5 minuts i seran 3 quarts d'11 del matí.
En aquest matí de dimarts, previ ja al Nadal,
és el moment d'obrir un temps de ràdio
dedicat a parlar de les diverses activitats,
propostes culturals que tenim a la ciutat de Tarragona
els propers 100 dies.
I una de les més tradicionals
és la representació dels pastorets.
La companyia La Golfa tornarà a portar
a l'escenari del metropol.
Aquests pastorets de Tarragona ho farà
el proper divendres, dia de Sant Esteve,
a dos quarts de set de la tarda
i el proper diumenge, dia 28, a la mateixa hora,
dos quarts de set de la tarda.
Per parlar d'aquests pastorets,
avui ens acompanyen al matí de Tarragona Ràdio
la Montse Beneíto.
Montse, bon dia.
Bon dia.
I el Jordi Gómez. Jordi, també bon dia.
Hola, bon dia.
Una representació dels pastorets de Tarragona,
escrita per cert pel flamant, podríem dir,
nou conseller d'ensenyament del govern de la Generalitat,
Pep Bargalló.
Una representació dels pastorets
que torna a portar la golfa
no sé des de fa quants anys
porteu aquesta representació.
Aquesta versió des de fa tres anys,
aquest serà el tercer any,
tot i que portem ja 15 anys
fent pastorets de diferents formes.
Però aquesta versió més moderna, podríem dir,
o més tarragonina, des de fa tres anys.
Tres anys.
Com són aquests pastorets de Tarragona?
Doncs aquests pastorets,
tot i que el text, l'argument tradicional,
està una miqueta canviat,
el que ressaltaria més serien, per exemple,
els gags que tenen sobre aspectes de la ciutat de Tarragona.
Són uns pastorets que encara que no són musicals
perquè el text és parlat,
però sí que inclouen moltes cançons
d'arrel tradicional
i també tenen, com si diguéssim,
un grup que es diu Traut de Tarí,
que és el que posa la música en directe.
És a dir, és una versió que combina la tradició,
però sobretot que aplica elements moderns i actuals
relacionats amb la ciutat.
Correcte.
Cal dir que el que és l'espectacle
està fonamentat amb el text del Folky Torres
i el Pep Bargallons ha fet l'adaptació
tarragonitzant-lo.
No sé si el verb és correcte,
però és això, fer-lo tarragonir.
És a dir, és la mateixa història
dels pastorets de tota la vida,
dels tradicionals,
però adaptats a Tarragona.
Passa a Tarragona.
El nen Jesús, per exemple,
neix a Sant Celles, per dir alguna cosa.
I també una altra cosa diferent
respecte al text original de Folky Torres
és que passa el 1900.
És una espècie d'homenatge que fem també a Folky Torres,
perquè d'alguna forma és el pare també de l'espectacle.
Hi ha alguna novetat en les dues representacions
que fareu aquest any?
Hi ha alguna novetat respecte a la versió de l'any passat?
Bé, la novetat que tenim aquest any
és que els quadres que impliquen la Verge Maria,
en lloc de ser explicats o parlats,
tenen parts cantades.
Cada any intentem afegir alguna novetat
per fer-lo una miqueta diferent de l'any anterior.
A banda, evidentment, dels 15.000 mursilles,
per dir-ho així en un terme castellà,
però que també s'entén molt bé,
que apliquem sobre aspectes de la política
i, a més, que s'hi fiquen al mig de l'espectacle.
Quanta gent, no en sé, esteu treballant
en aquest espectacle?
Quanta gent sou a la companyia?
Doncs bé, els actors som quasi bé una trentena
perquè també hem de tenir en compte
que venen gent d'allà sardanes,
venen nens de corals a cantar,
després també venen els castellers
de la Colla Jove de Tarragona
i aquest any també fins i tot un grupet
de nens d'un ball de bastons,
que són d'Altafulla.
És a dir, que en total podem ser 60 persones tranquil·lament.
