Com es va donar a conèixer ara fa uns dies,
un estudi sobre l'etnografia i etnolingüística dels masos de Constantí
ha guanyat el Premi de Treball de Recerca de Batxillerat
de l'Àrea de Llengua i Literatura Catalanes
que organitza la Universitat Rovira i Virgili.
L'autor del treball és en Josep Oriol Nicolau Itell,
una alumna de l'Institut Martí Franqués de Tarragona,
que avui ens acompanya. Molt bon dia.
Bon dia.
Enhorabona, primer que tot.
Gràcies.
Deus estar content, malgrat que aquesta setmana
és una mica difícil per vosaltres amb tot allò de la selectivitat, no?
Sí, sí, sí.
És una setmana complicada.
Explica'ns una miqueta quin és el contingut d'aquest treball
que t'ha fet guanyar el Premi.
Doncs és un treball sobre els masos de Constantí
i a més jo vinc a Constantí i els veia sempre allí
i no sabia de què fer-lo i mon pare m'ho va dir
i dic, doncs farem això, i parla una mica de com vivien la gent abans
perquè ara ja gairebé no hi ha gent, els masos,
i de com parlaven, el dialecte d'arragoní, constantinenc i tot això.
Aquest treball formava part del que era el programa del curs
és un treball que vas fer expressament
per presentar-ho a aquesta convocatòria de la universitat?
De fet, o sigui, allí al curs et donen uns treballs que pots fer
però jo el vaig proposar aquest, o sigui, no estava proposat pels professors
i jo el vaig fer com a treball de recerca normal
i llavors la meva tutora, l'Anna Gispert, d'allà a l'institut,
em va proposar aquesta opció de presentar-lo, no?
Jo amb uns companys més, que eren 20 treballs o així
i em van presentar a l'institut 3 o així
i mira, va guanyar el meu allò, per sort.
No, per sort, i perquè estaria molt bé sense desmereixer els altres,
només faltaria perquè hi ha hagut, doncs, treballs molt, molt interessants.
Aviam, des d'estudi lingüístic de l'ACSAM Busto,
les activitats teatres als arreus, jocs florals del Vendrell
o la situació de la literatura contemporània a Tarragona
passant per les llegendes urbanes,
és a dir, que treballs n'hi ha hagut molt.
Alguns que m'hauria agradat veure'ls i tot, no?, per allò...
Sí, allò de dir, mira...
I escolta, un treball d'aquestes característiques,
perquè aviam, quan els joves entren a l'universitat per primera vegada,
on tenen més problemes, o si més no és el que diuen,
el primer any, sobretot, és a l'hora de fer els treballs.
Allò de fer els treballs espanta molt,
perquè, clar, estudia un text, agafes apunts,
més o menys, mira, vas fent.
Però, clar, un treball ja és una altra dimensió, no?,
de vellar més, tot i que estigui dirigit pel professor,
l'alumne és més autònom,
més a de buscar la vida, com dieu vosaltres.
El plantejar-se fer un treball a batxillerat
també ve a ser com una mena d'assaig general
abans d'entrar a la universitat?
Sí, això és el que em van dir els professors d'allà,
que em van donar el premi i tot això,
que l'important era que aprenguéss a fer els treballs i això.
I, de fet, quan me'l van posar al davant,
feien pressió, no?, perquè has de fer un treball,
allò ja ha currat, diríem,
i no has fet gaires,
i t'han d'ajudar els pares, i aquí, allà, t'has de moure.
Però sí, jo he après molt fent aquest treball.
Reivindiquem el paper dels pares i les mares
quan comencen a fer els treballs,
els fills que estan estudiant, eh?,
perquè realment ens posen en un compromís, també.
És a dir, aquesta proximitat,
el fet que fos un escenari,
i persones properes a tu mateix
ha fet que triessis aquest treball.
Com ho vas plantejar?
En principi hauries de parlar amb algú, no?,
perquè, clar, fer un treball basat en un treball de camp
i no només en una bibliografia ja escrita
és molt diferent.
Era el primer treball de camp que feies.
Sí, sí, era el primer,
i va ser allò, em va costar començar, no?,
primer a trobar la gent.
I que anaves allò porta a porta, com ho feies?
És que el ser de Constantí i el ser un poble,
doncs ja més o menys la gent te'ls coneixes, no?,
vaig començar pels meus avis, que és el més fàcil.
Això és un encert, no?, allò de buscar gent més propera.
que ja coneixis, tinguis confiança.
I a partir d'aquí, més gent que em van presentar
i allò que la gent del poble s'entrava que feies aquest treball
i anaves buscant contactes, no?
És a dir, has trobat molta col·laboració.
Sí, sí, molta gent.
I més la gent, en pic, els hi fiques el micro al davant
perquè ho vaig gravar tot i així,
doncs comencen a parlar i s'enrotllen i no callen.
I a partir d'aquí, doncs, tot aquest material que anaves recopilant,
després tot el procés de fer les fitxes, de fer el treball,
allò, la part més costosa, no?
Sí, això és la part més dura, no?
Allò quan et fiques davant l'ordinador
i comences a escoltar les transcripcions i tot això,
és el que et costa més.
Has tingut sorpreses amb tot això que t'han explicat?
