Curiosament, a vegades, com diuen els escultors,
no es tracta tant d'afegir, sinó de treure el que sobra.
Jo crec que d'alguna manera m'he anat polint,
perquè amb 20-25 anys, quan escolto intervencions meves,
per exemple, amb discos de l'Ovidi,
que vaig tenir la gran sort de rebre classes magistrals d'ell,
d'interpretació, com deia els poemes, és una cosa extraordinària.
Doncs amb l'Ovidi i amb el Toti, per exemple,
vaig tenir, a vegades, amb un quart d'hora o 20 minuts amb ells,
aprenies més que en un any al conservatori.
I el que m'he adonat d'aquells consells,
que no els donaven en forma de consells,
perquè ells no tenien consciència de mestres,
sinó senzillament eren consells de companys,
doncs eren de buidar, de netejar.
Jo he sigut en èpoques molt, diríem,
tenia una certa facilitat per al llenguatge musical
i, en certa manera, ja et diria que més sobrava que una altra cosa.
Aleshores, és anar-se destilant,
anar dirigint bé el missatge,
a ser una mica més làsser, diguem-ne,
no tenir el foc obert contínuament.
Tant a l'hora d'improvisar, que jo quan acompanyava cantautors,
alguns músics ens queixaven perquè deien,
ostres, des del principi fins al final de la cançó és un solo,
al cantautor ja li anava bé,
però, bueno, ha sigut polir-se,
aprendre i madurar una mica.
Més, potser, com en la música de Frederic Montpou,
més extreure que no afegir, no?
En tot cas, afegim maduresa.
Sí, perquè la tendència sempre,
quan un es vol lluir, no?,
és cap al barroquisme, no?
I a vegades dius,
si era tan simple fer-ho així,
i per arribar a fer-ho així de simple,
he hagut de passar un camí tan llarg.
Exacte, amb tots els artistes.
Amb tots els artistes.
I suposo que amb totes les feines, d'alguna manera,
que impliquen una mínima creativitat.
Segur que sí, segur que sí.
Però no tant, diria també,
hi ha l'aspecte, evidentment,
de quan ets adolescent,
doncs, aquella frase que deia, no sé aquí,
que quan s'és adolescent totes les frases comencen amb jo, no?
Doncs no era tant el sentit de lluir-se,
que també hi podria ser,
sinó, és que un era,
fins i tot això és inconscient,
és una facilitat i que surt allà com una...
Jo ho veig amb pianistes de jazz, joves,
que no diré noms,
alguns de Cuba, alguns d'aquí,
i jo crec que s'ha de passar aquesta etapa.
És un punt, en un moment donat,
inclús de generositat, no?
Regales contínuament,
però et pots arribar a fer pesat, també.
O, una cosa pitjor,
que és que el teu discurs
quedi enmascarat per la part bé del teu discurs
i que tu mateix et facis inintel·ligible
quan hi has dit les paraules adequades.
En la teva feina estic segur que és el mateix.
Segur, segur.
Exactament.
És també un llenguatge,
és també una comunicació,
estem expressant idees i sentiments,
segur que és el mateix.
Jo estava mirant,
clar,
tu comentaves
la tendència de molta gent
que va començar amb el foc molt obert,
a ser més purista,
doncs potser acceptar determinades formes de jazz
o no acceptar-les.
Jo l'altre dia parlàvem amb els de FAS,
que vam tenir l'oportunitat de parlar amb ells,
i em deien
és que l'utilitzar l'electrònica
notàvem els nostres avantpassats
repicant dintre de les seves tombes,
em deien, no?
Què en opines de l'aplicació
de la nova tecnologia?
Jo veig que utilitzes sintetitzadors,
evidentment un quan treballa dintre d'un estudi de so
i experimenta,
suposo que la tecnologia electrònica
en l'evolució musical
ha estat molt important.
Sí, però amb això he anat amb molt cuidado.
Diré dos claus, diguem-ne.
Respecte a si els antics es revelarien o no,
no estic d'acord, diguem-ne.
Si aniré molt més enllà,
em aniré 300 anys enrere,
i si Johan Sebastian Bach
estigués vivint ara,
faria probablement el que va fer en el seu moment,
que és treballar amb els instruments que havia.
Inclús diré més, diré una clau.
L'obra que va deixar pràcticament inacabada,
no vull dir inèdita, sinó inacabada,
que és l'art de la fuga,
ell va fer una cosa que en aquell punt era impensable,
que és que no va descriure una instrumentació concreta per aquesta obra.
