vaig presentar
em van agafar
i aquí estic.
No reg, la gran curiositat
és com?
Com?
Jo crec que alguns d'ells
que potser volen
treballar a la tele
diuen
aviam com ho va fer
que m'ho apuntaré
per això hi ha aquesta insistència
en preguntar aquest tema.
Com et dius?
Jordi.
Al davant?
Quan mirem l'infocat
sabem que tens
quatre o cinc càmeres
al davant
però et fa impressió
estar al davant
de tantes càmeres?
Home, sí.
Abans també ho comentava
que quan estàs en directe
sempre estàs una mica
impressionat
perquè saps
que estàs explicant
coses a molta gent
i sempre tens
la responsabilitat
que el que expliques
ho has d'explicar bé
i ho has de fer bé
i que treballes
per gent que t'està mirant
i que per tant
sempre tens
aquesta mica de nervis.
El plató
de l'infocat
és molt petitet
potser a la tele
us sembla molt gran
perquè a la tele
tot es veu més gran
del que en realitat és.
El plató és petitet
de fet
potser és més o menys
com aquesta aula
més o menys
però no gaire més
per tant ja veieu
que no és gaire gran
i nosaltres
jo tinc dos càmeres davant
i una que està penjada
al sostre.
Per tant comparat
amb altres programes
de televisió
no sé quins altres programes
mireu
però
en altres programes
hi ha potser
cinc o sis càmeres
en l'infocat no passa
tot és més petitet
però bueno
sí
estar davant d'una càmera
sempre impressiona una mica.
Com et dius?
Jessica
Endavant
Com vas passar a formar
part del K3?
Això ho hem explicat
alguna vegada ja
no?
Jessica
allò que es va presentar
als càstings
a les proves
Exacte
Anem buscant més preguntes
perquè no veig cap mà
però per allà
veig algun braçet
que Déu-n'hi-do
tindrà golletes
aquí uns quants braços
Bon dia
Com et dius?
Divina
Endavant
Divina
Núria
tu has fet
algun altre
programa de televisió?
No
aquest és
és l'únic
de fet fa un parell d'anys
que
que hi treballem
i és l'únic
vaig treballar abans
com a
fent això que us explicava
la beca
fent aquestes pràctiques
de periodisme
i vaig estar
a informatius
els telenotícies
que veieu de TV3
el té a migdia
el té a vespre
aquests que fan
a veure
dic TN
perquè allà
si realment
no és una
habitualment no es diu així
es diuen telenotícies
però com que
s'abrevia
dient
una T i una N
si us hi fixeu
a la televisió
doncs
a dintre li diem TN
però bueno
en fi
que havia estat treballant
amb aquests informatius
però
com a programa
és en el primer
que he treballat
Continuem
buscant més preguntes
com et dius
Carles
T'agradaria
tornar a treballar
a la ràdio?
Sí
Sí
M'agradaria molt
perquè abans
també us ho comentava
és un mitjà
que
bueno
això mateix
que estem fent
aquí
que és molt interessant
i que
a l'hora que
nosaltres ho estem vivint
ho pot compartir
moltíssima gent
en el mateix temps
i a més a més
és molt ràpid
és molt fàcil
és molt directe
és molt clar
tot això
és molt
dona molta vidilla
i realment
m'agradaria
però bueno
ara també estic molt bé
on estic
vull dir que
com deia també
la Iolanda abans
d'anys
n'hi ha molts
per davant
esperem
i a veure
si més endavant
puc tornar a la ràdio
sí
Com et dius?
Roger
jo em volia fer
la pregunta
que per què
el programa
de l'InfoK
el vas fer
a Barcelona
i a la Tarragola?
Bueno
perquè
la televisió
el K3
el canal
i TV3
estan a Barcelona
allà
estan els estudis
centrals
allà tenim la redacció
allà està tota la gent
que treballa
al voltant del programa
i per tant
doncs
bueno
vaig haver d'anar
a viure
allà
de fet
ara
alguns caps de setmana
vinc aquí a Tarragona
però normalment
estic vivint allà
perquè és que
és com si tu
l'escola la tens aquí
doncs has de venir aquí
doncs jo
per entendre'ns
l'escola
la feina
la tinc
a Barcelona
i he d'anar allà
Com et dius?
Mar Palau
t'agradaria
tornar als estudis
tornar a estudiar
a l'època escolar vostra
vols dir
de quan era petita
o a tornar a estudiar
a la universitat?
home
jo crec que
sempre és interessant
no deixar mai
d'aprendre coses
abans
abans també ho comentava
en referència a la feina
que sempre és interessant
anar aprenent coses
i també sempre és interessant
anar llegint molt
anar estudiant
a veure
a la universitat
jo m'ho vaig passar molt bé
i crec que
si alguns de vosaltres
teniu la sort
de poder arribar
a la universitat
i estudiar
el que us agrada
ja veureu
que és molt divertit
i que t'ho passes molt bé
però bueno
jo prefereixo treballar
a hores d'ara
prefereixo treballar
estudiar
prefereixo fer tele
fer ràdio
i viure
viure el periodisme
actiu
que es diu
que diu en els grans
o sigui
el periodisme
que es fa cada dia
a no estudiar
però sí que és veritat
que és molt interessant
anar aprenent coses
contínuament
a través dels llibres
a través d'un munt
de mitjans
que tenim
i a aquesta noia
li agrada estudiar?
no
com et dius?
