Gairebé és un quart d'onze del matí, aquí seguim en directe, matí de dilluns, matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara d'una iniciativa de la indústria química de Tarragona, de l'ECUTE,
de l'Associació Empresarial Química de la nostra ciutat,
que la setmana passada presentava un nou organisme, l'anomenen Panell Públic Assessor.
Es tracta d'un òrgan format per més d'una vintena de persones, concretament 24,
que d'alguna manera pretén millorar la relació, tota mena de relacions de la indústria química amb el seu entorn.
Avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio el cap del projecte, que és el Pitu Brunat.
Pitu, bon dia.
També ens acompanya el coordinador d'aquest projecte, que és el Josep Mariàries.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Ricard.
I tenim també un dels membres, un d'aquests 24 membres del Panell, que és el Josep Llort, arquitecte.
Josep, també bon dia.
Bon dia.
Tres Joseps, per cert, casualitats o no, que d'alguna manera estan vinculats a aquest Panell Públic Assessor de l'ECUTE.
Pitu, quan va néixer la idea i per quina raó?
Bé, no, hi ha que es treure aquest projecte d'una idea general que es va començar a crear fa aproximadament un any i mig,
on a dintre de l'Associació Empresarial Química vam pensar què podíem fer per millorar tot el que era la comunicació,
la comunicació, el diàleg i la transparència a la indústria química i la comunitat.
D'aquí ve, doncs, que la Comissió de Relacions Públiques i Comunicacions de l'ECUTE,
agafi i hi hagi un canvi important, és a dir, se creen quatre subcomissions,
la Comissió de Comunicació Interna, Comunicació Externa, Relacions amb la Comunitat i Relacions amb la Prensa,
que lideren quatre persones que estan portant aquests mateixos càrrecs dintre de quatre indústries químiques
i dintre de la subcomissió de relacions públiques vam fer un anàlisi general de què és el que podíem fer
i quins projectes podríem realitzar per millorar aquesta comunicació entre el que era la comunitat i el que era la indústria química
i vam identificar que un dels projectes a llarg plaç que podíem realitzar era aquest panell públic assessor.
Un panell públic assessor que hi ha llarga experiència, sobretot als Estats Units, Alemanya i França,
respecte a quins són els logros que han aconseguit i que al mateix temps ja hi ha tres companyies
en el polígon químic que ja les tenen, que són Bayer, Basf i Dow Chemical.
Per una pròpia demanda, a més, no tan sols de l'EQT, sinó dels membres dels panells d'aquestes indústries,
es vol buscar aquest panell que ara mateix s'ha constituït, que és el panell de comunicació,
el panell públic assessor de la indústria química.
Aleshores, la primera finalitat o el primer objectiu del panell, quin seria?
L'objectiu, i tal com descrivim en les notes que han passat als mitjans i a la comunitat,
és que nosaltres partim de la base que les organitzacions que no informin amb prou transparència
o que s'utilitzin la política del silenci i l'anonimat, estan abocades al fracàs.
És a dir, ja no necessitem indústries que no tan sols fabriquin productes valuosos
i d'una certa qualitat, sinó que han de comunicar a la societat què és el que fan
i de quina manera ho fabriquen.
Llavors, l'objectiu és crear aquest canal de comunicació entre una representació del perfil social
que tenim a l'entorn de les nostres activitats fabrils i la pròpia indústria,
de manera que puguem tindre una comunicació de la indústria a la comunitat i de la comunitat a la indústria.
D'acord?
Al mateix temps, la indústria sabrà, amb aquests 20 i escaig membres del panell,
quina és l'opinió real de la comunitat.
Perquè a vegades, quan nosaltres analitzem des de la pròpia associació quina és l'opinió de la comunitat,
a vegades ens trobem en paranys a meitat de la carretera,
perquè hi ha qui pot opinar d'un color perquè tingui unes tendències determinades,
hi ha qui pot opinar una cosa, doncs perquè d'aquesta manera nosaltres tenim allí
reflexades un tant per cent molt important de la comunitat
i el consens que surti de l'assassonament d'aquest panell és el que realment ens ha de reflexar
a la indústria química què és el que pensen i d'alguna manera actuar o informar
respecte a el que ells creuen convenient.
