D'aquí 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Canviem de tema en aquest programa,
el matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar ara durant uns minuts,
volem analitzar l'evolució dels preus dels habitatges
a les comarques de Tarragona,
perquè totes les estadístiques,
totes les xifres que han sorgit en els últims dies,
coincidint amb l'inici de l'any 2003,
han tornat a revelar que els preus dels pisos
han pujat i molt de manera considerable a tot Espanya
al llarg de l'any 2002.
Això vol dir que es continua encarint el preu de la vivenda
i això té uns efectes evidents també en les economies domèstiques.
Volem analitzar el cas de les nostres comarques
i fins i tot de la ciutat de Tarragona,
per això contactem avui al matí de Tarragona Ràdio
amb el president de l'agrupació de promotors
de la província de Tarragona, el senyor Manuel Niñarola.
Senyor Niñarola, bon dia.
Bon dia.
Els preus dels pisos continuen pujant.
Segons les seves dades,
quan han pujat durant l'any 2002 a les comarques de Tarragona?
Segons les dates que nosaltres tenim,
la mitja que ha pogut pujar amb el conjunt de la província
ha oscilat entre un 14% a un 15% aproximadament.
Això ha sigut l'increment que ha vingut en aquest any 2002 en general.
I com es pot entendre, com es pot explicar millor dit aquesta pujada?
Perquè estem parlant d'unes xifres, en fi, considerables.
Parlar d'un 14-15% és molt, no?
Efectivament, o sigui, nosaltres els professionals del sector estem preocupats,
evidentment, per aquest increment de preus que està dient.
Però és una realitat, o sigui, tenim uns costos actualment, diguéssim,
d'euroció del sol molt importants i, entre altres,
que està fent que, evidentment, els preus s'estiguin pujant.
De fet, és l'oferta i la demanda el que fa que, evidentment,
s'estiguin pujant els preus.
Hem de dir que, en aquests moments, s'està venent bé,
s'està venent bé per factors que estan estiguin en l'economia
de cara al nostre sector.
És evident que tenim uns interessos molt bons per al comprador
que fan que la demanda estigui tirant
i que, també, capitals que venen d'altres sectors
faci que, per la rentabilitat i el plusvalua que genera,
estiguin desviant-se cap al sector nostre
i els preus i les ventes estiguin tirant.
A banda de que hi hagi una demanda important, com vostè esmenta,
segons les seves explicacions, el principal motiu
que continuïn pujant els pisos també és el preu del sol.
És un dels factors més importants que fa que el preu dels pisos estigui pujant.
I què caldria fer perquè el preu del sol
fos una mica menys car del que és actualment?
Quines polítiques haurien de tirar endavant els ajuntaments i les administracions en general?
Com vostè molt bé sap, diguéssim, el sol pràcticament
està en transferir les competències bàsiques amb els ajuntaments.
I jo crec que ja tenim eines per poder activar aquest tema,
com és la nova llei d'urbanisme del Parlament de Catalunya,
que ha aprovada l'any passat, el juny de l'any passat,
que fa que, sobretot, en la gestió, que és permordial,
el temps de poder realitzar i posar sol disponible es pugui abreviar.
Però, com totes les coses, les lleis es fan
i els efectes s'obtenen un any o dos anys al darrere.
I jo crec que aquí el que hauríem de fer és, primer,
agafar les eines que tenim, com és aquesta nova llei del sol,
i els ajuntaments, i intentar posar-la en vigor
i posar-la a la pràctica amb la màxima bona gestió possible
amb el desenvolupament de la creació del sol.
Però aquí és el que nosaltres estem criticant més,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Entenem que falta gestió per part de moltes ajuntaments
a impulsar, diguéssim, a desenvolupar el sol i els plans parcials.
Si això ho logressin, probablement, doncs,
farien que podrien tindre més disponibilitat de sol
i, a la vegada, evidentment, millor oferta en el mercat.
Entenem que, doncs, que els preus es podrien, doncs, mantindre, no?
Segons vostè, doncs, la nova llei d'urbanisme
aprovada pel Parlament l'any passat
pot tenir efectes positius, però en el termini d'un parell d'anys.
Sí, sí, sí, efectivament.
I pot tindre efectes molt positius envers, diguéssim,
a la vivienda de tipus social.
El que estem preocupats, les persones que estem treballant en el sector,
és que, evidentment, doncs, el deutament, diguéssim,
d'una família, quan la compra de la vivienda
està arribant a cotes històriques el que ha de disposar cada mes,
diguéssim, el treballador o la persona que compra un habitatge,
diguéssim, per la compra del seu sol, per la compra de la vivienda.