M'imagino, sobretot persones grans, no?
Sí, sí, sí.
Moltes coses que...
I tenen moltes ganes de parlar, però no els deixen de vegades, no?
Ningú se'ls escolta.
Jo imagino que en tu han trobat una persona molt amicable per a ells, no?
Sí, sí, no?
Hi ha coses que no sabies del poble, no?
Sempre vivint allí i te descobreixen un munt de coses.
Per exemple, aviam, coses que t'hagin sorprès
o que hagis dit, mira, tants anys visquen aquí,
sent d'aquí i no tenien idea
o fixa't això, quina llàstima que s'hagi perdut es podria recuperar
o encara sort que s'ha perdut això,
que ja era hora que no funcionés d'aquesta manera.
Quina impressió tens del que és el passat més recent del teu entorn?
La impressió, sobretot, és que s'està perdent un munt de coses
perquè hi havia un munt de masos molt importants, no?
I últimament sembla que la gent marxa dels masos
i ara ficaran l'ave, s'han emportarà uns quants també
i la sensació que es va perdent i que tenen molt de patrimoni així.
Per exemple, n'hi ha un que té unes pintures del Maria Fortuny de Reus
i està totalment desconegut, a més està cremat
i molts estan espoliats i vull dir que es perd molt
i era molt important.
Són masos, alguns d'ells, encara habitats?
Sí, però molt pocs.
Molt poquets, ja, no?
Dos o tres, sí, sí.
I la gent que hi viu ara, com és la seva vida?
Doncs una vida bastant dura ara,
perquè ara són jornalers, o sigui, són gent contractada,
només n'hi ha uns que siguin propietàries del seu mas
i llavors el portar els fills de l'escola de Tarragona o Reus
els hi suposa haver d'anar cada dia cap a la ciutat
o anar a comprar el poble o així,
totes les qüestions administratives també.
I després, que a viament de pagès, doncs ara costa viure.
Clar, i l'objectiu final del teu treball de recerca quin era?
Bé, jo vaig començar sense objectius, no?
Anant a veure fins on podia arribar.
I finalment, doncs m'ha sortit un treball bastant complet,
que crec jo, i molt extens.
I bé, jo sí, si he contribuït a que això recordi una mica més
i que la gent hi pensa una mica més, doncs ja està bé.
Home, jo el que s'he intentat dir,
i quan es va fer la presentació i el lliurament del premi,
és que deien que era un treball no només important
perquè era fet per un alumne de batxillerat,
sinó que era un treball important en si mateix.
És a dir, perquè documentació sobre aquest col·lectiu de persones
d'aquesta localitat del Tarragonès no n'hi havia.
Vull dir que tenia un valor per si mateix,
no només per la persona que el signa, per la seva joventut,
i el valor que tenia fer un treball de camp,
sinó que és un treball que en traurà en profit altres investigadors.
Jo imagino que això, perquè el Premi en Batàlic també,
Déu-n'hi-do, s'agraeix,
però a banda d'això, jo imagino que et satisfà, en particular.
Sí, sí, sí. I més la gent ja m'ho deia, no?,
que aquell treball estava molt bé i això,
i bé, bé, molt content,
i molt content perquè m'ha ajudat i tot això.
I els pares i sobretot els avis,
que són una part del treball,
què van dir quan van saber que havies guanyat el premi?
Doncs molta alegria, tots cridant a casa i així, molt bé.
No sé per què tinc la sensació que ets bon estudiant.
Bueno, sí.
Sí, amb el que t'agrada, sobretot, no?
Però ha anat bé el curs.
Sí, sí, sí.
I ara esperant, aviam, com va la selectivitat.
La selectivitat, que és un tràngul, això, no?,
de la selectivitat.
Sí, sí, molt del tràngul.
Ho vivim amb molts nervis.
Sí?
Sí, sí, sobretot nervis,
perquè no saps el que et trobaràs ni res,
i és difícil.
Home, has tingut oportunitat de parlar
amb persones que ja la van superar l'any passat
i que diuen, home, després resulta que no n'hi ha per tant, no?
Sí, n'hi ha que dir un que sí
i n'hi ha que dir un que al revés, no?
Que fins i tot és més difícil del que es pensaven,
o sigui, no ho sé, estic nerviós.
Què vols estudiar l'any vinent?
L'Economia.
Economia.
I la nota de tall és molt alta?
No, no, aquí reus un 5 i ja està.
I com que ets bon alumne, que dèiem,
segur que tens ja una bona nota.
Doncs escolta, Josep Uriol, Nicolau,
enhorabona a tu, al centre, a la teva família
i a tots els que han col·laborat,
i sobretot t'agraïm molt que hagis vingut avui a la ràdio,
ni que sigui uns minutets,
perquè sabem que aquesta setmana per tu és molt difícil
amb el tema de la selectivitat.
ens agradava deixar constància
que els joves estudiants treballen de valent
i que a més fan aquestes aportacions
que van més enllà de l'anècdota
de mira, ha guanyat un premi un jove estudiant,
sinó que realment el treball és important
i aquí resta per qui el vulgui consultar.
Un estudi sobre l'etnografia
i la no lingüística dels masos de Constantí.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Sort.
Gràcies a l'altre.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.