Xerima és el tema central de l'obra musical que aquest dissabte i aquest diumenge
es representa al Teatre Metropol de Tarragona.
Una comèdia musical feta a Tarragona i coproduïda pel propi Ajuntament.
Un muntatge realitzat per la companyia del mateix nom sota la direcció de Marc Churnet,
que avui ens acompanya. Marc, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. També ens acompanya el Josep Baciana, que és el productor executiu.
Sí, això diuen.
I què més? Perquè en una companyia com ara la vostra s'és moltes coses alhora, no?
Sí, de tot. I també una mica d'assessor del Marc, per veure les coses que no pot veure.
Esteu cansats, ja se'ls veu cansats. Molta feina per anar tirant davant el muntatge,
que ho heu fet absolutament tot.
Sí.
La música, l'obra, decorats, tot.
Sí.
I per què una obra musical?
Per què una obra musical?
Fora més fàcil, dic jo, no ho sé.
Perquè, clar, en la mesura que afegeixes cançons i alguna coreografia, compliques més una obra teatral, no?
Doncs sí, es complica més.
Però, bueno, ja veníem de l'últim muntatge que havíem fet a un nivell més amateur,
més de hobby, que ja havíem fet un musical,
que a més era un musical en alguns sentits més complex,
perquè arrastraven molta més gent i hi havia música en directe,
i llavors ara ja, al tirar el carro cap a intentar arribar a algun nivell més alt,
doncs jo crec que era molt positiu aprofitar la feina feta.
Primer, per què?
Perquè que els actors estiguin preparats per fer musical és difícil,
i un cop els tens preparats, doncs crec que és una bona cosa aprofitar.
I també perquè, a mi particularment, me distreuen molt els musicals,
i m'agraden molt, i crec que la música barrejada amb el text
li dona una soltura i una cosa que arriba més al públic.
I un públic que sovint és molt exigent, com és el públic infantil-juvenil,
podríem dir, no? Perquè a quina edat abastaria el públic que li pot agradar aquesta obra?
Bueno, jo crec que aquesta és una obra que pot agradar a molts públics,
o sigui, si venen pares i nens, agradarà pares i nens.
Però a partir de quina edat, en tot?
A partir de quina edat?
Potser la pregunta és aquesta, a partir de quina edat?
Jo crec que a partir de 3-4 anys poden disfrutar bé, o sigui...
I els de 10-12 ja...
Els de 10-12, doncs, entendran i veuran coses que els altres no podran,
i s'ho passaran bé amb altre tipus de coses.
Potser amb humor més sutil que els altres no veuran,
i potser els més petits riuran molt més de tot el moviment escènic,
que és així una miqueta especial i una miqueta simpàtic.
Em deies, Marc, que ja veníeu d'una manera així més amateur,
d'una altra musical, per què no ens expliqueu qui sou,
la companyia Xerima?
Qui som?
Vinga, doncs t'ho explicaré.
No em treguis el carnet d'identitat, com a companyia de teatre.
Érem jovenets, érem jovenets i vam començar a fer...
Encara sou joves.
Bé, érem una miqueta més joves...
Tot i que això del teatre em velleix una mica, no?, a l'esforç, però...
No, rejuveneix en alguns moments.
Doncs érem una miqueta més nens i vam començar a fer teatre...
posar a l'institut, amb el taller de teatre del Sagrat Cor.
Amb l'Ajuntament, que hi havia la mostra de teatre jove, que se segueix fent,
que té molt d'èxit, que ajuda molt els grups de la ciutat a moure's.
Doncs vam començar aquí.
I, bueno, vam...
Amb això, doncs, vam sortir de l'institut, vam fundar Endia Dis Teatre,
i a Mendia Dis Teatre, doncs, vam fer el salt a un món més amateur, no?
I llavors, a Mendia Dis Teatre, doncs, hem estat fent diverses coses.
De lo més important que vam fer va ser, ja fa alguns anys, el diari d'Anna Frank,
jo encara hi actuava, i llavors després, amb un seguit de gent jove,
que després va anar sortint també del taller de teatre i la companyia es va anar renovant,
doncs vam tirar endavant el projecte l'any passat, que era l'Ara que tot sabés qui et.
Que era un musical, que hem fet fins al moment 10 bolus,
que encara l'estem fent, que el seguirem fent,
que hem anat per llocs de Catalunya a fer-lo, que ha agradat,
que hem guanyat algun premi.
Dues de les actrius que participen a Xerima van guanyar dues mencions a la interpretació
al concurs de teatre del Vendrell, l'Àngel Guimarà,
i tot l'espectacle va guanyar el premi a la creativitat al Premi Ciutat de Terrassa d'aquest any.
I malgrat la joventut hi ha unes tables, que es diu en el largot teatral,
realment és on es comença, no?, i on comença aquesta vocació.
