Què suposa per vostè com a director l'estrena ja definitiva de les instal·lacions de l'antic Mercat del Fòrum?
Què suposa per vostè i per l'Institut?
Bé, suposa una satisfacció gran.
Vull dir, l'Institut aquest, aquesta seu que inaugurem demà,
és una seu que es posa en les instal·lacions, com deies, de l'antic Mercat del Fòrum,
que havien servit per facultat de dret, part de la facultat de dret fins a un temps determinat,
i que necessitaven una remodelació àmplia del seu interior,
que és el que hem fet en aquests aproximadament sis mesos.
Penso que el que he aconseguit en mitjany tirar endavant aquesta remodelació és una satisfacció,
perquè vol dir que l'Institut a partir d'aquests moments té ja una seu,
una seu que està molt ben condicionada,
que serà molt còmode i molt útil pel desenvolupament de les finalitats de l'Institut,
que té aproximadament uns 1.100 metres quadrats d'utilitzables
i que, bàsicament, la remodelació de la seu, el que s'ha fet és una de les plantes,
que hi ha d'altres plantes, la planta superior, és bàsicament per investigadors,
per tant, el que és despatxos per investigadors, per administració, etc.,
amb una part central, que és un centre de documentació,
ben dotat, que en aquests moments és un centre que s'haurà d'anar omplint,
que s'inicia avui, lògicament, perquè estem al punt zero de l'Institut.
Llavors tenim a la planta baixa que hi ha una sala d'actes,
no molt gran, és una capacitat que pot arribar a acollir 100 persones,
però que és una sala d'actes ben equipada a nivell audiovisual, etc.,
per fer conferències, per fer petits congressos, per fer seminaris, etc.,
que serà, sens dubte, un dels cors de l'Institut en el futur.
I després en aquesta sala, en aquesta planta baixa,
a part de la sala de reunions, hi ha també els laboratoris,
els laboratoris de l'Institut, que en diem el laboratori humit i el laboratori sec,
per al desenvolupament futur dels temes d'anàlisis, de dibuix, d'informàtica, etc.
I després la planta baixa, la planta sòtano, i tenim un magatzem,
perquè un dels objectius que farà l'Institut és l'estudi de material ecològic,
que estarà temporalment a l'Institut, i per tant ha d'estar ben instal·lat,
i ha de tenir garanties de seguretat, de conservació, etc.
Per tant, diríem que aquestes instal·lacions són,
no diríem que el certificat de naixement de l'Institut,
que va néixer ja fa una mica més d'un any, legalment, etc.,
però sí que l'Institut arriba en aquests moments ja a la posta punt
per començar a córrer, i això és el que farem a partir de demà passat.
En aquest poc més d'un any que fa que existeix l'Institut de Català d'Arqueologia Clàssica,
què s'ha estat fent? A més de, evidentment, remodelar l'edifici,
que a partir de demà serà la seu oficial.
Bé, s'ha estat fent. Jo diria que el que ens ha aportat més energies
és aquest muntatge, perquè, evidentment, ho hem fet amb un temps rècord,
jo entenc, i per tant això consumeix energies,
però també ens hem dedicat a dues coses, fonamentalment.
Un tema ha sigut a començar a posar les bases teòriques i organitzatives
de l'Institut. És a dir, l'Institut tindrà diversos tipus de personal.
Per exemple, personal molt important a l'Institut serà el que diem
els investigadors adscrits, perquè l'Institut, una de les vocacions,
ja en el moment de la seva creació que tenia, era de ser un lloc de trobada,
un lloc d'encontre, un lloc de projecció de l'arqueologia
que ja es fa a Catalunya en aquests moments, sobretot a les universitats,
centres de recerca, museus arqueològics, etcètera.
Per tant, en l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
l'investigador d'excit, que vol dir investigador d'una altra universitat,
d'una universitat, d'un centre de recerca, etcètera,
col·laborarà, ajudarà a pensar el futur de l'Institut,
les estratègies, etcètera, etcètera,
i estarà en els projectes, dirigint projectes,
que facin l'Institut. Per tant, aquest és un punt important.
A part d'això, l'Institut tindrà arqueòlegs contractats,
és a dir, arqueòlegs que contractarà directament l'Institut
per fer un determinat projecte,
per un període de temps més o menys llarg, etcètera,
que serà un punt important.