Jo tinc la teoria romàntica
que probablement estava intuint,
el qual era fàcil d'intuir,
que s'inventarien molts instruments,
però fins i tot estava pensant en el fet dels sintetitzadors,
possiblement,
perquè és molt raro amb el barroc
escriure una obra i que en l'orgànic,
en la partitura general,
no posi quins instruments.
És a dir, ell deixava el gust
i el criteri dels intèrprets
repartir aquelles veus.
Ell posava senzillament primera veu,
segona, tercera.
Si la tercera la feia un fagot o un clarinet,
era qüestió del gust i dels coneixements acústics.
Aleshores,
si Bach tenia
aquesta lucidesa
fa 300 anys,
com no hauria utilitzat
els instruments que tingués al seu abast?
Una altra història.
Igual que dic això,
amb l'electrònica,
jo crec que en general
amb tot el que en un moment donat
pot anar més de pressa
que el teu cervell,
has d'anar amb una,
crec,
precaució bàsica,
que és veure qui està portant la relació.
O sigui,
quan vas en moto
has de veure qui et porta.
Si el que condueix,
tu, la moto,
etcètera.
Si vas a mà, bé, tal.
Aleshores,
el moment en què la velocitat
et supera a tu d'alguna manera,
no dic que no es tingui que fer.
En tot cas,
està bé ser conscient.
Ser conscient de les conseqüències
si et fots una nata,
ser conscient
que estàs negant el temps
i potser no m'explico.
O sigui,
anar amb avió és molt bonic,
però potser un vol veure el paisatge.
Aleshores,
tot el que representa això,
jo tinc alumnes i amics
que alguns són ja experts extraordinaris.
Mencionaria, per exemple,
Andreu Jacob,
que és un dels compositors
utilitzant eines informàtiques
que,
doncs,
perquè et facis una idea,
les màquines noves
que estan portant aquí
li demanen a ell
tastar-les
i donar-li les classes
als que ho han de vendre
i és un xaval que té,
doncs,
bueno,
ja no tant xaval,
però és bastant jove.
Aquesta persona,
jo sempre l'he dit,
tenim una dialèctica sana
i li dic,
cuidado,
perquè en un punt
això et pot crear
un ritme nou
que no és el teu.
Aleshores,
jo amb la informàtica
he anat amb aquesta precaució
sempre
i tinc un sistema
que em funciona,
que és delegar.
És a dir,
si la idea teva
està molt clara,
sempre buscar
algú que realment
en sàpiga
i estimi aquella especialitat,
però que entengui
la teva idea,
com es fa en el cinema.
Hi ha un ajudant de direcció,
hi ha un càmera,
tal.
Aleshores,
l'anyo del despertar
que tu l'has citat,
doncs,
ha sigut un disc
en el que més que mai
he fet això,
un treball d'equip,
però clar,
quan treballes en equip
has de tenir molt clar
la idea general,
perquè si no,
en art les democràcies
no funcionen.
Tu no et pots posar
davant d'una orquestra sinfònica
i el director dir,
nois,
anem a fer
la sisena de Mahler.
A veure,
com ho veieu?
Primers violins,
dieu la vostra idea.
Això no funciona així,
en música.
Això no vol dir
que tingui que ser una tirania,
però en tot cas,
hi ha un concepte,
hi ha una direcció
i després hi ha
un fluïd d'energies.
Si això,
la informàtica,
tu subverteix cap a una altra part
i no te n'adones,
ja no ets tu
que estàs creant,
t'estan creant.
Ho deixo veure així
i això és un tema
que s'han fet
i es faran molts debats.
En tot cas,
jo delego,
per una banda
i vaig amb cuidado.
Allò,
viste me despacio
que tengo prisa.
Vaig amb cuidado,
delego a qui realment en sap
i no vaig de comprar-me
totes les revistes
per veure els últims teclats
que han sortit,
encara que en l'època
jo havia sigut demostrador
d'una casa
no farem publicitat,
o sí,
tant de bo,
perquè ja em vénen
molts de sintetitzadors.
Però a la casa Roland,
doncs,
jo vaig ser demostrador
al principi dels 80
amb el que ara
és el seu jefe de ventes
i cervell de l'empresa,
Joan Garrové,
a més de gran guitarrista.
Doncs,
he tastat aquestes parts
però després cadascú
busca el seu camí
i avui en dia,
en definitiva,
després de tot això,
jo escric
amb paper i llapis.
