This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Penso que hi ha ganes i hi ha ganes i això es veu, per exemple, que tenim aquest festival ja a punt d'arrencar avui.
I amb una tercera edició i s'ha de ser valent perquè sembla que aquest tipus de manifestacions
només es puguin fer en ciutats molt grans i hem vist que no, que també es poden fer en ciutats més mitjanes com són Tarragona.
I tant, i a més Tarragona està creixent, ha estat creixent molt últimament i aquí és una manifestació que em penso que serà un bon referent.
No és tant el vostre esperit adreçar-vos només a les persones que treballen i que estan en el territori audiovisual, també voleu anar als espectadors, no?
El nostre objectiu, sobretot, a part de donar la difusió, és al públic. Treballem pel públic, de fet.
Generem una sèrie d'actes, un seminari, unes projeccions, un concurs amb curtmetratges, però de cara al públic.
Anem explicant tots aquests actes i així ens servirà també per fer-nos una idea de quines són aquelles convocatòries que estan fetes a mida d'unes persones i d'unes altres.
Molt bé.
Doncs mira, comenceu avui, aquesta tarda mateix?
Aquesta tarda, a les quatre, comencem a l'antiga audiència amb un seminari, un seminari de guió i de narrativa audiovisual.
És la vessant una mica més acadèmica, no? Diguem-ne.
I va adreçat, sobretot, està clar, a la gent que està interessada en el que és la creació d'un guió, per exemple.
Jo sé que un col·laborador nostre, el David Serra, alguna cosa té a veure amb això.
El David Serra, alguna cosa té a veure. De fet, ell avui inaugurarà el seminari i estarà fent classes al llarg de tota aquesta setmana.
Molt important la seva presència i la seva col·laboració.
Sí, perquè a més és el que diuen els experts, no? Que probablement no en trobem més llacunes a l'hora d'una bona pel·lícula, ja sigui en format de curtmetratge o l'artmetratge, és el guió.
El guió és bàsic, tot i que sembla que no, a vegades diuen, no, mira, fotem aquí una estrelleta aquesta i ja ens soluciono papereta, però sense un bo guió...
Sense una bona història i ben explicada.
Sí, està clar que no. Que no se va enlloc. I el David Serra d'això en sap molt.
I tant, té una certa experiència.
Sí, i tant.
Què més tenim, Josep Miquel?
Què més tenim?
Que ens pugui agradar.
Doncs aquesta nit també, per a fer una mica de boca, de cara a demà, que serà la inauguració oficial, tenim un passi especial de la pel·lícula Ilegal, d'Ignacio Vilar, que a més estarà present a la projecció amb l'actor Chetelera, que, bueno, conegut, suposo que qui ha vist Abre los Ojos és el psiquiatre d'Abre los Ojos o és el pare de la pel·lícula Família.
És un personatge que normalment fa papers secundaris, però que és un gran actor del cinema espanyol. I els protagonistes són molt marcats.
I aposta per pel·lícules amb una certa contingència.
A mi interès, exacte. Amb un guió ferme, no?, que parlàvem abans.
Home, aquest és un aspecte que heu de treballar i força, no?, intentant portar algun personatge, conegut...
Exacte, poc a poc anem treballant.
Els festivals sempre té...
Sí, home, és el ganxo, no? A vegades la gent va als llocs perquè diu, ai, mira, que bé...
Fa gràcia, clar.
No sé qui, i et fa gràcia conèixer-lo. I a més és interessant perquè, bueno, l'Ignacio Vilar i el Chetelera, doncs estaran explicant coses sobre el rodatge.
anècdotes, com anar, què pretenien...
Que faré un format així molt de col·loqui, que la gent pugui participar o...?
Més aviat serà una mica presentació, projecció i després ells estan allà oberts a les preguntes que se'ls puguin fer.
Serà també a l'antiga audiència?
Serà a l'antiga audiència a les 10 de la nit i és gratuït, el passi.
A veure, també això és interessant recordar-ho.
És una mena d'això, de pica-pica, d'episcular, viscadiem, per obrir boca per demà.
Molt bé. Què heu preparat?
Per demà. Demà. Demà és el dia ja fort perquè és la inauguració.
I sobre la secció de matí, que és per un altre tipus de públic, no?
És el projecte educatiu, el Míram, que serà el dia 23, 24 i 25 pels dematins.
Perquè jo tinc entès que hi ha inscrits centenars d'alumnes, no?
Doncs ens apropem quasi als mil alumnes.
