La pleca aquesta té dos moments.
El moment en què es va iniciar,
que es va iniciar en temps de d'Utovalle al voltant dels anys 50,
per desgrosar-la una mica de la pleca que es feia al setembre,
que hi anaven totes les cofraries de tot arreu,
tant d'Igolada, de Barcelona, de Cervera, etc.
I vam pensar que era una cosa que hi anéssim els tarragonins com a tarragonins,
que féssim el paragrinatge nosaltres.
Llavors van pensar ells, ajuntament amb la Carmen Estela,
i també membres d'aquell temps, pensar a fer un aplec propi.
I van pensar a fer-lo l'últim diumenge de maig,
que és també el mes de les roses,
i que fos l'aplec dels tarragonins,
o el paragrinatge dels tarragonins a Sant Magí,
propi dels tarragonins.
Aquest va ser l'origen.
Després es va tenir una davallada,
i fins que l'any 88,
1988, mossèn Tomàs torna a reprendre aquesta plec,
i en lloc de ser l'últim diumenge de maig,
la van passar al segon diumenge de juny,
i és el que ara ja ha quedat.
El significat arrenca d'una tradició legendària de la rosa.
Segons la tradició i la legenda de la vida de Sant Magí,
Sant Magí, quan el van fer presoner dalt a la seva cova,
el van arrossegar a muntanya avall,
i a mesura que baixava cap baix a la vall,
tots aquells rosers buscants,
que hi havia unes roses molt petites i molt efímeres,
que duren només un dia o dos,
que van quedar tocades,
espornejades per la sang de Sant Magí,
doncs aquestes després van aparèixer sempre
amb blanques, roses blanques,
però sempre espornejades amb vermell.
Ja són d'aquelles coses boniques d'explicar, no?
De tradició, exactament.
Disurtadament, fins ara s'havien conservat,
però ja fa uns anys que no sé,
potser perquè ha hagut sempre alguna gent,
més o menys desaprensiva,
que els ha pres,
han desaparegut gairebé, gairebé que no n'hi ha.
Jo recordo l'última vegada que em van parlar
que s'havia fet un esforç de tant en tant
d'anar replantant i hi havia,
però clar, això de les plantes
tampoc no és una fórmula matemàtica, no?
Encara no hem portat les esperances,
perquè n'hem trobat
amb un jardiner
entre França i Suïssa,
unes d'intuir molts semblants amb aquelles
i ja l'hem replantat dues vegades
perquè són uns rosers molt antics
i que costen de fer relar,
però que per constància nostra no ens perdi
i en tornem a replantar.
Clar, perquè és una varietat rara, no?
Molt.
De roses n'hi ha moltíssimes varietats,
però aquesta justament,
que és d'unes dimensions més aviat petites,
molt petites,
blanques amb unes espurnes.
Ha de ser preciosa aquesta rosa.
Sí, és bonitíssima.
Ara, té de molt poca durada
perquè les roses aquestes buscanes
són roses buscanes.
Però, esclar, no es tenen res a veure amb les roses.
S'han de ser d'una altra forma.
Ara, el fet és que,
com a cosa curiosa,
quan s'ha intentat trasplantar
que alguns van agafar roses de Sant Magí
i les van portar cap a Tarragona,
no viuen.
o sigui, allò és com si fos un microclima
i quan les treuen d'allí per ir-ho així,
doncs no duren.
Això s'ha de posar un cartell,
vinga, no les agafin,
que una rogana a casa seva,
no les han portat.
No cal que el posin perquè no n'hi ha.
No n'hi ha.
No n'hi ha, risultadament.
Quina llàstima,
però la idea és aquesta, no?,
que comentàvem ara,
de poder...
Sí, sí, sí.
Quan faran l'operació?
Si es pot saber,
quan està previst de...
d'intentar fer la replanta...
A l'entrada d'hivern, no?
Clar, que és quan és l'època de posar rosers.
