Jo crec que el principal de la nostra tasca
és durant tot l'any les trobades que tenim entre nosaltres,
els ensaixos, la sociabilitat que fem entre totes
i la bona entesa que sempre hi ha.
Això és el principal.
Després que, bueno, diem el dia de fi de curs,
diem el fi de curs, però no s'acaba mai.
Però vaja, allí es posem totes sorpresa per unes i per altres
es posem el que hem fet.
Moments abans o dies abans ens reunim
perquè no doni la coincidència que estem fent números repetits
i, bueno, sabem cada una la classe de números que fem
per no sortir dos vegades i no tapar unes a les altres.
Tot i cada una tindria la seva manera de fer-ho,
però com que el temps és relativament limitat,
no podeu fer un espectacle de cinc hores,
què més voldríeu, no?
Perquè, clar, ha de tenir la seva durada específica,
doncs heu d'intentar racionalitzar
i aprofitar aquest temps al màxim.
Abans de parlar de l'espectacle en si,
sempre ho diem,
però jo crec que és molt important aquesta apreciació
que feia l'Helena, no?
De la teràpia que suposa aquest treball
que es fa als col·lectius de dones, no?
És una teràpia fonamental.
Sí, perquè és el sortir de casa.
És sortir de casa, és tenir temps per a vosaltres.
Dos dies a la setmana o tres, ensegem,
un parellet d'hores, però com que també som una miqueta dures, saps?
Sí.
Sí.
Però això de les tables ho teniu ja per la mà, Montserrat.
Sí, però hi ha vegades que en Guany Torreforte
s'han apuntat quatre senyores noves,
som 14,
vull dir que...
No està malament.
No està malament.
Vull dir que la...
Ja podré fer un equip de futbol i tot així.
a la gent li encanta,
encara que dius,
ai, afenya aquí i allà,
però és a sortir,
és anar a prendre cafè,
és a l'aprendre,
és fer exercici, eh?
És parlar de les teves coses també, no?
No, no, sí, sí,
i és fer exercici.
I després, una cosa molt important.
No és una cosa,
escolta, que una hora i pico pagant sal els llenguts,
perdre la...
Sí, sí, de una hora de caminar, eh?
L'afòria,
l'afòria de parlar en públic,
t'acostumes...
Perdre aquesta timidesa, aquesta cosa...
Ai, que m'ho has catat, eh?
Els tramolins de les cames,
no t'ho perdon a divulgar d'any, eh?
Per això...
Això és l'actuació.
No, no,
i les persones que porten tota la vida
al món de l'espectacle
diuen que el dia que es perden aquests nervis
i aquesta tremola estàs acabat.
Sí.
És a dir, que s'ha de tenir sempre.
Per tant, esteu en la línia.
Esteu, esteu.
Esteu en la línia artística.
La guerra.
A mi, de tant en tant,
el professor, el Jordi Parisi,
m'hi ria al carrer.
Me despedeix.
És que per treballar amb vosaltres, xata...
I li dic,
me tindràs, me tindràs,
menys, tindràs, 80 i encara es traïgui.
Me falta 30,
mira si me n'has d'aguantar d'anys.
I el pobret diu
que me'n vaig i farà cascales.
Dic, res d'això.
Aquí me tindràs dura que dura
i com jo en munt.
És que el tenim fregit, pobret.
És que això...
Però a més a més li agrada, eh?
Això se n'ha de parlar molt
i bé dels professors.
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
Jo també, la Soraya, pobra,
jo he de dir el paper,
però llavors, qualsevol que era,
me'n recordo, dic el que vi bé que...
Això no hi diu aquí, has de fer això.
Tu fas les morcilles,
poses allò a la teva manera,
com fan els actors aquells.
I aquest any nosaltres, doncs,
no som moltes.
Aquest any en tenim una,
una, també els grans, no?
I té una il·lusió.
Ai, quina il·lusió que té, escolta'm.
Però...
I després nosaltres,
com que sempre diem aquestes...
No dic tonteries, però...
És que ho fem d'una manera que...
Jo ric, jo li he dit a la Soraya,
voldria partir pel mig i sentar en baix.
perquè després veus el vídeo
i et fas un fart de riure,
però jo és que voldria estar a baix.
Li dic, Soraya, fes-ho tu, que ho saps,
jo me'n vaig a la...
És per veure-ho, no?
I per també dir...
Segur que no tindria la mateixa gràcia
en tota seguretat.
Avui l'he trobat una i ja m'ho he dit.
