.
Audal Carbonell, molt bon dia.
Bon dia.
Cinta Ballmunt, bon dia. Benvinguda.
Els somnis de l'evolució.
Jo no sé si era un somni arribar al final d'aquest treball
que, segons explicàveu ara fa un moment, ha durat tres anys.
En lloc de donar la paraula primer que tot a l'Audal,
l'ho donem a la Cinta, que jo m'atreviria a dir
que és la biògrafa ara oficial de l'Audal Carbonell, sí o no?
Home, no ho sé.
Potser és la primera que he fet així un treball més basat
en la seva trajectòria de tots els seus 50 anys d'aquí a l'altre.
A més que, pròpiament, tampoc és el que comentàvem ara,
que no és una biografia en el sentit estricte,
sinó que és un llibre que relata d'una evolució integral de la persona.
Tractem de la seva part personal, dels seus treballs científics,
del que va succeint al món,
però tot això entrelligat donant aquesta imatge
que és una persona en el seu entorn
i com l'influencia i com participa ell dels fets que van succeint
i, a més a més, com va fent el seu equip.
O sigui que són diverses parts integrades en una única persona.
L'Audal Carbonell, les persones que són moltíssimes,
que han seguit la seva trajectòria professional,
tots els descobriments del seu treball,
fonamentalment a Tapuerca, que potser és el que té més dimensió pública,
doncs sempre l'hem vist com una persona molt comunicativa
en quant a la seva feina, però molt gelosa
de tot allò que podria implicar algun aspecte personal.
Mai ha deixat que es veiés cap fissura del que eren les seves emocions.
I ho dic en un sentit positiu, no negatiu.
Ara, què passa?
Bé, el que tu deies abans,
i tu em coneixes, havia estat alumna meva,
això també influeix molt.
Tu coneixes la meva forma de ser
i quan ets més jove necessites tota l'energia
per construir, construir vol dir,
amb ciència vol dir treballar molt.
I no hi ha gaire temps ni per les emocions
ni per altres sistemes que no estiguin dedicats
directament a la racionalitat.
Ho trobes tot molt fora del que és l'objectiu principal.
Quan et vas fent gran,
i precisament això,
50 anys, jo considero que ja són molts anys,
abans era pràcticament la vida d'una persona,
totes aquestes barreres,
aquestes postures defensives,
aquesta energia que has tingut
que integrar-la i volcar-la íntegrament a això,
es va barrejant en realment el que som les persones,
que som una barreja de coneixement,
sociabilitat, de relació.
Primer, en parlàvem aquí amb la meva amiga Carmen,
que boca a boques,
i el que més busques en el teu entorn
són la sinceritat,
que és un factor,
i sobretot la bona relació.
Això és el que ens humanitza,
que és allò pel qual sempre has apostat
quan parlaves d'evolució.
Això ens humanitza,
i tens molta raó,
però saps per què?
Perquè abans he dedicat,
jo penso,
en el meu cas particular,
però suposo que el de molta gent,
he dedicat a un objectiu,
que és el coneixement,
i dedico encara, òbviament,
tota la meva energia.
I el que m'ha humanitzat és això,
com jo suposo que humanitza tothom
que fa la seva feina,
i vol que...
i tota l'energia que té la seva capacitat,
fins que la feina passa a ser
la seva pròpia estructura,
i arriba a un punt que ja no necessita fer-ho.
Si encara no han vist el llibre,
no el tenen entre les mans,
veuran que la paraula que més destaca
el primer cop de vista,
a banda d'una fotografia,
diguem-ne típica de l'Eudal Carbonell,
és somnis,
quan realment pel contingut
que jo li vaig deixar al llibre
hauria de destacar la paraula evolució.
Una cosa es correspon a l'altra,
en aquest cas,
en quant al contingut del llibre.
Sí, fixeu-vos,
això va ser en la presentació a Barcelona,
a Diagonal d'Alfanac,
hi havia un professor universitàri,
que us vaig demanar qui era, no?
