D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí,
temps al matí de Tarragona Ràdio
per conversar amb algunes de les persones
que el pròxim diumenge rebran una distinció
per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Serà un acte especial que es farà a partir de les 12 del migdia
al Saló de Plens del Palau Municipal.
És el lliurament que la Corporació Municipal,
l'Ajuntament de Tarragona,
fa de diferència distincions a persones i entitats de la ciutat
que s'han distingit per la seva trajectòria personal i professional
o també fins i tot per la projecció externa
que han fet IFAN de la ciutat de Tarragona.
Ara parlarem amb tres d'aquestes persones distingides.
Són l'esportista Albert Cabastany.
Albert, bon dia.
També ens acompanya Carme Casas.
Carme, bon dia.
I Rosa Gairal. Rosa, també bon dia.
Bon dia.
Segurament d'aquests tres convidats el més conegut per l'actualitat
és l'Albert Cabastany, és campió del món de trial.
Ell rebrà, encara que no formalment, el pròxim diumenge,
serà en un altre acte, però rebrà la medalla de la ciutat
en la categoria d'argent.
Albert, què suposa per una persona tan jove com tu
rebre ja la medalla de la ciutat?
La veritat, una sorpresa.
Sempre és una d'aquelles coses que pensaves
que si et podia arribar a passar, seria d'aquí uns quants anys.
de la veritat, soc molt jove i no m'esperava una sorpresa
i encantadíssim amb aquest guardó.
Volia aprofitar també a tota l'altra gent i institucions
que també seran premiades, perquè crec que estem fent
molt bona feina en general per la ciutat de Tarragona.
Això dona més pressió encara pel futur
en les competicions esportives, on hi siguis?
No, no crec que sigui més pressió, no?
És un orgull, no?
Que creuen que es reflexi en tu una bona imatge de la ciutat
i això el que fa sentir-me és orgullós, no?
Perquè vol dir que estic fent una feina ben feta
i una mica intentar compartir-la amb tots els ciutadans.
L'Albert, però, l'Albert Cabastany, com dèiem,
el proper diumenge no hi serà a l'Ajuntament?
Desgraciadament, espero no poder-hi ser, no?
Per els motius que tenim un programa d'Espanya,
el que ara estem pendents d'una possible sanció
i, doncs, si hi estigués, m'agradaria ser,
perquè m'agrada aquest acte, però, d'altra banda,
vol dir que em perdria una prova del Nacional
que tampoc és que m'agradi gaire.
A veure, expliquem la situació.
Tu has de competir a la Corunya el proper diumenge,
però estàs pendent d'una sanció
que no sé si encara s'ha fet pública.
Encara oficial no tinc res, no?
Tot el que sé són perdus que m'han arribat
de què han estat parlant.
En principi, avui és el dia que ens ha d'arribar
la comunicació a tots els pilots,
però a hores d'ara no sé res oficialment.
Expliquem, aquesta sanció seria per una plantada,
per una acció de protesta, per dir-ho d'alguna manera,
que tu i un altre pilot tan conegut com l'Adan Raga
vau fer el passat cap de setmana, no?
Sí, des de fa tres anys, doncs,
van otorgar els certs amants nacionals de trial
la categoria d'obert, no d'open,
que poguessin participar tots els pilots estrangers,
el qual nosaltres ja fa temps anàvem reivindicant
sempre que veiem la gent de la federació
que no ho veiem normal,
que vingués un pilot estranger i pogués proclamar-se
a Campo d'Espanya, no?
Llavors, l'únic que demanàvem era, doncs,
que poguessin córrer, poguessin pujar,
recollir el guardó si guanyant la carrera,
però que no prenguessin punts, no?
Llavors, en vista que no ens feien mai cas,
vam decidir a finals de l'any passat
emetre una carta a tots els pilots espanyols
involucrats en això, doncs,
reivindicant aquest motiu,
que si, doncs, abans de la primera prova nacional
no ens havíem comunicat res,
decidíem, doncs, a plantar-nos
amb una reivindicació.
Quina ascensió, temps, que puguis rebre?
D'entrada, es parla d'un mes de retirada de llicència,
el que està clar que hi ha molts interessos pel mig
i veiem, doncs, que no és bo ni per l'esport
ni per la federació, no?
Estem enmig d'un calendari molt apretat,
no és només la prova de la cornyera que ens perdríem,
la setmana que ve ja tenim ja Mundial a Irlanda,
l'altre a Luxemburg,
i fa, doncs, que una federació tan important com l'espanyola
i més amb la disciplina trial,
que és on té més èxits a hores d'ara,
es perdria, doncs, un possible títol,
molt agamat del món que crec que no interessa.
