11 minuts seran les 12 del migdia.
Aquí seguim en directe acompanyant-los des del matí de Tarragona Ràdio.
Jo no sé si vostès finalment hauran apagat la cigarreta
com si es tractés d'un vol continental,
ja no dic transoceànic, sinó continental,
o ben al contrari, han dit, escolta, tant de parlar de no fumar
que m'han vingut ganes d'encendre un altre.
Si més no, ens conformem si hem donat motius per la reflexió.
El cas és que canviem de tema,
continuem endavant des d'aquí, des del matí de Tarragona Ràdio,
amb la mirada posada en el Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona.
I és que aquest proper dissabte se celebra la Diada Anual
de les Antigues Alumnes d'aquest centre escolar de la nostra ciutat.
Ens acompanya la presidenta de l'Associació d'Antigues Alumnes,
Maria Mercè Martorell, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Aquest sopar el feu cada any?
Aquest sopar el fem cada any.
Hi ha hagut èpoques que s'ha fet dinar,
hi ha hagut èpoques que s'ha fet com uns aperitius,
però ja fa bastants anys, ja deu fer aproximadament uns vuit o nou anys,
que venim fent sopar.
Perquè, clar, a veure, no pots contactar mai a tothom.
Hi ha persones potser d'una mitja alta d'edat
que els aniria més bé al dinar,
però n'hi ha altres potser d'una mitja més baixa
que els va més bé sopar.
Perquè després hi ha festa també,
volguis que no una mica de festa també en fem, no?
Hi ha una miqueta que també en fem.
És més fàcil a vegades deixar les criatures a casa,
o amb els pares o amb el marit o amb tal.
I llavors, clar, entrem una miqueta en aquest problema,
però és una cosa que no pots contentar mai a tothom
i, per tant, de totes les fórmules que hem provat,
de dinars, d'aquesta espècie d'aperitius,
la que ens va millor i la que veiem que ens funciona més bé
de cara a la gent
és precisament aquesta del sopar, no?
La missa, l'assemblea i el sopar.
Jo et comentava el tema de si el sopar el feu cada any,
a banda de, per explicar-ho això que has explicat ara als oients,
també en el sentit que hi ha moltes generacions
i promocions de diferents centres d'ensenyament
a la ciutat de Tarragona
que, a través d'una mica que algun d'aquests exalumnes
s'il·lumina un dia,
doncs intenta localitzar la gent
i fan un sopar, un esporàdicament,
després de 20 anys.
En el vostre cas, com d'altres centres també a la ciutat de Tarragona,
sou una associació constituïda formalment,
fa un quant temps, per tant, teniu contacte habitualment,
si més no, un cop l'any us veieu.
Per tant, és diferent d'aquells sopars
que esporàdicament es puguin organitzar
d'antics alumnes d'un determinat centre.
Sí, mira, pensa que nosaltres,
deu fer aproximadament uns quatre anys,
uns tres anys,
ens van donar la medalla de gent de la ciutat
a l'associació d'exalumnes del Sagrat Cor,
perquè és l'associació d'exalumnes més antiga,
tant d'exalumnes nois com noies,
perquè hi havia molts nens,
llavors que els col·legis no eren mixtes,
que fins a la comunió anaven al Sagrat Cor,
i després passaven a la Salle o amb altres centres.
Escoles de nois només.
Exacte, escoles només de nois
i la Sagrat Cor quedava només de noies.
Ara ja fa molts anys que hi ha moltes promocions
de nois i de noies.
Per tant, per això vam canviar allò d'antigues
i vam posar exalumnes.
Amb això d'antigues?
Sí, primer que això d'antigues no agrada.
No, avui això d'antigues.
I després, a més a més,
l'ex ens aglomava tant a nois com a noies.
Però, a fet, l'associació d'exalumnes de Tarragona
i l'anterior Antigues Alumnes
és la més antiga de la ciutat
en quant a exalumnes.
O sigui, té més de 100 anys.
Des de les primeres promocions
que van haver-hi a la ciutat
ja es va constituir des de l'arribada
del Col·legi del Sagrat Cor.
És un dels col·legis antics a la ciutat.
Sí, em sembla que són 135 anys
o una cosa així a la ciutat.
Ja es va constituir l'associació.
Passa per exemple el Col·legi de la Salle
i altres, les Domíniques, les Teresianes,
però aquest es va constituir
en seguida l'associació d'exalumnes
que a cada època va anar fent tasques diferents.