I després hi ha els tècnics
i els que s'encarreguen de la part d'escenografia
i maquillatge, vestuari...
I els assajos, fa molt de temps que assageu
o, com que ja la tenim una mica per la mà a l'obra,
doncs ja no calen gaire els preparatius?
La veritat és que portem gaire bé...
A veure, fem dos...
una separació a l'hora de fer assajos.
Fem assajos amb els personatges que tenen més text,
que això ha començat a finals d'octubre,
i els personatges, així, les escenes que surten més gent,
portem un més fent-les, més o menys.
Però un ritme molt bo, no?
Un ritme molt bo, molt dolem,
perquè Déu-n'hi-do, és bastant sacrificat, ja ho sabem,
el teatre té això, aquest component de sacrifici.
Per la companyia La Golfa, aquesta representació dels pastorets
és una de les fites més importants que té al cap de l'any?
Quasi bé, diríem, ara l'única.
Allí és on concentrem els nostres esforços, no?
Cada any, encara que hi hagi coses diferents de text,
també hi ha coses diferents d'escenografia,
i amb els diners que recollim, amb les entrades,
intentem que l'any següent es facin vestuari nou,
decorats nou, sempre hi ha alguna cosa nova.
Esteu concentrats bàsicament en la representació dels pastorets,
únicament ara, al cap de l'any,
per algun motiu en especial?
Busqueu de cara al futur més alternatives?
Perquè La Golfa havia fet altres coses.
I tant, sí, sí.
Evidentment.
El que passa que, suposo que és a qüestió de l'edat
i de saber escollir i objectius de cadascú,
personals, aquest aspecte,
a La Golfa, com a Golfa, fem només pastorets.
El que passa que els membres de La Golfa,
alguns membres, treballem en altres coses de teatre.
Vull dir que realment,
el que és el verí del teatre,
el mates fent pastorets i fent altres coses.
Vull dir que realment,
personalment, no estem fent pastorets només.
Ara bé, com a companyia, La Golfa sí.
Perquè la feina que suposa fer uns pastorets,
i sembla que sigui fàcil,
perquè dius, bueno,
sempre n'hi ha una mica com de...
el Sant Benito penjat de pastorets
que és un espectacle fàcil,
que no s'assaixi gaire bé,
que es fa així,
alguna serà té una espardenya,
i t'asseguro que el que fem nosaltres,
en absolut.
És una feina que ens porta 3-4 mesos a l'any,
que és molta estona, vaja.
Per què aquesta versió tan trencadora?
No sé si aquest és un bon adjectiu.
Però és una mica una versió trencadora, radical,
que segur que, a més d'un,
el públic més tradicional potser no li acaba de convèncer.
Però per què vau decidir tirar endavant,
ara fa 3 o 4 anys,
aquesta versió tan diferent dels pastorets?
Perquè ja havíem entrat en una rutina,
que sempre era el mateix,
el mateix argument, el mateix text.
Sí que les coples, per exemple,
incluïen coses de Tarragona o sàtira,
però vam veure que ens estàvem com si diguéssim estancant
en un model i que personalment,
i sobretot els membres de la companyia,
ens avorria, no?
Aleshores vam dir o innovem o ho haurem de deixar de fer,
perquè ja no ens omplia.
A banda de dir això, també cal dir que,
també mirant el públic, els espectadors,
la veritat és que un nen de l'any 2003
no és un nen de l'any 1916,
que va ser l'any que es va estrenar a Pastorets,
de Folky Torres, i per tant havíem de donar-li
un tom estètic i també un tom de text
al que era l'espectacle d'en Folky Torres.
Penso que és un tom fet amb respecte, sobretot,
evidentment la història és la mateixa,
però el que queda clar és que la forma de posar
l'abunda a l'escenari, el llenguatge utilitzat,
és més actual, i sobretot, evidentment,
les botifarres que fem i tot això
són copets d'ull a la gent més adulta,
que també funcionen molt bé,
perquè justament el públic adult
ja sap que són Pastorets, no els sorprèn,
els sorprèn justament amb aquestes cosetes,
amb aquests petits caramelets que li pots donar.