Aleshores,
vull dir,
hem fet tot aquest cercle,
en el fons,
bueno,
és que és un sistema
que encara en funciona,
tot i que,
insisteixo,
pugui treballar amb experts
en informàtica
i ells m'ajudin
i tinguem una relació
sinèrgica,
diguem-ne,
no?
És curiós el que ara comentaves,
no?
El fet que hi hagi un criteri,
un concepte clar
a partir del qual
s'estructuri tot i s'utilitzin
els instruments adequats
al voltant d'aquest concepte,
no?
Que moltes vegades
parlem també
de la música prefabricada
de les pel·lícules
en què els efectes especials
passen per davant
del concepte de la pel·lícula.
Estem parlant
i ho cito molt pel damunt
perquè també si entrem
en aquest tema
potser no acabem
d'Operació Triunfo
de concentrar
en tres minuts
un concepte
en què tothom es veu
capaç de ser productor,
compositor
i intèrpret
a la vegada
de la seva pròpia música.
Això no...
la gent està parlant
de crisi discogràfica
en general
o té, diguem
que exposa
un dels factors
però també
estem parlant
de pirateria,
estem parlant
de tota una sèrie de coses.
Com afecta això
al creatiu
a la persona
que crea la música?
Perquè clar,
hi ha també punts de vista
molt comercials
de discogràfiques
que evidentment
defensen
els seus interessos
però de cara
al creador musical
tens una opinió
formada sobre el tema
que sigui un tema
ara potent.
Sí, inevitablement
tinc una opinió formada
encara que no volgués.
diré una cosa
escandalosa
possiblement
molt
que me la discutiran
molts creadors
el creador
autènticament
això no li influeix
per res
li influeix
el que es vol
comprar una casa
amb els drets
d'autor
del que crea
i això no és
fer demagògia
diguem-ne
no sé si m'explico
o sigui
els acords
que jo uso
amb les meves cançons
que vinguin
quatre nens
bonics
que cantin cançons
que està molt bé
que alguns
afinen
tenen ritme
etcètera
etcètera
però com deia
el tocaré de passada
el tema
autè
com deia una persona
a més que no era
ni tan sols
de l'ofici
em sembla que era
no era de l'ofici musical
vull dir
em sembla que era del teu
més aviat
i deia en una entrevista
diu
és que
està molt bé
canten bé
però és que passa una cosa
que és que tornem
al tema del pensament únic
una de les coses
que està fent autè
és
dir subtilment
que hi ha
una forma de cantar
i unes cançons
escolta
hi ha moltes maneres
de cantar
aleshores aquesta
que no és més
que en certa manera
una música
que la que rasca
és una mica
hi ha poc més
però també ha d'existir
els tetrabric
existeixen
i tenen la seva funció
la música tetrabric
té la seva funció
no ens la carregarem
el fotut és
no dir que hi hagi
altres envoltoris
no sé si m'explico
ho deixo aquí
diguem
no hi ha una manera
de cantar
hi ha mils
jo us diria
si us agrada realment
perquè no investigueu
i trobeu
com canta
ara diria
un llistat
de cantants japoneses
daneses
etc
que són extraordinàries
escolteu
Meredith Monk
i veieu
com usen la veu
gent que està treballant
amb el cant harmònic
gent que està fent
més d'una nota a l'hora
etc
formes molt diferents
d'usar la veu
com a instrument
i ja no solament
en el fet de
com a melodia
bé
estem
o té equival
a pensament únic
i al cervell
d'aquesta història
jo el tenia al costat
a la classe de tercer d'harmonia
érem companys
que és Joan Ramon Mainat
diguem-ne
aquest personatge
tindria que donar classes
però no d'harmonia
sinó en tot cas
a Esade
no?