I és evident que aquesta llei comporta, doncs,
que el 20%, diguéssim, del sol programat amb el seu plan general
ha de quedar destinat per la vivienda que es diu de vivienda protegida,
o és a dir, l'antiga vivienda de protecció oficial.
Aquesta qualificació o aquest desenvolupament d'aquest sol
amb els seus plans generals disponibles, diguéssim, al mercat,
doncs, és evident, doncs, que faria, doncs,
que hi haguéssim una oferta de sol competitiva amb preu
que podria fer que es mantinguessin també els preus,
sobretot per a una massa social molt important,
que és la que, bàsica per nosaltres,
que és el 80% pràcticament del mercat,
que no declara sols superiors a 5 vegades i mitja sobre el salari mínim interprofessional,
o sigui, parlant en pessetes de 5.500.000 pessetes d'ingressos anuals, no?
Aquesta capa és la que entenem,
que com aquest increment de preus pot quedar fora de mercat,
i aquí ja posem, doncs, tot el que són la gent jove,
gent més gran i aquell gent, doncs, d'aquesta capa social
que podria, doncs, en un futur, doncs,
tindre problemes d'access a una vivienda, no?
Deia al principi de l'entrevista que els pisos han pujat de mitjana un 14% a la província de Tarragona.
Això vol dir que hi ha zones que estan per damunt d'aquesta xifra i zones per sota.
Hi ha moltes diferències en la mateixa província de Tarragona per preus?
Sí, efectivament hi ha diferències importants,
o sigui, quan estem parlant, doncs, de punts punters,
com poden ser de costa, de primera línia de mar, amb la segona residència,
inclús en la primera, o estem parlant des de la ciutat de Tarragona,
o parlem de baix, diguéssim, d'emposta,
per dir una referència de punt geogràfic,
doncs, és important la diferència de preus que hi ha.
Sobretot és el punt d'emplaçament
el que fa que l'oferta pugui tindre un preu o un altre preu,
i hi ha diferències importants.
El metre quadrat més cardons està en primera línia de mar
o està en una ciutat gran com és la capital, Tarragona?
Jo crec que en aquest últim any jo m'atreviria a dir
que no es pot generalitzar, no?,
perquè, evidentment, la ciutat de Tarragona
té punts neurològics molt importants
i que el preu, doncs, com que no n'hi ha més,
i és irrepetible, doncs, evidentment, està.
Però el que és la segona residència
i la primera línia de mar ben emplaçada,
crec que en aquest moment, doncs, està a puntera.
Recordo que ara fa un any els entesos
en aquesta matèria d'habitatges
preveien de cara al 2002
un augment del preu de l'habitatge,
però inferior al que s'ha produt en general
en el conjunt d'Espanya
i també el que s'ha produt
al conjunt de les comarques de Tarragona.
Vostè, que és un expert en la matèria,
i que, a més a més,
doncs, això és el màxim responsable
dels promotors de la província de Tarragona,
quines expectatives veu per aquest 2003?
Les expectatives que nosaltres viem són bones.
O sigui, repeteixo,
el sector nostre en aquest moment,
a part de la demanda natural
que està al mercat i tal,
també està arribant una demanda, diguéssim,
d'inversions molt importants,
de capitals que abans s'operaven en altres sectors
i estan venint al sector
i fan dels que, evidentment, doncs, creixen.
Nosaltres tenim una previsió que aquest any
en el conjunt, diguéssim,
del que és el sector,
no solucionament el subsector de la vivienda,
sinó també el de infraestructures
i tota la mitja que es pot donar anual
que nosaltres prevenim i creiem
que així no l'indiquen
totes les dades i missatges de col·legis,
d'arquitèntes, de projectes
i iniciats i tot aquest tema
i la demanda també del producte
que estarien creixent a l'ordre
com a mínim d'un 3%
i anirien, inclús, una mica més enllà.
Però està parlant, senyor Niñoro,
d'un creixement de l'activitat, no?
De l'activitat, sí.
Ho dir perquè els oients ens entenguin.
Un creixement del 3% de l'activitat en general
pel que fa al sector.
Sí, i inclús, doncs,
hi ha estudis que no s'apunten
des que això continuarà, doncs,
l'any 2004 sobre aquestes...
Sempre, com ho hem entès en l'economia,
que no sabem el que pugui passar
amb el context de l'economia
a nivell internacional i tal, no?
Però el fet és que els interessos
s'estan ahí, s'estan mantenint,
les perspectives, doncs,
és que continuaran en aquesta línia,
que la inflació també la tenim ahí
i que el nostre sector
és un sector, doncs, realment rentable,
la inversió, el nostre sector a mig plaç.
