Continuem el matí de Tarragona Ràdio,
arribem ja a la recta final del programa
i, com us dèiem, us volíem fer una proposta teatral
que s'emmarca dintre de la tardor literària de Tarragona.
Es tracta d'una nova proposta del grup escènic Atené,
el casament de conveniència de Santiago Rossiniol,
tot un clàssic del teatre català.
M'hem volgut convidar als estudis del matí de Tarragona Ràdio
el José M. José, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Pepe M, també conegut més popularment, el Pepe.
I un dels actors, l'Enric Vidal, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Torneu amb el teatre català.
Cada any teniu una cita important.
Si no us recordem malament, l'any passat va ser el senyor Poporull
i aquest any ho intentem amb el casament de conveniència.
Per què l'elecció d'aquesta obra?
Home, sempre agafem una obra que sigui adient a l'Atenea,
la forma de fer de l'Atenea,
perquè, esclar, no podem fer grans muntatges,
d'aquells clàssics, sobretot teatre en vers,
tampoc perquè no estem preparats per fer teatre en vers.
I agafem una comèdia de l'estil que la gent està acostumada a l'Atenea,
que s'adapti a nosaltres, que sigui un clàssic
i que, a més a més, la puguem fer amb una dignitat.
En tot cas, Rossinyol és complicat?
Bé, ja hem fet...
No és molt complicat?
Nosaltres ja vam fer aquest cicle també, diguem, de tardor del metropol.
Dins dels clàssics ja vam fer el pobre viudo de Santiago Rossinyol,
o sigui que ja és la segona que fem d'ell.
En tot cas, trobo que són temàtiques molt costumbristes
d'una determinada època de la societat catalana, no?
Sí, sí, Santiago Rossinyol escrivia en aquest sentit, no?
Feia una crítica de la societat de l'època
i, a més, costumbrista del poble, no?
Explica'm la història, Pepe.
Encara que el casament de conveniència és un títol prou explicatiu.
Sí, està bastant explicatiu.
És un home que està molt ben situat
i es casa una xiqueta més jove,
que, perquè diu que és pobre,
doncs que no tindrà tant de gastos,
perquè és una dona que li portarà l'economia molt bé.
Però es troba també que quan un es casa,
jo què diuen, la novia portava cua.
I llavors la cua és tota la família,
que se la va ficant, se la va ficant,
i un casament de conveniència que no era molt convenient.
I, doncs, dins d'això, el que et dic jo...
Segons per aquí, però.
No, sí, segons per aquí, exactament, no?
Però vull dir que després d'això,
perquè, esclar, no se t'ha explicat tot, no?
Vull dir que és, doncs, dins de la comèdia,
doncs està això, les costums de l'època, no?
I la societat, com funcionava en aquella...
Tenim aquí una fotografia d'una de les escenes
del casament de conveniència, neu guapíssims, eh?
Penso que la fotografia que tu veus,
a veure si me la vols ensenyar...
A veure, l'ensenyem.
Aquesta no, aquesta no, no és,
perquè, esclar, nosaltres no l'hem representat encara, l'obra,
i tu ja saps que nosaltres...
Vaja, doncs pensàvem que era un assaig.
No, no, aquesta és de l'Envetja, de Pini Soler,
que la vam estrenar nosaltres.
Aquesta obra de Pini Soler, de l'Envetja,
és l'única representació que s'ha fet d'aquesta obra,
és la nostra, era inèdita, l'obra aquesta,
i l'Atener la va estrenar.
Vol dir que si algun dia es publica
tindrem de sortir nosaltres al reparte,
perquè no l'ha fet ningú més.
L'Envetja, de Pini Soler.
L'Envetja, de Pini Soler, és aquesta imatge?
Sí, perquè tu ja saps que nosaltres,
quan fem el teatre, ho fem ja directament.
No podem fer un ensaig general amb el vestuari,
o bé estar representat, sinó que anem allà.
Llavors, la foto seria la del casament de conveniència,
seria després de fer la representació.
