Imaginin-se per un moment que vostès estan en un institut,
són professors o secretaris o administratius
i treballen en un centre d'educació
i de cop i volta els diuen
miri, no cal que vagin al Teatral Metropol
ni a la Sala Trono ni a cap lloc
perquè aquí mateix a l'institut ens arriba el Valet Bolso
i com aquell que arriba a un altre grup teatral
com podria ser el Teatre Nacional de Catalunya.
Precisament això és el que els hi ha passat
a l'Institut d'Educació Secundària Antoni Martí Franquès de Tarragona.
Reben precisament el Valet Clàssic Bolso i Kiev en Moscú
que està portant la seva gira aquests dies per l'estat espanyol
i que fa diverses representacions en instituts.
És, de fet, l'única representació que faran avui a la ciutat de Tarragona,
un fet cultural que ens ha semblat de prou important
al matí de Tarragona Ràdio
i per això ens hem posat rapidíssimament en contacte
amb els responsables de l'Institut Martí Franquès.
De fet, parlem amb la professora encarregada del teatre,
la Mercè Cerdà.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo suposo que encantadíssims de la vida.
Bé, ha estat una revolució això aquí a l'Institut.
Ha estat una cosa increïble,
però bé, doncs no ens ho vam pensar gaire
i vam dir que sí, que sí, que vinguessin.
Clar, és una cosa que no es pot deixar perdre.
Com va anar tot plegat?
Perquè clar, que et truquin un dia i et diguin
la que tal, són del Vallet Bolsoi
i volem vindre al vostre institut,
teniu algun espai per acollir-nos
perquè estem fent una sèrie de gires,
d'actuacions per instituts i per centres educatius.
Mira, això ara ho dius mitjanament bé.
És veritat que van trucar i van dir
som els representants del Vallet Bolsoi,
era una trucada des de Madrid,
i jo no m'ho acabava de creure,
els hi vaig fer enviar un fax,
perquè vaig imprenent el pèl,
i els hi vaig fer enviar un fax,
i era veritat, no?
El que no és cert és que estiguin fent una gira
per instituts,
i estan fent una gira per Espanya
amb teatres públics,
ara venen, no sé si de la Cana o de València,
i demà van a Barcelona
amb teatres públics.
El que passa és que ells tenen,
es veu que tenen el costum,
perquè jo no ho sabia tampoc, eh,
que quan entre aquestes gires
els queden dies que no ocupen,
llavors ofereixen la possibilitat
de fer-ho amb institucions,
amb institucions així d'àmbit, doncs,
no de lucre, diguem-ne, no?
I llavors han estat en universitats,
van estar a la Universitat de Madrid,
a banda del teatre,
no sé quin teatre van ser a Madrid,
a banda d'això també van estar
a la Universitat de Madrid,
a la de Saragossa,
i llavors a l'institut tenim un teatre
que jo sempre reivindico
que l'Ajuntament el faci servir,
no me n'acabo de sortir.
330 places és un senyor teatre?
Sí, sí.
Sí, sí, el que passa és que,
doncs, bé, vull dir,
li falten petites condicions,
però poca cosa, eh,
perquè tenim llum, tenim so, tenim, bueno,
el que ells demanaven ho teníem tot, no?
I llavors, doncs, aquest teatre està,
no sé com dir-ho,
però a les fitxes tècniques dels representants
i gent d'aquesta,
i és perquè reuneix les condicions
de teatre públic, no?
i llavors, a través d'això,
doncs, ens van contactar amb nosaltres, no?
A veure que hi havia un teatre
amb condicions
i llavors, doncs,
que era una institució
de caràcter educatiu
i llavors van dir,
mireu, tenim aquesta possibilitat, no?
De fet, els Lloa, no?,
que facin aquest tipus d'actes,
de fet, sorprèn que un balet tan mític
com pot ser el Bolsoi,
doncs, estigui a Tarragona,
precisament, al Martí Franquès.
Com heu preparat els alumnes per aquest fet?
Suposo que fa uns dies que ho saben.
És que això va passar la setmana abans
de Setmana Santa.
O sigui, ja.
Sí, perquè, clar, ells diuen,
ells una miqueta el que ens deien
és que, clar, això no són coses,
diguem-ne,
que puguin posar dintre la gira oficial,
perquè no ens haurien de fer pagar
un catxer, doncs,
que no podríem ni molt menys, no?