I llavors, després, bueno,
les perspectives que veiem
i pel trinari de ventes
és que l'any, doncs,
creen que la tendència
ha de ser a estabilitzar-se
a la demanda teòrica i natural
en un futur,
però que les previsions, doncs,
per les polítiques també econòmiques,
d'inversions públiques
i tot el que s'està fent
per part dels governs,
doncs, creiem que
es continuarà creixent
en el pròxim any.
I pel que fa als preus,
els preus als pisos, per exemple,
poden créixer tant el 2003
com han crescut el 2002,
segons vostè?
Doncs, nosaltres creiem,
també sempre és una mica
la bola de cristal, no?
Nosaltres creiem que sí,
que a l'evolució
que s'està portant en aquests moments,
i ho lamentem,
que realment sigui així,
però el preu del sol
no para de pujar.
I, en fi,
el finançament dels ayuntaments
és la que és,
se parla que, evidentment,
hi haurà una nova llei
de finançament dels centres locals,
i que, evidentment,
doncs,
seran reestribuïts,
diguéssim,
els ingressos
d'una altra manera,
que no carregaran tant
al nostre sector,
però, de moment,
són els que són.
I nosaltres creiem que,
d'acord amb la demanda
i tal,
conforme està en aquest moment,
és el tema,
nosaltres creiem que
continuaran creixent,
lamentablement,
doncs,
d'aquest 10 a aquest 13%,
nosaltres creiem que
continuaran creixent
aquest any dels preus.
És a dir,
que els consumidors
i els ciutadans en general,
si volen adquirir
un habitatge aquest 2003,
ho tenen malament,
no?,
per dir-ho d'una manera planera.
A veure,
és a dir,
si pensaven,
sobretot,
que els preus s'estabilitzarien.
A veure,
a nosaltres ja ens agradaria
que els preus s'estabilitzessin,
i que, evidentment,
no,
però,
i és un fet real,
o sigui,
la mà d'obra
és la que hi ha,
i la calificació que hi ha,
els preus dels flors
és el que hi ha,
les ventes,
s'hi continuen,
doncs,
realitzant,
i, bueno,
estem en un mercat llibre,
i fan que,
evidentment,
els preus no parin
de pujar.
Repeteixo,
a nosaltres no ens preocupa
que aquesta demanda social
del 80%
que declara
aquests ingressos
que dèiem abans
de 5,5
sobre el salari mínim
o interprofessional
a l'any,
doncs,
pugui quedar
fora de mercat,
perquè és la base
del subsector,
diguéssim,
de la vivienda,
no?,
però s'hauran de fer
polítiques
com ha començat a fer
la Generalitat
i la pròpia llei
en aquest aspecte
i hi ha altres
que hauran de sortir
per donar ajudes
i finançació,
diguéssim,
d'ajudes,
diguéssim,
adequades,
diguéssim,
a aquest segment,
diguéssim,
de mercat
que és importantíssim.
Evidentment,
no ens preocupa
que aquest segment
pugui quedar fora de mercat
perquè és la base nostra,
no?,
però la realitat
és la que és.
Nosaltres
estem en una zona,
evidentment,
de segona residència
turística,
també la segona residència
està funcionant,
doncs,
francament bé
i fa des que precisament
hi hagi més compatibilitat,
més de banda
i les ventes funcionen,
no?
Una última qüestió,
senyor Niñorola,
al marge del que comentàvem
és una qüestió ja més interna
del gremi que vostè representa.
A finals de l'any passat
es va parlar
amb vostès
i amb els responsables
de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
de les converses
que mantenien justament
perquè el sector de la construcció
es torni a integrar
en els òrgans de govern,
en els òrgans de direcció
i en la pròpia Confederació d'Empresaris
a la patronal tarragonina
perquè aquest sector
havia deixat la CEPTA
fa ja uns quants anys.
De fet,
la CEPTA ja va aprovar
en assemblea
un canvi d'estatuts
per facilitar
justament la seva reintegració.
Com està aquest procés,
senyor Niñorola?