aleshores està molt bé
diguem-ne
és un triomfador
amb una línia correcta
i ho diria si el tinguéssim aquí
perquè a més és un tio molt catxondo
ara
una altra història
és parlar de música
o parlar d'art
o creació
per tant la resposta
a mi personalment
els ritmes
els instruments
els músics
amb els que treballo
la dimensió de les meves obres
els acords que uso
no m'afecta
de zero a mil
m'afecta zero
sé que això
molts m'ho discutirien
una altra història
insisteixo
és amb l'especulació
que jo faci
de
quin carinyo necessiti
que em torni al món
en forma de diners
o en forma
això és una altra història
però
el que jo faci
si jo tinc clar el què
i això
els que realment
em coneixen de prop
saben que no ho dic en teoria
potser no ho he dit
mai tan clar com ara
però bueno
m'has tret la resposta
però els que em coneixen
que bàsicament
són els meus alumnes
saben que ho practico
i els hi posa
fins i tot nerviós
perquè dius
estic veient que ho fas
però és que
una vegada veig que ho fas
veig que és impossible
com algun alumne meu
em diu
si no ho veies
aquesta actitud
i és que en el fons
clar tu pots deixar
que els estímuls externs
et influeixin
fins a cert punt
hi ha un punt
en què encara manes tu
ara insisteixo
en el punt
en què jo digui
no no
és que en els 40 principals
jo vull estar al lloc 12
home allà sí que m'influirà
si dic no no
és que en la pròxima cançó
jo em vull comprar un piano nou
allà m'influirà
però aleshores
això ja no és música
aquí ja parlem de finances
diguem-ne
aquí ja parlem
de si hi ha assessors
diguem-ne
d'inversions
és un altre tema
potser apassionant
però per mi m'avorreix més
m'avorriria
si no ho hagués sigut
un barça que m'enteníem
l'altre dia amb companys
que dèiem fa dos anys
abans de l'aparició
d'aquest fantàstic
programa de televisió
una balada
em semblava vomitiva
a la gent
entre 15 i 25 anys
què escoltaves?
escoltaves rock
escoltaves escape
començaves a escoltar
alguna cosa d'electrònica
però una balada
de la Rocío Durcal
cantada por Marey
et semblava
la hortarada
més gran d'aquest planeta
era increïble
perquè realment
és això
estan enviant a la gent
cap a una sèrie de coses
que gràcies a Déu
per mi
és una opinió molt personal
estan perdudes
i potser tornar al jazz
o tornar al rock
o tornar a l'electrònica
a un determinat sector
els hi costarà més
perquè no tindran opció
és el que tu deies
l'altre dia
un tècnic de so
amic nostre
tan amic com que és
qui ha gravat
un dels responsables
de l'anyo del despertar
parlant de la seva filla
però parlant de la generació
de la seva filla
diu
és que el greu
és que
han baixat molt
el llistó de les referències
s'han perdut referències
en la nostra època
quan jo tenia 14 anys
quan la gent escoltava
Nino Bravo
que per altra banda
és un personatge encantador
doncs
jo escoltava
Michael Field
Pink Floyd
Tangerine Dream
i John Coltrane
aleshores
clar
les meves referències
estic molt satisfet d'elles
algunes te les he dit
perquè les vaig poder tocar
literalment
i prendre'm copes amb elles
i altres
m'han donat classes magistrals
a través dels seus discos
i no necessitat
per reconeixer'ls
bé a ser Miles Davis
etcètera
comprar-te un disc d'ell
i treballar-lo
i és una classe gratuïta
o té el preu del disc
que avui en dia
ni el pagaries
perquè te'l baixaries d'internet
cosa que jo no faig personalment
diguem-ne
una mica per ètica personal
doncs
el tema de les referències
clar
és que clar
quan parles amb un xaval
que a més
en molts casos
diguem-ne
a nivell universitari
el qual avui tampoc és dir molt
perquè
al principi de segle
hi havia molt pocs universitaris
i ara n'hi ha molts
però bé
diguem-ne
a un cert nivell cultural
parles de les referències
i clar
filles
com l'altre dia
en el reportatge
del flautista
del Sanders
que aleshores la seva filla
deia
t'agrada la música del papa
i diu
bueno
m'agrada més operació
en triomf
clar
el papa es tronxava
home
a mi no em vas dir el mateix
abans d'ahir
doncs
estem en aquest punt
on s'ho pot prendre
amb molta simpatia
però el tema de la referència
s'està trontollant bastant
jo aquesta feina
torno la meva
no diré escape
sinó la meva labor
petita
però que per mi és important
és persona a persona
no en quantitats
i crec que les coses són així
els espectacles
que són macro
s'ha de tenir molta por
amb ells
s'ha de tenir por
perquè pot passar qualsevol cosa
les coses
a les que defugen
i això pot ser un pensament antic
però les coses
a les que se'n van
d'una determinada proporció
està comprovat literalment
amb el món del futbol
o tal
després ens estranyem
quan una graderia cau
quan una bengala
és que a partir
de determinat nombre de persones
literalment és perillós
perquè allò no ho pot controlar ningú
una de les meves experiències
és tocar en presons
ho he fet
i ho he fet amb sis presons diferents
i quan veus davant
300 reclusos
i veus quatre guàrdies
dius
si aquí
aquests ara s'amutinen
aquí no sortim
perquè aquests quatre guàrdies
ni reaccionaran
quan hi ha 300 tios
alguns dels quals
fan un 90
i tenen
doncs
110 kilos
l'ús de musculatura
jo ja dic
sis presons
en quatre dies
vaig fer
en un mes de juliol
de fa uns quants anys
doncs
quan hi ha una determinada
quantitat de massa
diguem-ne crítica
a partir d'un moment
és perillós
el que passa
que això no interessa
a les multinacionals
què reivindico jo?