Veus? Ja em sonava a mi que eren moltíssims.
alumnes d'ESO, de batxillerat? Quines edats?
Principalment d'ESO.
D'ESO.
Principalment d'ESO.
I cada una de les pel·lícules, a més, toca un tema molt concret.
El primer, la integració, parlar de la comunitat gitana.
Temes que els interessen, a més.
Clar.
Les drogues, l'adolescència, l'atur, que potser ara, per exemple, l'atur immediatament no els interessa,
però és bo que vagin, veient com està la realitat.
I a més, passem les lunes al sol, que crec...
Perquè també per no trobar-se els dilluns al sol, ells, d'aquí uns anys...
Que no passin gaires dilluns al sol, si pot ser.
Això és interessant.
Sí, això és interessant.
I és el projecte educatiu i va, sobretot, encarat als estudiants d'ESO.
Però està obert al públic, en general, qui es vulgui passar a veure les pel·lícules,
l'excess és lliure i poden anar a l'auditori de Caixa Tarragona.
Molt bé, que també és un espai molt adient, no?
Per això...
És un espai molt adient i està molt ben preparat, també, que està acabant de fer.
És nou.
Això per a vosaltres és interessant, no? Poder també disposar d'aquests espais.
Sí, perquè són espais... A veure, el cinema necessita tenir un condicionament molt especial, no?
Amb el Cinexin no fem res.
Amb el Cinexin anem molt malament.
No fem res. O donem un espai en condicions o més balcà ens quedem a casa.
Sí, i per donar una qualitat mediocre, doncs faig un pass a casa meva, vull dir que...
Pels amics.
Exacte.
No, no, que és... Aquests comentaris que fem així mitja en broma, però són molt seriosos...
Però que són seriosos.
És també per adonar-nos en que aquesta mostra té ja una solera, té un pedigrí, té una importància.
Sí, sí, esperem...
Suposo que... Bueno, penso que ens ho van reconeixent, no?
De tota manera, no és el que més ens importa.
El que més ens importa és que el públic estigui content i que vinguin, perquè ho fem per això.
El 23, és a dir, demà teniu aquestes sessions del Miram.
Aquesta sessió del Miram.
Teniu alguna secció més oberta, també.
Continuem amb el guió per la tarda i per la nit és la inauguració oficial.
A les 10 de la nit, a l'antiga audiència.
I aquí, doncs, bueno, tindrem un acte una mica especial.
Que no vull desvetllar-ho perquè és la sorpresa per estar-se allà que serà divertit.
A quina hora?
A les 10 de la nit, a l'antiga audiència.
No cal anar de gala, tampoc, eh?
No, no cal anar de gala.
Tot i que serà un acte especial, però no cal anar de gala.
No cal anar de gala.
Doncs vinga, un cop tenim inaugurada la cosa, i no només inaugurada, sinó que hi hem treballat una mica,
passem el 24.
Passem el 24.
Fins el 27, o sigui, tenim tota una setmana de programació.
Això és una feinada que a vegades no ho veus, perquè tu vas al festival i dius
«ai, mira que bonic això», però hi ha un treball.
I no hi vas a la botiga, agafes quatre pel·lis i les organitza.
No, perquè omplir tota una setmana de programació com aquesta és complicada.
I més amb el tema de l'audiovisual i amb els convidats i així.
Bueno, el 24 continuem igual.
Pel dematí amb el míram, amb la pel·lícula El sonyo de Ibiza,
que és una pel·lícula que no hem pogut veure aquí a la nostra cartellera.
I això que també se li va fer molta divulgació a través dels mitjans de comunicació.
Curiosament, no?
I estàvem allà esperant per veure-la, per veure-la,
i finalment va sortir en DVD i al cinema...
Algun lloc es va estrenar.
Ara tindrem l'oportunitat de veure-la en cine, a més.
Que el cinema té el seu encant.
Per la tarda igual continuem amb el guió de narrativa audiovisual
i tornem a fer un passe del sonyo de Ibiza
per si hi ha alguna cosa interessada i per l'horari no ha pogut anar a veure-la.
I per la nit, doncs, amb els curs a concurs,
que és la secció de documentals i vídeo en ficció.
Perquè se treballa molt en ficció o vídeo.
Això és el que ara t'anava a preguntar, Josep Miquel,
per no perdre'ns en el que és l'horari i les activitats,
perquè afortunadament...
N'hi ha molta informació distribuïda.
A mi m'agradaria que ens expliquessis,
perquè, clar, hi ha concurs,
s'ha de fer una convocatòria,
el ressò que té aquesta mostra fora de Tarragona.