Allò que es feia de los roperos, del río,
aquelles coses que nosaltres ja no les hem vistes.
El que tocava per l'època.
El que tocava a l'època.
En qualsevol cas, feien una miqueta de serveis socials,
ensenyaven allò que avui, no diem, hàbits,
hàbits de neteja, d'alimentació,
que també era important.
Els drapets aquells de costura.
Els drapets aquells de cosir.
Amb la cadeneta, la veïnica, el cordoncillo...
Totes les coses que a mi me les fan fer
i cada fe de Déu que les faig bé.
I clar, a partir de totes aquestes coses,
afortunadament, els estats se les han anat assumint,
com a serveis socials, com a no sé què,
i han anat a desapareixement a més a més,
tot el que era la zona del riu,
han anat desapareixent tots,
perquè això tampoc no fa gaires anys.
gent que encara està avui en dia a la Junta,
o expresidentes, com la Carme Baricat,
encara recorden que elles anaven a això,
no fa tants anys.
Doncs clar, l'associació s'ha anat reubicant
amb noves coses, més lúdiques,
i ara nosaltres són conferències,
aquests concerts que fem per Nadal,
de corals infantils, de Nadales,
hem anat fent coses més lúdiques,
i més de cara a obrir una miqueta l'associació a la ciutat.
Però sempre s'ha anat mantenint aquesta trobada anual.
El que passa és que al marge d'això,
cada curs,
perquè sempre hi ha gent que no té bons records
o del seu curs, o del col·legi,
o de l'època que hi va anar...
L'època escolar, qualsevol persona que ens escolta
i hagi participat d'un sopar d'aquests,
vull dir, s'escriu amb llums i ombres,
si em permeten l'expressió més poètica.
Cursos, èpoques, moments meravellosos, inoblidables,
d'altres terribles que intentes oblidar,
perquè ser nen no és fàcil,
ni de bon tros.
No, no, què va.
Llavors hi ha persones que ponderen més
amb el pas del temps el bo,
i hi ha altres que ponderen més el dolent.
Hi ha persones que no en viuen mai,
de sobte, bum, tornen a vindre.
Però al marge d'això,
gairebé molts cursos fan...
Jo, per exemple, parlo del meu,
que ara comentàvem que ja fa...
Jo ara tinc 36,
per tant, fa 18 anys
que vaig deixar de ser alumne del Sagrat Cor,
i cada any, des de llavors,
ens vam posar que faríem un dinar.
Però si us veieu,
cada any no trobeu tant el canvi ni la diferència.
El que és curiós és quan passen 10-15 anys.
Això es nota molt.
I això és el que passa amb aquests sopars,
que quan, per exemple,
nosaltres fem els que fan 25 anys
o les que fan 50 anys d'exalumnes,
les que fan 25 anys són aquestes generacions
que ja se n'han anat veient més,
o fan dinars una vegada a l'any,
o cada dos anys,
o cada tres anys,
i són aquells dinars que tu passes molt bé.
Sí, que vas a riure i a passar-ho bé.
Perquè vas a riure,
a recordar la trastada que vas fer,
aquell alumne que no sé què,
el professor que no sé quantos,
o la hermana que no sé què.
Però, en el cas d'aquests cursos
que fan els 50 anys,
hi ha gent que està fora de Tarragona
i que ve per aquest dia
i que potser fa això 20-30 anys
que no s'avissa amb les companyes.
I, per tant, té un punt també molt d'emoció.
M'he trobades com aquestes
que tenen el valor afegit,
a més a més,
que són reunions
en les que comparteixen espai
i conversa a persones
de diferents generacions.
Això sempre és enriquidor per a tothom.
Sí, perquè hi ha un substrat comú
passant per èpoques molt diferents.
Jo sempre dic que
el Sagrat Cor ha sigut
un col·legi molt...
Jo sempre l'he trobat
un col·legi molt modern
i que, a més a més,
amb un ensenyament
no puc parlar dels altres.
Vull dir, no es desmereixen absolutament ningú.
Però jo vaig començar als 3 anys
i vaig acabar el 18.
Parles del que coneixes.
I amb un ensenyament molt alt.
Jo recordo que el primer any
de carrera de dret
va ser com un passeig o campestre,
perquè comparat amb el cou
i la seva activitat,
que va ser realment duríssima,
a més, amb un mètode
podríem dir una miqueta
tipus institut,
allò de dir
si tu aprens és cosa teva
i no estem aquí
per fer de mama el costat.
