4 minuts, 3 quarts d'una del migdia,
seguim des del matí de Tarragona Ràdio,
fent-nos ressò de l'activitat que es viu a la nostra ciutat
des de diferents àmbits, des de diferents espais.
Ens acompanya Ricard Domènech,
que és el vicepresident de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes
del Col·legi Sant Domènech.
Si vostès fan una miqueta de memòria,
recordaran que fa uns quants mesos va venir ell,
acompanyat de la directora del col·legi i d'altres representants,
una mica per explicar-nos amb moltíssima il·lusió
tot un programa d'activitats amplíssim
que havien de celebrar i han celebrat
per commemorar justament aquests 30 anys.
Avui el Ricard ens acompanya justament per fer balans
i per anunciar-nos alguna de les altres activitats
també destacades que encara resten
per aquest proper mes de juny.
Ricard, molt bon dia.
Bon dia, Iolanda.
I jo sé que t'hem de donar l'enhorabona a tu
i a tota la comunitat educativa del col·legi
perquè tot ha funcionat gaire bé com havíeu previst.
Ha tingut un ressò a la ciutat importantíssim,
tota l'activitat que t'has desenvolupat, no?
Doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Vam fer una aposta o vam arriscar molt
a moltes activitats que ens semblaven
que no s'havien fet mai, no?
La bicicletada que vam organitzar per Tarragona,
el sopar commemoratiu convidant a les altres
o a les antigues juntes de l'AMPA
i després una taula rodona
i la veritat és que ha sigut un èxit.
Ho he de dir, sí, ha sigut un èxit.
Jo recordo que apuntàveu sobretot
que aviam, que un aniversari d'aquestes característiques
se celebrava pensant no només en les persones
que ara formen part d'aquesta comunitat educativa,
sinó per totes aquelles generacions d'alumnes,
de pares, de professors,
de tota la gent que havia passat
i que havia tingut alguna cosa a veure
amb el col·legi de Sant Domènec.
Per tant, calia fer un programa d'activitats
obert a la ciutat.
I això ho heu aconseguit, no?
Ho hem aconseguit totalment.
Mira, te vaig explicar un detall.
Quan vam muntar allò de la bicicletada
vam pensar, bueno, obrirem a tots els col·legis.
De fet, vam convidar totes les ampes
dels col·legis de Tarragona
i la veritat és que vam tenir una bona resposta.
Tant és així que ja hem consolidat la bicicletada
com un acte propi de l'AMPE
de cara a posteriors edicions.
O sigui, l'any que ve pensem a organitzar-la una altra vegada.
De vegades aquestes coses surten així, no?
Sí.
Es fa una convocatòria a text i dius
escolta, doncs continuem, no?
Sí, sí, perquè a més vam enxampar un diumenge al dematí
amb molt bon temps i fins i tot des de dins de l'Ajuntament
algun regidor que hi va participar ens va dir
que calia potenciar un passeig per Tarragona en bicicleta
a primera vegada al dematí,
que no hi ha gens ni gota de trànsit
i que la gent va godir moltíssim.
I acabat el sopar que vam organitzar,
l'acte central, que era el sopar comemoratiu
a l'Hotel Ciutat de Tarragona,
acabàrem convidar totes les juntes anteriors,
alumnes, exalumnes, etcètera, etcètera.
Bueno, va suprapassar per a Mascareix.
Quanta gent us vau reunir aproximadament?
Doncs mira, el sopar aquell que va ser el mes de gener,
si crec malament, el febrer,
me'n recordo la data,
doncs vam reunir al voltant de 400 persones.
Sí, que Déu-n'hi-do.
Sí, sí, ja ho pots ben dir.
Déu-n'hi-do sense nens, vull dir 400 adults,
allò que dius que m'he convidat a famílies
i de seguida fas 400 persones.
No, però només adults.
Però molt bé, molt bé, un èxit total
amb la participació del senyor alcalde
i del regidor Santi Pallàs i del Raül Font,
que havien sigut exalumnes del col·legi,
i la veritat és que, molt bé, molt bé.
I et dic, estem contentíssims.