Que et retirin la llicència en la pràctica
vol dir que durant un mes no podries córrer,
no podries participar en una competició.
No podria competir, exacte.
Això seria molt negatiu, evidentment,
per el conjunt de la temporada, no?
Sí, està clar que la temporada mundial
la perds completament, no?
Pensa que si són 8 o 10 proves
ja perds 80 punts d'entrada,
que són dos trials de dues jornades,
són 80 punts en joc,
i això et fa que sigui impossible,
no hi ha més quan hi ha corredors com Doug Lampkin
que des del primer moment comencen a guanyar en carreres,
això, crec que haurien de ser conscients
del que pot passar.
Què et perdries, 4 carreres?
Sí, dos dobles, que són 4 carreres.
Perquè correu pràcticament cada setmana, no?
Sí, comencem,
ara tenim aquestes dues seguides,
llavors potser hi ha una petita parada
a poca banda d'Espanya Indoor,
de aproximadament un mes més,
i segueixes, ara fins a l'agost no tenim descans.
Déu-n'hi-do.
En tot cas, la medalla l'abraràs un dia o altre,
hi ha la possibilitat de fer-ho el mes de maig, no?
Crec que està previst,
que està raó no tornar a comptar
amb una prova del Nacional Indoor,
aquí al Polisportiu del Serrallo,
on juga el CBT,
i crec que la seva intenció
és poder-ho fer aquell dia,
una mica aprofitant l'event del trial Indoor,
retre'm l'homenatge aquell mateix dia.
Veurem si l'Albert Cabastany pot córrer o no
aquest cap de setmana,
o malauradament rep aquesta sanció,
aquesta suspensió de llicència.
L'Albert Cabastany,
medalla de la ciutat en categoria d'argent,
serà segurament el protagonista més jove de l'acte,
perquè hi participaran altres persones.
Normalment, en aquests casos,
es distingeix tota una trajectòria.
En el cas de l'Albert Cabastany,
és una trajectòria ràpida,
veloç, com realment es pot comprovar
per la seva edat tan jove,
però també hi haurà altres persones,
com les que saludem abans,
la Carme Casas.
La Carme segurament la coneixeran
els sovents de Tarragona Ràdio,
amb ella vam fer un programa especial
no fa gaires mesos,
parlant de l'exili,
perquè l'exili se l'ha reconegut,
segurament les persones,
els milers de persones que van patir l'exili,
se'ls ha reconegut,
com a mínim en part,
doncs la seva vida,
i la Carme Casas rebrà aquesta distinció.
No sé com la rep una persona
que no és de Tarragona,
però que porta pràcticament
tota la vida vivint a la ciutat.
Doncs miri,
és una distinció que m'emociona molt,
perquè vaig arribar a Tarragona
en moments molt difícils.
Quan?
Vaig arribar a Tarragona l'any 48.
La primera estada la vaig fer a Tarragona
l'any 45,
que va ser quan van jutjar el meu marit
i el van condenar a mort.
després ja em vaig aposentar a Tarragona
l'any 48.
I des d'aquella època,
doncs, he tingut una trajectòria.
Era una època molt difícil.
Vaig vindre després de veure passat per la presó.
Era una dona,
una roja recaltitrante,
una persona de mal.
No era una persona.
Segons la policia,
no era més que un elemento,
molt perillós,
molt poc aconsellable
la seva amistat.
però
vaig trobar a Tarragona
un gran acolliment.
Vaig trobar persones
que em van ajudar moltíssim,
que em van obrir les portes de casa seva,
com és la família Colet,
com era la família
Martí Gabaldà,
el pare d'avui Enric,
Enric Martí,
que té les finques.
Em van obrir les portes
a casa del comandant Tecnor,
que estava casat amb una gandesana,
molt amics del meu marit.
Vaig estar molt ben rebuda,
malgrat que aquestes famílies,
sobretot la família Colet,
va rebre pressions
per part del comissari de policia de Tarragona.
I el senyor Jaume,
l'avi de casa Colet,
va dir que si jo era una persona descarriada
a casa seva,
podria trobar el cabí recte
i que, per tant,
no em tancarien les portes de casa seva.
Això per mi,
imagini's una dona
de 27 anys,
en aquells moments,
sola,
el marit a la presó,
condenat a mort,
amb els antecedents
que jo portava,
que m'havien tornat de França
buscada per la Gestapo,
doncs,
era molt d'agrair.
No em vaig trobar sola.