Alba
bastantes notícies
són dolentes
com se sent vostè
a denunciar
una guerra
o una desgràcia?
com?
perdona, com?
bastantes notícies
són dolentes
com se sent vostè
a denunciar
una guerra
o una desgràcia?
com em sento
doncs home
la veritat és que
quan tu et poses davant
d'una càmera
i has d'explicar coses
a la gent que t'està mirant
a tots vosaltres
sempre és molt més agradable
poder sortir
i donar una bona notícia
que no
donar una mala notícia
que en el cas
per exemple
del que està passant
ara amb la guerra
de l'Iraq
no agrada a ningú
crec jo
o malauradament
hi ha gent
que potser sí
però crec que la majoria
de gent no
no ens agrada
i per tant
a vegades és difícil
és trist
perquè estem tot el dia
treballant
i estem veient tot el dia
imatges
estem tot el dia
rebent males notícies
i realment a vegades
et poses allà
davant de la càmera
i penses
bueno i ara
clar
això el que tu dius
m'he de posar a explicar
coses dolentes
que passen al món
quan en realitat
seria molt més agradable
segur
per nosaltres
que ho expliquem
i pels altres
que ho escolten
poder parlar
de coses bones
jo crec que al món
passen moltes coses bones
potser als mitjans
no s'expliquen tant
com les dolentes
però sí que és veritat
que passen
i també una mica
la nostra feina
seria explicar també
moltes coses bones
que s'estan fent
pel món
hi ha guerres
però també hi ha gent
que treballa
per ajudar la gent
que ho passa malament
que està patint
aquestes guerres
per tant
sempre és millor
donar una notícia
bona que una dolenta
malauradament
doncs hem d'explicar-ho tot
vosaltres
seguiu les notícies
us agrada saber
el que passa pel món
sí?
sí
ja ho veiem ja
que esteu molt informats
com et dius?
Cristian
doncs quines coses
de Tarragona
i Barcelona
li agraden més?
a veure
aquesta notícia
aquesta pregunta
està molt bé
de Barcelona
no m'agrada
gens
la quantitat
de cotxes
que hi ha
per la ciutat
que és horrorós
conduir
que per anar
aquí a Tarragona
ho tenim molt fàcil
perquè per anar
a qualsevol lloc
tot és molt ràpid
pràcticament
no fa falta
que agafis el cotxe
si et mous
per la ciutat
i això
és
jo ho trobo
moltíssima falta
en canvi
a Barcelona
cada vegada
que has d'agafar el cotxe
t'han d'anar
encara que sigui
al centre
de la ciutat
trigues una hora
jo que soc una mica nerviosa
em poso dels nervis
cada vegada
que agafo el cotxe
i em quedo allà
trebada
enmig dels carrers
però la veritat
és que
no ho sé
Tarragona m'agrada
perquè és la ciutat
on jo vaig néixer
perquè és una ciutat
on jo tinc la meva família
és la ciutat
on sempre he viscut
i m'agrada molt
el mar
m'agrada molt
la Rambla
m'agrada molt
la gent
m'agrada molt
perquè tinc els amics
i Barcelona
és una ciutat
també molt gran
molt maca
on també hi tinc
molts amics
on hi ha
molts més
cinemas
molts més teatres
moltes més coses
per fer que aquí
jo crec que
les dues ciutats
són molt maques
i estan molt bé
per viure
la veritat
la sort és poder compartir
les dues
que és el teu cas
com et dius?
L'Urdeix
nosaltres no tenim clar
que volem ser
de grans
però en quina edat
vas decidir
que volies ser
representadora?
Bueno, presentadora
presentadora
no ho vaig decidir mai
a mi el que m'agradava
realment
era ser periodista
però sí
no sé
cap als 10
12 anys
una mica com vosaltres
exacte
vosaltres quants anys
teniu això?
11, 12 anys
no?
Molt bé
doncs més o menys
a la vostra edat
és quan jo ja començava
a molestar
a casa meva
fent
de reportera
per casa
imaginant-me
que hi havia
un incendi
que el meu pare
era el veí del quart
que a veure
què li passava
i com ho havia viscut
i el meu pare
estava llegint el diari
i em deia
bueno
no em molestis
que estic aquí llegint
però tot això
quan a mi
em va començar
a agradar
tenia la vostra edat
doncs això
11 o 12 anys
com et dius
com et dius?