Que, en tot cas, hem de dir que el grup escení i Catenea
són molt agosarats,
tenen una producció teatral al llarg de l'any
molt intensa, molt prolífica.
Fa molt poquets dies,
Pau de la Penya ens visitava
per parlar de fa unes setmanes
la representació de Bajar-se al Moro.
I el que sempre hem dit, Pepe,
cada cop que heu vingut,
que sou un grup amb tanta gent,
i sobretot una cosa molt interessant
és que sou gent de totes les generacions diferents.
I aquí tenim l'Enric,
que no ha obert la boca de moment,
l'Enric, molt bon dia.
Aquí teníem, diguem, el Capicú,
doncs jo seria el veterano,
i ell seria el...
I Enric, tu com decideixes entrar
en el grup escení i Catenea
i conviure amb tota aquesta generació de gent?
A mi m'ha encantat de tota la vida el teatre.
He representat teatres sempre a coses petites,
al col·le i allò típic,
que comences des del que comença tothom.
I no és res,
jo coneixia el grup Atenea de poc,
però a mi m'agradava.
Jo veia que allà hi havia una varietat bastant gran d'edats
i dic, doncs, ostres,
a mi m'agradaria estar allà dintre,
m'agradaria com és tot allò,
un grup més en sèrio, no?
Més, no sé, el veus més...
No professional, perquè és un grup amateur, però...
Home, ja a aquestes alçades força professionalitzat, eh?
Però l'experiència de tots els anys que porta,
doncs, això et dona molt, no?
I sí, sí, doncs, no res,
vaig contactar amb el José Emma
i ell molt amable i encantat, sí, sí.
Vaig estar anant a alguns assajos
i fins que al final, doncs,
algun paper m'ha caigut, sí.
I aquest paper d'aquesta obra,
quin és el que et toca?
Bueno, és un paper...
Tampoc no és gaire rellevant, no?
Però és...
És la cua, la forma part de la cua aquesta que té.
La cua familiar, que arrastrem.
Sí, sí, doncs jo sóc el germà, diguem, d'ella.
I...
I amb aquesta cara de bon nen, ets bon nen,
no ets realment una cua pesadeta de portar?
Bon nen no ho sé,
jo sí que amb molt poques ganes de treballar,
això sí que ho té.
Vaja.
Molt poques ganes.
Una cua pesant, doncs.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Un noi bastant dropo
que s'enganxa per tenir diners fàcils,
per tenir una vida fàcil,
negocis fàcils,
però sense moure'm dit.
De fet, és un personatge força actual, eh?
Només cal encendre la tele
a partir d'una determinada hora de la nit, no?
Sí, és que la vida repeteix.
És una cosa que...
Que sempre que fas una obra dius,
home, sí,
però és que això també passa ara, eh?
O sigui...
Podríeu fer una obra que es digués
la televisió de conveniència.
Sí, sí, d'acord.
Que vindria a ser el mateix, no?
D'acord, sí.
Pepe, a tu t'encanta dirigir
un escenari ple de gent.
O sigui, no hi ha una obra
que no estigui planíssima de personatges,
perquè aquí Tomàs Mañet,
Josep Maria Tosset,
Francesca Fortuny,
Eva Quiles,
Xavier Muñoz,
Mónica Xavaria...
Perdona, perdona, perdona,
però n'hi ha una ratificació,
no és Xavier Muñoz.
No és Xavier Muñoz.
És Pau de la Penya, precisament.
El Pau de la Penya, doncs mira, fixa-hi.
Sí, perquè ho vaig tindre a última hora,
no podia fer-ho a l'altre,
i li vaig demanar a Pau de la Penya
que ho fes.
I sí, n'hi ha una ratificació,
que en molts programes ha sortit,
perquè, esclar,
l'Ajuntament ho va tindre d'avançar.
I Eva Quiles, has dit, també.
Sí, he dit Eva Quiles.
