Teníem el que en diem quatre mòduls de vuit alumnes treballadors cada un,
fusters, paletes, jardiners i auxiliars de manteniment de parcs,
que és una barreja entre el que podia ser un guia,
o un guia de museu, o un guia d'un parc, i forestal.
Són 32 alumnes, que n'han passat al llarg d'aquests dos anys uns 80 i pico,
sis professors, dos administratius, una cap d'estudis i qui us parla.
O sigui, gairebé 100 persones que s'han mogut al voltant de tot aquest projecte.
Els alumnes van començar ara fa dos anys en una temporada, en una època,
em sembla que van ser sis mesos d'estudis, per dir-ho d'alguna manera, de teoria,
i després van començar a aplicar aquests primers coneixements a la pràctica, no?
A les escoles talleres són dos anys, ens divideixen en quatre fases de sis mesos.
La primera és bàsicament de formació, de formació en diem teòrica o pràctica,
que no cobren, tenen una beca i aprenen la base de l'ofici,
i l'altre any i mig és quan posen en pràctica aquest ofici,
podem dir que és una formació, si se li pot dir així, molt més pràctica,
que estan cobrant i aprenent l'ofici, inclús tenim també classes teòriques
i de cadascun d'aquests treballs que estan desenvolupant,
que han fet pràcticament el pan del diable.
Aleshores, un cop feta la primera part, aquell primer mòdul de sis mesos,
com va començar tot això? Què s'ha anat fent durant la resta de l'escola tallera,
durant aquest any i mig, 18 mesos?
Cada mòdul ha aplicat els seus coneixements en una tasca determinada.
Potser el més visible quan entres al parc són els jardins,
s'han netejar, s'han recuperar els perterres,
i es va fer una plantada, s'ha fet una plantada important de plantes,
de vegetació, doncs recuperant algunes espècies antigues,
posant-ne de noves, i el tema de rec.
Això és la feina dels jardiners que han fet.
Els paletes, bàsicament han fet recuperar la caseta del guarda,
recuperar marges, camins, bancals de pedra,
arrenjar tota aquesta feina pròpia del seu ofici a la mateixa finca.
Els fusters, doncs han fet la part de fusteria que han tingut a la finca,
les finestres, les portes, les cobertes de cabirons de la caseta,
arreglar bancs, arreglar cadires,
treballar també per Tarracoviva fent una sèrie d'estis que necessitaven,
també van treballar fent les barres de barra del termopòlium,
una sèrie de tasques derivades tant de treball en el patrimoni de Tarragona
com especialment del Pant del Diable.
Els guies, els auxiliars del manteniment de parc ecohistòric,
doncs han treballat dues coses.
Primer, neteja de bosc, tallar arbres, esporgar, talar,
i després preparar, començar a treballar amb una sèrie d'itineraris
perquè en un futur la gent que vulgui anar a la finca del Pant
pugui fer uns recorreguts de patrimoni, de natura, d'esbarjo, etc.
Això s'han sigut les quatre grans tasques que han fet els mòduls,
que s'han vingut complementades, per exemple,
amb dos anys de camp de treball del Departament de Juventut de la Generalitat
i amb el Museu d'Història, que s'han recuperat més de 50 metres
d'aqueducte, o se va començar a netejar i a recuperar una pedrera
que es va utilitzar per la construcció del Pant del Diable.
Ara que s'ha acabat l'escola-taller, Joan,
s'han complert totes les expectatives que us havíeu marcat fa dos anys?
El 100% no, perquè no es compleix mai el 100%,
però jo podíem dir que un 85 o un 90%, crec que sí.
En els quatre àmbits aquests que et comentàvem de la feina que han fet tots.
A veure, detalls, la caseta del guarda, què s'ha fet?
Perquè potser hi ha molta gent, fins i tot que fa anys,
que no ha anat al Pant del Diable, o fins i tot no n'hi ha anat mai,
que també és possible.
Què s'ha fet amb la caseta del guarda i quina destinació futura tindrà?
La caseta del guarda era una ruïna.
Qui havia anat fa 30 o 40 anys, allà havia comprat la Coca-Cola,
s'havia pres una beguda, havia estat xerrant amb el guarda.
La caseta del guarda, quan vam entrar, no hi havia res.
Estaven els ostres enfonsats, estava tot fet papilla.
Era una ruïna que es podien derrocar.
Què hem fet?
