Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Aquí seguim des del matí de Tarragona Ràdio.
Ens acompanya Teresa Domingo, és la delegada a Tarragona
d'una associació que es presentava la passada setmana a Barcelona,
l'associació catalana Moving No,
que pretén sensibilitzar a la societat
sobre el problema de l'assetjament laboral,
que pateixen milers de persones,
moltes d'elles, o algunes d'elles, probablement sense saber-ne
que això que els passa en el seu lloc de treball,
té un nom i fins i tot està tipificat
i que fins i tot té sentències favorables
a favor de la persona que ho pateix.
Saludem la Teresa. Primer que tot, molt bon dia, Teresa.
Bon dia.
L'objectiu fonamental de l'associació, ara dèiem,
és sensibilitzar la societat, probablement perquè aquesta imatge,
aquesta figura del Moving, o altrament dit assetjament laboral,
encara no és prou coneguda, no?
Bé, ara s'està pensant...
O malinterpretada, probablement.
Bé, és que hi ha molta gent que potser al sentit
la paraula anglesa Moving no s'ha anat massa bé de què va, no?
Però si, per exemple, diguéssim que el Moving es tracta
de fer-li la vida impossible a algú a la feina,
aquest concepte ja...
la gent, doncs, ja...
Bé, doncs, que ja ho coneixeria millor, no?
Però això dius, fer la vida impossible a la feina,
algú pot dir, home, però això ha passat tota la vida.
A veure, una cosa són els conflictes laborals, no?
Normals a tota feina.
I una altra cosa és l'assetjament psicològic a la feina.
O sigui, una cosa és tenir un conflicte
i una altra cosa és que una persona et maltracti
o unes persones et maltractin psicològicament a la feina.
Clar, perquè l'assetjament laboral pot adoptar moltes formes
i l'origen pot venir des dels diferents estaments
o esglaons del mateix lloc de treball.
No sempre és un superior cap a un inferior,
sinó que es dona en les diferents estadis
de la jerarquia laboral, no?
Sí, se sap que dos de tres casos de Moving,
o sigui, és precisament el jefe i l'assetjador.
Després, un 30% és per part dels companys
i un 4% per part dels inferiors a un superior jeràrquic.
Que normalment és un Moving col·lectiu, podríem dir, no?
Que és un grup de persones i no un grup individual.
Bé, és que perquè existeixi el Moving
fa falta una sèrie de característiques que es compleixin, no?
O sigui, no només és un assetjador.
O sigui, l'assetjador aconsegueix la col·laboració
del que els anomenem testimonis muts, no?
Els testimonis muts són els que comencen a veure
que a una persona se la comença a maltractar.
O sigui, se la comença a insultar, se la comença a difamar,
se la comença a calumniar,
se li treu tota la feina,
o al contrari, se li dona una feina
que humanament no és possible de fer.
I en lloc, diguéssim, de posar-se
al costat del company o de la companya,
el que fan és callar, no dir res.
Inclús moltes vegades assumen l'assetjador.
Pequen per omissió, podríem dir, no?
En principi, peguen per omissió, exactament.
I després, el que passa és que moltes vegades
assumen l'assetjador o l'assetjadora.
Per tant, més enllà d'accions judicials
que es poguessin prendre,
quan parlàvem de consciència social,
no és només que la gent sàpiga
que existeix aquest problema,
sinó que no sigui còmplice,
perquè moltes vegades...
Això és molt important.
Involuntàriament pot ser còmplice, no?
Això és importantíssim, perquè, diguéssim,
si les persones que observen
o que, si observen un assetjament moral,
es posen al costat de la víctima,
l'assetjament es trenca.
O sigui, una persona sola no pot assetjar,
necessita la col·laboració dels altres.
Algú pot pensar, eh?,
dient allò, aquelles coses que s'han dit tota la vida,
home, però jo a la feina sempre he tingut
problemes per relacionar-me,
sempre he tingut aquell company
o aquell cap que em fa la vida impossible.
No és una cosa tan superficial, no?
No, no, ni molt menys.
O sigui, la meitat de les persones
que pateixen mòbing acaben tenint depressions,
acaben tenint...
Bé, no crisis d'ansietat, sinó ansietat generalitzada,
problemes de concentració,
problemes de memòria,
inclús s'arriben als intents de suïcidi
quan no, diguéssim,
quan... i fins i tot el suïcidi.
Provoca patologies greus, doncs.
El mòbing provoca patologies greus, sí.
I no es poden detectar així el primer cop de vista.
Vull dir, és un procés llarg?
És que normalment és un procés llarg.