És a dir, al final, jo crec que en aquest panell, i en el que és la indústria química en general,
el que hem d'analitzar són els interessos privats i els interessos públics.
En el moment que això estigui balancejat, la indústria química en el nostre entorn
funcionarà d'una manera, diríem, d'una manera transparent i amb un diàleg important.
És a dir, la indústria química té els seus pros i té les seves contres,
i han d'estar balancejades, no? La indústria química què vol?
Vol guanyar diners, ha de ser una indústria química moderna,
ha de ser una indústria química que faci productes de qualitat
amb una estratègia mediambiental i de seguretat, diríem, important
i que sigui mesurable en el temps, que no tan sols sigui una filosofia,
sinó que es pugui demostrar que això d'alguna manera va prosperant, diríem, endavant.
Per l'altre costat, doncs, d'alguna manera el que hem de tindre
és una acceptació social, i l'acceptació social l'hem d'entindre
perquè la balança d'interès, diríem, públic ha de pesar en el platanet
del balanç públic, ha de pesar en una sèrie de coses que compensin
aquest interès privat. I d'això és el que n'hem de parlar,
i la indústria química potser ens hem de donar comptes de percepcions
que tenen ciutadans, doncs, que no les veiem d'alguna manera,
diríem, tan pròximes, i això ho valdrà, com després ens explicarà
el coordinador i el membre del panell, ens valdrà com a documentació
perquè, d'alguna manera, doncs, la indústria química es doni compte
de percepcions de ciutadans que, en aquest moment, doncs, no pot tindre
tant de prop, i al mateix temps el panell veurà què és el que està fent
la indústria química, doncs, per millorar aquesta percepció
tant del diàleg com en transparència.
Aquests són els objectius, les idees, la filosofia, d'alguna manera,
de la iniciativa, com dèiem, el Josep Maria Díaz és el coordinador.
Tot això, com es du a la pràctica, doncs, a partir d'ara?
Bé, el primer que jo vol dir és donar l'autèntica dimensió d'aquest projecte, no?
I això comença, potser, per explicar que és un panel públic assessor.
I és un panel perquè és una mostra representativa de la societat,
una mostra parcial, no de tota la societat, té 24 membres,
en pot tenir més, i a més a més està previst que hi hagi rotació,
perquè el que es busca és que aquesta eina de representació
reculli el màxim d'informació, nosaltres estarem d'acord
amb què és l'eina fonamental per trobar solucions als problemes
i que permeti aportar a la indústria química,
en aquesta funció d'assessors, una nova perspectiva.
Nosaltres, com a panel, no farem res
que ajudi o empitjori a canviar la percepció de la indústria química.
Això és una relació directa entre la indústria química i la societat.
Serà la indústria qui, rebent els inputs, la informació
que aquest panel públic li farà arribar en total autonomia
i en total independència, la que, en la seva correcta gestió,
farà que millori o empitjori la percepció que en pugui tenir la ciutadania.
Com es fa això?
Doncs es va obrir un procés de selecció molt simple.
Aquest panel havia de tenir representació de la societat,
d'aquells municipis on hi ha indústries petroquímiques.
es va buscar que hi hagués això, aquest perfil purament geogràfic,
que hi hagués també una mostra ajustada de perfils socials,
de tipologia, d'activitats professionals,
evidentment d'homes i de dones,
i en certa mesura també de franges d'edat.
I aquí hem fet un equip que és el que arrenca.
I fa uns dies, el dia 25, vam fer la presentació pública,
el dia 26, d'aquest panel públic assessor,
i va ser el primer dia que vam començar a treballar d'una forma seriosa.
Prèviament ens havíem conegut, penseu que aquest panel públic assessor,
és d'escripció voluntària.
Són ciutadanes i ciutadans que han decidit voluntàriament
embarcar-se en aquesta aventura,
que jo personalment penso que és una oportunitat.
