Tot un munt de persones que durant tot l'any treballen desinteressadament la majoria d'ells,
des de l'òptica del voluntariat gairebé tots,
per tal que la gent, els ciutadans de Tarragona, puguem fer esport a la nostra ciutat
i ho puguem fer amb garanties higièniques, mèdiques, garanties sanitàries, etc.
Jo sempre dic el mateix, jo sempre dic que les ciutats, que està molt bé que les ciutats progressin,
Tarragona ha progressat molt els últims anys, hi ha hagut una prosperitat important durant aquests últims anys.
És una ciutat que carreteres, avengudes, equipaments, les rambles, els aparcaments,
des del punt de vista industrial, tecnològic, des del punt de vista econòmic,
Tarragona ha tingut una prosperitat aquests últims anys i això és evident.
Per això quedaria buit, no tindria sentit, quedaria sense contingut, quedaria buit,
si les persones que vivim a la nostra ciutat no ens la féssim nostra a la ciutat.
I un espai, un àmbit molt important que ens ajuda a omplir la nostra ciutat
i que ajuda a donar contingut a la vida diària i al cafè quotidià, etc.,
és el món de l'esport. Estem vivint en una societat...
No oblidem que fa 100 anys eren quatre pirrats els que feien esport a la nostra ciutat.
L'esport era una cosa de gent molt tronada, això no era bo per la salut, de cap manera.
De gent tronada, algun ninyo vient, quatre tronats, quatre no sé què,
que tenien temps i se n'anaven a ramar el nàutic,
o van fundar el club gimnàstic i feien peses i feien boxa
i feien aquells esports que ens venien una mica d'Anglaterra.
Era cosa de gent desocupada, més aviat, no?
Sí, va una mica allò de vagos i maleantes i de no sé què.
Això evidentment evoluciona, estem entrant en la societat del lleure,
cada vegada hi ha més temps lliure, cada vegada es parla de reducció d'horari laboral,
d'anys sabàtics, de jubilacions anticipades, d'allargament de la vida,
cada vegada es viu més anys,
i cada vegada més l'esport crida l'atenció a tots els ciutadans.
Nosaltres tenim un estudi fet des de l'Ajuntament de Tarragona
que ens diu que l'esport és l'element més socialitzador que hi ha en aquests moments.
És a dir, ho explico d'una altra manera perquè potser no ho sabré explicar bé.
en aquests moments a la ciutat de Tarragona practiquen els mateixos esports
i tenen les mateixes ànsies o interès en la pràctica esportiva,
doncs la gent que viu en barris humils o en barris on hi ha gent més de classe social treballadora, etc.,
a barris o zones de la ciutat on pugui haver-hi més una classe més alta.
Parlen de poder adquisitiu.
De poder adquisitiu, això mateix, de poder adquisitiu.
És a dir, en aquests moments el tenis està a l'abast de tothom,
la piscina amb els equipaments municipals i de l'Ajuntament estan a l'abast de tothom,
tots els esports, és a dir, estem trencant una mica el tabú,
s'està trencant el tabú de l'esport d'elit.
Potser queda una mica el golf, és cert, però inclús estem intentant...
No, amb això amb seguretat.
Amb seguretat, segurament,
però estem inclús treballant amb el Club Nàutic de Tarragona
perquè els nens de tots els barris de la ciutat puguin anar a fer vela,
ho estem aconseguint, volem crear unes beques
perquè els nens que vulguin fer cursets
de més profunditat les vulguin fer.
L'esport, en aquests moments, tothom vol fer esport.
Tothom va al gimnàs, tothom...
Tothom té un interès en fer esport.
Aquí al darrere hi ha molts clubs, moltes entitats,
de bàsquet, de futbol, de gimnàstica,
de tenis,
de diferents i múltiples
i variadíssims esports a la nostra ciutat,
amb una gent que treballa
perquè això pugui ser possible, perquè hi hagi nens
que vagin a escoles de formació,
perquè aquell que el metge li recomana,
no sé què, hi ha clubs que tenen piscines
i que un pot anar a fer esport
com a teràpia, com a medicina preventiva
o curativa, etcètera.
És a dir, hi ha moltíssima gent
que treballa al darrere de l'esport.
I volem, en aquesta gala,
agrair, reconèixer,
no econòmicament,
però sí, almenys moralment,
a tota una sèrie de persones i personalitats
i clubs i entitats
i individus a títol personal, etcètera,
que fan que tot això sigui possible,
que fan que aquesta meravellosa ciutat que vivim,
doncs l'esport pugui ser
un dels espais que
interessin els ciutadans i ciutadanes
de casa nostra.