Home, parlant de sopars i de trobades,
aquest cap de setmana en vau fer un altre
i em penso que a última hora vau haver de buscar un espai
que pogués acollir a tota la gent que participava.
De pressa corrents, perquè ho teníem tot muntat
per fer-ho com cada any,
que fem la festa de Sant Domènec
i organitzem un sopar pels pares i alumnes del col·legi
i ho teníem muntat al pati del col·legi,
que és on ho feien sempre,
però, clar, vist els anuncis de pluja que va haver
i finalment se van complir,
que va ploure dissabte a la nit,
doncs divendres a última hora
vam decidir de fer el canvi
al refugi número 1 del moll de costa.
I, bueno, te pots imaginar altres vals,
però, vaja, un èxit, un èxit,
perquè no vam perdre ni un assistent,
al contrari, encara en vam guanyar algun, no?
Perquè l'espai era més ampli, també.
I eren 500 persones, també, vull dir que...
La veritat és que estem molt contents.
En general, des del col·legi,
des de la mateixa empa,
hi ha satisfacció, no?,
per com s'ha viscut tot aquest període.
Doncs sí, a veure,
el balanç és molt positiu,
vull dir, quan vam fer,
o vam convocar la roda de premsa
anunciant el programa d'actes,
vam pensar, bueno, potser ens hem agosarat
i allò que ho hem fet tot molt maco
sobre el paper ja ho veurem.
Però, doncs, no,
el balanç és molt positiu,
que estem allò que et reconforta,
no?, la feina ben feta.
I ara, doncs,
l'únic acte que ens manca
és la cloenda de final de curs
de les activitats de l'AMPA,
que l'hem ajuntat
amb la cloenda de final de curs
pròpia del col·legi,
i el dia 20 de juny,
a la tarda,
a l'hora encara la concretarem,
suposem que serà, doncs,
a les 7 i mig,
una cosa així,
quan ja no faci tanta calor,
doncs, el dia 20 de juny
al Camp de Mar,
a l'Auditori del Camp de Mar.
I què és el que fareu allà, exactament?
Doncs, mira, farem els festivals
que fan els nanos de P3,
P4, P5,
primer i segon de primària,
que normalment se feia
al pati del col·legi,
més els festivals
de les activitats pròpies de l'AMPA,
gimnàcia rítmica,
taekwondo,
guitarra,
i gralles i timbals,
que també en tenim,
doncs, tot això
que normalment ho fèiem,
doncs,
amb diferents diades els dissabtes,
o inclús entre setmana,
doncs ho hem ajuntat tot,
un pack sencer,
i ho farem allà al Camp de Mar.
Intentarem que, a veure,
fer-ho curt,
vull dir,
no està cinc hores allà.
De totes maneres,
també et diré una cosa,
jo m'imagino que els nens i les nenes
deuen estar amb uns nervis,
perquè no és el mateix
actuar al pati de l'escola,
que per ells això d'actuar
al teatre auditori del Camp de Mar,
els hi deu fer una particular il·lusió,
no?
Sí,
sí,
anar a un escenari d'aquells...
Més nerviosos estan els professors,
que suposo que ens devien malagir els ossos
quan devien saber la notícia.
Aquests pares,
per què no es dediquen a això,
a fer de pares?
I clar,
no és el mateix
muntar-ho al pati del col·legi
que muntar-ho al Camp de Mar,
i implica que has d'anar
mínimament una o dos vegades
a sejar allí,
l'escenari és diferent,
quan hi tens un auditori,
esperem tenir ple fins dalt,
perquè de per si
ja assisteixen pares a tot això,
i els avis i els tiets,
doncs una,
restrenen avis, tiets,
i a més els de P3,
que és el que comentàvem fa una estona,
que és la garantia segura
que en venen molts pares.
Això sempre.
Molt bé,
i escolta,
és el dia 20,
que és un divendres,
l'hora per concretar encara,
com ens deia.
I també,
fora important parlar
des del punt de vista
més del dia a dia,
aquest any ha estat
una festa,
m'imagino,
per l'escola
i també per l'AMPA,
però això no ha tret
que la feina de l'AMPA,
la que no és tan lúdica,
doncs s'hagi hagut de desenvolupar.