Sí, el Jesús de Miguel.
El Jesús de Miguel,
que el coneixia,
va venir perquè el coneixia.
Això que va dir,
diu,
tu, amb tots els teus llibres fins ara,
i amb aquest llibre poses
els somnis de l'evolució,
com, diguem,
amb un punt de vista racional i materialista
que tu també el poses,
per què poses un títol,
és un llibre, això?
I efectivament el títol del llibre
no és buscat i és volgut,
és un miratge,
és mirar-se en un mirall,
perquè en realitat
l'evolució no és cap somni,
això ho diguem a l'epíleg.
L'evolució no és cap somni,
és una realitat incontrovertida.
I en tenim proves, no?
Ara ja sí.
I en tenim proves.
Ara sí.
I hem experimentat sobre això
i l'evolució no és cap somni.
Però sí que pensar
que es pot fer funcionar,
es pot humanitzar el món,
ha de partir d'un somni,
que és un pensament abstracte
i en concret.
Però jo diria que
és un joc de paraules,
un joc de paraules
per atraure el lector
a entrar en aquest somni
i per donar-se en compte
que en els 17-18 temes
que discutim
de somni ja no hi ha res,
hi ha treball,
hi ha molta energia.
Es toca molt de peus a terra
i es treballa molt
i s'elabora molt de coneixement.
Aquí està.
La paraula somni
no necessàriament
ha de tenir les connotacions
d'utopia,
de cosa irrealitzable,
sinó que pot ser
d'un estat realment
que un vol
i que desitja.
Tres nivells d'evolució,
la personal,
d'aquell nen
de Ribes de Freser
que anava a buscar fòssils
amb la seva avia materna,
d'aquell nen
que surt fotografiat
amb companys de jocs,
aquí ja,
o d'alt,
t'has deixat anar,
però d'alt,
sí o no, Cinta?
Tu que has treballat
i molt aquest tema
amb l'Eudal,
el llibre.
És que ell,
des que era molt jove,
ja va fer una colla d'amics
amb els quals sortia
a la muntanya,
feien excavacions,
a la seva mida,
d'infant i d'adolescent,
però ja una mica
ja anava encaminat
al que després
ha estat la seva professió
i ell sempre ha tingut
colla d'amics
i ha treballat molt amb equip
i això se li veu
des que és un criu.
Com aquest llibre
té una part importantíssima
de meditació,
de reflexió al voltant
de conceptes transcendents
per a l'ésser humà,
també té una part
en diguem d'aventura,
que és de Garaí
en un llibre
d'aquestes característiques
i una part d'anacdotari
que també ha de ser-hi.
Quina va ser
la primera troballa
amb identitat,
podríem dir,
arqueològica
que vas descobrir?
Però ha remuntat
molt enrere,
em remuntaré a fa 37 anys
enrere,
per això poden
escriure coses.
Fa 37 anys
enrere,
jo en tenia
doncs 13,
va ser quan regalament
vaig començar
a fer excavacions
de certa entitat,
és a dir,
que entenem una mica
de què trobava
i vaig,
em va anar molt bé
perquè vaig trobar
una moneda romana,
una empuritana,
que està en una de les coves,
les encantades de Rialp,
que és a on t'estudiava,
i aquesta moneda
em va servir
per fer-me valdre,
perquè fins llavors
era un buscador
d'aquests tresors,
del tresor quart,
perquè el que trobava
ningú li va donar
mai cap importància,
els tossos de ceràmica
o les restes d'animals,
això,
per això no,
ara,
el dia que vaig trobar
i més aquesta moneda
ben conservada,
vaig convèncer
la meva comunitat d'amics
que allò era molt important
i aquí vaig fer
el meu gran aliat,
els Ramon Busquets
i altres amics,
que clar,
després d'aquesta troballa
ningú va qüestionar
que era important l'assumptu aquest.
Es va captivar.
Va quedar molt parat
que realment
tots els meus intents
de demostrar,
perquè hi ha molt temps
que treballa,
des dels fòssils a tot,
a les minerals,
però aquesta troballa
va ser espectacular
per mi,
per mi i per tots,
perquè estava molt ben conservada
la moneda
i vaig dir,
hòstia,
si ja trobo una moneda romana,
perquè la demanda
això és una moneda romana,
de seguit
amb una persona de Vic
ho va dir-ho
i automàticament
llavors tothom va saber
que la tasca que feia
era molt important.
Jo insisteixo
que hi ha en tres nivells,
i hi ha la part
que també reflecteix
l'evolució
en tot un entorn històric
en un segle
i en unes dècades
realment importantíssimes
per la humanitat,
justament per aquests
grans avenços
en matèria de tecnologia
que, segons la teoria,
la tecnologia ens humanitza
si la sabem utilitzar
en condicions.
Però jo insisteixo
que em continua
arribant molt
aquesta part més personal
d'emocions
quan descriu paisatges,
quan descriu la mirada
en un desert,
quan descriu
aquella natura.
Per què?
perquè jo quan començava
a escoltar
a sentir les teories
de l'Eudal
teníem alguna discussió
perquè dius
escolta, però
això no ens humanitza
això que tu dius
de la tecnologia,
tot al contrari,
ens converteixen
tots iguals,
no semblen persones
amb identitat pròvia.
Clar,
Cinta,
Cinta,
després de les converses
que has tingut,
jo imagino que
aquesta teoria
de l'evolució humana,
què és desitjable,
aquest estat
al qual ha d'arribar
l'home,
no?
Exacte,
és una mica treballar
per el que defensa ell,
no?
Per convertir-nos en humans,
per ser persones
competents,
solidàries,
que compartim
el coneixement,
que treballem
per fer un món millor,
per humanitzar-nos.
I això que comentaves
que es veuen molt
les seves emocions,
t'has referit
a alguns fragments,
és que hem utilitzat
també els seus quaderns
de camp
i llavors hem aprofitat
algunes reflexions
que ell,
mentre estàs d'experició...
Descrius-les unes postes de sol
que dius
llàstima no tenir la fotografia aquí,
no?
Llàstima no estar-hi acompanyat,
no estar-hi acompanyat,
ben acompanyat.
Clar,
això és d'agafar moments
de com ell ho va viure,
no tenir-ho constatat
per escrit
també li dóna més riquesa
perquè era just d'estar allí
i ell anava fent
les seves anotacions.
O sigui que aquells quaderns
de treball
també han sigut molt importants.
I entre els quaderns
i com parla aquest home,
com has pogut
triar tot el material
i poder-ho,
eh?
Posar en un llibre,
perquè, clar,
coses per explicar
són moltíssimes
les que pot explicar l'Eudal.
Sí,
però també hem anat...
Clar,
només de recollida d'informació
vam estar
pràcticament un any
o més.
Després,
per seleccionar,
ordenar-ho,
que tot tingués una coherència
i després perquè també
teníem molt clar
la idea aquesta
de donar-li
un fil conductor
anant molt al gra
del que ell
l'ha marcat més,
del que li interessa més,
dels seus moments principals,
de tot allò que l'ha tingut més transcendència
en la seva trajectòria.
Per això també hi ha moltes qüestions personals
que no surten, no?
És el que dèiem abans,
que no és pròpiament una biografia.
Aquí hi ha moltes anècdotes que ja ni les hem posat.
Exactament.
I n'hi ha dos que serien molt interessants
perquè tampoc es tracta d'amagar.
Però aquests llibres,
jo penso que això és una reflexió sobre evolució,
utilitzant com és que la meva persona,
dins la meva evolució,
dins la societat que evoluciona,
dins els problemes de l'evolució,
hi ha coses que a mi no m'agraden en absolut,
que són la morbositat o el letit show,
que és una forma hipòcrita d'explicar la veritat.
És innecessari, no ens aporta res.
No, no m'agrada.
Però a part d'això em podria agradar,
o bé, m'agraden les coses cutres de vegades,
m'agraden les coses naïf,
però això no.
És a dir, una visió d'aquestes hipòcrates
i maltractades i culturalment d'un nivell vulgar,
no m'agrada,
perquè no fa cap servei a la construcció
de la mentalitat humana.
Quan escrius has de reflexionar
i has de parlar
perquè s'estableixi un diàleg entre el que llegeix
i el que escriu.
I en aquest cas...
També vas veient una mica el que és més transcendent,
el que té més importància.
No les coses les treus,
més coses.
T'he dit el meu amic Corbella,
quan ens va fer l'entrevista,
un gran amic,
jo crec que un dels periodistes científics
que tenim al país,
dels pocs que hi ha,
m'ho deia,
es predicava totes aquestes qüestions
quan es posava amb mi a discutir,
deia
aquesta...
Per exemple,
quan explica...
Què s'ha vingut treure?
Diu,
quan els mohaidins,
l'any 88,
estic a la frontera
amb Afganistan,
els mohaidins del...
Sí, sí.
Quan d'en Massud,
em comencen a sacsejar
i el deixo Moskal-Echnikov,
jo em quedo.
la sensació aquesta
de com es descriu
això,
això és una cosa
viva,
molt més enllà
d'una falsa emoció.
És una emoció molt forta
perquè per un moment determinat
et sents desconcertat
en un país que no coneixes,
en una llengua que no coneixes
i això es transmet a la realitat
perquè molta gent no ha viscut mai això.
Ni ho viurà mai.
O no ha viscut mai
estar sense veure
com ens va passar
quan vam fer el primer viatge
a Quènia
i tenir a dins del cotxe
dues persones
estan morint deshidratades.
No pots arribar.
Segons com expliquis això,
el que es estan fent
no és explicar una vivència,
és fotre-me en morbositat.
Però també és una vivència
explicar que estàvem
a la cima de los huesos
escoltant el pàjarro de fuego
d'Estrevins
que ja estàs a punt
de quedar-nos a morts a dins.
Perquè això és molt al límit
de coses que
s'hagués pogut arribar
i ho has de transmetre
el que deies tu.
Més com una aventura
i no com una cosa morbosa
o alguna cosa
que és el que m'emprenya
de la mixtificació històrica
i de la falta de sinceritat
de les persones
quan escriuen,
quan pensen
o quan parlen.
Per això,
aquest aspecte
d'anar introduint
aquests elements
que formen part
de l'aventura
que és molt agraït
per al lector
no forma part també
una mica
d'un propósit
que Eudald Carbonell
es va marcar
fa molt de temps
de dir
la ciència s'ha de divulgar.
Abans deies
hi ha pocs periodistes
especialitzats
en aquest país
i és ben cert
periodistes científics
comptats amb el dit de la mà
i ens sobren
segur que sí.
Doncs si no hi ha
periodistes especialitzats
serem els científics
que haurem d'explicar
la ciència a la societat.
Clar,
a la societat
la ciència
se'ns ha d'explicar
d'una manera planera
que l'entenguem.
Efectivament.
Amb la ciència
era com
quan vaig venir aquí
que havíem treballat junts
per això.
És que portàvem
ja 15 anys
que més o menys
vas seguint
les respectives trajectòries
i hem fet
moltes col·laboracions
anteriorment
llavors
una mica
el seu entorn
jo ja el coneixia
o el que anava fent
i estàs una mica
en el seu llenguatge
en la seva història.
