Dos minuts, serà un quart de dues, en la recta final del nostre programa parlem d'un altre llibre.
Aquest no aporta, aviam, imatges reals, fotogràfiques, com les que ens ocupaven en l'entrevista anterior,
sinó que aporta tot un imaginari popular al voltant de la llegenda del rescat de les 111.
De fet, si fa o no fa, el títol ens ve a dir això.
Es tracta d'un llibre que ha publicat edicions al mèdol.
Els autors són Albert Rumbo, Isaac Sosa i els dibuixos són de l'Andreu Faro.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels autors, Albert Rumbo, bon dia.
Molt bon dia.
Tot i que no és gaire habitual, d'entrada ens permetràs que traslladem salutacions i records
d'uns dels nostres col·laboradors que ha estat aquest matí, que és Jordi Bertran.
Sí, molt gràcies.
Quan diu, oh, parlaré d'aquest llibre, doncs li doneu molts records a l'Albert,
que es veu que heu treballat i que teniu coneixença mútua.
Sí, tenim una bona amistat.
Explica'ns primer que tot, i jo crec que els oients que no estiguin en el món de la llegenda,
de l'imagineria popular, la llegenda del rescat de les 100 donzelles,
que no fa referència només a Vilaseca, que és probablement el municipi que tenim més a prop,
què ens ve a explicar exactament?
Home, de fet, la llegenda del rescat de les 100 donzelles, diguem-ne,
que és una de les més, entre cometes, històriques del país, no?
És a dir, la llegenda sempre té una real històrica, un fet real que motiva la llegenda
i un percentatge més o menys important d'inventiva, d'imaginació o de fets irreals.
I en el cas, de fet, de la llegenda del rescat de les 100 donzelles,
que explica, doncs, la conquesta del Maria per part de les tropes cristianes al segle XII,
tots els esdeveniments que s'expliquen a la llegenda són comprovats històricament,
fins al punt d'arribar, doncs, a l'alliberament miraculós de dos personatges veganesos,
de dos nupos veganesos, per intercessió de Sant Esteve i de Sant Genís, no?
Per tant, de fet, ens explica una història, una part important de la història del nostre país, de Catalunya.
És, aviam, sempre hi ha aquest arrelament local, no?, de les llegendes.
En aquest cas, hi ha diferents localitats catalanes que s'atribueixen la presència d'aquesta història llegendària, no?
Sí, de fet, aquesta és una, jo sempre dic, és una d'aquelles llegendes que ha transcendit l'àmbit local,
és a dir, hi ha llegendes que, pel que sigui, doncs, queden circonscrites en un àmbit territorial concret i no surten d'aquí.
En canvi, aquesta és una llegenda que neix concretament a format, si més no, que coneixem, neix a Begà, al Berguedà,
i que relaciona dues poblacions catalanes distants en l'espai, però relacionades, doncs, per aquest vincle,
que són Begà, al Berguedà, on neix la llegenda, i Vilaseca, doncs, aquí mateix al costat,
vostre, que és on té lloc la part final, no?, d'aquesta llegenda.
Llavors, en aquest sentit, podria ser una llegenda vocal en aquests dos llocs,
però que a través del segle s'ha convertit en una llegenda nacional,
i que qualsevol recull de llegendes del segle XX, doncs,
ho incloa al costat de la llegenda de les barres de sang,
al costat de la llegenda de Fra Joan Garí, ve de totes les llegendes tradicionals catalanes.
Exactament, aquest llibre, quina és l'aportació que fa a aquest món de la llegenda?
Què és el que expliqueu i quin era l'objectiu d'aquesta obra?
De fet, l'objectiu de l'obra era intentar treure una mica,
és a dir, no només explicar la història del rescat,
no només explicar, doncs, això, a nivell històric, què significa,
que l'han fet molts autors abans que nosaltres, ho diem en la presentació,
i molt més bé que no pas nosaltres,
sinó que intenta relacionar aquesta llegenda amb altres llegendes,
no només de Catalunya i de la resta de l'estat espanyol, sinó d'arreu del món, no?
Les cultures, suposo que responem a estímuls semuants davant de...
és a dir, amb respostes semuants davant d'estímuls idèntics,
i, en tot cas, el prototipus de llegenda, el prototipus d'història, de narració,
on es demana el rescat d'uns personatges a canvi d'altres vides humanes,
normalment d'uns Elles Verges, etcètera, etcètera,
està relat, doncs, des de la mitologia clàssica,
no sé, en el cas del Minotaure de Creta, fins a l'actualitat, no?
Llavors, nosaltres el que intentàvem és ensenyar que no som tan diferents
del que moltes vegades hem volgut creure,
que hi ha moltes relacions, però que a vegada hi ha, doncs,
un sentiment personalitzat, en aquest cas, en aquestes poblacions, no?