Entre aquests arqueòlegs contractats hi poden haver també,
per exemple, arqueòlegs visitants.
Pensem, doncs, un arqueòleg d'una universitat a Alemanya,
per posar un exemple,
que té un any sabàtic, i ve un any sabàtic
a col·laborar amb un projecte d'aquí, a Tarragona,
a portar, en certa manera, massa crítica
en el nostre institut. És a dir, que hi ha tota una
àmplia gama de possibilitats i de col·laboracions.
I un aspecte també molt important
seran els becaris.
El tema dels becaris, entenem que
el potencial de formació
de la gent que ha acabat
la licenciatura, etcètera, i que s'està formant,
i que col·laboren en els projectes d'investigació,
etcètera, serà un altre aspecte molt important.
Per tant, amb aquest panorama
que us faig una mica, es veu molt clar
que la base d'un institut de recerca,
per definició, és el personal.
O sigui, que la base d'un institut de recerca
és l'investigador, ja sigui informació,
ja sigui un investigador amb reglament,
ja sigui un investigador sènior, etcètera.
Per tant, aquest és el punt bàsic.
Anant a la pregunta, perquè ja hem anat del tema,
en aquest període que hem fet,
per una banda és això, és a dir,
pensar les llenies de recerca que farà l'institut,
en col·laboració amb tots aquests
futurs col·laboradors de l'institut,
hem fet també una cosa que ens semblava
que valia la pena començar a fer,
que és aquells projectes de recerca,
sobretot excavacions arqueològiques,
que se n'han fet moltes a Catalunya
els darrers anys,
d'agafar excavacions ja fetes
i que ja tenen una memòria administrativa
presentada al servei d'arqueologia, etcètera,
agafar i aportar-hi,
a través de la contractació,
per una temporada dels arqueòlegs,
sobretot els responsables que ho van fer,
convertir aquesta excavació que estava feta
amb un document científic,
per tant, amb un llibre,
normalment,
que després pot acabar sent un vídeo,
pot acabar sent també un tema de difusió,
i per tant,
posant a la Comunitat Científica Internacional
de Marqueologia Clàssica,
donant els resultats elaborats i treballats
d'excavacions ja fetes.
Per exemple,
en aquest camp ja n'hem fet,
en tenim en marxa 3 o 4,
alguna ja ha acabada,
per exemple,
una cosa tarragonina,
a més a més,
que és les termes de Sant Miquel,
d'aquí a Tarragona,
de la zona baixa de la ciutat,
que es va excavar fa 4 o 5 anys,
que ja és una excavació que ja estava acabada,
no vol dir que s'haguessin excavat totes les termes,
que eren més grans,
però es va haver una part important
de les termes de Sant Miquel,
les termes públiques de la ciutat romana de Tàrraco.
Per convertir això en una monografia,
etcètera,
es va contractar un arqueòleg quadrigit,
que és en Josep Maria Macías,
i un equip d'arqueòlegs
que ha col·laborat amb ell
durant sis mesos,
i en aquests moments tenim ja,
entrant en premsa,
entrant en premsa,
aquesta monografia
de les terres de Sant Miquel.
Això ho hem fet amb coses
d'altres llocs de Catalunya,
per exemple,
un llociment de Tona,
el camp de les Lloses,
que també estava excavat,
etcètera,
i que s'està acabant d'elaborar
en aquests moments
la memòria científica d'això.
El fil d'això que està dient,
d'això últim,
cal apuntar i cal remarcar,
sobretot per la gent
que ens estigui escoltant,
els ciutadans que segurament
no tenen una relació directa
amb el món de l'arqueologia,
que estem parlant
d'un institut,
d'un organisme,
que és Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
i per tant que no estem parlant
d'un organisme local
o d'àmbit estrictament terroni,
sinó que estem parlant
d'una institució,
d'un organisme
de nivell nacional,
de tot Catalunya.