No regalarem l'aprovat.
No regalarem l'aprovat
i, a més a més,
no estem per tu de l'art.
Tu ja saps el que has de fer.
Ets prou grandeta.
Llavors, això, clar,
fa que hi ha un substrat
que ni que hi hagi,
jo què sé,
40 anys d'edat,
de diferència d'edat
entre unes i altres generacions,
doncs hi ha sempre una cosa comú
de, doncs això,
la manera d'impartir
unes determinades assignatures
o la duresa
o la no duresa
o això o allò
o aquella hermana
que s'ha perpetuat
i que l'han tingut
de pares i fills
i...
Sí, perquè, escolta,
hi ha germanes
que Déu-n'hi-do, eh?
Estan intactes,
moltes d'elles.
Saps que no ens diuen el secret?
Jo voldria que ens diguessin
quin elixir es prenen
o si...
Alguna cosa deu haver-hi, eh?
Alguna cosa deu haver-hi,
perquè, clar,
tu eres petiteta
i la germana te tenen una manera...
La germana portera,
la imatge de la germana portera,
que tu vas a l'antic col·le
i està la mateixa germana portera.
I està igual.
I tu et mires i dius...
És un fenomenisme explicable
i, perdoni,
però és així.
És així.
I tu et mires i dius...
No, no, jo no estic igual
i la germana està exactament igual.
En fi, bromes a banda,
la veritat és que són trobades
importants i interessants
que són, doncs,
un dels moltíssims factors
que fan que aquest teixit social
que se'n parla tant
continuï viu
i es vagi evolucionant.
Imagino que també parleu,
te'n recordes,
l'uniforme que portàvem,
totes aquelles coses,
això entra en el terreny de l'anècdota.
Jo no sé, Maria Mercè,
perquè tan organitzades
i amb una entitat
com aquesta d'exalumnes,
doncs ja teniu els canals
per fer arribar
a les persones
que estan a l'associació
aquesta convocatòria,
però podia haver algú
que diu
és veritat que és aquest cap de setmana,
per què no dius les dades
al que fareu així molt ràpidament
i s'estan interessats
si han de fer una inscripció prèvia
i tot això
perquè ningú se'ns despisti.
Sí, doncs mira,
la trobada la fem a les 7 de la tarda,
al pati de l'entrada,
a el que és el hall del col·legi,
al pati del col·legi,
a dos quarts de vuit de la tarda
fem la missa
a la capella del col·legi,
la missa d'antigues alumnes,
després a dos quarts de nou
fem l'assemblea general anual,
senzillament per presentar els contes,
la memòria, etcètera,
i després a tres quarts de deu de la nit
fem el sopar,
aquest any que,
igual que hem fet els últims anys,
el fem a l'Hutel Imperial Tàrraco,
perquè jo crec que ells
també ens exponsoritzen,
perquè allà on no arribem nosaltres
sempre arriben una miqueta a ell
i ens peguen aquest cop de mà.
Llavors, com fem els últims anys,
fem homenatge als cursos
que fan 25 anys
i 50 anys d'exalumnes.
En el cas d'aquest any,
són els cursos de l'any 77-78,
els que fan 25 anys,
i 52-53,
les que en fan 50.
Tots aquells que es vulguin apuntar,
el número de telèfon del col·legi,
del 2179-79,
d'aquí de Tarragona,
977-2179-79,
o bé també poden trucar
al 977-24-04-51
per apuntar-se
per aquest sopar
del proper dissabte.
El que sí que agrairíem
és que com més aviat
ens truquin
i ens ho diguin millor,
perquè en el cas
de cursos de noies,
a vegades,
sobretot abans,
que les dones
no eren tan professionals,
de cada un
dels seus camps,
a vegades el casar-se
i hem perdut la relació
perquè amb un llistint telefònic
a vegades trobaves
el nom del marit,
no el d'elles.
Això ara ja no passa,
però amb els cursos
més antics sí que passava.
Per tant,
no està de més
fer aquesta crida.
Maria Mercè Martorell,
presidenta de l'Associació
d'Exalumnes
del Col·legi del Sagrat Cor.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres, Jolana.
Són les 12.
Les notícies
els deixem en companyia
de l'actualitat nacional
i internacional.
Immediatament tornem
des de les 6.
Hora del matí
de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.