Àlex
actualment hi ha molts programes
de televisió
i la gent
va un mes
es convé
i un mes
es paguen
tu personalment
estàs ben
infocada
o t'estimaries
més a anar
a un altre programa?
que hi ha molts programes
de televisió
i que paguen molt bé
en alguns d'ells
et quedes aquí
o t'agradaria
fer un altre programa
Núria?
a mi
jo ara estic
a l'InfoK
molt contenta
perquè a més a més
crec que és un informatiu
que és molt nou
fa un parell d'anys
que funciona
i crec que és un informatiu
que té
molta molta vida
vull dir
que ha de ser
molt llarg
i que
crec que
ha d'acabar sent
un informatiu
que mai desaparegui
de les graelles
ni de les cadenes
de televisió
perquè és molt important
que els nens
també estigueu informats
i que algú us expliqui
de manera
molt clara
molt senzilla
i especialment
per a vosaltres
les notícies
i tot el que passa al món
i com que realment
és tan nou
i és una mica
com abans deia
de la ràdio
que me'n vaig anar
pensant
que m'havia deixat
moltes coses
per aprendre
crec que
amb l'InfoK
encara hem d'aprendre
moltíssimes coses
de com
noves maneres
d'explicar-vos
les coses
crec que és un programa
que encara
té moltes coses
per descobrir
si fes algun altre programa
m'agradaria que fos
periodístic
de les notícies
d'entrevistes
de reportatges
però
tots aquests
que suposo
que és per on anava
la pregunta
tots aquests així
més
diferents
per dir-ho d'alguna manera
la veritat és que
no m'agradaria
no
no crec que sapigués
fer-ho bé
tampoc
com et dius
Cristian
sabem que has visitat
diverses ciutats
quines d'aquestes
t'han agradat més
escolta
que tens fama
de viatgera
sí no
sí
a veure
no ho sé
jo crec que
totes les ciutats
tenen
alguna cosa especial
per exemple
a mi em va agradar
molt molt Roma
quan
quan hi vaig anar
amb els meus pares
crec que
és una ciutat
així
com
amb molta vida
molt divertida
molt
no ho sé
em va agradar molt
però de totes maneres
jo crec que
el més interessant
és pensar
que la teva ciutat
en aquest cas
la nostra ciutat
Tarragona
és molt maca
i ens l'estimem molt
per el que dèiem
perquè és la nostra ciutat
i aquí hem nascut
i aquí vivim
però que totes les ciutats
on tingueu la sort
de poder anar
i de poder viatjar
segur que hi ha alguna coseta
que les fan especials
i que són interessants
de conèixer
o descobrir
poden haver-hi algunes
que no t'agradin directament
però no sé
a mi Roma
per exemple
i París
em van agradar molt
les ciutats
són com les persones
una mica
sobretot
tenen una part
molt positiva
i una altra
que no ho estan
tenen de tot
que d'aquí ve la riquesa
i l'atractiu
exacte
la qüestió és descobrir-ho
de les ciutats
i de les persones
aquí tenim més braços
hi ha un munt de braços
tingueu paciència
en sacbreu
perquè estan amb els braços
així
jo passaré per tots
ho asseguro
quin és el teu nom?
el CAI
cuando quieras el CAI
jo sé que
a l'Infoca
has treballat
molts reportatges
però no em podries
podries dir
quin t'ha agradat més
dels reportatges
que has treballat
a l'Infoca
dels més recents
probablement
perquè tinguis
la memòria més fresca
o hi ha algun
que t'hagués impressionat
més que un altre?
jo crec que
a mi
en general
m'agraden tots
els reportatges
que fem
crec que totes les notícies
són interessants
m'agraden especialment
aquelles notícies
que són bones
com dèiem
abans
les dolentes
sempre
t'agraden menys
d'explicar
i de fer
perquè has d'explicar
coses que no són bones
per ningú
m'agraden molt
les notícies
que passen
a les escoles
perquè
quan anem a les escoles
parlem amb vosaltres
i us demanem
la vostra opinió
i sabem
el que penseu
sobre moltes coses
i això sempre
és molt interessant
i a mi m'agraden molt
les notícies
quan anem a les escoles
i amb un reportatge
que dura dos minutets
hi ha
cinc o sis nens
que surten
per televisió
i que donen
la seva opinió
de les coses
i que opinen
de les notícies
o del que estan vivint
del que pensen
i això és molt interessant
a mi aquestes
m'agraden molt
i ara faré jo
de pregunta
ara que es treta
el tema
de les escoles
tenint en compte
que la població
infantil
juvenil
se li dedica
un programa
en aquest cas
i sort
se li dedica
un programa informatiu
però en general
és un col·lectiu
que més enllà
de projectar-los
pel·lícules
a dibuixos animats
poques vegades
són protagonistes
tenint en compte
que és un col·lectiu
amplíssim
en la societat
i no és allò
per posar la nota
diguem-ne
més social
quan acaba un informatiu
com una cosa anecdòtica
però no com un col·lectiu
important
dins de la societat
exacte
com una cosa
tenen poca presència
els mitjans
sí
és veritat
que en telenotícies
dels grans
moltes vegades
els nens
surten això
com una cosa curiosa
divertida
graciosa
però
és molt important
vosaltres
teniu dret
a que algú
us expliqui les coses
teniu dret
a la informació
i vosaltres
teniu una opinió
de les coses
segur
i si no
és qüestió
que us la aneu formant
i que aneu pensant
bueno
doncs jo
sobre això
què en penso
sobre allò
què no en penso
com arreglaria això
com faria l'altre
totes les activitats
que feu
teniu al voltant
tot un món
i tota una vida
que és veritat
que en televisió
moltes vegades
no es reflexa
i que és el que
intentem fer l'infocat
diem televisió
perquè és
aquell mitjà
a través del qual
la gent dona
a conèixer
allò que pensa
vosaltres creieu
que se us escolta
poc en general?