No vull fixar-me en objectius massa ambiciosos,
perquè estem parlant d'un tema molt delicat,
i és especialment atractiu,
i és especialment interessant justament,
perquè les dinàmiques que hi ha en aquests moments són les que són,
de moviments en contra,
i sobretot de fer circular a vegades informacions poc contrastades.
Una de les poques coses que demanem als membres del panel públic assessor,
jo en soc un més, tinc la funció de coordinador,
però no tinc vot de qualitat, soc un membre més,
és el que ens deixin treballar.
Això hem fet una crida a les indústries químiques,
quan he tingut oportunitat ho he fet a les administracions i als partits polítics,
i ara aprofito també la benentesa dels micròfons de Tarragona Ràdio
per demanar a la gent que ens facin arribar tota la informació,
totes les cuites, tots els pares que vulguin,
però que ens deixin treballar.
Necessitem temps, nosaltres no hem de córrer,
nosaltres no substituïm a ningú,
som senzillament un altre organisme de representació.
Els veïns ja tenen relació amb la indústria química,
els sindicats tenen relació amb la indústria química,
el que no existia fins ara com a sector és un grup, un foro de treball,
que és el que és i vol ser bàsicament el panel públic assessor.
I amb quina dinàmica voleu treballar?
La dinàmica de treballs amb equip,
és a dir, en funció de la disponibilitat de la gent
i d'una forma, diguem-ne, a través del consens,
posar damunt de la taula allò que als membres del panel els preocupa.
Començant per la informació,
és a dir, saber amb el màxim luxe de detalls
de què estem parlant,
i a partir d'aquí cadascú en funció del seu posicionament
i dels seus plantejaments
considerarà que és més oportú tenir més informació
sobre què fa la indústria química,
tenir més informació sobre problemàtiques
que puguin suposar el funcionament de la indústria química,
des d'olors, sorolls...
Aquest cap de setmana en premsa sortia un manifest,
el de la Massó,
en el que hi ha un grup ciutadà i científic
que està preocupat i que demana,
no posicionant-se en contra de la indústria química,
sinó que demana informació sobre els possibles efectes
que pugui tenir el funcionament de la indústria química
respecte a la salut.
Això és vital.
D'aquestes coses i de les que vulguin els membres
seran de les que en parlarem,
en aquest àmbit de la tranquil·litat i de la reflexió,
elaborarem els nostres pronunciaments,
els farem arribar a la indústria química,
som un panel públic assessor de la indústria química
i com no podia ser d'una altra manera,
ho compartirem amb l'opinió pública.
De quina manera?
Tranquil·la.
Nosaltres no volem ser una eina que funciona per acció-reacció.
Nosaltres no substituïm a ningú
i amb això jo m'he compromès amb els membres del PANELL
i si no em diuen el contrari m'entendré.
Nosaltres no hem de sortir a apagar cap foc.
Nosaltres hem de ser una altra cosa.
El Josep Llop, com dèiem, és un dels 24 membres,
però, Josep Maria, per fer-nos una idea,
perquè l'Oient, el Ciutadà de Sant,
fa una idea de quin tipus de persones formen part del PANELL,
explica'ns alguns d'aquests representants.
què hi ha en l'organisme?
D'entrada, el que s'ha de dir és que hi ha representants
dels municipis on hi ha indústria química,
jo els vull recordar ràpidament, són Tarragona,
Reus, Vilaseca, El Morell, La Pobla, Perefort, Constantí, Flix,
i també hi ha Salou i la Canonga.
Per què hi ha Salou?
Per proximitat.
El terme municipal de Salou,
almenys si no tinc la informació equivocada,
no hi ha cap indústria petroquímica,
però sí que per la proximitat,
i sobretot tenint en compte que és el municipi més emblemàtic
del sector turístic,
un tema que avui en dia està tan de moda,
aquesta relació difícil de comunicació,
pel PANELL no ho serà gens ni mica,
perquè les portes del PANELL estan obertes a tothom.
Pel que fa als perfils professionals,
hi ha de tot,
gent vinculada al món de l'urbanisme,
com és el cas del Josep Llop,
hi ha jubilats,
hi ha gent professionals de l'ensenyament,
hi ha ecologistes,
hi ha mestresses de casa,
hi ha de tot.