Doncs tornar a ficar la coberta, tornar a ficar el traspol,
enresolar, ficar finestres, ficar portes, fer pintar.
Ara estaven els industrials ficant la instal·lació elèctrica,
o sigui, s'ha rehabilitat.
La caseta del guarda, què serà?
Doncs serà el centre de recepció del visitant.
Serà on puguis anar a comprar la postal,
puguis demanar informació,
puguis contractar amb un futur, suposem, proper,
una bicicleta per fer un tomb per allà,
recollir uns torciers, uns tríptics,
i també és l'avant-sala d'un edifici que s'ha de construir al costat,
que és el que en diem el centre d'interpretació del patrimoni.
Què és això?
Una sala polivalent,
que serveix tant de petit museu,
per explicar què és el pont del diable,
que és la hidràulica romana,
com se va construir,
o l'entorn natural,
com també sala,
per exemple,
que els grups escolars
puguin fer les seves activitats,
o un dia tenir una temporada,
una exposició temporal
d'un tema relacionat amb el parc
que ha salit el pont del diable
o amb el món romà.
Això a la caseta,
en els jardins,
què s'ha fet?
Què heu plantat?
Pensem que la zona madera d'aquaducta
estava enjardinada a principis del segle XX.
La família Puig i Valls,
els antics amos de la Quinta Sant Rafael
que tenim aquí,
tenien allò enjardinat.
Què han fet?
Netejar,
treure la brossa,
treure la vegetació,
tallar els arbres
que havien sortit
de manera espontània,
recuperar els perterres
i tornar a plantar.
Sembla poc,
però s'han fet potser
dos o tres mil o quatre mil metres quadrats
de jardí.
Que Déu-n'hi-do.
Aquesta ha sigut la tasca
bàsica dels jardiners.
Recuperar
tots aquests antics jardins
o bona part d'aquests jardins.
Què tenim ara més?
Teníem també,
m'havia apuntat al tema dels itineraris,
perquè t'ho has comentat.
Diu,
perquè la gent pugui justament
fer uns itineraris.
Però aquests ja estan definits,
ja estan dissenyats,
els camins ja estan
a punt.
Aprofitem bàsicament
els camins existents
a la finca.
Pensem que hi ha
una pista
que anava al mas
i va al mas de l'Àngel.
Hi ha una sèrie
de camins al voltant
que enllaçarien
amb totes aquestes rutes
transversals
que podem anar a peu
des de
Sant Celles
fins al Mèdol.
Doncs allà serien
dintre aquests camins
dintre la finca nostra
o al voltant
i en aquell moment
estan posats
els pals de senyalització.
Són uns pals de fusta
ben falcats
perquè no hi hagi
cap accident
i ningú els arrenqui.
Ara s'han de posar
les plaquetes
indicadores,
els itineraris
estan dissenyats,
estan passats a net
i l'única falta
és que en el moment
que s'obri
la caseta del guarda
que és el lloc de distribució
d'aquests itineraris,
portar-los a imprenta
i començar-los a distribuir.
No ha estat una feina
de l'escola Taller
pròpiament
però també cal remarcar
que l'accés,
la millora de l'entrada,
en fi,
fins i tot amb la porta
aquella tan espectacular
que hi ha a l'entrada de la finca
ha canviat
i ha millorat
per bé.
Això és una cosa importantíssima,
no ho ha executat
l'escola Taller
sinó ha estat
una tasca
del Museu d'Història
i també en relació
amb el Ministeri de Foment
que és
a l'ampliar
la carretera nacional
es va desmuntar
l'antiga porta
romàntica
de la finca
i el monolit romàntic
del Juli Fossa
és un arquitecte
prou reconegut
del modernisme català
i allò de tirar-ho
a l'abocador
que es va plantejar
anem a tornar-ho
a col·locar
com a accés a la porta.
És una tasca
que es va fer
a principis d'any
està recuperada
aquesta porta
està recuperat
aquest monolit
estan restaurats
i a damunt
tenim una zona
de pàrquing
una zona de pàrquing
asfaltada
que podem deixar
els cotxes
i els autocars
que és un dels problemes
que fins fa poc
teníem per anar al pont
com anar-hi
i on deixar el cotxe
o on poder deixar
el autocar
en condicions
perquè baixi
un grup escolar
o un grup de jubilats
i no hi hagi un accident.
Això ja ho tenim solucionat.