se us hauria d'escoltar
una mica més
a tot arreu?
jo també ho crec
això
però vaja
a mi no em faran cas
com et dius?
Ana
com és esta la tele?
tens vergonya?
tens vergonya
Núria?
vergonya de sortir a la tele
eh?
home
no
vergonya de sortir a la tele
no
perquè
no estic fent res
que
que sigui vergonyós
no?
o per el que hagi de passar vergonya
estic fent la meva feina
que és explicar-vos
a vosaltres
les notícies
jo
i els meus companys
evidentment el programa
com us podeu imaginar
no el faig jo sola
ni molt menys
hi ha un equip
a darrere de persones
i no només surten
el Manel
el Lluís
l'Anna
la Núria
que no sé si
suposo que els teniu
molt vistos
que són
doncs els quatre reporters
els quatre periodistes
que van pels llocs
informant
i donant les notícies
hi ha moltíssima més gent
a darrere
que no veieu
i que no coneixeu
i que cada dia
estan allà treballant
però bueno
el que fem
contestant la pregunta
que m'he anat una mica
per ahir
no faig res
pel qual hagi de sentir vergonya
vull dir que
com a molt
nervis
aquella sensació
d'haver tingut una mica
d'ai-ai-ai
que comença
però vergonya
vergonya no
Més mans per aquí
aquí en tinc una
vosaltres heu preguntat abans
podeu tornar a preguntar
però em deixeu que passi
al micròfon
algun company
que no hagi intervingut
tu n'has intervingut encara
oi?
quin és el teu nom?
Òscar
T'agrada fer informatiu
per als nens?
Sí
m'agrada molt
fer informatius
pels nens
perquè a Catalunya
no n'hi ha cap
a la resta
de l'estat espanyol
tampoc
a Europa sí
a altres països
a Anglaterra
a Holanda
a França
tenen informatius
per nens
que a més
fa molts anys
que funcionen
fa més de 20
i 30 anys
que funcionen
però aquí
és una cosa
molt nova
realment
hi ha molts pocs periodistes
que es puguin dedicar
a explicar coses
per nens
i jo estic encantada
de la vida
de poder passar
aquesta experiència
que segurament
molts pocs periodistes
poden passar
i que és molt nova
i que hi ha
moltíssimes coses
per descobrir
i per fer
per tant
m'agrada molt
quan al principi
m'ho van proposar
que estava a la ràdio
pensava
ui ui
què serà això
d'explicar
com serà
com ho farem
com arribarem
com podrem explicar notícies
perquè les entenguin
els nens
i nosaltres
ho sapiguem fer bé
però
ara que
ja fa dos anys
que funcionem
i que
la veritat és que
crec que
l'Infoca
funciona i funciona
molt bé
estic molt contenta
d'estar treballant aquí
com et dius?
Brian
per arribar on ets ara
t'ha costat molt?
t'ha costat molt
arribar aquí?
doncs una miqueta
no?
bueno sí
la veritat és que
s'ha de treballar molt
sempre amb tot
crec que t'has d'esforçar
molt
les coses
ningú
regala res mai
i la veritat és que
sí
s'ha de treballar
molt
però tampoc crec
que hagi arribat a cap lloc especial
jo estic fent la feina
davant d'una càmera
com podria estar fent-la
darrere de la càmera
i que
no
no sortís per la tele
i no em conegués ningú
i estaria tan contenta
i orgullosa
de fer la meva feina
com a la ràdio
que ningú et veu
t'escolten
i és més anònim
i també estàs molt content
de fer la teva feina
vull dir que
tampoc crec que hagi arribat
a cap lloc en especial
ni per molt
que siguis famós
això de la tele
ja saps tu
sí
això de la tele
té tela
però no
com et dius?