Sempre, quan ets més jove i tastes aquesta miqueta del que és el món teatral,
normalment qui ho tasta s'hi queda, eh?
Focomós.
Sí, bueno, o s'encança, que hi ha molta gent que s'encança.
També, també.
Jo crec que en aquest món, si no estàs molt disposat a saber què et trobaràs
i a entendre que el que et trobaràs no seran ni flors ni violes ni res que s'assembli,
sinó treball, i en tot cas, després, aplaudiments,
però abans el treball, doncs, és un món llaminer, però que després desenganya.
El cas és que us agrada el teatre, voleu fer teatre,
us agrada el teatre musical i voleu continuar fent teatre a la vostra ciutat.
I aleshores presenteu un projecte a l'Ajuntament de Tarragona
amb aquesta obra teatral,
i l'Ajuntament accepta aquest projecte
i coprodueix aquesta obra teatral que estrenareu dissabte.
Sí.
Molt bé, doncs, és una història, de moment, en final...
Al final, feliç, Salvira, eh?
Esperant.
Que és estrenar.
Ara falta l'altra part, que és el públic, aviam què hi diu.
Què ens ve a explicar aquesta història envoltada de música, de cançó i de gent jove?
Bé, doncs, és una obra pels nens
i que parla, bàsicament, sobre el dret a la diferència,
sobre aquest món nostre i com conviure gent diferent.
I això es fa a partir d'una nena
que en un principi és una mica repelent
i que a una nit fantàstica
li passen unes coses tan fantàstiques,
li passa un somni fet realitat,
li passa una mica de màgia per l'habitació,
no se sap ben bé,
però passen un seguit de coses
i apareixen a la seva habitació una bruixa malvada
i unes fades molt bones.
La bruixa malvada
pretén borrar la memòria
a tots els nens del món
i així fer que tots l'imitin a ella,
perquè ella es creu que és molt guapa.
Allò que diuen del pensament únic.
Ah, exacte.
Té, enrere, fons.
I en canvi...
I les fades són tot el contrari.
I llavors les fades es proposen
fer viatjar a la nena
per un seguit d'èpoques,
per veure com aquí on vivim nantros
no hem estat mai sols,
sinó que sempre ha vingut gent d'altres llocs
i que no som pas nantros res nou,
sinó que ja estàvem abans i altra gent
i llavors les fades intenten convèncer la nena.
I aquí tota una aventura.
Amb música, amb ball, amb...
Ja de tot, ja de tot.
Ara, abans us preguntava
per què música, per què musical?
Clar, de fet, i ara em direu,
home, aquesta ara,
amb quina història ens surt?
Però no cal anar gaire lluny,
pares i mares que ens escolten,
o si ens acostéssim a un col·legi,
no dic a un institut o un col·legi de primària,
veuríem que hi ha unes dèries
amb això dels opedants
i tot això de les músiques, dels ball,
per tant, és un encert probablement
intentar fer arribar determinats valors
a través de la música i la cançó
amb un aire modern.
Sí.
Que ningú es pensi, no?
Perquè té un aire modern, aquesta obra.
Jo per el material que tenim i que he vist,
Déu-n'hi-do, no?
No, el que senti la gent.
Que ningú es pensi que allò
que és una cosa així molt clàssica,
molt carrincloneta, no, no, no, no.
Ni de bon tros, eh?
No, és que jo crec que hi ha el mal costum
de...
quan se parla de teatre musical,
fer teatre...
No, ara no n'ha de dir teatre carrincló.
Que el sol solet és molt bonic.
Sí.
És molt bonic i encara es canta,
però es canten altres coses, també, no?
Sí, vull dir...
És aquesta la...
I també teatre musical,
doncs...
Orquestra de Cambra Petita,
perquè acompanyi...
Bueno, doncs aquí fem servir música electrònica.
Però ho heu fet també amb vosaltres,
gent de...
Sí, sí, sí, sí.
Està fet pel Marc i pel Román,
que és l'altre productor
i l'altre col·laborador de la companyia.
Perquè en total quanta gent esteu en aquest muntatge?
Doncs som...
Unes coses i un altre.
Som set persones.
Diguem-ne, som tres d'equip tècnic,
que és el Marc, que és el director i el creador.
El Vassiana, que és el pare.
Jo, que soc el gran,
jo es faig una mica de pares i de tot.
I el Román, que és l'altre ment pensant, també,
que crea amb aquest senyor d'aquil costat,
doncs la música.
I després hi ha les quatre actrius,
que són la Marta, la Vila, la Cristina i la Paula,
que en molts diaris ha sortit Marta Ballesteros,
i no, és Paula Fernández.
Ha sortit d'una actriu en lloc d'una altra i, bueno...
Ho rectifiquem.