Em vaig trobar
molta amistat,
els doctors
de la clínica
a Monegal,
on jo vaig començar
a treballar,
gràcies a la intermedió
a què em va buscar feina
la família
del procurador Martí
i a la clínica
a Monegal
vaig trobar
l'ajuda
del doctor
Capell,
del doctor
Migó,
del doctor
García Llaurador,
del doctor
Robles
i el mateix doctor
Monegal
que no em va exigir
el que era exigible
en aquells moments,
el certificat
de bona conducta,
el certificat
de veure fet
el servei social,
totes aquestes coses.
Per mi
era molt.
Després
vaig trobar
un gran sopluig
en una casa
em vaig anar a viure
al número 16
del carrer
Merceria
a Can Tomaca
on
tota l'escala
de dalt i baix
va ser per mi
una gran família.
Com vol que vostè
jo ja em sentia
a Tarragonina?
En poc temps.
Sí,
perquè em van obrir
les portes
i jo em vaig sentir
a Tarragonina.
La Carme Casas
hem de recordar
des d'un poble
d'Osca
va néixer
a l'Aragó.
A quin poble?
Al Cala de Gorrea.
Va viure
després uns anys
a Lleida
de jove, no?
Sí,
de jove vaig viure
a Lleida
que el meu pare mestre
va demanar
el trasllat
de l'Aragó
a Catalunya
per brindar
una situació
millor
per a les seves filles
perquè érem
tres germanes
i el pare
no volia
que ens quedéssim
enclaustrades
en un poble petit
a l'Aragó
i ens va portar
a Lleida.
I a Lleida
vaig residir
fins l'any 38
quan vam venir
d'evacuar
per l'avance
de les tropes
de rumbe
del front de l'Aragó
i em vaig arribar
a Vilanova
a Barcelona
de Barcelona
a Vilanova
on hi havia
família
de la meva mare
i allí vam estar
jo
el meu pare
va estar
anomenat
director
i mestre
d'una colònia
d'infants
a Vic
i jo vaig anar
com a estudiant
a Manresa
i a la retirada
del front
definitivament
del front
de l'Ebre
l'entrada
dels nacionals
a Catalunya
ens va portar
a un exili
i vaig emprendre
camí de la frontera.
Quan va arribar a Tarragona
que ens explicava abans
després ja s'ha quedat
sempre aquí a la ciutat.
Sí, després ja m'he quedat
sempre a la ciutat.
Els meus fills
són nascuts a Tarragona
al carrer Merceria
batejats a la catedral
vull dir que són
tarragonins
de socarrel
jo en part
doncs tinc
arrels catalanes
perquè la família
de la meva mare
sempre havia estat
visquent a Vilanova
i Geltrú
i és una cosa
que també
s'hi porta
i la meva àvia
era veïna de Marçà
la meva àvia
per part de mare
era veïna de Marçà
vull dir que també
tinc arrels catalanes
i això
doncs tota aquesta trajectòria
i la veure lluitat
per aconseguir
un país lliure
en aquells moments
tan difícils
lluitar per Catalunya
per el que representava
Catalunya
en aquell moment
poder recobrar
els seus estaments
històrics
la seva
la seva generalitat
les seves llibertats
el seu estatut d'autonomia
van ser per mi
un repte
per lluitar
com una catalana més.
Aquesta distinció
de filla
predilecta
de filla adoptiva
perdó
de la ciutat
que rebrà
el pròxim diumenge
què suposa
a nivell personal
per vostè?