Cristina
què s'ha d'estudiar
per arribar a ser presentadora de televisió?
què s'ha d'estudiar?
a veure
si ets
a veure
és que presentadors de televisió
n'hi ha molts
llavors
si tu vols estudiar
si tu estudies periodisme
segurament
acabaràs sent periodista
i
llavors
tindràs
accés més fàcil
a presentar
un informatiu
un programa
de notícies
de reportatges
d'entrevistes
però
tots aquests presentadors
hi ha molts presentadors
de televisió
que
que no han estudiat
el periodisme
i que estan presentant
jo no tinc res
en contra d'ells
no estic intentant
fer cap diferència
però vull dir que
que per arribar a ser presentadors
el que dèiem abans
a vegades és casualitat
a vegades és perquè has estudiat
una carrera
i
la teva feina
t'ha portat allà
però bueno
depèn del programa
i depèn de
de moltes coses
però
per presentar informatius
has de fer periodisme
anem cap aquí
no obligatoriament
tampoc
Sara
endavant
et relaciones bé
amb els teus
companys de feina?
doncs sí
ens ho passem molt bé
tant el Manel
el Lluís
l'Anna
la Núria
com la gent
de producció
de realització
de documentació
de l'equip
i de la tele
ens ho passem molt bé
ens hauríeu de veure
clar
vosaltres sempre ens veieu
davant de les càmeres
però
normalment treballem
en una sala
bueno
a la redacció
tenim
tots estem en una mateixa taula
així allargada
amb tots els nostres ordinadors
i sempre fem molta broma
i riem molt
i comentem molt les coses
i la veritat és que ens ho passem molt bé
hi ha algú que no hagi intervingut
bé
jo sé que hi ha nois i noies
que volen repetir
i ho podran fer
però m'agradaria donar preferència
a algú que no hagués intervingut encara
no ho intervingut
endavant
el teu nom
Maica
t'agrada treballar en equip?
sí
sí
perquè crec que les coses surten millor
una persona pot tenir una gran idea
pot ser molt bo
pot fer molt bé la seva feina
però si està envoltada d'altra gent
i comparteixen les idees
i comparteixen la feina
i tots tenen la bona predisposició
les ganes de treballar i de fer-ho bé
segur que la teva idea es multiplica
i surt encara molt millor
és com fer un treball de classe sol
que et pot sortir molt bé
i segur que et surt molt bé
però si la fas entre 3 o 4
segur que quan us trobeu per fer el treball
us surten més idees
i a més a més rieu
i us ho passeu bé
jo crec que sempre és millor treballar amb equip
que no sol
el teu nom
Beatriz
la feina que fas t'agrada
o només la fas per guanyar diners?
no
no, no, malgrat aniríem
guanyen molts quartos a la tele
diuen, eh?
diuen
diuen, diuen
això diuen
no, no, que va
jo, clar, jo treballo en això
perquè
perquè és el que m'agrada
el que deia abans
m'agrada molt el periodisme
i
i treballo a la tele
perquè la
la meva
feina m'ha portat aquí
però
no, crec que és
molt dolent
la gent que només treballa
per guanyar diners
o t'agrada el que fas
o t'acabes amargant bastant
la veritat
per molts diners que guanyis
jo tinc un noi aquí
que li caurà el braç al final
sí
ja el veig
com et dius?
Carles Gràcia
Carles, endavant
tu com et sent més
identificada?
com a tarragonina
o com a barcelonina?
ja comencem
ja comencem
amb l'estibentós
com a tarragonina
clar
jo em sento tarragonina
perquè
perquè
això
el que deia abans
he nascut aquí
i quan arribo
quan vinc per l'autopista
ja començo a veure
tots els cartells
de Tarragona
i entro a la ciutat
per la carretera de Valls
i això
doncs
dic
ai mira
uf
ja he arribat a casa
et sents una mica
com
més tranquil
més bé
sents aquella coseta dintre
que no sento
quan arribo a Barcelona
em sento tarragonina
i crec que sempre m'ho sentiré
i a més estic molt contenta
i molt orgullosa
però bueno
el que deia
Barcelona també està molt bé
i és una gran ciutat
i la gent és molt maca
i t'ho passes molt bé
i tens moltes coses a fer
totes les ciutats
i tots els llocs
tenen les seves coses bones
com et dius?
Albert
quina opinió tens tu
sobre la guerra?
home
jo
estic
absolutament en contra
de la guerra
crec que tots els conflictes
tots els
bueno
tots els conflictes que hi ha
es poden solucionar
parlant
i crec que és la manera
d'arreglar les coses
bueno
em sembla que més clara
no puc ser
estic totalment en contra
de la guerra
i crec que
morirà molta gent
que no
no té cap culpa
i que no té res a veure
amb
amb res del que s'està discutint
i crec que sigui
per petroli
sigui per les armes
que pugui tenir el Sedam
sigui pel que sigui
tot es pot resoldre
d'una altra manera
què vols preguntar?
què?
per què un informatiu de nens
i no per gent gran?
per què treballo
amb un informatiu de nens
i no per gent gran?