I per això
l'objectiu era això
i tu també
de seguit
quan vas conèixer
que es començà a treballar
a la ràdio
tu vaig dir-ho
hem de socialitzar
el coneixement
és una de les meves
però no pas d'ara
des que era molt petit
jo he fet tallers
de prehistòria
fa 30 anys
quan en cas d'això
no existia
32 anys
he anat a les escoles
i he fet forat
i ensenyar la gent
a excavar els nanos
Has presentat llibres
al mercat
a centres comercials
tot el que he pogut
efectivament
per trencar
la imatge
que la ciència
és una cosa
i la meva gran objectiu
és convertir
la ciència
en una cosa
tan assequible
com el futbol
i que es poguessin fer
quiniales
cada setmana
sobre la ciència
o sigui
no vulgaritzar-la
sinó socialitzar-la
o sigui
fer-la sentir
com una cosa social
més
independentment
per parlar-ne
contínuament
fins i tot
com a tema de conversa
són temes apassionants
i sembla que siguin
només privilegi
d'uns quants escollits
són apassionants
i de fet
hi té una cosa
hi ha cada vegada
més gent
que la ciència
ens parla d'evolució
i de fet
quan
me'n recordo
el llibre
abans
el penúltim
encara no som humans
jo he entrat
en un bar
a Vic
i he vist la gent
parlant
de què vol dir
ser humà
per exemple
en un bar
la gent jugant a cartes
i jo he dit
si t'has pogut estar
d'intervenir
o has intervengut
no m'ho he intervingut
perquè m'ha semblat
molt al·lucinant
o sigui
el sentir
clar
fer reflexionar
que és portar
el coneixement
al diàleg
a l'intel·lectual
col·lectiu
que és el que ha de
fer aquesta societat
per millorar
convertir-nos tots
en un intel·lectual
capaços de
si fóssim
un intel·lectual
col·lectiu
ja
la consciència
d'espècie crítica
ja hauria emergit
amb més força
i aquestes manifestacions
que veiem
contra aquests primats
que ens han fotut
en aquesta guerra
segurament no existiria
aquesta guerra
no hem tingut temps
hem arribat tard
això ja és imparable
no aquesta guerra
el desastre del segle XXI
ja el tenim a sobre
això és el començament
les torres
la guerra
això ja
viurem
un segle XXI
podem és terrible
que ha viscut
tots els humans
sobre el planeta
però
a la vegada
que estem visquent això
ja està emergint
la consciència
de la gent
que vol la pau
que vol un món diferent
que no creu en la democràcia
ni en aquests partits polítics
a la càrrega
que els governs
no els representen
i la gent
ja està fart
ja està apareixent
aquesta consciència
i esperança
i esperança
clar que sí
per suposat
i sempre
i està apareixent
i jo estic veient
ja
llum
en aquest túnel
que serà un túnel
desgraciadament horrorós
que hi haurà molts morts
moltes desgràcies
molts problemes
hi ha una llum
que és
que
sabem cap a on podem anar
hem d'integrar la diversitat
i podem socialitzar
la ciència i la tècnica
i haurà menjat per tothom
es podrà
reequilibrar
econòmicament
el món
o sigui
per qui hi ha
hi ha una llum
que són aquests objectius
i això
es crearà
en el transcurso
d'aquest mil·leni
una nova consciència
crítica d'espècie
una sola espècie
algú et pot dir
que això sí que és un somni
sí
és una quimera
ara
però també era una quimera
a la llum
al segle XIX
i confies
doncs
en aquesta evolució humana
confio que ens humanitzarem
que dèiem
que no s'ha de sigut
ell és molt optimista
però es passa
amb això
amb el treball
diari
de divulgació
de la ciència
de socialització
del coneixement
sí senyor
marca molt la seva trajectòria
el que dèiem abans
tota aquesta activitat
que fa popular
de difondre
els seus treballs
i una mica
es veu aquí també
que estem parlant
de benços tecnològics
de com els aplica
la gent
i acabes parlant
d'un tema d'evolució
sense adonar-te
per veure
que tot això
és el mateix
has voltat
per tot el món
ja ho diem
però també
cada cop
que s'ha presentat
un treball
doncs has voltat
pels mitjans de comunicació
has fet conferències
has parlat amb la gent
quina és la banda sonora
que se sent
respecte
a aquestes teories
aquests plantejaments
respecte a l'evolució humana
com creus
que la societat
va recollint
aquests missatges
no tinguis cap dubte
la societat europea
una societat
increïblement
il·lustrada
en compte del que ens pensem
és una societat laica
i això
som molts més
el nombre de gent
que no som creients
que els creients
és una societat
racionalitzada
i que
l'última expressió
d'aquesta societat
ha sigut
que el 85%
dels europeus
estan en contra
d'aquesta guerra
i jo estic convençut
que nosaltres
hi hem posat
un gra de sorra
en aquesta racionalitat
és a dir
a explicar les coses
a pensar
abans que creure
a una postura
constructiva
davant de la vida
i jo crec
que totes aquestes coses
un gra de sorra
sí que li hem posat
no són pas
els constructors
d'aquesta gran muntanya
del racionalisme
però sí que hem contribuït
a un gra de sorra
tu deies abans
conferències
jo faig
unes 100 conferències
cada any
100?