Diu, ah, i ella dalt, escolta'm,
escolta'm, eh?
Hasta jo, amb una senyora,
una vegada em va maltractar i tot
perquè li he dit entrar,
desdic, però si jo no la coneixo.
Oh, escolta, allà i dalt...
Hi ha un tema de molta capacitat.
Ah, i dalt, doncs estem agraïdes
perquè, escolta'm,
vegades fa ja, és que jo ja m'acanso.
No, dona, no, perquè ves?
Oh, és que no he de dir què faré,
no ho sabré fer,
si em veia alguna cosa ho fa.
Ai, quina vergonya.
I no, però mira, les que estem,
ja fem riure.
Quantes dones sou al col·lectiu?
Ah, som set.
Al col·lectiu no, a l'espectacliu.
Però al col·lectiu en sou més.
No, no, a l'espectacl, sí, al set.
Doncs a les set servim per totes ja.
I elles mateixes, a què es dieu?
No ho deixis, eh?
No ho deixeu, perquè...
Sí, perquè l'Antonieta cada any que ve diu
aquest és l'última.
Sí, ara també ho dic.
I afortunadament cada any ve.
És que no ho pot deixar-ho,
de totes maneres no ho pot deixar,
perquè de veritat que la gent
espera anar a l'Antonieta.
I llavors fem un fi de curt,
un fi de festival.
Ets l'estrella, ets la vedeta, Antonieta.
Ets la vedeta.
La vedeta antiga ja.
La gent se l'estima moltíssim.
És la norma dual dels col·lectius.
Sí, sí o no?
Sí, senyora.
Però el norma dual és molt jovec.
I ella, però és jovec, però...
Oh, ja es farà gran també, eh?
Ja es farà gran, eh?
Doncs aquests anys hi haurà,
perquè jo ja riu...
Jo vull anar baix.
Sara, ai, Soraya, fes tu el meu,
que jo em vaig baix.
Expliqueu fins allà on es pugui explicar,
com us diuen sempre,
perquè alguna coseta allò per posar les ganes
heu d'explicar.
Una mínima coseta, eh?
Antonieta, aviam, dius...
Aquest any, aquest any, què fas?
Una mica, aquest any, què fas?
Bueno, el que fa jo és donar consells.
Mira que bé.
Guapos.
Però de quin tipus?
A les que es casen.
Ui!
Experiència, experiència.
I en Quinto, amb música o sense?
No, no, música, música.
Amb música.
No, no, amb en Playback, dona,
que jo em vaig dir...
Una vegada, la Lola...
No ho diguis, fes veure que ho fas.
Escolta, no, no, la Lola, pobra,
la Lola de Calacabeda, ja, que ho nombro,
que veient a pobretes, va morint pocs dies, no?
I el primer dimecord que vam fer allà,
perquè hem viscut tota la vida a l'escala, no?
I em diu, Antonieta,
si no sabia que sabies cantar tant.
I jo em vaig posar...
Dic, jo?
Diu, com vas fer bé?
No em vas dir mai?
I dic, calla, dona, calla.
Era Playback.
Dic, és el Playback, dona, jo, a cantar.
Tu, així...
Porto un sigent nou mesos, aquest Playback.
Doncs t'ho prometo, eh, pobra Lola.
I, ai, diu, ai, sí, ai, diu,
a mi, a que ens sabies, no ho sabia, diu.
Escolta, sí que ho tens molt apelmat,
això de moure els llavis, eh?
Sí, o ho has de descendre.
I com ho fas, això, a casa,
o només les classes amb la Soraya?
No, no, que estic, tinc el d'allò,
em posa la lletra a la Soraya,
i tinc el caset,
i, esclar, hi ha la música.
a començar a la boca,
doncs quan canta ell.
Clar, i això tot coordinat
amb els moviments del ball i tot plegat.
No, no que riuran, eh?
Per tant, com a espectacle global,
el vostre col·lectiu,
de què va la cosa, en general?
Aquest, bé, fem una revista.
Ajà.
Revista que és una cosa cada un.
Varietats, un espectacle de varietats.
Sí, ja de tot, ja de tot.
Després, una miqueta del teatre,
que diem teatre,
se diu, que puc dir, no, el nom,
sí, i tant, ja, també,
per vestir-sants.
Ah, adeus.
I després, una,
mexicana, que, no me'n recordo com se diu,
com li diuen, una de mexicana.
Aviam si us oblidareu de la lletra
per molt playback que sigui.
Eh, Antonieta?
A Torreforta, de Torreforta,
què podem explicar?