I llavors fem diferents reconeixements,
diferents reconeixements, no?
Des de...
Primer farem...
Això es farà en un sopar,
el format de la gala tindrà forma de sopar,
estarà obert a qualsevol ciutat de Tarragona
que vulgui apuntar-s'hi, vulgui participar,
i ho farem el dia 28 de febrer
en un conegut restaurant de la ciutat de Tarragona
i premiarem
tres blocs de distinció.
Aviam què és el que es tria, clar,
i qui ho fa?
Això és un altre tema important.
Farem tres blocs de distinció.
Un primer bloc de distinció
on premiarem
el millor esportista masculí,
és a dir,
el millor atleta, esportista,
de competició,
d'atleta o de futbol
o de l'especialitat esportiva que sigui,
de la temporada 2001-2002.
Aquell esportista que, diguéssim,
l'any passat
hagi destacat més a nivell masculí.
Ho farem també amb la millor esportista femenina,
la noia, la senyora, la noia,
que hagi destacat més a nivell de la temporada passada,
també una altra distinció.
Introduïm un nou premi,
que és la categoria de millor esportista revelació.
Estem parlant d'edats màximes fins a 16 anys,
aquests nois que comencen.
És un estímul important, aquest?
Penso que sí,
penso que pot ser un agraïment important
i un emmirellament, no?,
per altres nois que comencen a dir,
ostres, tu, mira,
aquest ha començat i està fent coses interessants.
I també el millor àrbitre, no?
Ui, el millor àrbitre.
Sí, això és més complicat, no?
Això, a vegades...
Ningú quedarà content, eh?
Sí, però a vegades...
Hi ha esportistes que, diguem,
ha guanyat aquest o aquesta,
hi haurà unanimitat probablement,
però el tema dels àrbitres...
És complexa.
És molt complexa, sou valents,
en aquest sentit.
No, però saps què passa?
No, però també s'ha de reconèixer
la figura dels àrbitres.
Per aquí anem.
És a dir, si comptes
totes les especialitats esportives que hi ha,
el futbol, el tenis, el bàsquet,
el no sé què, l'atletisme,
Déu-n'hi-do de la gent
que s'hi dedica a la nostra ciutat, no?
I, en canvi, aquesta gent,
l'únic que reben els diumenges o dissabtes
o quan sigui, quan piten un partit o...
Recordatoris familiars, generalment.
Exacte.
És a dir, suposo que no sé
si porten taps a les orelles o...
Però, malauradament,
és una figura a vegades...
És que hi ha de tot, també.
S'ha de dir, eh?
De tot, de tot, de tot.
I segur que dintre del col·lectiu d'àrbitres
també n'hi ha algun que deu ser dolent,
com en la categoria d'on estic jo,
de polítics, doncs també deu passar,
o amb la de radiofonistes,
en tots els col·lectius
hi ha gent més bona, menys bona,
però, globalment parlant,
són una gent que sense ells
no podria existir, l'esport.
És a dir, hi ha d'haver-hi algú
que assumeixi aquest rol,
que faci aquest paper,
una mica de dolent de la pel·lícula,
una mica el culpable, a vegades,
de quan es perd o quan no sé què,
i voldríem fer una distinció, també,
a la persona que es dedica a l'arbitratge
i a dictaminar i a mediar
i prendre decisions de si allò ha sigut gol,
si el punt ha sigut bo
o si aquell atleta, doncs,
ha donat un cop de cols
en una cursa en un altre, etcètera, no?
Per tant, voldríem premiar el millor àrbitre
perquè ens sembla que també és de justícia, no?
Això, aquest és el primer bloc,
i diríem que és el bloc important,
el millor esportista,
la millor esportista masculí i femení,
el revelació,
l'àrbitre,
aquest és el bloc principal.
Després tenim un segon bloc
de reconeixements,
alguns ja els hem donat aquests últims anys,
però d'altres són nous,
i que ens semblen també molt importants
de tenir en compte,
que són els següents.
Nosaltres voldríem premiar
i distingir
doncs el millor veterà,
veterana,
és a dir,
la figura d'aquell esportista
que fa molts anys
que encara s'hi dedica...
És un brau d'aquells entranyables,
no?,
que a l'acta li dona
doncs aquell toc
una mica nostàlgic també.
Això mateix, correcte,
correcte.
I n'hi ha algunes,
i veuràs com n'hi ha unes quantes,
de 15 distincions
que proposem aquí
van moltes amb aquesta línia,
no?