I tampoc pot sortir,
perquè se va tindre d'anar de Tarragona
per qüestions de treball.
Vaja, molt.
I va tindre de fer canvis.
Doncs, en tot cas, però,
són uns 10 o uns actors
a sobre de l'escenari,
són molta gent, no?
Són 8, no?
Són 8, no?
Llavors, ja et va, tu, això.
M'agradaria més, encara,
però el que passa és que avui en dia
n'hi ha molts problemes, eh?
Perquè la gent jove està molt...
surt d'un lloc d'anglès,
de gimnàcia,
de, no ho sé,
un curset d'informàtica...
I és molt problemàtic, eh?
Avui en dia no sé què passa,
però tenim molts problemes, eh?
Jo mateix, des del meu punt de vista,
o sigui, des de la meva situació, no?
Que si estudiar,
que si altres activitats
fora de l'institut o de l'escola,
doncs tu ho tens que compaginar, no?
I sempre és més complicat.
I sap el que passa que nosaltres fem,
doncs mira,
aquesta que vam fer,
baixada al módulo,
aquesta que fem ara,
després ara començarà a ensaiar
com pleanyos felis de...
ara no me'n recordo...
del cèl·lebre...
Bueno, després t'ho diré,
perquè...
D'acord, ja et vindrà,
no et preocupis,
que el problema...
Passa això,
que es ve de tal,
i després inclús
s'ha animat a fer
Ani i Espona Dama,
de Gala,
que es farà al final,
i vull dir que nosaltres
per donar la qualitat
que pretenem donar
i que, bueno,
el públic està acostumat,
t'hem d'ensenyar cada dia.
I tu saps que normalment els grups,
quan els dius a la gent
que vol fer teatre,
els dius,
oh,
t'he d'ensenyar cada dia
durant mes i mig,
si surts a l'obra,
t'has d'ensenyar cada dia.
Inclús,
algun dissabte també,
llavors diuen,
oh,
jo no puc,
perquè esclar,
jo un dia a la setmana sí,
o tal,
per la nit,
i això és el que és complicat,
no?
Perquè tu no t'esperaves
cada dia,
cada dia,
que s'ho agafessin tan seriosament,
no?
Jo no,
de la meva experiència,
els assajos,
doncs,
estaven enfocats
una hora a la setmana,
dues hores.
Perdona,
com que va al gimnàs,
una mica?
Adolfo Marcillac,
imagina't.
Ah, fixa't.
Adolfo Marcillac.
El que passa és que nosaltres
de vegades
ens quedem una miqueta en blanc,
però recorrim,
tac, tac, tac,
i surt.
Pepe,
tu no estàs a l'escenari,
no,
en aquesta?
No,
en aquesta no,
la pròxima sí.
En aquesta de cumpleany i Felic,
sí.
En aquesta de cumpleany i Felic,
sí.
Perquè una mica tots feu de tot.
Sí,
sí,
bueno,
jo,
a mi el que m'agrada
és actuar,
jo et diré la veritat,
i ho saben tots.
Jo vaig,
per una sèrie de circumstàncies,
allò que diu,
un passo adelante,
tots van tirar un passo endarrere,
em vaig quedar jo per dirigir,
en una època ja de fa molts anys,
i, bueno,
ja m'he acostumat
i estan acostumats
els actors actuants també
a mi i tal,
i, bueno,
dirigeixo,
però el que,
el que,
un no passa bé,
actuant.
Està l'escenari,
el contacte amb el públic
i tot,
això és el que dona la vida.
El que passa és que
dirigir també m'agrada,
però vull dir,
ho faig a gust i tal,
però el que m'agrada a mi
és actuar,
és clar.
Enric,
tu faràs un passo adelante,
com diu el Pepe,
i un dia o altre dirigim?
Jo tant com dirigit
no m'atreveixo.
Jo, per exemple,
he vist el Pepe
i és que és,
vamos,
no és per fer la pilota ni res,
però ell ho sap,
ara que no ens escolta ningú,
però tothom ho sap
que quan t'ha de rectificar
i et diu,
a veure,
senta't un moment,
i mira a mi com ho faig,
però clavat.