I llavors això ha de ser així,
quan queda un buit
entre una representació i una altra,
llavors és quan se poden posar en contacte
amb institucions i coses d'aquest tipus.
Per tant, diu, sempre va així,
molt de pressa, diu,
ens van dir claríssimament,
diu, si no ho podeu assumir,
no passa res,
però nosaltres vam dir, com que no?
Com unes hores extres,
el que faci falta.
Bueno, és que no t'imagines
el que hem fet, però...
Ara m'ho expliques.
Els alumnes ho saben,
però, clar, vull dir,
tothom ha estat una notícia molt ràpida, no?
I més tenint en compte que, clar,
a l'institut hi ha les vacances de Setmana Santa
i, per tant, encara ha estat tot
molt més precipitat.
Els alumnes estan encantadits,
sobretot els que els hi agrada el ballet,
també cal dir-ho, no?
Que no tothom té l'edat
per entendre aquestes coses encara.
És el que t'anava a dir,
perquè a vegades el teatre
sí que és més fàcil d'entrar,
perquè el text, vulguis que no,
és universal.
El que passa és que la dansa
és una mica més complicada.
és el que...
Ahir, precisament,
parlàvem amb tres acadèmies de dansa de Tarragona,
aquest cap de setmana
més a celebrar el Dia Mundial de la Dança,
o sigui que us va perfecte aquesta actuació, no?
Sí.
I dèiem de la dificultat d'arribar
a la gent jove.
Sí, sí, sí.
Ho reconec, eh?
Pensa que en un primer moment
vaig pensar fins i tot
els hi direm que no,
perquè això del ballet,
ja diràs tu,
com ho muntem, no?
Però després van dir,
home, això no pot ser,
s'ha d'aprofitar,
s'ha de fer entendre els alumnes
que és una cosa que val la pena,
que val la pena que ho vegin,
que ho mirin,
i a més t'he de dir
que ha tingut una acollida,
bé, vull dir extraordinària, eh?
I els alumnes encantadíssims.
Ja et dic,
no tots també,
has de pensar que som
1.100 alumnes aquí a l'institut.
Home, clar,
tampoc no tindria l'acabuda
per a tothom, no?
I sobretot els que fan ballet,
bueno,
és que estaven,
bueno,
estan bojos d'alegria.
Perquè, clar,
per ells és una referència.
Clar, clar.
Claríssima, Anés.
Clar, clar, clar.
És que jo també penso,
això és una cosa
que ens deu passar
una vegada a la vida
i no ens deurà passar gaire més, ja.
És com un regal de reis
atreçat, això.
Sí, per a l'institut, sí.
Suposo que, bueno,
penso que ho has explicat
bastant bé al començament, eh?
Perquè, és clar, vull dir,
que a l'institut tampoc els professors
es podem dedicar a la producció, no?
Que és una miqueta
el que nosaltres demanàvem a l'Ajuntament.
Hi ha una sala aquí a Tarragona
que, a més a més,
es va arreglar tota la sala
fa un any i mig,
vull dir que ara està
en unes condicions bastant bones
i aquesta sala es podria fer servir
i la prova és que el Ballet
ens va demanar unes coses tècniques mínimes
i hi són.
Mercè, com ha anat la preparació de tot això?
Perquè m'heu dit que heu fet de tot.
per preparar-ho,
per fer classes,
vinga,
amunt i avall
per tenir-ho tot preparat per avui, no?
Clar, clar,
pensa que els saludactes
hem hagut d'arreglar,
posar les cadires
en fila,
seient,
perquè no hi hagi problemes,
perquè, clar,
nosaltres no ho teníem, això, no?
Teníem les cadires,
però ara les traiem,
ara les posem
i hem hagut de posar la fila,
el seient,
fer entrades,
fer programes,
bé,
però val la pena,
jo penso que val la pena.
I tant, eh?
És d'aquells programes, Mercè,
que la gent que el tingui
el guardarà tota la vida.
Jo espero que sí.
Jo crec que sí.
Espero que sí,
perquè, a més a més,
fan un repertori molt variat,
o sigui,
fan una primera part
d'una cosa més homogènia,
però la segona part
són danses clàssiques del ballet, no?
Llavors,
això és una cosa així
molt per tots els públics, no?
Perquè estem parlant,
doncs,
del Tchaikovsky,
per exemple,
que potser
és el que coneixem més,
també estem parlant
de, per exemple,
no ho sé,
el Frédéric Chopin,
estem parlant de música
realment ja molt coneguda
i molt popular, no?
