Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
el matí d'aquest dilluns.
Passen sis minuts de dos quarts de dotze.
Estem en directe ara amb dos nous convidats
per parlar de música, d'una música molt especial
i per parlar de la ciutat de Tarragona,
que estrenarà ben aviat, el proper mes de setembre,
el dia 22, la Visília de Santa Tecla,
podrà escoltar per primera vegada el nou himne,
l'himne a la ciutat de Tarragona.
Un himne creat per dues persones,
un músic i un periodista.
El músic és Joan Baptista Maseguer,
el director de la banda Unió Musical de Tarragona.
Joan Baptista, bon dia.
Bon dia.
I l'autor de la lletra és el periodista responsable
de l'àrea de mitjans de comunicació
de l'Arquepisbat de Tarragona, Didac Bertran.
Didac, bon dia.
Hola, bon dia.
Ells dos, com deien, són els autors de la lletra
i de la música d'aquest himne de Tarragona,
que va néixer quan?
Doncs va néixer exactament al rededor de fa dos o tres anys,
que és quan un dia parlàvem Didac i jo,
doncs, no sé, parlàvem de música,
perquè sempre que m'he xuntem parlàvem de música,
no sé per què,
i jo comentant-li,
ja que ell era una persona de la ciutat
i jo era una persona que portava molt poc de temps en Tarragona,
doncs li comentava si Tarragona tenia himne.
I ara que recordo, això va després del poc de temps d'estrenar
el, crec que el Paso Doble Unió Musical de Tarragona,
quan vaig escriure el Paso Doble,
i entonces, pues, com sóc una persona que allà on va,
pues, intenta integrar-se,
doncs li comentava això,
però no en idea, entonces, d'escriure un himne.
Per curiositat.
Sí, per curiositat,
perquè jo crec que portava un any, una cosa així,
i, claro, cada vegada que fem un concert,
així se tocava per acabar el concert el cant de la senyera,
no?,
el cant de la senyera està escrit per a coro,
no?,
entonces, claro,
la gent cantava això,
a part de que és complicat,
no hi havia manera,
però potser n'hi ha un himne,
però era, entonces, per dir,
n'hi ha himne per a col·locar-lo raó dels concerts
i poder tocar-lo,
i que la gent...
I, doncs, em diuen, no, no,
crec que n'ha hagut intents,
m'hi contava, no?,
diré que tu em pots fer...
Sí, efectivament,
hi ha hagut,
que jo recordi,
dos intents,
un que me toca molt de prop,
perquè el va composar en Pau Raposi,
el meu oncle,
el Santiago Larios,
que va ser director de la banda municipal de Tarragona,
una banda que es va plegar per allà l'any 57,
amb la que també tocava el meu pare.
Va fer un himne,
però jo no sé què ha passat amb aquesta composició,
es deu haver extraviat,
perquè ningú en té notícia.
Després, uns anys després,
el mestre Santís en va fer un altre,
del qual tampoc en sé res més.
Sé que era una mica,
el que abans deia el Joan Baptista,
un himne una mica complicat de cantar,
d'aquestos que necessiten un cor cada vegada,
potser per això no va arrelar.
I llavors, quan el seu dia,
Joan Baptista em va parlar d'això dels himnes i tal,
de fet, són aquelles coses que tu portes,
jo em porto dues al cor,
una i ja l'hem pogut treure fora,
l'altra ja en parlarem.
Algú s'ha de deixar enredar.
Doncs resulta que aquí es va ajuntar allò de la fam i les ganes de menjar,
ell que em fa aquesta pregunta,
jo que ja ho portava en ment i feia...
Però clar, no se'n havia posat mai un compositor a tiro, no?
Total, que un bon dia,
ell em comenta això,
i al cap de dos dies, paf,
aquí tens la lletra.
És a dir, a partir d'una pregunta curiosa,
d'una persona inquieta, com el Joan Baptista,
que feia poc temps que acabava d'arribar a Tarragona,
la resposta de Díaz Bertran va ser
no en conec cap,
i dos dies després, una lletra.
Efectivament, d'així no va ser.
En dos dies vas fer una lletra.
En dos dies no ho sé, però...