Vull dir, els experts diuen que es necessiten...
O sigui, una situació de mòbing durar
com a mínim sis mesos, no?
Però, desgraciadament,
bueno, almenys jo els casos que conec personalment
són mòbing o assajament d'anys.
O sigui, el gran problema és que al principi
la víctima no se n'adona el que li està passant.
Perquè el mòbing es composa, diguéssim,
de petites coses que per separat no tenen importància.
Per exemple, doncs, que no et saludin a l'entrar,
per exemple, que algú parli de tu,
estar amb tu allí present,
com si fossis una tercera persona,
que a les reunions et trobin
com si fossis una persona invisible,
que no t'avisin de les reunions...
Bé, doncs, milers de petits detalls
que un de suelto, diguéssim,
no té importància, no?
Però sumats al llarg del temps, no?
D'un any, de dos anys, de tres anys...
Moltes persones, el problema aquell
és que no se n'adonen
que els estan assatjant,
que els estan hostigant
i interioritzen la culpa.
O sigui, pensen realment que són inútils,
que s'equivoquen,
que ho estan mereixent, no?
Per tant, en principi,
no es rebel en contra d'aquesta situació
perquè pensen que són ells els responsables.
Després d'un assatjament sistemàtic?
Després d'un assatjament sistemàtic,
el gran problema és aquest, no?
Que normalment,
normalment, això no vol dir
que no hi hagi casos
en què la persona assatjada
sàpiga què li està passant,
perquè ara, afortunadament,
hi ha llibres que parlen del tema,
bueno, surt per la tele,
surt a la ràdio,
surt als diaris,
i cada vegada,
a més, hi ha gent que identifica
que té aquest problema.
Però el gran problema
és la gent que no ho sap, no?
I que, com he dit abans,
interioritza
que, bueno,
que la culpa és seva.
No sempre es materialitza aquest assatjament.
Imagino que en alguns casos
pot haver-hi algun intent
i que la persona es rebel·li els primers símptomes
perquè tingui coneixement del problema,
perquè tingui un caràcter i un tarannà diferent.
Exactament.
O sigui, naturalment,
totes les persones assatjades
som diferents, no?,
unes de les altres.
I s'han donat casos de persones
que, al primer moment,
ja han actuat d'una manera assertiva
o d'una manera agressiva
i l'assatjador s'ha espantat i ha parat.
Comencen a haver-hi sentències
afavorables a favor de les persones assatjades.
Afortunadament, això també facilita
que davant d'una determinada situació de moving
algú pugui posar en marxa
tot l'engranatge de la justícia
per defensar-se.
Això és una de les coses
que des de les associacions
estem treballant més, no?
Per una banda,
conscienciar a jutges,
advocats,
psicòlegs,
psiquiatres,
que existeix aquest problema.
Això per una banda.
I per una altra banda,
cada persona sap el seu cas.
El més important és que una persona
tingui proves per poder denunciar.
Però això no és fàcil.
No.
Això és el més difícil de tot,
tenir proves, no?
Un cop tens les proves,
tot el tràmit és emburocràtic,
gairebé.
Bé, a veure,
tenim proves,
hi ha casos que s'han perdut.
Això també et s'ha de dir.
El que passa és que,
si una persona no té proves,
ja no pot denunciar.
A quina mena de proves serviríem
per denunciar un móvil?
Per exemple,
una persona que estigui treballant
a un lloc insalubre,
doncs gravar amb una càmera de vídeo
o fer fotos
d'on t'estigui treballant,
per exemple, no?
Gravar converses
en les que amb ella
se l'insulti directament,
se l'ofengui.
Quines més proves
es poden acumular?
Doncs, bueno,
molt important és portar un diari
amb tots els petits detalls
de cada dia, no?
Jo què sé,
doncs avui
estic que no me n'han donat feina,
avui també estic que no me n'han donat feina,
avui venen
i em demanen
que faci
una cosa que està
o molt per damunt
del meu coneixement
o molt per sota
del meu coneixement,
etcètera.
Allò, sentir-se menys tingut, no?
Dins del lloc de treball.
El que passa és que
on pot pensar,
home,
en aquestes circumstàncies
emocionalment
tan fràgils
és difícil, no?
Tenir l'afredor
i el cap
el suficientment fred
com per anar
apuntant tot això
i anar recopilant
totes aquestes proves.
El que passa
és que em comentaves
abans, Teres,
abans que comencessin,
perquè teníem aquí damunt
de la taula
algunes sentències
de casos que deies,
home,
la vida laboral
d'aquesta persona
ha hagut de ser difícil.