Home, suposa
un guardó
com un reconeixement
a el que jo vaig fer
que no ho vaig fer
senzillament
per rebre un guardó
ho vaig fer
perquè ho sentia
perquè portava
dintre meu
el sentiment
de la lluita
per la llibertat
la justícia
la justícia
la democràcia
que ja em van inculcar
els meus pares
des que jo era petita
i
m'ha fet
tirar endavant
en tota aquesta
trajectòria
que jo li he dit
m'he sentit
incorporada molt
dintre d'aquesta lluita
dintre dels companys
del suc
jo pertanyia al suc
però ja no solament
els companys del suc
sinó tot el reste
de les famílies
perquè l'he dit
jo m'he trobat
arropada
per famílies
que no han tingut
res que veure
políticament amb mi
i he trobat
el seu soplut
i el seu carinyo
i ara
continuo
amb el mateix
porto el meu
gra de sorra
dintre de
de la vida
que porto
els meus 82 anys
per aconseguir
enfortir
aquesta democràcia
i sobretot
la porto
perquè
faig un crit
de no
a la guerra
jo que n'he viscut
tu gas
la guerra civil
espanyola
i la guerra
i la segona guerra mundial
Carme Casas
com dèiem
serà una altra
de les protagonistes
aquest diumenge
en aquest acte
de lliurament
de distincions
filla adoptiva
de la ciutat
en fi
pràcticament
50 anys
o més de 40 anys
vivint
aquí a Tarragona
filla predilecta
de la ciutat
serà també
Rosa Gairal
ella dedicada
tota la vida
sobretot al món
de l'ensenyament
el món de l'ensenyament
què suposa
per Rosa Gairal
aquesta distinció
a veure
de moment
una gran sorpresa
no vaig quedar
molt parada
després una vegada
reacciones
a part
que és un orgull
personal
jo crec que
s'ha de fer
extensiu
i dir a favor
de Tarragona
que
no ho prenc
com una tasca
individual
meva
sinó que crec
que és un reconeixement
a la feina
dels ensenyants
i a la feina
de mestre
més que res
la feina de mestre
perquè jo sempre he fet
de mestre
no he passat mai
a secundària
ni he estat mai
a la universitat
per tant
pel col·lectiu
dels mestres
és el que m'agradaria
incorporar
dins d'això
què vol dir això
doncs vol dir
que Tarragona
el nostre ajuntament
reconeix
que les escoles
és la primera pedra
que es posa
enfront
a una societat
de cara al siglo XXI
cosa que
actualment
tal com està
la feina de mestre
socialment
doncs
crec que és molt positiu
una feina de mestre
imagino Rosa
que ha anat evolucionant molt
al llarg d'aquesta història
que vostè mateixa
ha pogut viure
sí
jo la vaig començar
amb una escola rural
que vaig estar 6 anys
de la qual tinc
molt bons records
van ser les primeres
experiències professionals
i després li he acabada
al barri de Bona Vista
on hi he estat 24 anys
que és la perifèria
de Tarragona
i és on hi he après més
tant professionalment
com humanament
ha estat molt diferent
ser mestre
per exemple rural
i mestre d'un barri
d'immigrants
amb unes característiques
socials urbanístiques
molt concretes
en una època determinada
com aquest que diu
de Bona Vista
sí
és diferent
però jo diria
que els dos
són positius
el món rural
les famílies
són diferents
era un poble
molt petitet
era un poble
de 250 habitants
en canvi
el barri
quan hi vaig arribar
ja estava
en ple funcionament
i jo crec que també
va ser molt enriquidor
el contacte
amb les famílies
la relació
de fer una escola
oberta
amb participació
dels pares
molt enriquidor
La Rosa Gairal segurament
representa aquest projecte
d'escola progressista
d'escola avançada
d'escola moderna
que al llarg
de les últimes dècades
s'ha anat projectant
a Tarragona
en això
la ciutat
la ciutat
s'ha distingit
de manera
prou important
en aquest moviment
d'escola pública
progressista
jo crec que l'Ajuntament
hi ha anat posant
el seu granet d'arena
però crec que ara
el fer aquesta distinció
personalment
amb mi
però que jo
com a col·lectiu
de mestres
crec que hi posa
una miqueta més
d'èmfasi
en reconèixer
tota aquesta tasca
La Rosa Gairal
igual per cert
que la Carme Carces
la Rosa porta
una enganxina
la Carme porta
una xapa
amb el no a la guerra
es distingeixen
les dues
justament per aquest crit
en un moment com aquest
home és que estem
en un moment
jo crec que
com no defensem
el no a la guerra
ja no sé on arribarem
no a la guerra
i si la pau ben grossa
l'Albert Carles
suposo que també
s'afegés
aquest no a la guerra
des del món de l'esport
no?
sí, sí
precisament ahir
ens van telefonar
molts esportistes
per un comunicat
que volia fer
el senyor Maldonado
que quan volia
posar-se a favor
de la pau
i en contra
de la guerra
i doncs van demanar
si ens volíem adherir
no?
Òbviament
no ho vam dubtar
ni un segon
no?
crec que
sempre que ens ho permeten
doncs anem defensant
aquest motiu
l'Albert Cabastany
la Carme Casas
i la Rosa Gairal
representen
tres mons
completament diferents
però que el proper
diumenge
es reuniran
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
per rebre
aquestes distincions
que comentaven
tots tres
la nostra
enhorabona
i el nostre
també reconeixement
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio
de la Ràdio de la Ciutat
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
seguim de seguida
amb més convidats
amb més persones
que el proper diumenge
rebran aquestes distincions
de l'Ajuntament
passa un minut
de dos quarts d'onze
ca.