Perquè això és interessant per a vosaltres, també.
Sí, és interessant.
A veure, el festival és a nivell nacional.
O sigui, els colmetratges que participen
venen de Galícia, del País Basc, de Madrid, de Saragossa, de tot arreu.
Això ja té una difusió a nivell nacional.
Però, a més, hem tingut la sort que ens han criat d'alguns llocs,
com, per exemple, els d'Argentina l'any passat.
Hi ha una cosa que es diu el Mundial del Corto,
que van seleccionar una sèrie de festivals de tota Europa,
un d'ells el nostre,
i van fer, doncs, han estat portant,
afortunadament, per als creadors d'aquí també,
colmetratges de Tarragona i de tota Espanya
per a tota Amèrica Llatina.
Fent una ruta, els han estat ensenyant a...
És a dir, és entrar en un circuit
que, d'una altra manera, hagués estat difícil entrar-hi, no?
Exacte. I, bueno, afortunadament,
teníem diversos colmetratges d'aquí, de Tarragona.
Perquè al concurs, quantes obres n'han arribat?
Ens han arribat més de cent colmetratges,
que es diu ràpid,
però són molts.
I al final hem seleccionat una trentena, més o menys.
Perquè, clar, a la colmetratge,
tothom, alguna vegada a la vida,
n'ha fet algun, o ha intentat fer algun colmetratge.
És allò que, quan ets adolescent,
algú ha escrit un poema,
algú ha participat en un colmetratge,
algú ha format part d'un grup de música,
o ha cantat,
però, clar, aquest és un primer estadi.
Després entres en un estadi molt més seriós i molt més dur,
que aquí seria ja,
quan tens aquest treball que envies a mostres com la de Tarragona.
Evidentment, també ens arriben aquells treballs
que han fet uns quants amics per divertir-se
i els hi fa gràcia d'enviar-ho
i dir, mira, ho hem fet, no?
Que està bé.
Però, clar,
quan ja et poses una mica més seriosament a treballar,
és quan veus les dificultats que tens i no sé què.
I han arribat treballs que realment són al·lucinants.
De bons.
De bons.
De bons.
I no fets en cinema.
Perquè, clar, tenim els que es fan en cinema,
per una banda,
perquè tenim la secció de ficció en 35 mil·límetres,
que és un format professional,
però després tenim el vídeo
i el vídeo s'està utilitzant moltíssim,
bàsicament perquè és més econòmic.
I els curtmetratxos són d'una qualitat terrible.
I amb vídeo i amb la tecnologia que tenim avui en dia
poden fer coses extraordinàries.
Guions bons, bons actors, bons directors.
I els guions,
quines són les tendències?
Explicar històries més o menys creïbles, reals?
La gent se'n va bastant del cap.
Hi ha de tot, hi ha de tot.
Molta nedadolla que diuen ara.
Sí, que diuen.
Com tenim tres seccions així molt marcades,
doncs es veu.
I a la secció documental hi ha una tendència a explicar coses sobre realitats socials.
de tot.
Allà un cinema més compromès?
És un cinema més compromès,
a vegades un cinema de denúncia,
sobre segons quines situacions.
I això és molt real.
Molt del dia a dia que tenim al carrer,
de l'atur, de la pobresa,
del que sigui,
dels maltractes,
del que sigui...
Després les anades d'olla,
per dir-ho així,
estaria anades d'olla
i la creativitat més en estat.
Que no ho diem en un sentit pejoratiu, eh?
No és despectiu.
En cap moment.
Al contrari.
Sinó allà una larga d'imaginació
i de deixar-te anar...
I si veniu a veure,
ja ho veureu,
la imaginació desbordant
que tenen alguns creadors
és la secció de videoart.
El videoart
sempre et dona una mica més de marge
de poder imaginar,
de crear...
No està tan acotada la cosa.
És lliure imaginació, no?
I hi ha treballs molt bons.
I després tenim la secció de ficció.
I aquí hi ha de tot.
Aquí hi ha drama,
molt drama.
Hi ha molt drama.
Però també hi ha molta comèdia.
Hi ha una mica dolç i salat.
Molta ironia, no?
Molta ironia,
molt humor negre, també.
Que això ja...
Es porta molt
en el món del cronmetratge,
l'humor negre.
I una cosa agradament sorprenent
és que hem rebut
bastants treballs d'animació.
N'hem seleccionat alguns.
L'animació normalment
no hi està gaire present en lloc.