Sí, efectivament,
nosaltres vam arribar,
diguéssim,
ara fa tres mesos
a un protocol
firmat
per les dues parts
diguéssim,
de donar-nos
unes correccions,
diguéssim,
amb els estatuts
diguéssim
que la CEPTA
tenien
i que va ser motiu
que les dues,
diguéssim,
subsectors
i en conjunt
la Federació
de Tarragona
de la sectorial
doncs
s'hagi separat,
diguéssim,
de la patronal
i eren bàsics
per nosaltres
en aquest moment
i continuen sent bàsics
en aquest moment
doncs
aquests punts
que no es van separar.
es va firmar
un preacord
que evidentment
la CEPTA
reformaria
estatuàriament
doncs diguéssim
aquests punts
aquests punts
se basaven
principalment
és la no afiliació
directa
directa, diguéssim,
de los empresaris
a la CEPTA
sinó
via a les sectorials
i a los gremis
la afiliació
prèvia
i després
la afiliació
directa
amb aquesta cúpula
perquè entenem
que la CEPTA
la Confederació
Empresarial
és una
organització
empresarial
de cúpules
d'associacions
empresarials
com són
les sectorials.
Aquest és
un dels punts
que nosaltres
estaven reindicant
doncs
fortament
i que evidentment
també
dintre de les
òrganes
dels estatuts
de la CEPTA
doncs
la representació
de totes les sectorials
comerç
química
per dir-ho
alguns noms
transport
pròpia construcció
doncs
totes les sectorials
i inclús
les intersectorials
i algunes
grans empreses
que per la seva
singularitat
com pot ser
el port
o pot ser
altres empreses
com pot ser
Rexol
o pot ser
doncs
portaventura
doncs
evidentment
tinguéssim
com a
organització
de cúpula
de federacions
empresarials
tinguéssim
la màxima
la majoria
de representació
amb els seus
òrganes de Govern
amb l'Assemblea
General.
Bueno
aquests dos fets
que per nosaltres
eren vitals
perquè entenem
que és una
organització
de
federacions
empresarials
era cúpula
de federacions
empresarials
i que per tant
qui negocien
els convenis
són les sectorials
el nostre sector
negociant
32.000 persones
de negociació
del conveni
i que la representació
d'aquest
sector
de 32.000 persones
i la excedència
que té
amb l'economia
en la província
no pot estar
igualada
a quatre
vots
individuals
d'afiliació
directa
diguéssim
de
de
de
de la cúpula
empresarial
com els seus
estatuts
permeten
en aquest moment
efectivament
ha vingut
una
assembleia general
jo
li he de dir
que en aquest moment
encara
nosaltres
no hem rebut
aquesta notificació
sí
que per les mitjans
de comunicació
doncs
hem rebut
o hem tingut
notícies
d'aquest fet
i
algunes declaracions
que s'han fet
al respecte
però que
evidentment
jo no m'ho puc
manifestar
fins que tingui
aquesta documentació
doncs
damunt de la taula
és a dir
que de moment
encara no han decidit
la integració
però
no coincideixin
bé
evidentment
les declaracions
que s'han fet
amb la informació
que
amb el preacord
que nosaltres tenim
si nosaltres
és evident
que si
l'òrgane
d'organitzacions
empresarials
reuneix
aquestes condicions
que va fer
que no s'operessin
i que
evidentment
com ho estem
a totes les organitzacions
del país
des de
foment de treball
i des de
totes les cúpules
sectorials
i des de la COE
que són vocals
representants
en l'assemblea general
pròpia CNC
i en tots els òrganes
de totes les organitzacions
del país
és evident que a nosaltres
també
no s'agradaria
i crec que
ha sigut l'espírit
sempre nostre
d'estar també
en una cúpula
terragonès
n'hi ha dues
però evidentment
totes les que nosaltres
vam ajudar
a fundar
també en el seu moment
però
aquests dos punts
són bàsics
perquè evidentment
entenem
que és una confederació
de federacions
i que és
la patrona
de patrones
que evidentment
són les que
tenen
tindre el màxim
de representabilitat
i d'òrgans
de poder
en el sector
si això
se produeix
que la informació
en aquest moment
és confusa
doncs
no tindria sentit
que nosaltres
diguéssim
però si això
no se produeix
és evident
doncs diguéssim
que la federació
no s'integrarà
a cap federació
diguéssim
salvo
que evidentment
doncs
l'Assemblea General
cregui
però
que
que
que evidentment
doncs
s'adonen
les condicions
del preacord
i evidentment
doncs
de les altres
de moment
no m'ho puc
dir més
molt bé
doncs
aquí queda
aquesta postura
així acabem parlant
d'aquest tema
senyor Niñerola
tot i que
com dèiem
el gruix de l'entrevista
el gruix de la conversera
per analitzar
els preus
dels pisos
i les perspectives
de cara a
aquest any 2003
gràcies per atendre'ns
el president
de l'agrupació
de promotors
de la província
de Tarragona
gràcies i bon dia
gràcies a vostès
i bon dia
adeu-siau