Diries,
és que tots els papers
els hauria de fer ell.
Vull dir,
o sigui,
és una cosa que dius,
ostres,
ojalà no,
jo pogués ser igual,
però clar,
atrevir-me jo a dirigir,
jo tant tant ja no.
És molt jovenet,
també és això.
Mira,
Pau de la Penya dirigeix,
Jordi Folt farà
aquesta anilla espona dama,
que també sortiré jo
i la dirigirà ell,
i vull dir,
jo animo aquesta gent
perquè el relevo
es té de fer,
perquè l'Atenea continuï,
escolta,
jo necessito ja
que vagin fent obres,
no?
Parlem de relleus,
Pistolet tindrà relleu
algun dia?
O mai?
Perquè és un personatge
únic
entre el grup.
Mira,
Pistolet precisament
volia que vingués,
però també el problema
és que té d'anar a buscar
el net i tot això,
que és el que diem,
no?
La Fenya,
no?
Però Pistolet és el còmic
per excel·lència,
no?
És el còmic,
la gent quan surt a ell
ja sap...
De vegades et dóna por
perquè dius,
el donaria aquest paper,
però si és seriós
la gent no s'ho prendrà
seriós,
no?
Perquè és clar,
ja surt i ja
el subfísic ja és molt còmic,
o sigui que és un còmic.
Aquí surt també.
En tot cas,
és aquest gran clàssic,
no?
Del grup escenic que tenia.
Sí,
és el clàssic,
el còmic,
el còmic,
és l'únic,
és l'únic.
El còmic per excel·lència.
El còmic és per excel·lència,
o sigui,
no n'hi ha un altre.
Són dos caps de setmana
seguits
que representeu
el matrimoni de conveniència,
estem parlant del diumenge dia 23
a dos quarts de set de la tarda
i el diumenge dia 30
també a dos quarts de set de la tarda
les entrades oscil·len
entre els 8 i els 10 euros
a les mateixes taquilles del Metropol,
suposo,
no?
Sí,
sí,
correcte,
sí,
correcte,
sí.
Bueno,
si voleu,
jo...
Ens han portat
a invitacions,
per tant,
ja ho saben,
si volen,
el 977 24 47 67
són,
doncs,
els telèfons que vostès han de marcar
per aconseguir aquestes invitacions,
en tenim dues dobles,
977 24 47 67,
el casament de conveniència
de Santiago Rossinyol
aquest diumenge
i el proper
al Teatre Metropol.
Ja saben,
una cita amb el Teatre Català
dintre de la tardor literària.
Ja us poseu d'acord,
no?,
suposo,
amb l'Ajuntament
perquè cada any,
per aquestes dates,
feu un clàssic del Teatre Català.
amb l'Ajuntament
estem contínuament en contacte,
no sols per aquesta
que entra dins de la tardor,
sinó per les altres que fem,
ja tenim dates
i tenim tot.
Nosaltres estem en contacte
contínu,
amb el Metropol.
Amb el Metropol
i amb Tarragona Ràdio
perquè cada any,
i és un plaer,
els donem la benvinguda
i els diem bon dia
doncs unes quantes vegades
a l'any
a cada muntatge
que prepara
el grup escenic
que tenia.
Moltes gràcies,
Enric Vidal,
moltes gràcies,
Pepe,
segur que ens tornem a veure
d'aquí uns mesos.
Gràcies a tu, Marta.
I ja ho saben,
el cansament de conveniència,
recordem-ho,
diumenge 23
i diumenge 30,
dos quarts de set
de la tarda,
poden pagar l'entrada,
però sempre tenen l'opció
de trucar al 977-24-4767
per aconseguir
les dues entrades dobles
que, doncs,
ens han cedit
des del grup escenic
que tenia.
Moltes gràcies a tots dos,
molt bon dia.
Bon dia.