100
ara no dono classes
fa dos anys
que em dono un prèvi
a la Generalitat
però
fem 100 conferències
cada any
que són moltes conferències
però com jo
molts més
i són milers de persones
que tenen accés directe
a la gent que investiguem
i que els transmetem
aquest missatge
de coneixement
que a la vegada
aquestes persones
l'establir aquest diàleg
fan funcionar
publiquem
desenes d'articles
estem en tots els mirats
de comunicació
contínuament
i això fa forat
i de fet
quan jo vaig començar
sobre evolució
no havia de parlar mai
enlloc
quan jo era petit
una cosa
estava els llibres d'Arvin
i ja està
era la diferent
que tenia
i en canvi ara
els nens
l'altre dia vaig fer
en una de les exposicions
que fem
en la Caixa València
va venir la
em sembla que era
la consellera de Cultura
el seu fill
amb la Rita Barberà
i diu
osti
estoy impresionado
porque
viene mi hijo
aquells son creients
6 años o 7 años
y me dice
mamá
y el homo erectus
era antes o después
de Daniela
una barreja aquí
de coneixements
que clar
clar
és que ja
la paraula caos
és una mica
allò de
com diria jo
com de pronòstic
així de cosa
de final de mil·lenni
o començament de mil·lenni
però realment
hi ha aquesta confusió
hi ha aquest caos
i l'evolució
és capaç
de fer aquest pronòstic
com el que esmentaves abans
l'estudi de l'evolució
ens dona la capacitat
de fer un pronòstic
sens dubte
jo sempre ho dic
això no és pas futurisme
són projeccions
fetes des del passat
tu
o qualsevol altra persona
dels que estem aquí
coneguent què has fet
i què vols
pots projectar
de cap al futur
no vol dir que et surti
bé o malament
però pots projectar-te
en tot cas
hi ha una cosa
que si no et projectes
no faràs res
això és obvi
per tant
sí que es pot encertar
perquè clar
a la mesura que tu pots projectar-te
i tens un objectiu
ja treballes cap allà
per tant
no és que el futur
t'ho puguis preveure
és que tu l'estàs construint
a la mesura que tu penses
d'una manera determinada
quan jo dic
que tinc esperança
en l'humanització
de l'espècie sapiens
no parlo
que això es produirà sol
parlo
que farem
tot el que sigui
perquè això es produeixi
d'aquesta manera
perquè
sí que és l'atzar
que ens va fer homínies
però la lògica
ens farà humans
el racionalisme
aquesta capacitat
d'explicar els fenòmens
aquesta capacitat
de pensar
aquesta capacitat
d'articular la societat
i fer-la pensar
fer-la pensar
en el sentit
que pensem tots
perquè això és recíproc
aquesta incorporació
de debat
de l'intel·lectual
col·lectiu
compartir coneixements
això
fa preveure
com va ser el futur
o no
ara bé
si no fem això
si no fem
aquests objectius
no els teníem clars
és impossible
parlar de futur
imprescindible
que el coneixement
arribi a tothom
és el pas
més immediat
per cert
en el llibre
s'explica
d'on s'haurà
el Salacot
o no?