Ho rectifiquem perquè la pobra noia es va sentir...
Clar que sí, hi ha un esforç aquí.
Fèieu el referent de les fades de la bruixa,
que són les artífecs d'aquesta aventura
que comença amb aquesta nena repelenta.
Heu buscat altres referents, també,
del món de l'univers infantil?
Aquests són clàssics, podríem dir,
però jo tinc la sensació que també heu anat a cercar
algun de més contemporani.
I el món de la màgia
és un món que va molt a joc
amb la imaginació dels nens.
I jo crec que avui en dia
no se'ls dona gràcia als nens per tenir imaginació.
I això és per ells.
Jo aquí he volgut posar màgia,
he volgut posar imaginació,
i coses inverossímils.
Això es va perdent amb l'edat, també,
això de la imaginació.
Sí, i pels grans també.
També val la pena que ens en recordem
una mica de la imaginació,
perquè jo crec que estem en un lloc
que, bueno, no sé,
es fa televisió superrealista,
tot molt teatre...
També es fa molt realista el teatre avui en dia, no?
Per què no ens podem donar uns premis?
Perquè realment, quan jo crec que ens ho passem bé,
és imaginar.
Sempre des de peus a terra,
però imaginar moltes coses.
I això jo crec que va per aquest camí.
I el Harry Potter, doncs,
jo crec que ha ajudat a molts nens
a recordar això de la màgia,
que no són tonteries, que...
Crear un món paral·lel
en què hi ha coses molt més agradables
que allò que els acompanya normalment, no?
I que el món agradable,
aquí el nostre,
es comença per imaginar-lo, també,
si és que el volem.
Ens proposeu un oasi aquest cap de setmana
enmig de tota aquesta activitat frenètica
que portem normalment, eh?,
amb aquesta obra.
Proposem riures, rialles
i somriures simpàtics.
La feu aquest dissabte,
a quarts de vuit del vespre,
al Teatre Metropol,
el diumenge,
a les dotze del migdia.
Al horari de les matinals.
Molt bé, i afortunadament
tindreu l'ocasió vosaltres
i els espectadors també
que aquesta obra
es pugui veure
als diferents centres cívics de la ciutat.
Això és important, també.
Molt important.
Teatre per tothom.
Per tothom.
Rodatge també per l'obra.
i la intenció és que continuï sortint
per aig, no?
Exacte.
Que hi hagi molts bolos.
La intenció és...
Bé, doncs ja hem començat
a fer aquesta feina, no?
Encara no podem dir res garantitzat.
També sabem que el Teatre Infantil
a l'estiu pateix,
que es porta més al teatre de carrer
i a les animacions de carrer.
Amb les festes majors
i tot això.
Però en això estem
i si posem la banya en un lloc,
doncs tinc l'esperança
que arribem a aquell lloc.
I sí, volem que això
es vegi per Catalunya.
Escolta, jo tinc un dubte.
Estem dient aquí al matí
a l'hora del sumari
tots, el Ricard i jo mateixa,
Xerima.
I ara la cançó sentia Xerima.
Com ho hem de dir?
Per dir-ho bé?
Xerima, Xerima.
Xerima.
Una llicència...
No, no, no, jo ho dic per dir-ho bé.
Xerima, Xerima.
Xerima, Xerima, d'acord.
És que ja diem-ho bé
perquè tothom sàpiga
quina és l'obra
i quina és la companyia.
Per què aquesta cosa
de batejar l'obra
l'acompanyem al mateix?
No em té algun significat especial?
Bé, que sortíem d'aquest món amateur
i llavors la gent
que volíem fer el cop de cap
doncs havíem de
de refundar-nos una mica
o de posar-nos...
No refundar-nos
perquè som els mateixos de sempre
i hi ha molta més gent
que està amb nantros
fent teatre amateur
però de saber
ara nantros farem això
i volem aquestes intencions
i llavors com que és la primera cosa
que hem fet amb aquestes intencions
una miqueta més
semiprofessionals, professionals
o almenys de no perdre diners
direm-ho així
Molt bé
I el primer espectacle
sonava bé xerima
almenys per nantros
i així ens hem quedat
Doncs sona molt bé
i millor que sonarà
en directe dissabte i diumenge
al Teatre Metropol de Tarragona
Nosaltres no ens perdrem l'espectacle
i fins i tot els hi convidarem
a vostès a anar-hi
Ara després d'una petita pausa
obrirem els telèfons
i si volen anar
que segur que sí
a veure aquesta obra
els obsequiarem
amb algunes entrades
per dissabte i per diumenge
Marc, Josep
gràcies per venir
A vosaltres
Moltíssima sort
a vosaltres i a tota la companyia
us anirem a veure
faltaria més
Gràcies, bon dia
Jo espero
Adéu-siau
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.