bueno
perquè és la feina
que m'ha tocat
i que em van oferir
i realment
és el que us deia abans
hi ha pocs periodistes
que es puguin dedicar
a explicar notícies per nens
i per tant
crec que té aquest punt
d'interessant
i de diferent
i d'emocionant
als grans
hi ha molta gent ja
que els explica coses
tot el dia fan programes
massa i tot Núria
massa i tot
tot el dia
exacte
i per nens no
per tant és més interessant
creus que
els que volem estudiar periodisme
com tu has estudiat
tindrem oportunitats de treball?
treu la bola de vidre
exacte
a veure què em diu
a veure què surt
home
la veritat
la veritat
és que el periodisme
no és una professió
no és una feina
sembla molt maca
i realment és molt maca
però també té els seus problemes
i també hi ha molta gent
que estudia periodisme
i no hi ha feina
a tot arreu
i a vegades
les condicions de feina
no són tot lo bones
que haurien de ser
en alguns mitjans
més que en els altres
i hi ha molts mitjans
que volen guanyar diners
i no tenen res més al cap
i no valoren
la feina
que fan els periodistes
ni els programes
que es fan
i això jo crec
que és un error
però jo crec
que si tu vols ser periodista
i com si volguessis ser metge
com si volguessis ser arquitecte
o com si volguessis ser el que sigui
si tu tens ganes
i intentes
i treballes
i estudies
i busques la vida
doncs al final
crec que d'alguna manera o altra
i sobretot
si t'acompanya la sort
doncs aconseguiràs una feina
Belén
sabem que treballes a l'InfoK
però quants anys portes
o portaves treballant a la ràdio?
a la ràdio
un parell d'anys
un parell d'anys
i a la tele també
un altre parell d'anys
és que és molt jove
que tens 25 anys
sí, ara a l'abril en faré 26
ja no podia treballar més
no havia donat temps
no, ja no m'ha donat
això és veritat
sí, sí, un parell d'anys
a cada mitjà
hi ha algú que no hagi preguntat encara?
no?
doncs vinga
continuem repetint
periodistes
podríem dir
l'InfoK és a les 7
però el feu en directe o en diferit?
és en directe
l'informatiu
de fet tots els informatius
sempre són en directe
els informatius dels grans
perquè la idea és que
passi el que passi
en aquell moment
com que tu estàs en directe
i està passant
ho puguis dir
per tant
com que el nostre informatiu
l'InfoK
és un informatiu
seriós
com el dels grans
doncs
intentem fer el mateix
fer-lo en directe
perquè si mai passés
alguna cosa
doncs també la poguéssim
explicar en directe
no?
tenim aquí unes obres
al carrer
que jo no sé
em diu el Joan Maria
que sí que arriba
en perfectes condicions
el so
però es fa una mica difícil
entre les persones
que estan en aquesta aula
què vols preguntar
a la Núria?
on traieu la informació
del programa?
on traieu la informació
per fer el programa?
doncs mira
hi ha diverses maneres
de fer les notícies
hi ha algunes notícies
que ens arriben
per agències
hi ha una sèrie de gent
que treballa
repartida per tot el món
i que et va informant
del que passa
a cada lloc
i ens arriben imatges
quan no sé si
els clips
o altres notícies
del món
que fem
les imatges
ens les envien
des de Tailàndia
des de Tailàndia
ens envien les imatges
des de París
des de Nova York
des de qualsevol lloc
del món
ens arriben imatges
hi ha altres notícies
que les busquem nosaltres
i que pensem
doncs
ara volem explicar
tal cosa
i nosaltres sortim
amb els nostres equips
i fem les notícies
hi ha moltes
moltes notícies
i molts reportatges
que ens arriben
gràcies
als vostres mails
i les vostres trucades
de telèfon
que són molt importants
perquè
moltes vegades
si en una escola
fan una activitat
que està molt bé
no tenim per què saber-ho
si no ens escriviu
vosaltres
o els professors
normalment sou vosaltres
i ens ho comenteu
hi ha moltes vegades
que hem fet notícies
d'això
de nens que ens escriuen
i ens diuen
doncs d'aquí dos o tres dies
a la nostra escola
ens disfressem tots
sobre el tema
del prestíix
per exemple
que suposo que n'haureu sentit
parlar
el desastre ecològic
del vaixell
que es va enfonsar
davant de les costes
de Galícia
i fem una activitat
sobre això
perquè ho hem estat treballant
si ens va bé i ho considerem interessant
que normalment sí que ho és
doncs anem a l'escola
i fem la notícia
per tant
hi ha moltes
moltes vies
molts camins
per als que t'arriben les notícies
però normalment
en general
són aquests dos
anem recollint
ja les últimes preguntes
tu abans t'hi vés
amb el braç aixecat
no m'enganyis
aquí sí que hi havia
un braç aixecat
oi que sí?
t'hauria d'haver agradat
treballar en un altre lloc
que no fos ni la ràdio
ni la televisió
segurament
en premsa
que és
en premsa o en internet
que ara també és una manera
de treballar el periodisme
molt interessant
suposo que també
m'hagués agradat
a mi m'agrada més
la ràdio i la tele
perquè crec que és més immediat
més directa
i no sé
en general
m'atrau més
però com que tant en ràdio
com en tele
s'ha de saber escriure
i s'ha de escriure
també m'agradaria
treballar
o m'hagués agradat
treballar en un diari
que en definitiva
bàsicament
és escriure
sí, jo crec que
està bé provar-ho tot
no m'he trobat el cas
però també m'agradaria
provar-ho
sí, per què no?