Quan es trasplanten les d'això, no?
No, hi haurà roses,
però Déu-n'hi-do,
hi haurà molta activitat,
molts actes
i moltes ganes de fer una pleca.
I també entreguem unes roses simbòliques, no?
No d'aquelles, com si diguéssim,
però d'altres.
Però unes roses vermelles,
beneïdes pel mossèn,
i llavors en treguem a tots els assistents.
Almenys fem un acte simbòlic,
recordatori
d'aquells actes tradicionals
que fan història, no?
I aquest és el motiu principal
tant d'organitzar-ho
com també de promocionar-hi
i d'agrair-vos
que ens doneu l'oportunitat
per fer clients,
per dir-ho entre comets.
Això està molt...
És que és el que jo abans els comentava,
que clar, per persones com vostès
que cada any mantenen viva aquesta tradició,
potser quan parlen d'això
és molt evident per a vostès, no?
Però moltes persones...
Escolta, mai no havia sentit a parlar,
potser que els acostem aquest diumenge
i anem-hi per això una mica a reiterar
que danya aquest missatge
i recordar que es fa aquest acte.
És un pergrinatge relativament senzill,
ho dic perquè hi ha la missa,
al final de...
Durant la missa es fa l'ofrena de les roses,
es beneeixen les roses,
i al final de la missa es dona una rosa
d'aquestes, diem-ne, actuals,
cada una de les famílies que ve i de les persones.
Nosaltres s'han reparteixen l'any passat,
van repartir al voltant de 400,
enguany hem calculat que en 350
ja n'hi hauria prou perquè algunes
potser doncs es van repartir
si no massa equitativament.
Creiem que en 350 ja n'hi ha prou.
Llavors és una diada molt familiar
perquè allà no hi ha hotels,
ni hi ha restaurants, ni hi ha res,
i cada cosa ha de portar la pròpia Carmeñola,
la pròpia cadira, la taula...
Com els aplecs d'abans que es diu, no?
Exactament, sí, sí, sí.
Els aplecs autèntics.
Els, sí, sí.
Aquests són els autèntics.
Els de tota la vida.
Perquè un aplec i trobar-se tots a l'hotel
ja potser no està a l'aplec, no?
I tampoc no faria gaire il·lusió
perquè això d'anar a dinar fora de casa de restaurant
ho fem de vegades fins i tot per obligació,
per la feina.
Per tant, fa il·lusió allò de preparar
la cistella del menjar
i trobar-se allà en aquell espai.
Un espai també força desconegut.
És desconegut, sí.
Un dia vaig a la capella de les Fons
i al costat hi ha tota una arbreada
que veritablement posar, no sé,
fins i tot una manta a terra
i xeure a terra
i menjar-te l'entrepà
doncs ja és un plaer.
Passa una fresca,
un ambient molt...
on un brívol s'hi està perfectament.
Fins i tot el molçó de l'aigua de les Fons
és un passatge, jo diria, una mica idíl·lic i poètic.
I això també els permet una mica
veure com està el tema cara a l'agost
quan anem a buscar l'aigua.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Per la feina de Sant Magí.
Ja preparem.
Ja preparem, escolta, això potser
i va anar allà, eh?
Preparen una mica...
Sí, llavors també per altra part
intentem que participin
a entitats de Tarragona
com per exemple
hi ha sempre una coral que ve
enguany a l'escola
que entornen dels demis de la catedral
i participa a l'eucarístia
i llavors també fa un petit concert.
Participen també els xiquets de Tarragona
amb una exhibició
que fan també una exhibició
i sortida d'excursió mateix.
Són més que ha d'anir per allí, etc.
i té que també en aquest caliu
popular, familiar, senzill,
com són les coses de Sant Magí
que són senzilles sempre.
És a dir, està previst que cap allà a les 12
tothom qui vulgui participar una mica abans
que estiguin ja allà a l'ermita, no?