Jo voldria insistir sobretot en aquest paper d'eina oberta,
de plataforma oberta.
Ara en té 24,
som els que som,
i probablement en el període de temps que se'ns ha marcat,
que és un projecte aproximadament a 4 o 5 anys vista,
perquè aconsegueixi la seva maduresa,
és segur que en aquest període de temps hi haurà rotació.
Penseu que la gent té la disponibilitat que té.
Llavors, quan em parlaves una miqueta de la dinàmica,
jo el màxim que puc fer en la meva funció de coordinador
és proposar-los una reunió cada dos o tres mesos,
com molt, reunions presencials.
Val a dir que tots estan d'acord amb mi
en que les noves tecnologies,
i sobretot internet,
permet mantenir una relació molt més fluida,
en la qual cosa posarem damunt de la taula
tots els elements necessaris
perquè la gent mantingui un contacte permanent,
no tan presencial com d'objectiu.
Tots han acceptat voluntàriament
que val la pena aprofitar aquesta oportunitat
de millorar les relacions,
per dir el que s'hagi de dir.
Una de les coses que no s'ha fet,
i per tancar una miqueta aquesta fotografia del perfil,
és preguntar-los als membres del panel
si eren favorables o contraris a la indústria química.
Això és absurd.
Com dèiem, el Josep Llopa és arquitecte,
una persona que a més ha escrit
diferents publicacions relacionades
amb el territori i amb la creació
de la indústria química,
el camp de Tarragona,
és un dels 24 membres d'aquest panel públic assessor.
Amb quin esperit
entra a formar part d'aquest nou òrgan?
Amb un esperit molt constructiu,
em sembla que és el que cal.
Em sembla que és important
que hi hagi aquesta voluntat,
i també em sembla que hauria d'haver estat abans.
La voluntat de la indústria química,
igual com les voluntats d'altres sectors,
de constituir plataformes de diàleg
que ajudin a tirar endavant.
Si no hi ha diàleg, no acabarem tirant endavant.
Amb imposicions no acabarem tirant endavant.
Em sembla que això és important.
En aquest sentit,
és amb el que jo crec que s'ha d'actuar.
És a dir, hi ha d'haver una,
o reclamo en tot cas,
una lleialtat,
no només del sector químic o petroquímic,
sinó també de tots els sectors,
una lleialtat,
una solidaritat lleial amb el territori.
El territori que és un bé molt escàs
i la màxima beneficiària del qual és la població.
És a dir, és la població qui ha de decidir,
concretament,
de quina manera s'ha de gestionar els seus propis recursos
i de quina manera se'n pot beneficiar.
Des de la seva perspectiva personal,
com un membre més d'aquest panell,
quin creu que han de ser els temes
que s'haurien d'abordar
de manera immediata
o el més aviat possible?
Jo crec que n'hi ha molts de temes.
En tot el conjunt del panell
decidirà quins són els que s'han de tractar.
La meva manera de veure,
hi ha una qüestió bastant immediata
i una de bastant genèrica.
La immediata és la percepció
o de quina manera s'ha de millorar
la imatge del sector
des del punt de vista de la percepció
directa i immediata que té la gent.
I la percepció naturalment es fa amb els sentits.
La vista, l'oïda, l'olfacte, bàsicament.
Aquest és un tema molt important
que s'ha de tractar.
I l'altre tema és el més profund,
diríem que és el de allò que se'n diu ara
la sostenibilitat,
que abans hi dèiem equilibri,
harmonia, coherència, etcètera.
I és en aquest sentit
que em sembla que el panell
s'ha de moure.
Jo he ressaltat
o he remarcat
una frase
que em sembla interessant
d'una cosa que ara està molt de moda,
que està aprovada inicialment,
que és el pa director
de les activitats industrials i turístiques
del Camp de Tarragona,
que diu que
l'adopció de la sostenibilitat
com a principi
que regeix la política urbanística
implica una reflexió profunda
i innovadora
per al sector industrial,
que s'ha d'orientar
cap a l'establiment
d'estratègies de renovació
basades no sols
en minimitzar
l'impacte visual
en el peixatge,
sinó en la disminució
d'emissions contaminants
i en l'estalvi
dels recursos energètics
no renovables.