La veritat és que
hem fet un pas
molt important
tenint en compte
tal com estava la finca
segurament és un petit
no sé si dir
un petit, un mitjà
o un pas ja gran
en tot el procés
de recuperació
de la finca
però un pas simbòlic
jo diria que
importantíssim, no?
Sí, jo penso
que amb aquests grans projectes
són ambiciosos
perquè són tasques
importants
que necessiten molts diners
i molta gent
molt d'esforç
lo difícil
és engegar-ho
gràcies a l'Escola Taller
i aquestes activitats
aquestes tasques
portades també
amb el Museu d'Història
ha tirat engevant
aquest projecte
han fet un primer pas
que és
començar a recuperar
l'entorn del Pant del Diable
si tot va bé
l'any que ve
farem el segon gran pas
que és recuperar
i restaurar l'aqueducte
i penso
que anem
en bon camí, no?
Doncs parlant
d'aquest bon camí
entrem en alguns detalls
del que s'hauria de fer
l'any que ve
sembla, com deies
que podríem començar
les obres d'actuació
en el propi monument
aquí què cal fer, Joan?
Aviam, les obres
que financia
el Ministeri de Foment
amb 1% cultural
tenen un muntat
d'aproximat
3 milions d'euros
o sigui
traduint a la passeta
que és on ens entenem
són gairebé
500 milions de passetes
i es basaran
primer
en la neteja
la consolidació
la recuperació
de volums
perduts de pedra
de l'aqueducte
de tal manera
que ens pugui durar
2.000 anys més
l'aqueducte
no està
en molt
molt mal estat
però necessita
doncs
tenir la nostra cura
és com una persona gran
que està bé de salut
però si no es cuida
prendrà mal
al costat d'aquesta restauració
de l'aqueducte
tenim la recuperació
i l'excavació arqueològica
de bona part del tram
de la conducció d'aigua
que li portava l'aigua
i li treia
i la recuperació
de les pedreres
que es van utilitzar
per fer l'aqueducte
amb això tens uns elements
patrimonials
que després poden servir
per crear itineraris
rutes
elements didàctics
per a la canalla
o perquè la gent gran
entengui com se va construir
etc.
o sigui
no és tan sols
la restauració
sinó que després pot derivar
activitats divulgatives
activitats pedagògiques
activitats de lleure
etc.
a partir
de dos fets
com és la restauració
i l'excavació
una altra cosa
una il·luminació
més adient
i la organització
o la reparació
dels camins
que van
al voltant
de l'aqueducte
camins a peu
que en aquest moment
qui vulgui passar
davant de l'aqueducte
té problemes
i qui vulgui passar
pel barranc
o per l'aqueducte
pot prendre mal
anem a organitzar-ho
anem a donar seguretat
i anem a fer que la gent
pugui passar-se per allà
amb uns mínims
de condicions
o amb un confort
i totes aquestes actuacions
per aclarir-nos
i sobretot
perquè s'aclari
qui ens estigui escoltant
tot això
ho podríem fer
amb aquests 500 milions
de pessetes
de l'1% cultural
del Ministeri de Foment?
Sí
sí
vull dir
queda molt clar
la xifra neix
després de sumar
totes les partides
del que es vol fer
és a dir
aquestes serien
les actuacions
que anirien destinades
pràcticament directament
al que és el monument
exacte
però després
de l'entorn
d'aquest entorn
del que hem parlat
on ha estat
treballant aquesta escola taller
imagino Joan
també que queden coses per fer
sí
primer el que ja es planteja
a l'Ajuntament
és el tema del manteniment
ha d'entrar
i entrarà
una brigada
per regar
per esporgar
per buidar papereres
o per instal·lar-les
que és un dels temes
aquests petits temes pendents
encara
i després
continuar l'entorn
com treballar
en aquest entorn
podem plantejar
finançament privat
esponsorització
o altres actuacions
tipus escola taller
d'acord
amb les possibilitats
que ens marquin
ara les ofertes
o les programacions
però és en aquest cas
el Departament de Treball
en el moment
que el Departament de Treball
de la Generalitat
que és qui
paga
o qui financia
els programes
escoles taller
i cases d'ofici
i camps d'ocupació
doncs plantejar
la creació
d'una nova
taller
o un altre tipus
de tasca
d'aquest
tipus
a l'equeducte
a l'equeducte
de Treball