Sí, sí,
és un institut,
un institut català
vol dir precisament això,
un institut d'àmbit de Catalunya
i més que de Catalunya,
perquè el que l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica es proposa,
evidentment entenc que a Tarragona
hi ha de fer força aportació,
a Catalunya també,
però el seu àmbit d'actuació,
el seu àmbit de recerca
és el món clàssic,
per tant tot el món greco-romà,
per tant ens interessa tant
el que passava a Tarragona,
això ens interessa especialment
i és el nostre punt de sortida,
però ens interessa el que passava a Egipte,
el que passava a Grècia,
el que passava a Turquia,
per exemple,
el que passava al Libes de Germània
a l'antiguitat,
per tant el nostre objecte de recerca
és el món clàssic en general
i en aquest sentit
en el futur
és possible
i penso que desitjable,
potser no immediatament a curt termini,
que l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
tingui missions arqueològiques
al Mediterrani,
al món europeu,
africà, etcètera.
És a dir,
entenem que això és ampli,
que hem de primer solidificar-ho,
per exemple,
jo diria que la primera publicació
que va fer l'Institut,
que ja és una publicació
que té quasi més de mitjany,
va ser una publicació
de l'Equilogia d'Oxirring,
Egipte.
Això ho vam presentar el mes de gener,
perquè un equip català
havia treballat a Egipte,
aquest dia s'hi venia d'Oxirring,
tenia possibilitats i l'oportunitat
de publicar una part dels temes
que havien fet,
que eren sobretot les pintures
d'una necròpolis a copte,
a trobar d'Egipte,
i l'Institut en aquells moments
va oferir-se a fer la publicació,
a editar aquest llibre.
De certa manera,
també, una mica,
quan vam fer allò,
volíem exemplificar això,
volíem exemplificar
que l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
ha d'estar arrelat a Catalunya,
ha d'estar arrelat a Tarragona,
i hem de partir d'aquí,
però la seva projecció,
tant de treball
com de difusió del que fa,
volem que sigui
una cosa internacional àmplia
i el seu objecte és aquest.
I l'Institut,
senyor Guitart,
ja té propostes de recerca concretes,
allò pels propers mesos,
pels propers anys,
de dir,
volem investigar
en aquest camp en concret,
sigui d'aquí
o, en fi,
de qualsevol aspecte
del món clàssic?
Sí, és a dir,
en aquests moments,
l'Institut,
que tindrà la seva seu ara,
hi ha una cosa
que ja hem fet molt important,
que són dues convocatòries,
que en aquests moments
estan en curs
i que una ja s'ha tancat
el pla de presentació
i l'altra un dia d'aquests.
Una és una convocatòria
de becaris,
per tant,
becaris que seran contractats
per l'Institut
per treballar ja
en projectes de recerca concret,
i l'altra convocatòria
és una convocatòria
d'investigadors,
com diem investigadors,
volem dir
investigadors-doctors,
gent que ja són,
que tenen
la investigació aprovada,
que han fet la tesi doctoral,
etcètera.
Per tant,
aquest és un nivell
bastant alt.
Aquesta convocatòria
i la contractació
d'investigadors
comportarà
anar precisant
els camps,
els projectes
en els quals
l'Institut
entra a treballar-hi directament.
Però això no vol dir
que tenim ja
també coses en marxa.
Per exemple,
podríem posar
algun exemple
de coses
que farem
molt de pressa.
Per exemple,
la Constitució,
que és una cosa
relativament
modesta,
però que pot tenir
un futur important,
la Constitució
del que anirem
una xarxa temàtica
d'investigadors
qui participen
en aquesta xarxa temàtica
que hem posat en marxa
i participen
vuit universitats
de l'estat espanyol
i dos del sud de França,
que es proposa
estudiar
un tipus de ceràmica
d'època romana,
d'època imperial,
un tipus de ceràmica
que està poc estudiada,
etcètera,
i que
totes aquestes universitats
s'han posat
amb l'Institut
de davant,
s'han posat
en xarxa
per estudiar
aquest tipus de coses.
Això comportarà
un seminari
que es farà aquí a Tarragona
al mes de novembre
amb participació
de totes aquestes universitats
per posar en marxa
aquesta xarxa
i tirar endavant
aquest treball.
Aquest seria
un exemple,
no mena aquest encara
és modest,
però un exemple
de com l'Institut
volrà treballar.
L'Institut no serà
un bolet aïllat,
sinó que vol treballar
en col·laboració
en tots els gusts
que estan fent
coses semblants
al que fem aquí.
Els treballs de recerca
seran,
sens dubte,
el principal element
de feina
dels investigadors
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
però tornant
a l'edifici
que s'inaugura
oficialment demà.