Quan tenies la nostra edat
i somiaves en ser periodista
alguna vegada
hauries pensat
que
haguessis arribat
a ser presentadora?
Tu quan feies allò
dels bombers
i l'incendi
amb el teu
i diies
jo sortiré per la tele
faré un informatiu
pensaves que
arribaries
on estàs ara?
La veritat és que
no
no
jo l'únic que volia
era
home
sí que és veritat
que sempre m'ha agradat
fer veure
que tinc un micro a la mà
fer veure
quan era petita
m'agradava molt
fer veure
que era periodista
tant de ràdio
com de tele
però no
no m'imaginava
especialment
estar presentant
unes notícies
per nens
no
especialment
no em vaig imaginar
mai que arribaria
a fer això
però sí que és veritat
que m'imaginava
allà
explicant coses
amb el micro
com us explicava abans
això sí
probablement Núria
en el contacte que tens
amb els telespectadors
més joves
relacionen molt periodisme
amb popularitat
perquè se surt per la televisió
i queda una miqueta al marge
aquella feina
que no veu ningú
i que es fa en una redacció
sense càmeres ni res
no tothom que treballa
a la televisió
és popular
i és conegut
i és famós
de vegades es confonen
aquestes dues coses
penseu que per exemple
a TV3
a la televisió de Catalunya
que és on hi ha el C3
i TV3
vosaltres ara
quantes persones
em podríeu dir
que us assonen
que surten per la tele?
no ho sé
5, 6, 10
eh?
no moltes
no realment
vosaltres
segurament recordareu
persones que surten
per la tele
però allà hi treballen
més de 1.000 persones
a la televisió
per això imagineu
perquè funcioni tot
i perquè vosaltres
des de casa
estigueu
enxufeu la televisió
i veieu
uns dibuixos
animats
hi ha unes
persones
que abans
han mirat
aquests dibuixos
que els han hagut
de comprar
que els han hagut
de pensar
en quina hora
els passen
hi ha moltíssimes
feines que es fan
a la televisió
i que són necessàries
i que ningú
les coneix
però són
tan o més important
que la gent
que surtin
davant de la càmera
o imagineu-vos
en lloc de presentar
notícies
de professió
a la tele
mirador de dibuixos
no està malament
no està malament
no està gens malament
digues
doncs Núria

feu un treball
amb un grup de nens
i no us enteneu
no?
doncs
el més important
per estar a gust
treballant en equip
és que l'equip
es porti bé
i realment
a l'InfoK
hi ha molt
molt bon rotllo
som un equip
que ens portem
molt bé
i tots som molt joves
i tots tenim
moltes ganes
de treballar
i d'explicar coses
i per tant
ens ho passem
molt bé
i jo estic
molt orgullosa
no és meu l'equip
jo també formo part
de l'equip
de l'InfoK
anem fent ja
les últimes preguntes
perquè ens acostem
al punt de les 11
digues
animaries
a gent de la nostra
edatida més gran
a fer el teu treball?
doncs sí
realment sí
perquè com que a mi
m'agrada molt
doncs crec que
qualsevol persona
que estigui interessada
en aquesta professió
crec que és molt maco
que l'aprovi
però cada un
ha de fer el que vulgui
ara potser
els 11 o 12 anys
no es té molt clar
el que es vol ser
però això no és cap problema
perquè
hi ha gent que ho té molt clar
però hi ha gent que no
hi ha gent amb 40
que tampoc no ho sap
encara que vol ser de gran
vull dir que
però vull dir que
vosaltres ja veureu més endavant
el que us agrada
i el que no
l'important crec jo
és fer el que us agradi
quatre últimes preguntes
d'acord?
la gent si vol estudiar
una carrera
va a la universitat
o d'altres
que se'n va a un altre país
tu on vas estudiar?
jo vaig estudiar
la carrera
a la Universitat Autònoma
de Barcelona
que és una de les
universitats
que es fa periodisme
molt bona universitat
per cert
jo m'ho vaig passar molt bé
quan vas pel carrer
la gent et mira
o ets com una persona més?
no, no, no
no et miren gaire
no et miren?
no, no
no et passa allò
de que de vegades
t'atumen?
o et deixen seure
en un restaurant
si no hi ha taula
això que ha d'explicar
la gent famosa i popular
no?
a mi no em passa
sempre ho he sentit dir
això
a mi no em passa
consulta del metge
passi vostè primer
perquè ets famosa
no?