Veus?
ara
tothom pregunta
és una cosa
que potser
perquè s'ha posat
aquí a la foto
i dic home
el famós Salacot
de l'Eudal Carbonell
que tothom en parla
imagino que al llibre
explicaràs d'on surt
doncs no
mira
és una altra cosa
que no he posat
i a més a més
és la pregunta
que em fa tothom
o que ha sentit
o no corbella
tothom
i ho explico
ara
bueno
ja ho sap
els oïls
que m'han escoltat
els radioviens
però sortirà
en el que sortirà
al país
a l'Escodens
de Catalunya
un article
que faig sobre
el Bojimpera
i sobre el Pericot
dos grans mestres
de la prehistòria catalana
i en el qual
i recordar històricament
aquests personatges
utilitzo el Salacot
i explico per què
ens hem d'esperar
doncs
que em deixi aquest article
explica-ho home
així com un regalet
per nosaltres
jo vaig posar
el Salacot
per dues qüestions
la primera és
com un homenatge
al Bojimpera
que és el fundador
de l'Escola Catalana
de Prehistòria
que es va exilar
per cert
després de la guerra
i va ser el rector
l'Escolta Autònoma
de Barcelona
i que veia
una seva foto
a Calaceites
que van i portava
el Salacot
i vaig dir
quan faig 20 anys
que estic
excavant
em posar un Salacot
perquè no estava segur
que amb Salacot
em sentís bé
doncs
fes cara de capullo
quan ets petit
és molt capullo
amb un Salacot
en què no fas cara de capullo
amb Salacot
llavors vaig dir
has de tenir alguna cosa
que realment
estigui associat
amb el que estàs pensant
i també
per una persona
que he admirat
i admiro
que és el general
el JAP
el JAP
el militar
que
Junha Ho Chi Minh
va fotre els francesos fora
i els americans fora
del seu país
amb una lluita
contra l'imperialisme
no estem parlant
d'una pura qüestió
d'imatge
ni d'estètica
no de crear
la teva imatge
allò també com a
sí sí també
també té una part
una mica coqueto
com tots
no ens enganyem
per què ens hem d'enganyar
és que no cal
hi ha una cosa
que és molt important
és que
que donguem sentit
a les coses
a mi m'agrada molt
això no justificar-les
donar-les sentit
jo trobo que
quan una cosa té sentit
fixa't ara
estem parlant
d'una tonteria
però en realitat
d'aquesta tonteria
hi ha un concepte de vida
que fusiona dues coses
la meva passió
pel coneixement
l'admiració
per un arqueòleg
com a seva gent
i la meva esforç
la meva passió
per la gent justa
que haurien de voler
el seu poble
òbviament
primer jo haurien
contra l'imperialisme
que són les dues
grans coses
jo penso
d'una persona
a la integració
a la seva societat
a través del coneixement
però també
de la lluita política
has parlat
has fet esment
evidentment
estem parlant
d'evolució
dels darrers esdeveniments
relacionats amb aquesta guerra
que materialment
s'està desenvolupant
a l'Iraq
però tant se val
l'escenari
disortadament
trobarem més escenaris
de guerra
en el planeta
seguint
potser diràs
no lliga res
però clar
també tinc curiositat
parlar d'un altre tipus
d'excavació
i que justament
està relacionat
amb l'exili
i amb la memòria històrica
s'està proposant
que s'obrin
aquestes tombes
aquestes foses
precisament
precisament
ja està
amb un dels
organitzadors
d'aquesta
que volen
castigar
recuperar la memòria
històrica
en definitiva
efectivament
però això
aquí
la postura
és una postura
que la trobo
molt digna
sempre i quan
s'utilitza
la història
com un instrument
per la crítica social
i no com
alguna cosa morbosa
o fetichista
a mi m'importa
un ou
si ha marat
el meu pare
que estigui
ara bé