Que és, ha estat la lletra definitiva, per curiositat,
o després hi ha hagut retocs?
Hi ha hagut alguns retocs?
Sí, sí, sí.
Hi ha hagut alguns retocs?
Sí, mos ajuntàvem de quant en quant,
a medida que jo anava ficant-li música,
pues mos ajuntàvem i, bueno,
jo comentava en ell,
te pareix, mira, això és lo que estic fent i tal,
i a mi, pues claro, cantava allí un poc al piano,
i entonces i dèiem,
pues aquesta paraula anem a canviar-la per esta,
o si han hagut retocs,
al final algunes paraules,
canviar-les de puesto,
o canviar alguna palabra,
però una cosa és l'escriure-la, no, literalment,
i una altra cosa és el sentit-la,
pues ell li va aparèixer,
però, bueno, sí, ha hagut algun retoc
de lo que era l'original que estem parlant.
I a l'hora de redactar el text de l'himne,
quina és la idea central que té el Didac Bertran?
La idea central va ser...
N'hi havia tres, en realitat.
Una, recordar el passat gloriós de Tarragona.
I això també va estar una mica motivat
pel fet que aquesta part romana
hagués estat designada Patrimoni de l'Humanitat.
Llavors, una altra,
fer un esment al present
i, com que la cosa es volia donar-li un caire així positiu
de tirar endavant,
potser repescant aquell antic lema
que va fer fortuna
de l'alcalde Olivella, del Tarragona endavant,
doncs pensar una mica en l'esdevenidor.
Pensar en el futur.
Un futur que, si Tarragona va ser gran en el passat,
desitgem que ho sigui en el present
i que encara ho sigui més en el futur.
Una curiositat.
És molt difícil escriure un text per un himne?
És a dir, pensant que allò serà...
No, jo em sembla que hi ha una cosa pitjor.
És posar música en un text.
Sí, el Joan Bautista és pitjor.
És a dir, què és pitjor?
Trobar-se amb el text del Virac Bertran
i posar-hi música
o la primera idea d'ell, sense música, fer un text?
És que, a l'hora de posar música,
el compositor pot tindre un estil predeterminant,
buscar un estil,
però, clar, posar-se en la pell d'una persona
que ha escrit alguna cosa,
a vegades no és fàcil.
O sigui, ho has de llegir moltes vegades
per intentar conseguir
o traure allò que ell vol expressar en paraules,
tu, expressar-ho en música.
És a dir, que confluixen dues idees.
Perquè a vegades, clar, te donen un text,
però si no l'has llegit lo suficient
o si no te claves en la pell del cas crític,
tal com a lloc les línies són diferents
i, clar, tindrien que ser paral·leles, no?
És el que diu ell.
N'hi ha una primera idea i n'hi ha una segona idea.
Llavors, clar, jo no el vaig escriure i l'hi vaig presentar.
Primer vaig escriure la primera part i la vaig presentar.
La segona me costava més.
Llavors, quan la vaig presentar,
això és el que jo vull dir
i crec que el que tu vas dir en la teva música
també és un poc el que...
Llavors, anem paral·lelament, no?
Després es va escriure la segona part,
que és molt diferenciada de la primera,
i també la vaig presentar a ell
i, bueno, li va aparèixer també bé, no?
L'himne, per tant, té dues parts força diferenciades.
Sí, hi entra la diferència.
Exacte, efectivament.
Aquesta és la diferència d'una part,
això ho explicarà millor ell,
és, diria, més solemne,
l'altra és més popular.
Les dues enganxen, però.
Aquesta és una de la virtut que ha tingut la música que ha compusat.
El que s'ha intentat, a més,
és fer una cosa molt senzilla.
O sigui, així no n'hi ha l'art des d'instrumentació
ni d'harmonització,
ni buscar acordes raros, ni coses, ni...
Això és molt senzilla.
O sigui, harmònicament i instrumentalment
és un treball d'escola fàcil
i, sobretot, buscant línies
que la gent pugui retindre fàcilment.
O sigui, que la gent sigui capaç de tararexar pel carrer.
Això és el que es busca en un cant popular, no?
Llavors, el que s'ha fet és això.