el persona a persona
pot semblar romàntic
pot semblar segle XIX
tal
música
amb unes determinades dimensions
i cuidado
i artistes
que han donat el cicle
i han passat a l'altra banda
ho han experimentat
Prince
en una època
donava concerts
en una sala petita
avisava
em sembla
45 minuts abans
i posaven
una delimitació
de persones
clar
havia nòsties per entrar
però aleshores
igual deia
no
avui
només vull que hi hagi
17 persones
les 17 que arribin primer
això ho va experimentar
una cosa
és que ho experimenti
perquè jo ho expliqui ara
i després hagi fet
una altra cosa
però jo crec que això
a determinades músiques
a partir de més quantitat
de gent
i això pot ser un escàndol
econòmic també
però ho deia
Alfredo Krauss
en l'òpera
una cosa
és popularitzar
l'òpera
l'altra
vulgaritzar-la
no em vull referir
a un determinat trio
que tots tenim al cap
clar
el que passa
que quan es parla
un comença a ser impopular
quan parla
de determinades coses
però el petit comitè
la força que té
un quartet de corda
no la té
una orquestra sinfònica
amb un punt
però clar
a vegades
mengem més
de focs d'artifici
per tant
les coses macro
no van molt amb mi
i s'ha perdut una mica
també
la idea
del club
de jazz
petit
jo me'n recordo
de passar les tardes
al jazz i club
del Teli de Músics
per exemple
que és doncs
aquesta manera
d'escolta música
més de tu a tu
aquesta concepció
tu la reivindiques
de totes totes
suposo
per sentit comú
diguem-ne
perquè determinades coses
res et pot
substituir
un efecte concret
imagina't que tu escoltes
un concert
de guitarra barroca
amb una guitarra
que té 200 anys
amb un músic
que li ha dedicat
la vida a això
i l'escoltes
amb una capella romànica
que té equits segles
i tu estàs a dos metros
l'experiència mística
que tu reps d'això
no te la pots substituir
ni cap sampler
ni cap holografia
ja està
escoltar
jo ho he fet
escoltar
una guitarra barroca
que dius
aquesta guitarra
existeix molt abans
que n'esquéssim
qui l'està tocant
i jo
la tinc aquí
a la meva disposició
estic en unes parets
on han meditat
i han horat
milers de persones
i m'està dedicant
per mi
encara que hi hagi
15 persones més
una obra
algú que ha dedicat
això mitja vida
això no hi ha cap
insisteixo
cap tecnologia
que a mi m'ho pugui
ni igualar
ni molt menys superar
canvia
església romànica
per estar al Blue Note
a New York
canvia
la guitarra barroca
per el saxo de plàstic
amb el que treballava
Charlie Parker
en una època
no importa
però aquesta experiència
directa
única
i per definició
irrepetible
perquè en realitat
el disc
no deixa d'haver
un sucedà
ni la música
està quan està en directe
aquesta experiència
ni cap programador
del món
ni cap polític
la canviarà
la prova és que
a alguns músics
ens agradaria escoltar-los
i no hem pogut
doncs
haver vivit
en aquesta època
no?
a mi m'hagués agradat
realment
escoltar com tocava Chopin
m'hagués agradat
això ja
ja
ja és impossible
altres encara
Gersuín encara
en algunes èpoques
les gravacions
no són bones
perquè eren al principi
de la tecnologia
en aquest sentit
però sí que podem tenir
gravacions
de personatges mítics
no?
però cap enrere
era impossible
i això és el que dóna valor
en certa manera
a certes coses
d'haver estat ahir
no?
aleshores hem d'especular
en determinades coses
ara ho podem evitar
perquè d'aquí a dos segles
sí que hi haurà gent
que pugui escoltar
com tocava
Fulanito de Tal
no?
si es guarden els
els suports
de moment poden resistir
més que a nosaltres
sembla
no?