Sí, sí,
per tant, vull dir,
ja és una entrada
que,
de cara a l'institut,
als professors,
al públic més general,
això és molt més atractiu, no?
Sí,
ja ens van dir també
que ho feien especialment
perquè sabien
que passava això
també amb aquest tipus
d'institucions, no?
El públic que hi anava
no és un públic
tan entès
com el que pugui anar
amb un teatre
i llavors
fan aquesta segona part
més variada
perquè la gent
hi entra més.
És que està molt bé
perquè, de fet,
l'actitud didàctica
és també una manera
del que dèiem abans, no?
De trencar una mica
aquest armatisme cultural
que té a vegades el balet, no?
Que deies,
bueno, és que no arriba, no arriba,
però si ells,
doncs, ho mostren tot
i, a més,
amb una qualitat
que em penso que
és a nivell mundial
i ja molt reconeguda.
Fora de dubte.
Fora de dubte, totalment.
Sí, sí.
Què hem de fer per anar-hi, Mercè?
Perquè, clar,
hem dit
hi ha entre 130 localitats,
és dificilíssim...
Jo no crec que...
Que hi capiguem.
No, no.
Ho dic sincerament
perquè és el que t'he comentat abans.
Pensa que tenim
100 professors a l'institut,
1.100 alumnes,
a més a més
hi ha personal de servei
i, esclar, vull dir,
a més a més això,
nosaltres pensem
que és una activitat educativa
i la fem amb aquesta finalitat.
És a dir,
que la prioritat,
evidentment,
són els alumnes.
Ah, clar.
Si no,
tampoc no tindria sentit
que nosaltres féssim això,
perquè nosaltres no som
productors
d'un teatre,
no?
Som professors,
no?
I tal com sona,
vull dir,
hem hagut de fer
totes aquestes coses
que ara tu deies,
vull dir,
jo ara vinc d'una classe
i després n'hi tinc una altra
i, clar, vull dir...
I entre mig i mig
a fer fotocopies
en el programa.
No fotocopies,
que l'hem fet molt ben fet,
eh?
Que conti.
Com ho ha fet això?
Com ho ha fet?
Com ho ha portat a una impremta?
El ordinador i tota la pesca,
eh?
No, no, no.
L'hem procurat fer bé.
L'hem procurat fer bé.
Molt bé.
No ho sé,
jo no sé si a última hora
hi podrà haver alguna entrada
que s'hagi quedat així
d'algú que no ve.
Però ho dubto, eh?
Perquè està tot...
Pensa que només hem tingut
quatre dies
per repartir
i està tot col·lapsat ja.
Per la gent que ho vulgui intentar,
com a mínim,
us direm que la representació
començarà a les 9 de la nit
a la sala d'actes de l'institut,
que al final de la representació
l'institut ofereix a la companyia
una copa de cava
que també us donarà l'oportunitat
i, de fet,
acabarà de completar el dia rodó
que deu haver tenir avui, no?
Doncs poder xerrar
amb aquests grans
de la dansa clàssica.
Sí, sí, sí.
O sigui que és tota una oportunitat.
Sí, ens han donat
totes les facilitats del món, eh?
Doncs una cosa
que vam quedar sorpresos,
que ens van dir que no,
que no ens preocupéssim,
que ells estan acostumats,
que saben què vol dir això
i que entenen
que es vulgui parlar amb ells
i preguntar-los coses
i saber i tal.
Vull dir que estem encantadíssims.
Doncs que sigui per molts anys.
Moltes gràcies.
A veure si l'any que ve,
doncs jo què sé,
us truca,
que ves a saber qui
i us diu
escolta que venim.
Vull dir, però no ho sé, eh?
Després d'això
t'ho pots esperar tot, no?
De fet, també tens laió.
Després d'això
es pot esperar tot.
Qualsevol cosa.
Mercè,
moltes felicitats a l'Institut
per aquesta oportunitat.
Et de tenir molt a prop
a uns grans del ballet clàssic,
com és el ballet Bolsoi
d'Aquie Fimoscú.
Nosaltres,
des d'aquí hem convidat a la gent,
però ja us hem dit
que és molt complicat
perquè hi ha en poques places
que s'han donat gairebé
totes les invitacions,
però si ho volen provar,
provi un.
Home, que vinguin a les vuit i mitja.
Que vinguin a les vuit i mitja
a veure com està el tema.
I doncs,
Mercè,
disfrutem moltíssim.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Adéu, fins una altra.
Adéu.