Em deia, sí, sí,
però el problema
és que
moltes vegades
no acaba
el móvil
o les conseqüències
del móvil
després d'una sentència
judicial
fins i tot
que sigui favorable
a la persona afectada, no?
Aquí no s'acaba
el problema
moltes vegades.
No, no s'acaba
perquè moltes vegades
l'empresa
o, bueno,
l'empresa
o persones
de l'empresa
el que fan és,
diguéssim,
com avisar
altres empreses
que aquesta persona
és una persona
conflictiva
perquè,
diguéssim,
no la contracti ningú.
Per tant,
no s'acaba
en aquell moment.
No, no s'acaba.
Hi ha casos
en què sí,
naturalment,
i hi ha casos
en què no.
Qui no ho ha patit mai
probablement
no és capaç
de veure
la dimensió
del problema.
Una persona
que ha patit
móvil
com viu?
No només
dins del món laboral
sinó fora
de l'àmbit laboral
perquè això
evidentment
influeix
en tota la seva vida.
Una persona
que pateix
móvil
o sigui
naturalment...
Bueno,
aquí depèn molt,
diguéssim,
de com es comporti
la família
i els amics.
Això és una cosa
molt important
per a la persona
assetjada.
Vull dir,
si una persona,
si la víctima
té el suport
de la seva parella
o dels pares,
dels fills,
dels germans,
dels amics,
ja hem guanyat molt.
O sigui,
aquesta persona,
diguéssim,
ja té una base emocional
molt important.
però és cert
que el mòving
afecta
a les relacions
de parella,
a les relacions
amb els fills,
o sigui,
moltes vegades
inclús els fills
de les persones
assetjades
pateixen
les conseqüències.
Des de l'associació,
a banda d'aquesta
tasca de consciència,
m'imagino que també
voleu informar
aquelles persones
que hipotèticament
es poguessin trobar
en un cas
de moviment
d'assetjament
laboral.
Què recomanaríeu
vosaltres
que fessin
quan siguin conscients
que realment
pateixen aquest problema?
O sigui,
el primer pas
naturalment
és ser conscient
que pateixes
el problema.
Això és
fonamental.
Després
és fonamental
llegir llibres
sobre el tema
perquè hi ha
molts llibres
on s'explica
el procés
de l'assetjament,
cosa amb la qual
la persona afectada
es pot defensar millor.
I inclús
hi ha llibres
que donen
algun tipus
de consells
sobre com
afrontar
el mòving.
I després
associar-se
perquè és molt important
estar en contacte
amb persones
que han patit
el mateix.
I denunciar-ho
perquè probablement
no només
blindar-se
emocionalment
sinó
denunciar actituds
que en principi
no són ni ètiques
ni morals.
Però denunciar-ho
formalment?
Denunciar-ho
formalment?
Em sembla que ja ho he dit
una mica abans
que depèn del cas.
O sigui,
si una persona
no té proves
naturalment
no pot denunciar res.
Si una persona
té proves
ha de calibrar
si li val la pena
o si no li val la pena.
O sigui,
això dins de l'associació
diguéssim
que recolza
les persones
que denuncien
naturalment
però que cada cas
és molt diferent
i que cada persona
ha de decidir
per si sola
si denuncia o no.
una associació
jove
que també té
la seva delegació
aquí a Tarragona
ara de moment
donada a la joventut
deu ser difícil
contactar amb vosaltres
però a través
d'alguna via
o a través
de la mateixa
associació
arreu de Catalunya
hi ha possibilitats
de posar-se
en contacte
amb vosaltres?
Sí
o sigui
l'associació
catalana
Moving
no
delegació
Tarragona
és que ara
no sé si recordo
el meu teléfono
mòbil
De totes maneres
si algú
estigués interessat
la Teresa
ens ho deixarà
aquí a la ràdio
i no ho hem determinat
ens truquen aquí
a la ràdio
i facilitaríem
aquesta informació
si et sembla
Teresa
Sí, sí
naturalment
Ho faríem així
i bé
esperem que
iniciatives
com aquesta
una associació
adreçada
sensibilitza
doncs
ajudi
a que no es donin
aquests casos
que per cert
segons les estadístiques
afecta sobretot
àmbits com
el món del funcionariat
universitat
el món sanitari
també té un elevat
índex de
Moving
són aquests
els sectors
on hi ha més casos
en fi
doncs
moltíssimes gràcies
Teresa Domingo
delegada a Tarragona
de l'associació
catalana
Moving
gràcies per venir
fins la propera
Gràcies
Gràcies