El que es pugui.
Sí, el que es pugui, no.
Perquè el títol és revoltosa.
Sí, es pot explicar tot.
Nantros tenim un grupet,
que els porta també la Montse Parisi,
que són dos germans,
i també porta les nenes,
que té un grup de 40 i pico de nenes,
que són les nenes que esperem
que es diguin les del futur,
que l'hagin darrere nostre,
i faran un número,
les grandetes,
que són de 16...
Les més grandetes,
de 16 a 17,
14,
en aquesta edat,
les més grandetes.
Faran un número de cabaret,
guapíssim,
perquè ja l'han inaugurat
a les festes de Torreforta,
molt guapo.
després només faran aquest número,
perquè, clar,
Torreforta fa quatre números,
i és el que diem,
si no,
després s'allarga molt,
no?
I llavors nantros fem un número de pallassos,
que ja són bastant pallasses nantros.
Però ja mira,
només posar la careta...
Entre nantros correm i no ens coneixem.
I després n'n fem una altra,
que és del Bon,
de l'última música del Bon,
xata.
Mita-les,
que n'hem,
escolta,
massa,
molt sexis,
i després n'hem fet una...
I n'heu de xiques bons.
Sí,
i després n'hem fet una revoltosa,
una sarsuela.
A mi m'agrada la revoltosa.
Un clàssic de Madrid.
Per fer una versió una mica vostra?
No, no, no, no.
L'autèntica.
L'autèntica.
Sí, jo la tinc també,
però els que...
Molt...
Aquests quatre números.
Escolta,
no està malament, eh?
No,
i molt variat,
molt variat.
Sí,
fem una cosa molt sexy,
l'altra molt clàssica.
Més moderada,
per tots els fallaços.
Molt bé.
Elena,
per què aposteu vosaltres?
Oi,
nosaltres fem un tema de Chicago,
és on...
El riu Clàfan Santo,
Santo.
Salcero,
la cosa salcera.
Salcero, sí.
I l'altre,
l'altre és...
Espera,
com he de gustar?
Ai, sí,
no ho sé llegir.
Un número de negres.
El té tingú.
Veus?
Una cosa ètnica.
No ho sé,
no ho sé,
jo no hi entenc.
És una sota dalt, això.
però amb això no ho sé.
No dona,
no sona malament.
És un número de negres.
Vull dir que aquí tenim negres,
blancs,
tota la vida.
Cosa ètnica,
la cosa...
És molt bonica,
la mitja part,
després fem un fill de festa,
fem un ball,
totes juntes,
i llavors cridem a l'Avedet,
i surt la senyora Antonieta,
que és l'Avedet,
l'últim número.
Però aviam Antonieta,
el teu...
La fan fer de la Dalina Morgan,
jo no volia sortir.
No ho diguis.
Esclar, Antonieta,
ja ho has xivutat.
No ho hem xivut,
si has fet una mica de ploma
i de marabú ha de portar.
Si ja s'ha fet això,
per això ho diguis.
Per això portes una mica
de ploma i marabú?
És igual.
Sí, no?
No, no,
per això has de portar...
És que l'Antonieta fent de Beda
t'ha de portar aquestes coses,
si no,
no queda bé.
Parlem d'un tema important.
Entrades,
perquè aquí jo sé
que sempre hi ha
una miqueta de coseta
amb els coneguts,
la família i els amics.
El Teatre Metropol
té la capacitat que té.
Sí.
i hi ha moltes persones
que ixoses
que us diuen
a les representants
dels col·lectius
que jo no tinc entrada,
que...
Prometeu actuar,
no?,
en altres moments
durant l'any.
Nosaltres tenim alguna enfadada, eh?
Mira,
el que sempre hem estat dient
i reivindiquem
i com a dones
es toca reivindicar
a tot moment
i jo encara més,
no tenim un lloc
per poder actuar
per molta capacitat de gent.
Però és que no tenim...
Després ja no podem actuar més
ni més que aquest dia.
I aquesta és la pena.
Que aquestes coses
se van perdent.
Es van perdent
en un dia,
et quedes...
Nosaltres tenim una feinada,
en cosien...
Una feinada que ens agrada,
que no és queixa.
No és queixa.
en cosien,
en fet la roba,
en procurar
anar
el més guapes possibles,
perquè també són coquetes.
Home.
Abans són dones.
I després,
doncs,
en cinc minuts
que has estat
damunt de l'escenari,
has fet l'actuació,
s'ha acabat tot.
És a final.
Tot queda penjat a l'armari.