Penso que és per aquí
que hem d'anar.
En qualsevol cas,
és una iniciativa molt interessant
que sorgeix
en un moment també important.
No podem oblidar
el debat obert
en la societat civil
entre indústria química
i turisme.
El mateix pla director
presentat per la Generalitat
en coordinació
amb els municipis
i amb els sectors econòmics.
És a dir,
que és una contribució,
Pitu,
important
a millorar
les relacions
amb l'entorn.
Sí,
en aquest sentit
ho hem fet
i n'estem convençuts
que així serà.
Tenim experiència
sobre altres panells
i d'aquest panell
surten
assessoraments
valuosos,
valuosos
en tots els sentits.
Com abans he dit,
hi ha que tindre en compte
totalment
la comunitat
i com el senyor
Llop ha dit
una paraula
que està de moda
i que pensem
que no hauríem de cremar
perquè ara
tot ho hem de passar
per la paraula
sostenibilitat
i entenc
que hem d'anar en compte
perquè a vegades
la cremem excessivament
però vull dir
sostenibilitat
i tal
des del nostre punt de vista
veiem que
la indústria química
com a tal
ha de generar diners
i en un dels tres punts
del triangle
hi ha la generació
de diners
per pagar
els seus empleats
per pagar
nous projectes
per comprar
noves tecnologies
al mateix temps
hi ha una estratègia
clara
de medi ambient
de seguretat
i d'ecologia industrial
i en el tercer punt
que ha d'anar unit
hi ha l'acceptació social
d'acord?
Llavors
en els últims 40 anys
hem anat molt ràpid
hem anat molt ràpid
i la societat
i el territori de Tarragona
no té res a veure
ara de quan tenia 40 anys
tenim sectors turístics
importants
que estan evolucionant
d'una manera fantàstica
i que donen
un enriquiment
al territori
molt important
tenim una qualitat
de vida
en la nostra zona
que també és prou important
tenim una indústria química
que està avançant
cada vegada més
i que s'està posicionant
en un punt
dintre de l'art
del Mediterrani
on volem
que segueixi endavant
que segueixi endavant
per tenir la indústria química
competitiva
hem de créixer
hem de créixer
i la pròpia comunitat
i les pròpies
personalitats polítiques
ens han d'entendre
que d'alguna manera
no es poden crear
barreres importants
per tant
benvingut al pla director
un pla director
que hauria de ser de consens
un pla director
on hauríem de trobar-se
còmodes tots
però ja d'aquí
fins d'aquí 50 anys
perquè si no
l'evolució
és molt ràpida
tant de sectors
determinats
com d'opinions
de comunitat
i d'alguna manera
això ho hem de controlar
alguna cosa per acabar
Josep Maria
no
que jo volia destacar
també
una de les voluntats
que té aquest panel
públic
és això
és que
actua una mica
també com a catalitzador
de reaccions
i de
rebuda d'informació
de punts de vista
de la gent
jo volia deixar
per cert
si qualsevol ciutadà
es vol adreçar
a qualsevol membre
del panell
de moment ho ha de fer
a través dels
sistemes de comunicació
de la associació
empresarial química
de Tarragona
tot i que
a mig termini
disposarem
en la mesura
de les possibilitats
d'un espai autònom
amb un telèfon
i una adreça electrònica
el que jo voldria
fer èmfasi
és en això
de la porta oberta
no només ens interessa
el punt de vista
dels 24 membres
del panell
sinó que ens interessa
rebre percepcions
i informació
la finalitat
sempre és la mateixa
posar-ho damunt
de la taula
de la indústria química
perquè en faci un bon ús
que ajudi justament
a millorar
en les línies
que abans avançava
el Josep
doncs estarem pendents
de la feina
que faci a partir d'ara
aquest panell públic
assessor
aquest nou organisme
impulsat des de l'Associació
Empresarial Química
de Tarragona
Josep Maria Àries
Pitu Boronat
Josep Llop
moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i molta sort
en aquesta nova iniciativa
gràcies
adeu-sia
bon dia