Perquè és quan comença el concert.
Sí, sí, sí, per poder assistir a la missa
i després doncs els actes aquests
a rebre la rosa simbòlica
i després doncs veure aquesta mica
d'exhibició per part de les colles de destells
que fan un pilar dintre l'ermita.
En fi, té el seu aquí
i després fan una mica d'exhibició
a la sortida.
I la missa de la una, clar,
que és la que celebra
el capellà que cuida de l'ermita
de Sant Magí,
mossèn Jordi, no?
I jo ara voldria aprofitar, eh?
Et diré el per què, eh?
Perquè així la gent
veurà que l'ermita està molt deteriorada.
Jo és això el que els hi volia preguntar.
Perquè com estava l'ermita?
Que l'última vegada en van parlar, també.
Exacte.
I tenia alguns problemes.
Es necessitava una mica el tot d'algun paleta, no?
Doncs sí, tenim un pressupost fet bastant important
i que suposo que en dos o tres anys
el rellotjarem perquè puja...
Està molt deteriorada o queda parlant seriosament?
Bastant deteriorada, està bastant deteriorada.
Ara vàrem arreglar la taulada del Camaril
i el sostre del Camaril,
que ja està tot consolidat,
i ara anirem després per fer uns paviments,
tant a dalt com a baix,
però llavors hem d'arreglar.
totes les taulades i després les façanes.
I ara, aprofitant,
i que el mossèn d'allà té interès
en veure si podria posar-hi una casa de colònies o així,
doncs potser arreglaríem l'antiga rectoria.
I aleshores hi posaríem uns lavabos i els vàters
perquè ara, per aquests dies,
enlluguem d'aquests de carrer.
Clar, és que quantes persones esperen
que puguin participar en la plec?
Doncs mira, sempre 400 o 500.
És un nombre important, eh?
Sí, doncs llavors hi posem també
doncs lavabos d'aquests.
Clar, clar, clar.
D'aquests comos de la rampa, per dir-ho.
D'aquests portàtils.
D'aquests portàtils, no?
Perquè clar, tot aquest projecte,
econòmicament, s'ha de materialitzar
amb aportacions dels fidels, no?
Exacte.
Clar, no hi ha un altre font de finançament.
No, no, no, no, ja tenim un compte obert a la Caixa de Tarragona
i, bueno, esperem, doncs, que hi ha una part
que la finançarà tota la Generalitat l'any 2004,
el 50%, i aleshores, doncs, tenim la sort
que la Diputació i l'Ajuntament,
també els ajuntaments de Puntils, de Santa Coloma,
és a dir, confiem que entre tots,
al llarg d'aquests tres anys o així,
doncs, deixarem com a nou.
Clar, és que és curiós perquè apuntava
mossèn Gallart, doncs, una mica,
quan parlava de l'origen d'aquesta festa,
que no és un tema de devoció tarragonina exclusivament,
sinó que hi ha molts col·lectius,
moltes comunitats que tenen aquesta devoció per Sant Magí,
per tant, seria un espai i una ermita
i un lloc de culte per a pràctica de molts pobles,
no només de Tarragona.
És curiós que és l'únic,
clar, potser és una classificació molt eclesiàstica,
però és l'únic santuari que hi ha d'un sant,
els altres són santuaris, aquí al Bisbat,
de la Mare de Déu.
L'únic santuari que hi ha d'un sant
és el santuari de Sant Magí de la Bufeganya.
Mira, el tenim abandonat així,
l'únic sant que té santuari aquí a la demarcació,
ja té un mèrit, això.
Perquè la Mare de Déu ja s'espavila.
Ja sap què diuen de les dones, eh?
Que ens arreglem millor que els senyors, per tant.
alguna cosa deu haver-hi.
Fins i tot amb les coses espirituals, eh?
Exacte.
Aviam, parlàvem de 400-500 persones,
aproximadament són sempre les mateixes famílies,
les mateixes persones que van,
o afortunadament s'incorporen de nous en aquesta trobada.