home, en alguns casos
ja m'aniria bé
ja la veritat
no, no
però no
la veritat és que no em passa
tampoc
quan vaig pel carrer
tampoc
em fixo especialment
si la gent mira o no mira
però els nens tampoc
i els joves
que són el teu públic
en definitiva?
a veure, potser alguna vegada
doncs
amb alguna botiga
hi ha un parell de nens
que
clar, els nens
és més normal
perquè és per qui
va dirigit el programa
i és més normal
que vosaltres
ens conegueu
no només a mi
sinó també els meus companys
de l'InfoK
que no pas la gent gran
que el programa
no està especialment
dirigit
per ells
tot i que hi ha molta gent gran
que mira l'InfoK
i que li agrada
com expliquem les notícies
perquè les expliquem
d'una manera més senzilla
i realment hi ha molta gent
que també
molta gent gran
que ho mira
però no em sento gens
ni observada
ni popular
ni res d'això
perquè jo faig la meva vida
com feia abans
i no
ningú em diu res
i millor
hi ha persones
que surten per la televisió
que ho porten bastant malament
aquest tema
que perden aquesta privacitat
i els hi molesta particularment
una altra pregunta
la penúltima serà
ets aficionada
d'alguna cosa
que no sigui
ni televisió
ni ràdio?
a banda de treballar
a banda de treballar
què t'agrada fer?
a veure
m'agrada molt
viatjar
abans ho deia
m'agrada molt
llegir
si tinc temps
a vegades realment
no tinc tot el temps
que m'agradaria
per llegir
però els caps de setmana
m'agrada especialment
perquè entre setmana
arribo molt cansada a casa
sortim
i l'infocas fa les set
però comencem a treballar
a les nou del matí
i acabem
a les vuit o les nou
del vespre
vull dir que són moltes hores
per fer el programa
que fem
i a vegades arribo a casa
i estic tan cansada
que no tinc ganes
de fer res
però
m'agrada molt llegir
m'agrada molt anar al cinema
m'agrada molt viatjar
i també m'agrada molt
estar
amb els meus pares
amb els meus germans
amb la meva família
i amb els meus amics
parlant
o dinant
o sopant
el normal
que li agrada a tothom
doncs això
fem ja l'última pregunta
perquè gairebé
ja hem esgotat
el nostre temps
digues
quina és la cosa
que més t'agrada
a l'hora de fer el teu treball
què és el que m'agrada més
el que m'agrada més
és escriure les notícies
quan et poses davant
de la pantalla
que està en blanc
que abans antigament
seria el paper
amb la màquina d'escriure
i llavors
comences a pensar
que has d'explicar
tal notícia
com ho faig
per on començo
què destaco més
a veure si s'entendrà millor
amb aquestes paraules
o amb aquestes altres
i a més nosaltres
a l'Infoca
li donem moltes
moltes moltes voltes
quan el Lluís
o el Manel
fa una notícia
doncs llavors
ens la mirem
Manel
vols dir que això s'entén
si no
expliquem-ho així
vols dir no
posem un dibuix aquí
no mira
per què no parlem
d'això
d'allò
perquè
ho comparem
amb això
i allò
i tot aquest moment
de creació
de la notícia
de quan estàs
pensant com explicar-la
realment
m'agrada molt
Núria
amb què obrireu
l'informatiu
d'aquesta tarda?
Doncs desgraciadament
és obvi
parlarem
de la guerra
tenim unes imatges
que
que són
com a mínim
et fan reflexionar
molt
d'uns nens
iraquians
que
durant els bombardejos
a Bagdad
la capital de l'Irak
es van haver d'amagar
de fet
és el que fan
cada dia
amb un refugi
sota terra
que són uns llocs
molt segurs
però són uns llocs
més segurs
que les cases
quan hi ha bombardejos
sota terra
ensenyarem
aquestes imatges
que una mica
te n'adones
del
trist
i de lo dolent
i de lo patètic
que és una guerra
i de lo que pateixen
moltes persones
especialment els nens
en casos d'aquests
però tenim altres coses
també explicarem
aquesta expedició
a l'Everest
que fan
des d'aquí Tarragona
també explicarem
hem fet un mapa
per situar una mica
cap on passaran
tots els campaments
també explicarem això
una obra de teatre
que s'ha estrenat
aquest cap de setmana
al Poliorama
amb un teatre de Barcelona
amb una obra
que fan nens
que és Oliver Twist
bé, moltes coses
moltes coses
i algunes d'elles
afortunadament
en bones
com en bona
per nosaltres
ha estat l'experiència
de compartir
amb vosaltres
alumnes de 6è
del Col·legi de Sant Domènec
que aquesta hora
de conversa
amb la Núria Soler
qui us ha semblat?
Bé!
Gràcies
gràcies per rebre'ns
a la vostra escola
i moltes gràcies
per la vostra col·laboració
us mereixeu un aplaudiment