si
a darrere
d'aquesta
posició
hi ha una posició
de reivindicar
una gent
que va morir
injustament
o que va
defensant
idees de progrés
de llibertat
i
l'utilitzar
aquest mecanisme
aquest
l'escalet
perquè és així
s'ha de parlar
clar
és un escalet
d'una persona
que té un tret
al cap
treure-la fora
i això
portar-ho
com una bandera
que no es pot
enterrar
la història
dels homes
i les dones
això serà
molt positiu
ara
les postures
d'aquestes
no els enterrem
perquè mi s'ha de contestar
i ens posem
quin sentit té
un trasllat
purament
un trasllat
amb un altre puesto
amb un altre
per tant
la recuperació
de la memòria històrica
és una acció crítica
sobre la nostra història
i des d'aquesta perspectiva
l'arqueologia
de la guerra civil
i l'arqueologia
de la postguerra
té un sentit
com a construcció
si no
és un sense
no té cap tipus de sentit
fa milers de milions
d'anys
que l'ésser humà
està fent història
l'Eudal fa 50 anys
deia abans
home
en certes èpoques
50 anys
era tota una vida
ara no
ara 50 anys
un diuen
i una
diuen que està
en la plenitud
de la seva vida
per tant
l'Eudal Carbonell
de ben segur
que continuarà
amb els seus itineraris
vitals
però també
intel·lectuals
i professionals
el tinc molt clar
i precisament
em va agradar molt
la definició
del barril
el Joan
va dir això
perquè va trobar
és el
aquest passar comptes
al mig camí
de la teva vida
i buidar-te
és treure-te el pap
una cosa
que la tens a dins
que serveix
com a instrument
d'això
i en aquest cas
utilitzant
del que jo sé més
encara que sàpiga
poc
és d'evolució
i el meu futur
jo el veig
el que jo es pot construir
i per tant
no pots parlar
el meu futur
és Àfrica
jo vull treballar
Àfrica
o sigui
he fet tot aquest
avanç que he fet
però jo
ara
vinc d'Etiòpia
i torno
meravellat
com a veritat
que va a anar-hi
i torno
il·luminat
il·luminat
per nous somnis
però aquests somnis
reals
que és
que els anys
que em queden
vull
treballar
a la prehistòria
africana
amb molta profunditat
i per tant
em posaré molta energia
perquè això sigui així
i serà així
l'Eudald
se va cap Àfrica
i els africans
venen cap aquí
sota
la promesa
d'un somni
que no és com aquest
que expliqueu al llibre
ni de bon tros
Cinta
et poso en un compromís
em deixes?
com vulgui
si
si vols em contesta
si no no
no passa res
que has tret de treballar
amb l'Eudald
tant de temps
i continuar treballant
segur que sí
que em penses d'ell
digue'ns alguna cosa
de l'Eudald
des de la teva perspectiva
dolenta home
perquè s'ha de mirar
d'estar aquí
jo crec que una cosa
important és l'entusiasme
que té
pels seus projectes
i la capacitat
de treball
que això et motiva molt
perquè
encara que
tinguis molta feina
que ara et cansis
però quan veus algú
que
que tira del carro
diguéssim
i que li posa
tota la seva vida
per aconseguir
alguna fita
i la capacitat
que té
d'implicar
més gent
i de moure un equip
doncs
aprens moltíssim
de treballar
en equip
a part de continguts
diguéssim
científics
de relacions humanes
de
sobretot això
de treballar en equip
i de posar entusiasme
i molta energia
per aconseguir
alguna cosa
era fàcil
perquè
aquest coneixement
a través del treball
que heu fet junts
doncs
donava entitat
com per
fer aquesta definició
Cinta Ballmunt
Audal Carbonell
gràcies per venir
a la ràdio
a tu
però sobretot
gràcies per aquests somnis
que els farem nostres
amb el vostre permís
d'acord?
de tant
gràcies
fins a sempre
fins a sempre