Jo, si m'ho permeteu,
jo em penso que hi ha un percentatge
que és, per dir-ho d'alguna manera,
és la clientela fixa.
Però llavors és molt important també
que hi hagi la resta que són diferents.
O sigui, que la qual cosa vol dir
que el caliu es manté mitjançant
una afluència de gent que són habituals.
Però que a la vegada es van captant
persones noves que s'integren.
La majoria, quan n'hi han anat una vegada,
doncs tornen a pecar igual.
L'any següent tornen a fer el mateix pecat.
Anem a Sant Magí.
O sigui, que la cosa està claríssima.
I lògicament, costa molt.
I jo em vull creure que el més important
és la constància de la gent
que són els habituals, diguem-ho així.
Els addictes.
Els addictes.
Sí, sí, sí.
Però val la pena indicar
que amb el decurs menys dels anys
que jo porto com a capellà
d'aquí a l'administració de Tarragona,
que són els que organitzem aquest parrelinatge,
ha crescut, però, molt notablement.
Jo recordo la primera vegada,
potser érem-se 25, 150,
actualment hi ha 400, 500,
i, a més a més, hi ha una gent que hi passa.
O sigui, m'hi refereixo,
que ve, per exemple, a la missa
i després desapareix perquè va dinar
a un restaurant Santa Coloma
o Carola, etcètera.
Jo crec que passen, per dir-ho així,
per la plec,
unes 600, 700 persones,
diferents, en diferents moments.
I en molts casos
deu ser moments per retrobar-se
coneguts i amics
que es troben d'any en any
en aquest plec, no?,
que també té aquest valor afegit
de comunitat.
De comunitat.
És bonic, per exemple,
a l'hora de dinar,
com vas baix al botany de les fonts
i veus totes unes famílies
de 15, 20, 25 persones
amb les seves,
diguem-ne, fiembres així.
Preparats.
Preparats,
i unes colles grans,
més o menys que són amistats,
que van tots en grup, etcètera,
i és,
per tal,
és encantador,
és molt bonic,
és molt bonic.
Per tant,
qui vulgui participar
només s'ha de presentar allà.
No cal que s'inscrigui en llop,
ni que truquin,
ni senzillament a l'any.
Que porti el menjar,
que porti una manta
per seure a terra,
que es porti l'aigua,
bé,
l'aigua n'hi ha,
però m'hi refereixo,
si és l'aigua ja
del Chartres o d'aquest,
això ja no n'hi ha.
Aquesta aigua ja es porta,
home,
d'aigua...
Aigua clorejada vol dir.
D'aquesta altra aigua,
de l'aigua que...
Aigua clorejada.
Sí,
sí,
d'aquesta que posen una miqueta de...
De l'aigua d'allà,
doncs,
què dir,
no?
Tothom ja se l'aprenen
pensant en aquestes propietats remelleres
que diuen que té l'aigua...
Però és que les té,
a veure...
Diu,
les té,
vas a enganyar.
No,
perdoneu,
perdoneu.
Sí,
l'aigua de Sant Magí
és una aigua molt laxant,
molt laxant.
Per això,
i ara fa història,
perdoneu,
quan hi havia els dominics
tenien una hostetgeria
on la gent anava a prendre les aigües.
Una mica balneari,
el que entenem ara com a balneari.
Exactament.
Perquè aquestes aigües
són aigües molt laxants
i quan hi havia
problemes intestinals
o coses d'aquestes,
la gent anava
i potser sense massa raó,
però,
o potser amb una raó purament,
diguem-ne,
d'així,
com si fos una cosa miraculosa,
no, no.
És que l'aigua té una composició mineral
que fa que sigui laxant.
que ajuda en aquest aspecte.
O sigui que,
si aquell que té sort
s'enprèn un litre seguit...
Ha, ha, ha.