Perquè amb aquesta versió d'alguna manera
també busqueu un altre tipus de públic,
no sé, més jove,
és evident que els Pastorets potser sembla
estar molt adreçat, teòricament,
als nens, als més petits,
i després també a la gent més adulta,
a la gent més gran.
Aquí busqueu amb aquesta versió també
un altre tipus de públic,
que potser no s'acostaria
als Pastorets més tradicionals.
Sí, més jove.
Ara estic pensant,
jo personalment,
en l'escenografia,
un dels problemes que teníem
era el problema de l'infern,
dels dimonis.
Els dimonis,
tots els gags que feien,
tot el que tenien per fer por,
no feien por.
Aleshores,
es va optar per uns dimonis,
no sé,
més psicodèlics,
més moderns,
més que,
per exemple,
els dibuixos animats,
que és el que fa por amb els nens,
que és un tipus més manga,
com si diguéssim,
que no el tradicional dimoni,
que no espantava ningú,
amb les banyes,
o sigui,
les fúries,
per exemple,
també són com a representacions
del mal,
no una cosa tan senzilla,
sinó una cosa més creïble,
una cosa que de veritat
li pugui fer por.
I tot això va acompanyat
amb una escenografia
que és molt més moderna.
Dèieu que ara,
com a companyia,
us concentreu
en aquesta representació
els pastorets,
seran dues representacions,
no sé si en feu alguna més
fora de Tarragona
o només feu aquestes del Metropol.
A veure,
per la dificultat tècnica
i sobretot pel text,
que és un text tan tarragoní,
és complicat fer-ho fora.
Fem les dues d'aquest any
al Metropol
i fins l'any que ve,
que penses,
són dues representacions
i la feinada
que suposa això
és inacabable,
però com que tenim sort
de tindre el teatre
bastant ple cada any,
doncs al final
sortim contents,
evidentment.
Hi ha públic que repeteix
cada any
amb aquesta versió?
Sí, sí,
i a més ja té un públic ja
que el tenim ja fitxat,
ja.
Fixa, sí.
Les representacions,
recordem,
seran divendres,
que és el dia de Sant Esteve,
a dos quarts de set de la tarda
i diumenge,
a la mateixa hora,
diumenge és dia 28,
a dos quarts de set de la tarda
al escenari del Teatre Metropol.
Alguna cosa més,
Montse, Jordi?
No res,
convidar-vos a tots
a venir a veure uns pastorets
diferents,
si no els heu vist,
i si els heu vist
també es veureu diferents
perquè cada any
canvia alguna cosa que altra.
Cada any hi ha algun afegitó
o alguna modificació
en els elements
i en el text
d'aquests pastorets
de Tarragona
versionats en el seu moment,
com dèiem,
pel Pep Bargalló,
actual conseller,
nou conseller d'ensenyament
de la Generalitat
de Catalunya.
I també,
bueno,
referint en el text,
no?,
que, bueno,
que feia tres anys
que el havíem canviat
però que el Pep
amb molt d'interès
i econòmicament desinteressant,
no diguéssim,
que cada any
ens ha anat canviant
parts del text,
o quan li hem dit
doncs mira,
aquest personatge
podria funcionar bé
d'una altra manera,
doncs ha estat
tot l'any treballant,
ens ha enviat
un nou text
i personalment
d'allò que faig
de Sant Miquel,
no?,
doncs que mai
me l'havia canviat,
doncs aquest any
també hi ha
uns canvis.
Molt bé,
doncs esperarem
i anirem a veure
amb expectació
aquest pastorets
de Tarragona
de la companyia
a la Golfa,
com dèiem,
divendres 26
i diumenge 28.
Montse Beneito,
Jordi Gómez,
molta sort,
que vagi molt bé.
Gràcies.
presentacions dels pastorets.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu.