Com els anunciàvem fa uns moments,
continuem repassant alguns dels elements
de la festa major petita de la ciutat, de Sant Magí.
Al llarg de la setmana és el que hem fet amb diversos convidats,
però potser ens acostem aquest dijous
a elements més tradicionals de la festa.
De fet, l'element que dóna sentit a Sant Magí,
que és l'arribada de l'aigua des del Sant Magí Lluny,
des del santuari de la Brufaganya,
portada pels portants de l'aigua,
un element, com els dèiem, imprescindible d'aquesta festa.
Nosaltres hem volgut convidar avui, al matí de Tarragona Ràdio,
el president, podríem dir-ho així,
de l'Associació de Portants de l'Aigua de Sant Magí.
Molt bon dia, Vicenç Gabriel.
Hola, molt bon dia.
Suposo que t'heu preparat perquè això, cada any,
més o menys és igual o hi ha variacions?
Bueno, en definitiva, la baixada de l'aigua,
el sentit, el simbolisme i els efectes són els mateixos.
Cada any intentem fer alguna cosa nova
i en guany un dels elements nous,
que suposo que, no sé si s'ha anunciat amb algú,
és que portarem l'aigua,
o part d'aquesta aigua anirà a parar a Mallorca.
Vaja, no ho sabíem.
A veure com és això.
Ah, molt bé això.
A veure, com anirà això?
Com anirà? Us ho expliquem.
Resulta que hi ha, a Palma, a ciutat de Palma,
hi ha una parròquia, on es diu la parròquia de Sant Magí,
on s'ha venut a Sant Magí.
Llavors, aquesta parròquia, alguns tarragonins,
doncs, que estan vivint a Palma,
doncs la van visitar.
Hi ha un quadre preciós de Sant Magí dintre d'aquesta parròquia.
Hi ha un Sant Magí amb vessenes de la seva vida,
que, segons mossèn Gallar,
el nostre capellà administrador de la capella,
que el va visitar per arribar a com portàvem aquesta aigua,
el va veure i és preciós.
Inclús suposo que el podrem veure
perquè el dia de Sant Magí, a la missa major, a la missa d'onze,
hi ha una litografia, que és una ofrena
que es fa a la parròquia de Sant Magí de Palma de Mallorca,
a la cofredia, als portants, a la ciutat de Tarragona.
Llavors, la ciutat de Tarragona,
doncs enviarà amb un recipient,
perquè ells la tradició de l'aigua no la coneixen massa,
enviarà amb un recipient aigua que la vam beneir el diumenge passat,
bueno, aquest diumenge,
quan vam estar amb les famílies a recollir aquesta aigua,
hi ha un recipient, és com una espècie de canti,
i enviarem unes ampolletes
i amb una carta del nostre senyor alcalde,
fent l'oferiment de l'aigua per part de la ciutat de Tarragona
a la parròquia de Sant Magí de Palma.
Vaja, és a dir, que aprofitarem la baixada de l'aigua
des del Santuari de la Brufeganya
per fer un agermanament més enllà de les fronteres tarragonines,
podríem dir-ho així.
Sí, agermanament en la parròquia.
En la parròquia, evidentment.
de Sant Magí, o sigui, vol dir que l'aigua de Sant Magí passarà pel Mediterrà.
Com dèiem, aquesta és la novetat d'enguany, una novetat, a més, molt bonica,
amb moltes ganes, potser, de també conèixer altres tradicions de Sant Magí fora de la nostra ciutat,
o com a mínim, doncs, fer conèixer la nostra,
que és aquesta relacionada amb l'aigua,
que és una mica l'eix central de tota la festa major petita de la ciutat.
Clar, és que ells potser no tenia gaire sentit conèixer la tradició de l'aigua.
O sigui, el fet de la devoció de Sant Magí a Palma de Mallorca,
com amb altres indrets, especialment de la Catalunya Nord,
és degut a que els dominics, doncs, eren uns grans propagadors de la vida de Sant Magí.
I això, doncs, se suposa que ha fet que arribés l'aigua,
ai, arribés la tradició de Sant Magí, doncs, a Palma,
que passés per això, perquè allà hi havia un convent de dominics,
com n'hi ha molts a la Catalunya Nord, no ho sé,
Igualada, Cervera, i n'en tiren amunt,
vull dir que tenen unes tradicions molt similes.
Però, esclar, aquí això sí que coneixen la...
O sigui, Igualada i Cervera, sí que van a buscar l'aigua,
però els de Palma de Mallorca, suposo que els hi cal més lluny.
Una miqueta, potser, no?
I, aleshores, potser aquesta tradició de l'aigua no la coneixien,
i llavors vam voler que fos així.
Però, repeteixo, és un oferiment de la ciutat de Tarragona,
amb una carta del nostre senyor alcalde,
que fa aquest oferiment de l'aigua de la ciutat de Tarragona a Palma.
I, Vicenç, a banda d'aquesta novetat, la tradició de castany,
el diumenge marxeu a buscar l'aigua.
Com es fa? Com es fa tot plegat?
No marxem el diumenge, marxem el dissabte a la tarda.
Abans, encara?
Sí, nosaltres sortim diumenge al dematí,
o sigui, el dia 17 al dematí, com sempre.
Però, esclar, lògicament, per poder sortir a les 7 del dematí,
hem d'haver arribat abans per poder sortir.
i, esclar, pujar carros, cavalls i totes aquestes coses,
doncs suposa tota una cosa molt complicada.
Llavors, el que nosaltres fem és,
algun carrer puja amb el seu carro per lliure,
vull dir, la majoria pugen amb camions,
tant els carros com els cavalls,
i llavors, sobre les 6 de la tarda del dia 16,
o sigui, el dissabte,
ens trobem a les fonts de Sant Magí.
Allà comencem a enganxar les portadores,
a omplir algunes portadores,
perquè, lògicament, l'aigua que baixem és simbòlica.
Amb 9 o 10 carros no podem baixar els 4.000 litres d'aigua.
Malament, aniríem.
Si no, us dirien que esteu fent el ple hidrològic nacional
a la Brufaganya i no pot ser això, home.
Sí, l'aigua ja l'han baixat,
la vam recollir el diumenge amb la col·laboració de Matxa,
amb les cuves adients, amb els camions adients,
perquè, a més a més, hi ha una altra labor,
que sempre som els portants els que sortim una mica de cara en fora,
som els que donem la cara, els que ens veieu tots plegats.
Però hi ha un munt de gent darrere, com són els veïns del barri,
que són els que distribueixen l'aigua, els que compren les ampolletes.
Després hi ha els veïns de la Paralta i del Serrallo,
que són els que distribueixen l'aigua als centres hospitalaris
i els centres de la Tercera Edat,
vull dir, doncs, no sé, com són les Mercedes,
com són les Germetes dels Pobres,
som en 23, Santa Tecla...
Tota aquesta gent potser no es veu massa,
potser ens veiem més nosaltres.
Jo des d'aquí vull rendir-los un homenatge
perquè tots som, estem dintre de la mateixa penya
i fem la mateixa tasca.
Vosaltres us veieu perquè a les 6 de la tarda
feu l'entrada de l'aigua a la ciutat,
acte central de la festa major petita de la ciutat,
per tant, doncs, és lògic,
però sí, cal recordar tota la tasca dels demés.
I potser és una mica espectacular,
perquè, esclar, avui en dia, així com fa molts anys,
entrar a l'aigua amb carro i cavall
o amb una mula, era el normal,
avui en dia, esclar, veure carros i cavalls
o desfilar...
Tu ets la carretera de Sant Escreus i dius
no, això un cotxe no és, vulguis que no, no és.
Què deuen estar celebrant, aquesta gent?
Jo tinc una anècdota que fa diversos anys,
quan vaig baixar del carro al pont d'Armentera,
em vaig torçar el peu.
Llavors vaig anar a dinar a Sant Escreus
i llavors van insistir en que baixés
que em miressin el peu,
que em fessin una geografia, perquè em va fer molt de mal.
Clar, quan vaig arribar a urgències a Joan XXIII,
me'n van preguntar com m'ho havia fet.
Dic, si t'ho explico, no t'ho creuràs.
I encara arriba a l'anfermer d'ara,
perquè quan la vaig explicar, jo,
em vaig dir que vaig baixar d'un carro.
No d'un cotxe, no, aclarim-ho.
Aclarim-ho.
Jo he estat llegint tota la trajectòria,
perquè el diumenge comenceu a baixar,
es viu molt, suposo,
deu ser una nit molt màgica,
un dia molt màgic tot ell,
tot el cap de setmana,
tota la gent que hi participeu,
engalant els carros, muntar-ho tot,
deu ser un sentiment molt fort,
ja no sé si dir religiós,
però sí de tradició en la ciutat de Tarragona.
Evidentment, o sigui, a veure,
els portants, doncs, vull dir,
nosaltres és l'última fornada que són portants i tal,
però, és clar, portants,
doncs, nosaltres tenim una família
que hi ha un net per part de la seva àvia,
que la seva àvia havia anat a buscar l'aigua,
doncs, amb carro, amb el seu pare i amb el seu avi,
vull dir que pràcticament són cinc generacions,
encara que no tots han anat a buscar l'aigua.
El meu avi també hi anava.
El meu avi vivia al carrer Granada
i també anava a buscar l'aigua.
El meu pare, en canvi, no hi va anar,
però, doncs, aquesta tradició de Sant Magí,
vull dir, de l'aigua,
m'assembla que hi ha molts tarragonins
que la tenim o que la tenen dintre,
vull dir, i això és el que et fa fer aquestes coses.
Vull dir, jo recordo, doncs, de petit,
anar amb el meu avi, amb el meu pare,
doncs, al professor Sant Magí,
anar a buscar el cantaret d'aigua,
inclús, com tot és un munt de coses,
doncs, que m'han inculcat des de petit,
de Tarragona, doncs, totes les tradicions,
gegants, els nanos, els castells,
tot això, i, esclar, és alguna cosa que ho portes dintre.
Però Sant Magí és una cosa especial.
O sigui, almenys per mi
i per la majoria de gent que hi anem.
Vull dir, ho fem, tenim un...
És un sentiment, et diré més,
és una mica el que diuen els gallegos i les bruixes,
diu.
Diu, creu no en creu,
diu, per haver-les i aïles.
Normalment, quan els veïns aquests
que van a repartir l'aigua
pels hospitals i tal,
normalment, quasi ningú la rebutja.
Estranyament.
Exactament.
És allò.
Bona sort en deu portar
o, com a mínim, una mínima benedicció
a la vida quotidiana.
Exacte.
A veure, hi ha moltes coses
que apunten, doncs,
en què, doncs,
si no miracles, entre cometes,
doncs, potser,
hi han fet singulars,
per la fe, per la devoció,
per la sèrie de coses,
doncs, que demostren,
doncs, que aquesta aigua,
per el que serà,
vull dir, la gent hi té tanta tradició.
Doncs, evidentment,
hi ha molts, molts escrits.
El fet de baixar l'aigua,
suposo que tothom ho sap,
és perquè abans hi havia un lloc
on la gent anava a prendre
una mica les aigües
perquè tenien la fama de miraculoses.
Evidentment, els que tenien
menys poder adquisitiu
i, evidentment,
no es podien desplaçar a la bufaganya,
doncs, el que feien era
aquests tarragonins
anar a buscar aquesta aigua
per oferir-la, doncs,
a tots aquells que realment
no podien anar-hi.
I això,
aquest és l'esperit,
el testic,
el relleu
que nosaltres
ens hem posat
com a fi
i aquesta
és la nostra idea
perquè
la gent a vegades només veu això
que si dinem,
que si sopem,
que si el carro...
la veritat és que
és una emoció molt grossa
quan realment veus
que la gent
et ve a veure
molt bé,
però
que juntament amb tu
pugen fins al portal del carro
i
compren el seu canti
perquè l'aigua no es cobra,
vull dir,
els portants
és un oferiment
a la ciutat de Torra
i a tots plegats,
vull dir,
si algú va amb un canti
seu,
li posen aigua,
i no
es compren les ampolletes,
es compren el canti
i lògicament
hi ha aigua dintre.
És
aquest
veure
aquesta gent
que puja amb tu
quan arribes amb els carros
que va darrere teu
i que va comprar
la seva ampolleta d'aigua
i que va...
i bueno,
clar,
tot això
fa que
et sentis molt bé
i que realment dius
bueno,
doncs jo estic fent una cosa
doncs que la gent
doncs almenys
si no hi creu
no sabria
no sabria dir
la paraula exactament
però doncs bueno,
el frapa
almenys.
Però a banda de religions
és una iniciativa cristiana
en el sentit filosòfic
de la paraula
podríem dir-ho així
totalment.
Totalment,
sí, sí.
Jo ja us imagino
arribant plens de pols
cansats
i vinga
i tota la gent aquí
en galanada
de festa major
darrere vostra
deu ser també
un moment important
o no us canseu tant?
No, no,
no és exactament així.
O sigui,
nosaltres evidentment
per respecte a tots plegats
arribem una miqueta abans
arribem a quarts d'una
del migdia
i gràcies a la colaboració
de Matze
en els dipòsits de Matze
deixem els carros
deixem els cavalls
dutxem
primer dutxem els cavalls
després vosaltres
sí, sí, sí,
o el que primer
és dutxem els cavalls
realment
es treu la pols
una mica dels carros
s'englaran els carros
anem a dinar
i abans ho recuperem
seria
no donaríem la imatge
que estem donant
si realment
arribéssim
tal com arribem
perquè
et prometo
que malgrat tot
baixar dos dies
amb carro
amb els amortiguadors
que porta
és una mica dur
que una mica
te n'adones
dels avantpassats
com podien arribar a viure
també és una consciència
i una connexió
amb tot allò
tradicional d'abans
i dormir sota el carro
encara nosaltres
portem
alguns dormen
en tenda de campanya
dormir sota el carro
i nosaltres
la nostra infraestructura
està bastant ben muntada
perquè
ens asseiem a taula
encara que sigui
una mica
per dir
un menjar preparat
una mica de càtering
ens asseiem a taula
però jo suposo
que aquella gent
devien comprar un pa de pagès
de dos quilos
un tros de cançalada
o una arangada
i tira que te va
vull dir
per aquí devien anar
vull dir que
evidentment la vida
ha canviat moltíssim
el que passa és que vosaltres
que la margeu de set de la tarda
i una mica us perdeu
doncs
el cap de setmana
totes les festes
que s'han organitzat aquí
és a dir
cindriades
oreja de van Gog
tot això que hi ha
però vosaltres arribeu
viviu la festa
potser molt més intensament
que gent que es quedi a la ciutat
evidentment
evidentment
és que ha de viure la festa
vull dir nosaltres
acabem la nostra festa
per dir-ho d'alguna manera
quan els altres
la comencen
l'estan celebrant
a veure
nosaltres
no acabem tan sols
el dia 18
o sigui nosaltres margem
el dia 17
després marxeu a la rebella remullada
una estona
no, no hi podem anar
fa dos nits
que hem dormit molt malament
vull dir
home ja són quatre dies
escolta'm i recuperarem
no hi ha més
bueno
jo no dic que amb algun dels joves
que vingui amb nosaltres
vagi a la rebella remullada
jo quasi que t'ho asseguraria
que hi ha
sí que hi ha alguns joves
però l'endemà
doncs lògicament
doncs quina va a missa de 5
doncs va a missa de 8
o a missa d'11
i a la tarda
doncs encara que no tots hi anem
doncs
també seguim anant
a la professió
que és un altre fet
que crec que els portants
realment
com a portants
doncs
estem molt vinculats
a tot el tema de Sant Magí
i
a vegades la gent sembla
que només vegi
la baixada de l'aigua
no
és anar amb les famílies
a buscar l'aigua
el diumenge abans
és participar
doncs
d'aquesta baixada
els que puguin
perquè hi ha
hi ha famílies
que evidentment
no poden participar
perquè clar
hi ha senyors molt grans
o senyors molt grans
i llavors evidentment
no els fem participar
nosaltres cada any
doncs fem una família
que sigui
una família no homenajada
que és una mica
la que presideix els actes
del dia de la trobada
de les famílies
i llavors
doncs el que pot baixar
doncs l'aigua
amb carro
doncs la baixa
i el que no
doncs també l'homenatgem
però ho fem molt a gust
vull dir
el fet de
no poder veure
l'oreja de Van Gogh
la rebella
remullada
i totes aquestes coses
ho fem molt de gust
perquè em sembla que
nosaltres hem escollit
aquesta tasca
o aquesta missió
i ho fem tots molt a gust
doncs Vicenç
t'agraeixo molt
que ens hagis acostat
una mica
no crec que
crec que els nostres oients
si ens escolten
no cal dir que el Vicenç
és un defensor
i que viu la festa
d'una manera intensíssima
després d'aquesta conversa
que hem mantingut
en tot cas
estarem molt atents
i anirem a buscar
amb el nostre canti
una mica
de l'aigua
que baixi
de la Brufeganya
del Santuari
i doncs
molt contents
de tornar a repetir
suposo
un any menys
aquesta tradició cristiana
que dèiem
en el sentit
més ampli de la paraula
moltes gràcies Vicenç
que vagi molt bé
que cap de ser
molt bé
i que tots els esperem
al Santuari
i que Sant Magí
ens protegeixi
tots plegats
moltes gràcies
especialment a la ciutat de Tarragona