L'himne té ixes dos parts
i té una xocoteta introducció
que és de campanes.
Perquè, bé, també parlant un dia en ell,
m'explicava el tema de les campanes,
que les campanes tingueren
una importància capital,
com han tingut en moltes parts d'Espanya,
però en Tarragona la teníem les campanes.
Llavors, la introducció de l'himne
és una introducció de campanes
que tinc, diguem que és com una crida, no?
Una crida, una atenció
a que alguna cosa va passar,
o quidra el poble,
quidra el cant al poble,
fa aquesta xocoteta introducció de campanes
i ja entra la part solemne
de l'himne,
que es divideix en
tres estrofes,
que són gairebé idèntiques.
Canviar alguna
de les tres estrofes
és un peliu més curteta,
en concret és un compàs
més curtet per la lletra,
però arrenquen igual
les tres estrofes
i dos estribillos
que se repeteixen
d'igual manera.
I en aquestes tres estrofes
i dos estribillos
concluís el que és
la primera part,
la primera part solemne
de l'himne.
La part històrica, podríem dir.
Sí, exactament.
És a dir, la part solemne
seria la part del passat,
d'alguna manera,
de la història
i la part musicalment
parlant més popular
seria amb un text
més de present i...
Exactament.
És que, a més,
l'estil,
en quant a instrumentació
i en quant a ritme,
canvia totalment
de la primera a la segona part.
La primera part,
també,
que és una part solemne,
instrumentada d'aquesta manera,
i la segona part
és una manera més popular,
més de la cultura
d'aquestes terres.
En concret,
aquest és com un,
com un, diríem,
quasi un...
Ja ho dic.
Potser un homenatge
a la sardana,
en certa manera.
Un poc, sí,
un acompanyament
un poc sardanístic.
No, exactament,
perquè trenca en un moment,
va trencant, va trencant.
Però ho recorda.
Però ho recorda, no?
Llavors,
ixa fusió
fa alguna cosa particular
i alguna cosa de la cultura
fa que sigui més popular, no?
El resultat musical final
és el que s'imaginava
al principi
el Dirac Bertran
quan va escriure
aquestes estrofes?
Gosaria dir que millor.
són d'aquelles coses
que dius
home, mira,
gràcies a aquesta lletra
amb la qual
el pobre Joan Baptista
ha tingut que lidiar
ha quedat una cosa
molt reixida.
I a més a més,
em sembla que allà
ho escoltes un parell de vegades
i ja vas trelejant-la.
Sí?
Serà popular,
és un...
És el que se pretén.
L'objectiu és aquest, no?
És el que se pretén,
però bueno,
a la gent
després li pot agradar,
no li pot...
Ja em dic
que el que se pretenia
fer una cosa...
A vegades,
les coses més senzilles
són les més difícils.
Quantes reunions,
quantes hores de trobada
entre el Didac Bertran
i el Joan Baptista
per posar d'acord
lletra i música?
Reunions,
no gaires, ara.
Hores de tregar llell,
unes quantes.
No, sí,
bueno,
ens han reunit
potser tres o quatre vegades,
no?
Quedàvem
i anàvem mirant
les estrofes
com ho havíem fet
i anàvem canviant
alguna paraula,
alguna coseta,
no?
Però bé,
no,
tres o quatre vegades,
no sé,
tres vegades
hem quedat i això.
Deia el Didac Bertran
que era una espina,
una de les espines
que tenia clavades.
És també
un deute
que encara tenia
la ciutat,
una cosa pendent
que encara tenia
una ciutat com Terraona,
tenir un himne propi?
Home,
no gosaria dir tant,
sobretot
quan hi ha hagut
un parell de precedents,
no?
Però vaja,
sí,
una cosa
que pogués identificar
la ciutat,
doncs,
sí,
una espècie
de la mateixa manera
que aquesta emissora
té
una seva
imatge
de sonora,
diguem-ne,
la ciutat perquè
no l'ha de tenir.
Aquest himne
a Terraona
s'estrenarà
el 22 de setembre,
vigília
de Santa Tecla,
segurament havia de ser
un dia com aquest
ben important
en el calendari
anual
dels Terraonins.
De quina manera,
en quin context,
a quina hora
i a on,
Joan Baptista?
Doncs exactament,
l'hora no té la sèdia
ara perquè crec que
no sé si està
encara a concretar
això en el...
en el programa final
de festes
en el programa final
de festes.
Jo penso que
entre 10 i 10 i mitja
a la nit
es farà un concert
en el que
a 3 anys
en aquests dos dies
de festes
han actuat
la banda
Unió Musical
en companyia
d'una altra banda
més concert
però aquest dia
actuarà soles
la banda Unió Musical
i al final del concert
estrenarem l'himne.
És a dir,
l'última peça del concert
serà l'himne.
Efectiva.
On es farà el concert?
En la plaça d'Escorxador.
A més,
crec que anaves a dir
el mateix que jo
no?
Lo de la coral.
Si mos acompanyarà...
Bueno,
ho pots explicar tu?
Sí,
la coral dels Amics
de la Catedral.
És a dir,
la coral dels Amics
de la Catedral
acompanyarà
i interpretarà
també l'himne.
Sí,
és la primera vega
entonces,
claro,
la gent necessita
un punt de referència
no?
Ixe serà el punt
de referència
i a partir d'ahí
esperem que
totes les coses
siga el poble,
siga la gent
de Tarragona
la que li fiqui
lletra d'aixa música.
I s'enregistrarà?
És a dir,
formarà part
d'algun enregistrament
després?
Tinguem un projecte
que com sabeu
aquest any
estem celebrant
en una sèrie d'actes
el dècim aniversari
de la banda
com ara el 20 de setembre
també fem un festival
de bandes a Tarragona
venen quatre bandes més
a part de la Unió Musical
després vindrà
este concert
en el que estrenarem
l'himne
i el pròxim
19 d'octubre
mos desplaçarem
al Palau de la Música
a Barcelona
per fer un concert
extraordinari
també celebrant
el dècim aniversari
en el que es farem
que molta gent
de Tarragona
mos acompanya
perquè últimament
n'hi ha que reconèixer
que,
i ho dic públicament
ara que tinc l'oportunitat,
estic molt agraït
també a la gent
de Tarragona
que està donant
un apollo
l'altre dia
mateixa
en julio
en el concert
del Camp de Marta
hi havia mil persones
això era
és algo que
fa uns anys impensable
l'any passat
també
este any
era entrelliure
no?
tot,
n'hi ha que dir-ho
l'any passat
era pagant
i n'hi havia
800-900 persones
jo crec que això
significa
que la banda
té un recolzament
molt important
i esperem
que en Barcelona
el tinguem també
i en el Palau
esperem
gravar un compact
en directe
que refleja un poc
estos 10 anys
i
en música
complicada
i en música
difícil
d'interpretar
per la banda
però que
ho està fent molt bé
i crec que
pot quedar molt bé
i al final
d'aquest concert
cantarem l'himne
i se quedarà
registrat
en CD
Des de Vises a fora
encara que
molt vinculat
amb la ciutat
i amb la pròpia banda
com veu el didat
Bertran
aquests 10 anys
aquesta història
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
i la seva aportació
a la cultura
de la ciutat
Home, jo la veritat
a veure
la meva família
sóc l'ovella negra
perquè és l'únic
que no sap
un borrall
de música
hem de dir
per exemple
que el meu oncle
Santiago Lagos
va ser director
de la banda
municipal
de la ciutat
el meu pare
va tocar
amb les diferents
formacions
que hi ha hagut
aquí a la ciutat
aquesta
la de la Creu Roja
a la banda
del Montepio
llavors
de Músics
a la banda
de la ciutat
de Tarragona
la meva padrina
de baptisme
era professora
de piano
del Liceu
o sigui
si puc parlar
amb un cert
coneixement de causa
jo a Tarragona
no havia vist mai
una banda
com aquesta
molts músics
que havien
tocat
amb les anteriors
bandes
hauríem de remuntar-nos
als anys 50
per trobar
una cosa
que s'aproximés
lleugerament
aquesta
ha sigut
una evolució
constant
començar
amb totes les dificultats
perquè a més a més
han sigut 10 anys
que no ho han tingut
pas fàcil
una vegada
estava pensant
només amb el fet
que han tingut
que canviar
no sé quantes vegades
del local
per fer els assaig
una vegada
fent en broma
amb el regidor
Albert Ballbel
li deia
que per cert
ell diu
que aquesta banda
és un luxe
per la ciutat
i realment
ho és
poques ciutats
poden oferir
una formació musical
amb la qualitat
d'aquesta
i això
en bona part
gràcies a aquest senyor
que tenim aquí
a l'estudi
el senyor
Joan Batista
Messeguer
i també a tota la gent
que
durant tots aquests anys
ha estat
lluitant
per aquesta banda
doncs
jo amb l'Albert Ballbel
l'anècdota
li deia
que la pròxima vegada
en lloc d'anar d'uniforme
que té gent
que vagin vestits
de nòmades
de baduïns
perquè els feu anar
d'aquí cap allà
han aconseguit
partir
de no res
tindre
dues formacions
tindre una escola
tindre dues formacions
perquè hi ha una banda
juvenil
hi ha la banda
diguem-ne gran
i que les dues
amb un nivell
de progressió
constant
al principi
francament
he de reconèixer
que dic
a veure si això
serà
un altre intent
d'aquells
que tantes vegades
van intentant
en aquesta ciutat
però
aquesta vegada
sembla que la cosa
ha relat
i com abans deia
veure
que per exemple
un teatre
com el Metropol
s'ha quedat petit
perquè
s'omplia de goma goma
i quedaven 300 o 400 persones
al carrer
vol dir alguna cosa
què vol dir?
doncs que la banda
ofereix qualitat
ofereix
alguna cosa
atractiva
perquè si no
400 persones
al carrer
en un teatre
no s'hi queden
perquè sí
aquesta banda
fa 10 anys
s'ha evolucionat molt
està de plena celebració
a més de moltes activitats
com comentàvem
per cert
els assajos
de l'himne
com els portem?
o no han començat encara?
sí
nosaltres
sí
hem començat
estem mirant
el que passa
és que
tinguem tant d'acte
que anem
poquet a poquet
mirant-lo
i la coral
de la catedral
també tinc coneixement
ja
que ho tenen
ensayà
i pràcticament
ho tenien
ja tot
nugaet
ja
tenint en compte
que parlem
un himne
i ja per acabar
o estaran
especialment nerviosos
se sentiran
especialment nerviosos
el dia 22
perquè això
d'estrenar un himne
sona com una cosa
molt grandiloquent
o pel director
de la banda
és com
estrenar una altra peça
no
bueno
és que
escriurem un xicament
és que això
té més importància
que allò
jo crec que quan s'escriu
tot és important
sigui un passadubre
sigui una marxa
professor
sigui una marxa militar
o sigui un himne
o sigui una brosinfònica
jo crec que
la importància
és la que
ho li vull donar
i quan
s'escriu de manera
que dius
bueno
potser podria ser
que fos un po'
més complicat
a l'hora
que et diguem
bueno
és que així
això ha sigut
una proposta
t'estan
inclús
pagant
per això
què passarà
si després
no el s'agrada
però
però quan es fa
de bona fe
en ganes
i en il·lusió
jo crec que
que no tens
aquest tipus
de problemes
Didac
no sé
el dia 22
t'ho diré
però
això de moment
m'hi serveix
per esperó
per el segon projecte
que tenim
tot passa
per
convèncer
la persona
que tinc
just davant
i del qual
ara no en parlarem
perquè a més
estem davant
d'un micrófon
senyors
Didac Bertran
Joan Batista Masegue
segur que en tornarem
a tenir l'oportunitat
de parlar
des d'aquests micròfons
de l'estrena
del concert del dia
22 de setembre
que serà tan especial
per la banda
Unió Musical de Tarraona
de moment
la nostra
enhorabona
la nostra felicitació
per aquesta lletra
i per aquesta música
que encara no hem pogut sentir
però que sentirem
amb molt de gust
el proper 22 de setembre
gràcies
felicitats
i fins la pròxima
fins la pròxima
gràcies a vosaltres
bon dia