Quina serà la sensació
del públic assistent
al concert del Conrad Sector Brug?
jo tinc un amic
company
col·lega
pintor
que diu
cada espectador
una resposta
no?
cada espectador
i realment és això
no solament en pintura
sinó en música
cada espectador
té la seva veritat
la seva veritat
que depèn de la seva percepció
les seves referències
aleshores
això
per saber-ho de veritat
ho tindríem que preguntar
el dia següent
a totes i cada una
de les persones
que van venir
i en alguns casos
ens sorprendríem
jo et puc dir
amb quina consciència
estem treballant
perquè això passi
i és la consciència
de donar
doncs
literalment
positivitat
i això no vol dir
que sortirem amb túniques
ni això vol dir
que farem
música
que farem
rituals
vicentins
però
en un món
on hi ha
unes cotes
i unes quotes
elevadíssimes
del contrari
encara que sol sigui
per compensar
i en donarem
això que
la joventut
podria dir
bon rotllo
i que es pot dir
de moltes maneres
però a través
d'alguna cosa
molt treballada
des de
les presentacions
fins als poemes
que estaran
fins a la música
instrumental
doncs serà
perquè et facis idea
el disc acaba de sortir
i en realitat
tots els temes
que es faran
són nous
o sigui que és una cosa
paral·lela
de generositat
ha sigut sincrònica
l'apareix el disc
a l'espectacle
però són
l'espectacle
el 80%
tots són temes originals
nous
que ni tan sols
estan en el disc
aleshores
aleshores donarem
una paraula
que és eterna
que s'ha interpretat
de moltes maneres
però que potser sí
que s'ha de ser revolucionari
per tornar-la a reivindicar
avui en dia
doncs donarem amor
per què no
per què no dir-ho
l'any del despertar
és aquest nou disc
sentirem alguna cosa
suposo també
el concert
a banda d'aquest
super plus
de generositat
estem parlant
d'un 80%
del concert
expressament
per un espectacle
en directe
cosa que també
diu molt de la importància
que puguis donar
a la música gravada
i a la música en directe
que també
doncs és com
aquella pregunta
de sempre
de què que prefereixes
el treball d'estudi
o el treball
de cara al públic
jo tinc dos models
que es van plantejar
d'una forma radical
aquesta opció
i els tinc
com a models
de valentia
jo no estic
en cap d'aquests punts
un seria
Glenn Gould
que un bon dia
sent un dels pianistes
més cotitzats
del món
doncs va decidir
no fer cap concert més
i va dir que el reste
de la seva vida
s'ho passarien registrant
i l'altre
l'altre extrem
doncs
el genial
director d'orquestra
Sergio Xelibidake
que va decidir
el contrari
no gravar mai
i tocar en directe
quan parlem en sèrio
d'aquest tema
jo poso com a exemple
els dos més valents
que han hagut
que és renunciar
a l'altra part
quan ja l'havien fet
i pensaven que era possible
què penso jo d'ells
respecto molt aquesta opció
però d'alguna manera
no és que jo
hagi optat
per una solució salomònica
però en tot cas
ho separo
i no ho barrejo
la prova és això
que l'anyo del despertar
és un disc
que exactament en directe
no es farà mai
perquè és un disc
bastant pensat
pel fet d'estudi
i al revés
a l'espectacle
si em demanessin
si em demanessin
una casa discogràfica
de registrar-ho
per treure-ho
amb disc
probablement em negaria
perquè està pensat
per fer-ho
en un lloc concret
que és aquesta escenografia
natural extraordinària
que és la catedral
de Tarragona
en una nit concret
i com va dir
aquest jarret
en el seu concert
en Colònia
encara que 30 anys després
li han demanat
i ell ha accedit
a treure una
diguem-ne
transcripció
nota a nota
d'aquell concert
que en principi
era improvisat
per tant
jo separo les dos coses
crec amb les dues
però cada una
en el seu moment
doncs
Conrad
moltíssim
et diria que convictis
la gent a anar al concert
però és que jo crec
que amb la darrera resposta
ja està tothom convidat
a assistir-hi
la propera setmana
t'agraeixo molt
que hagis vingut
fins a Tarragona Ràdio
per tenir aquesta xerrada
que en un principi
havia de ser una entrevista
i ha acabat
sent una xerrada
moltes gràcies
moltes gràcies a tu