Potser també ha ajudat
que els pares i les mares
siguin una miqueta
més participatius
en les associacions
de mares i pares d'alumnes,
perquè generalment
a totes les escoles
es diu
que els pares i les mares
no participen
en tot el que haurien de fer,
més enllà del que és
la cosa lúdica i festiva.
Això no és en el cas
del Col·legi de Sant Domènec,
sinó en general a tots.
En tots, en tots.
No és la primera vegada
que es diu això.
No, no,
és una reivindicació
que crec que tenim
totes les AMPAs
que jo comentava
fa un moment amb tu,
amb el micròfon tancat,
que ens hem compartit
una mica en una empresa
de serveis,
que oferim
tota una sèrie de serveis
complementaris a l'educació.
Els nanos estan més hores
a l'escola.
Exacte,
que està molt bé
i que forma part
de la nostra feina,
donada a les circumstàncies
de la societat,
però doncs
no deixa de ser
el nexe d'unió
que n'hi ha
entre els pares i l'escola.
I, per exemple,
a les assemblees informatives
que és on generalment
totes les AMPAs
reclamem
que ens vinguin pares,
home,
qui més no,
que interessar-te
per l'educació
del teu fill
des del vessant de pare,
no?,
que és molt important,
doncs no són patètiques
d'assistència.
Ho hem parlat moltes vegades
en aquest programa
quan parlem
amb persones
que estan a l'escola,
ja sigui com a docents,
ja siguin com a pares
que diuen això,
van els integrants
de la Junta
i,
sortosament,
cada any
comença un nou curs
de P3,
que com que són els pares
que per primera vegada
els seus fills o filles
van a l'escola,
a la primera assemblea
hi van una part,
com a mínim.
I a Sant Domènec
que teniu en guarderia,
ara ens vindran els de la guarderia
també.
Veus que a mínim
el primer any
teniu garantida d'assistència.
I ara el que passa
és que endarrerirà més,
comencen els de P2,
els de P1
i...
No, suposo que...
A veure,
suposo que les noves generacions
de pares
s'impliquen més
en l'ensenyament,
o sigui,
hi ha hagut una mica de...
Una generació perduda,
volia dir.
Exacte, sí,
com una generació perduda
en aquest sentit
i ara,
doncs,
les noves generacions
s'impliquen més.
Fem el vot de confiança
que a partir d'ara
vinguin més a les assemblees.
I no hi ha dubte
que trobades
que es realitzen
en un to festiu
com ara aquestes
que heu desenvolupat
al llarg dels actes
del 30è aniversari
també ajuden
a conèixer
la vostra activitat
i a captar,
en el bon sentit
de la paraula,
més persones
que assisteixin
a les assemblees
i als actes,
diguem-ne,
més de dia a dia
de l'escola.
Ricard Domènech,
vicepresident
de l'Associació
de Mares i Pares
d'Alumnes,
em penso que vols afegir
a alguna cosa més.
Sí,
només des d'aquí públicament
vull fer un agraïment
a l'Ajuntament
del seu alcalde,
l'excellentíssim
senyor Joan Miquel Nadal,
del regidor
d'Esports
Raül Font
i de l'exregidor
que em penso
que no continua
en aquesta legislatura,
Santi Pallàs,
per tot el suport
que ens han donat
en totes les activitats,
de debò.
Vull dir,
moltes vegades
quan vas a trucar
a portes
que no estàs acostumat
a trucar,
allò costa,
papers,
amunt i avall,
i ens han facilitat
moltes coses
i des d'aquí
un agraïment públic.
Doncs moltíssimes gràcies
a tu per acompanyar-nos avui
i enhorabona
a tota la comunitat educativa
del Col·legi Sant Domènec.
Que el dia 20
us faci bon temps,
perquè tot i que tenim
les veles,
però escolta,
que faci bon temps
perquè queda més lluït
un festival d'aquestes característiques.
Almenys que no faci
molta calor.
I a fer molts més anys més,
com a AMPA.
Gràcies.
Sí, sí,
a continuar fent activitats.
Gràcies, Jelanda.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.