El que passa és que en el transcurs de l'evolució,
de la redacció del llibre, de la confecció,
doncs, per exemple, hem de estar amb la sort.
En aquest cas, sobretot l'encert del company que avui no és aquí,
de l'Isaac Soca, doncs, que més va topar
amb el document més antic que fa referència a la llegenda del rescat,
que fins ara coneixem, que és un document de 1543, no?
Vull dir, hem regeixat una mica els dos, les dues vessants.
Quins descobriments heu fets a través d'aquest treball científic
del que ha estat la llegenda comparada amb altres mites universals?
Home, bàsicament, a veure, nosaltres el que hem fet ha sigut
disseccionar la llegenda, és a dir, agafar tots els personatges,
tots els indrets que surten, els colors, els números, els animals,
tots aquells materials tangibles i intangibles que apareixen en la llegenda
i relacionals, no?
Llavors, hem vist que la llegenda del rescat de les 100 donzelles,
doncs, té certes similituds,
evidentment no és una llegenda calcada, però té certes similituds,
doncs, jo què sé, per exemple, amb una llegenda tan nostrada
com és la de Sant Jordi i el rescat de la princesa, no?
De fet, no deixa de ser el mateix, és a dir, la princesa era l'última
representant femenina que conservava la virginitat que havia de ser entregada
amb el drac, no? En aquest cas, doncs, el drac seria personificat
amb els conqueridors musulmans del sud de la península.
Hem trobat referències, doncs, bíboiques, diguem, o així no té certes connotacions,
certes semuances, amb la lluita teològica entre el bé i el mal personificada
per Sant Miquel i Lucifer, amb l'alliberament, amb multitud de batalles
que es donen a l'arreu de la península, doncs, de Sant Jaume, de Santiago,
com a element desllibrador, i hem trobat referències que ens comparen
a algun dels personatges de la nostra llegenda, doncs, per dir alguna cosa,
parlo de llegendes així més conegudes, eh?, molt com de Dràcua.
I si entrem, doncs, amb el fet aquest de l'oferiment de carn humana,
per dir-ho d'alguna manera, en aquest cas, de donzelles o donzells,
per deslliurar una població de cert fogell, doncs, trobaríem relacions
a Catalunya, doncs, amb el Comte Arnau, o relacions, o què seria
la mitologia clàssica, com dèiem, doncs, amb la llegenda del Minut Aura,
amb el que seria la mitologia germànica, doncs, amb l'anell dels nivells,
amb Tristany i Isolda, bé, trobaríem com aquell qui diu
amb la llegenda de Santa Marta, per tant, trobaríem referències
com aquell qui diu a tot, no ho sé, pràcticament a tot el globus terràqui, no?
No, no, com bé deies, és una disacció absoluta de la llegenda
i tot el que l'envolta, perquè no és només el tractament
d'elements que no es poden tocar, però també de símbols palpables,
com els animals, parleu dels cavalls blancs, parleu dels colors,
del significat que pot tenir cada color, la llegenda,
de l'olivera, de les cadenes, de les nafres, en fi,
per posar algun exemple, no?
Sí, sí, sí.
És com si haguéssiu agafat la llegenda i l'haguéssiu passat per un microscòpic.
Sí, de fet, era una mica la idea, a veure, per exemple,
això que comentaves al principi, els cavalls blancs, no?
A veure, Sant Jaume s'apareix sempre sobre un cavall blanc,
Sant Jordi s'apareix sempre sobre un cavall blanc,
els cavalls que es demanen en el cas del rescat de les 111,
que han de ser 100 cavalls també, justament han de ser blancs.
A veure, la funció, si només haguéssim demanat 100 cavalls,
la funció haguéssim fet exactament la mateixa, no?
És a dir, haguéssim servit pel mateix.
Però tot això porta impòsit, doncs, uns sentiments,
en aquest cas, de puresa, la mateixa virginitat,
té relació amb el cubo blanc, no?
I una mica el que hem volgut és treure una mica el suc,
l'ho cobrar una mica, no?
Una mica allò que dèiem de ganes de fer bullir bolla
i, sobretot, doncs, de no tancar cap camí,
deixar-los a tots oberts perquè la gent, doncs,
hi pugui dir la seva i, doncs, no ho sé,
algú altre pugui fer servir això per disseccionar
un altre tipus de llegenda, no?
Allò del bé i el mal, no? De l'heroi, de l'antiheroi,
que també és present.
Sí, i no ho sé, per exemple, en el cas dels colors
o en el cas dels números, que potser són les parts més,
diguem-ne, no sé, fins i tot cabalístiques, ja, no?
Però, bé, en tot cas, jo penso que hem trobat
un seguit de relacions que no tenen per què ser així,
però que, normalment, en aquest món no hi ha res gratuït
o res que succeixi per casualitat, no?
El fet que es demanin certs colors, no sé,
el color verd i el color vermell, en aquest cas,
que han esdevingut, al final, els colors de la vila de Begà,
els colors de l'escut de Begà,
doncs, són uns colors d'unes robes que els herois,
quan són deslliberats, donen a les donzelles en quant a agraïment,
i veiem també que el tipus de connotacions són connotacions,
o vermelles, el color del sacrifici, el color de la sang, no?,
dels colors importants que hi ha, el color de l'amor, de la passió,
llavors, una mica, el que hem volgut tractar és això, no?,
potser fins i tot a un nivell extraordinàriament perfilat,
però, bé, que és una d'aquelles coses que un cop t'hi poses,
doncs, un mateix es va engrescant per continuar endavant, no?
Albert, per la teva experiència, tradicionalment,
el paper que ha tingut la llegenda al llarg de la història
ha estat un paper claríssim d'anar a traslladar, doncs,
tota una sèrie, no d'història, sinó també de valors
a través d'aquella població primitivament més analfabet, etcètera, etcètera.
Aquest és un fet que tots coneixem.
En l'actualitat, encara mantenim determinades llegendes
com a centre o com a base de determinades celebracions,
potser la més significativa que ara em ve al cap, la de Sant Jordi.
Des de la teva experiència, des de la teva perspectiva,
quin paper tenen les llegendes ara? Perquè no és el que tenia abans.
O sí?
No, jo penso que no és el mateix.
A veure, ja no és tant educar o moralitzar el poble
o conduir una mica per allà on es vol anar.
Però penso que actualment les llegendes han adquirit una...
no ho sé, un vinco fins a cert punt de cohesió ciutadana, no?
Em refereixo a veure...
Ciutadana o nacional, depèn com ens enfoquem,
el que comentàvem abans, no?
La llegenda del rescat, doncs, és una llegenda vaganesa,
i en aquest cas, doncs, també de Vila Seca,
que les dues poblacions se senten molt seves,
que hi ha hagut diverses festes i que una mica uneix els ciutadans
d'aquestes dues viles,
o cohesiona, no?
No sé, a nivell nacional, doncs,
la llegenda de Sant Jordi, el que comentaves,
o de les barres de sang, és un tipus de llegenda
que els que la sentim nostra, per dir-ho així,
no ens permet, però ens ajuda a mantenir-nos
en una comunitat que, en aquest cas, és la catalana, no?
Jo penso que com a vinco de cohesió social i ciutadana
ens continuen sent un element important.
Potser ja puc tenir un seguit de diferències
ideològiques de pensament, del que siguin amb el veí,
però, en tot cas, aquests són uns nexes d'unió
que ens fan compartir un seguit d'esdeveniments, no?
Però també té aquesta vessant, diguem-ne, més lúdica.
Ara penso, tothom que va a Ciurana
va veure aquelles petjades que va deixar el cavall
quan la princesa, per exemple, es va llançar.
Tenen un atractiu especial en aquesta societat
tan moderna i tan avançada que teniu ara, no?
Sí, home, de fet, també, a veure,
tot el que faria, ja no només llegendes,
però tot el que faria referència a la cultura popular,
de fet, als últims anys, potser des de la recuperació
de la democràcia i fins ara,
s'està convertint també en un cert turisme cultural
o turisme popular, diguem-ho i com vulguem, no?
No ho sé, per exemple, la setmana medieval
a la mateixa vila de Pegar,
vinculada amb el fet d'aquest
del rescat de les 111-elles,
la mateixa setmana medieval de Montblanc, no?
Relacionada, en aquest cas,
amb la llegenda de Sant Jordi,
el drac, el roser aquell que creixia,
doncs, de la sang del drac
en una de les muralles, etcètera, etcètera.
És a dir, també són elements
que permeten, el que comentaves tu,
no, doncs, d'anar a Ciurani
i no poder passar sense veure el salt de la reina Mora
o de, senzillament,
desplaçar-te en una festa,
doncs, perquè es munta, no ho sé,
penso, la festa del Tocassons a Taradell,
no? Relacionada amb els fets
dels bandolets del segle XVII, etcètera, etcètera.
És a dir, també s'ha nascut
un cert turisme cultural,
turisme popular,
no sé com n'hauríem de dir,
a l'entorn, doncs, d'aquestes llegendes,
festes, tradicions
i costums del nostre país.
Més enllà del treball científic
que suposa realitzar
un llibre com aquest,
aviam, simplificant,
també és bonic, eh?,
de parlar i de sentir
i de llegir sobre aquests temes,
com bé deies ara,
Edicions al Mèdol,
doncs, ha publicat
aquest imaginari popular
en la llegenda del rescat
de les 111 elles,
els autors,
Albert Rumbo, Isaac Assoca,
que abans he dit malament el seu nom
perquè no el tenia ben escrit,
amb dibuixos d'Andreu Faró.
Albert Rumbo,
gràcies per atendre la nostra trucada
i enhorabona per aquest treball.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu-siau, bon dia.