Imagino,
senyor Guitart,
també que d'alguna manera
voldran tenir
les portes obertes
donar-lo a conèixer
que el ciutadà
més o menys
relacionat o no
amb aquest món
de l'arqueologia clàssica
pugui tenir
allà també
una mena
de centre cultural
i que vostès
puguin difondre
tota la feina
que fan.
Exacte,
vull dir,
aquesta sala d'actes,
aquesta petita sala d'actes
que tenim a l'Institut,
un dels objectius
que volem
que desenvolupin el futur,
a part de fer reunions
científiques
i internacionals,
etcètera,
és també la possibilitat
d'organització
d'actes
i de conferències
per la difusió
a nivell general,
diríem,
de la recerca
que s'està fent aquí
o que s'està fent
en altres llocs.
Per tant,
aquest punt,
diguem-ne,
de la difusió
també entenem
que és molt important
i entenem
una de les coses
que vol fer l'Institut
i que està en els seus programes
i en les seves línies
és el desenvolupament
de les noves tecnologies
aplicades a la difusió
de l'arqueologia.
pensant que això és molt important,
que ja s'ha començat a fer,
és un tema
que ja s'ha començat a fer
i voldríem potenciar-ho
i per això
us deia
que la sala aquesta
és una sala
que hem volgut dotar
de mitjans audiovisuals
que permetin això,
que permetin
des de fer
una conferència
sobre una determinada
sobre una problemàtica
sobre una problemàtica del món clàssic
com permetre,
per exemple,
organitzar
un cinefòrum
sobre una pel·lícula
que tingui a veure
amb l'antiguitat,
etcètera.
O sigui que volíem agafar
una mica
tota la gamma
també en el camp de la difusió
perquè ens sembla
que és important.
Ens sembla
que l'arqueologia
si queda només
per entesos,
doncs està molt bé,
però
la vocació
que sigui una cosa
participativa
i que arribi
i pugui arribar tothom
ho tenim molt clar
i esperem saber-ho fer.
Una última qüestió,
senyor Guitart.
Què creu que suposa
per Tarragona,
per la ciutat,
pel conjunt de la ciutat de Tarragona,
ser la seu,
acollir la seu
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica?
Què suposa
aquella decisió
que ja es va prendre
en el seu moment?
Doncs això de posar aquí
i no a Barcelona
que potser per ser
la capital del país,
per ser la capital de Catalunya
podria acollir
un organisme
d'aquestes característiques.
Home,
jo penso que és molt important.
Era una cosa
que potser
mirat objectivament
estava cantat
l'arqueologia clàssica
de Tarragona
perquè és el llaciment
més important
que tenim al país
amb l'arqueologia clàssica.
En tenim d'altres
de molt interessants
i molt importants,
també com Empúries,
però Tarragona,
realment,
la potència
de l'arqueologia tarragonina
donava que lo lògic
era que l'arqueologia clàssica
tingués la capital aquí.
Però, a més a més,
jo diria que Tarragona
té també una llarga història
en la investigació
d'arqueologia clàssica.
És al segle XIX,
amb l'arqueologia
de Seneuja,
etcètera,
com després
amb la Societat Arqueològica
de Tarragona,
com després
tota la gent
que ha treballat aquí
durant molt temps.
Hi ha també
una tradició
que es tracta de potenciar.
I després,
per d'altra banda,
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
jo diria
que també
respon
d'alguna manera
a una certa tradició
a part de la reunida
també catalana.
I aquí
posaria
d'alguna manera
la potenciació
que vam tenir
de l'arqueologia clàssica
per exemple
a principis del segle XX
del primer terça del segle XX
en figures com el Bojimpera,
com el Puig i Cadafalc,
com el Ser Ràfols,
etcètera,
que ja va ser moment
en què Catalunya
amb el tema de l'arqueologia
es va posar
al centre
de l'arqueologia internacional.
I per tant,
aquest precedent
de l'arqueologia
tan tarragonina antiga
com l'arqueologia catalana
des del principi del segle XX,
en precedents anteriors,
però en aquest moment
que Catalunya
va ser potent en aquest camp,
entenem que l'Institut
vol ser digne
d'aquesta tradició
que tenim.
I per tant,
situar-se de una manera
a potenciar encara més
aquest aspecte.