El millor veterà,
veterana,
a la millor llegenda esportiva,
és a dir,
aquell personatge
que fa no sé quants anys
ja jugava amb el gimnàstic
de no sé què,
no sé quina especialitat,
després va fer no sé què
i ara encara
potser corre la mitja maratò
i té 80 anys,
no sé què,
no sé,
eh?
Vull dir,
aquella persona
que a nivell de Tarragona
ha esdevingut una mica mític,
no?
Ostres,
quan parles d'esport una mica
et ve la imatge
d'aquella persona,
no?
A la millor trajectòria professional,
una altra
a la dedicació esportiva,
hi ha gent que destaca,
no destaca,
però hi ha gent
que s'hi dedica molt
i pot ser dedicació esportiva
des de l'òptica
de dirigent
com a directiu de club.
O en una escola.
O en una escola,
un mestre,
algú
que faci una dedicació esportiva
important
com per ser guardonada.
Una distinció
que ens sembla
també important
és l'empresa i l'esport.
Nosaltres sempre
aquí tenim la tendència,
aquí a Tarragona
la tenim molt tots plegats,
no?
Això, ostres,
sembla mentida
amb les empreses que hi ha
que això ho hauria de...
Els espònsors.
Els espònsors.
Ho hauria d'ajudar
una empresa
i les químiques
i el no sé què.
Bueno,
doncs hi ha moltes empreses
que gràcies a Déu
aquí a la nostra ciutat
ajuden a molts clubs
i a moltes associacions
de veïns
i a molts col·legis
a fer possible
que es facin
esdeveniments esportius.
Pensem que també
és just de reconèixer
aquestes empreses
que fan aquesta feina
important d'esponsorització,
no?
Un premi al mèrit esportiu,
un premi al millor
esdeveniment esportiu
que s'hagi realitzat
també a la ciutat de Tarragona
durant la temporada passada,
un premi al millor defensor
de la campanya Joc Net.
Pensem que és important
que entre la canalla.
Sí, sí.
A vegades,
a vegades,
malauradament,
en algun cas,
a vegades,
és el mateix entrenador
o són els pares
els que fomenten
a vegades
una certa agressivitat
entre els corredors.
Has de guanyar
per nassos,
per pebrots
i aquells,
desgraciat
i l'insulten al cap.
Això estem intentant
treure-ho,
malauradament,
encara existeix
una mica poquet
a la nostra ciutat,
però encara hi ha
algun estigma
que intentem eliminar
i, per tant,
volem premiar
a la gent
que millor hagi defensat
aquesta campanya
de Joc Net
en l'esport.
un premi a l'humanisme,
és a dir,
el factor humà
en l'esport.
A lo millor,
donem premi
a un utillero
d'un club de futbol
d'aquí
que fa 40 anys
que es dedica
a portar les pilotes
d'una manera altruista
i a preparar
i la seva dona
a casa seva
a lo millor renta
les samarretes
dels jugadors
de l'equip de futbol
d'un barri
de no sé on.
No ho sé,
estic una mica
improvisant.
Estic enfabulant,
però aquestes imatges
existeixen.
Però, doncs,
quin és el factor,
aquest factor humà
de l'esport?
Volem premiar
l'humanisme
de molta gent
que treballa
al voltant de l'esport.
Un premi al carisma,
és a dir,
entenem que pot ser
un esportista
no subjecte
a resultats
ni en surts,
sinó un esportista
allò ferm,
perseverant,
aquell que potser
no guanya mai,
no sé què,
però aquell té un carisma
i arrossega
molta gent
que practiqui
aquell esport
i que faci...
I això,
molta gent
que m'estigui escoltant ara...
Segur que ja s'estan
visualitzant
persones que coneixen.
El papet del meu club
o la Maria
de no sé on o la...
Segur que algú
de nosaltres
en aquests moments
estem pensant
en algú
del club de tenis
o de no sé on
o del gimnàstic
o d'un club esportiu
d'un barri de la ciutat
o del no sé qui
del latisme
o no sé qui del nàutic.
Existeixen aquestes persones
amb noms i cognoms,
no?
I per descomptat,
si en guany
segur que hi haurà gent
que no podrem premiar tothom
i algú es queda fora
l'edició de l'any vinent.
Clar, no,
hi haurà més edicions, eh?
Hi haurà més edicions, eh?
perquè hi haurà més edicions,
exacte, no?
Un altre,
que ens sembla molt important,
el número 11,
un premi als esports especials.
És a dir,
aquelles entitats,
aquells equips,
aquells esportistes,
aquells tècnics o educadors,
o digueu-li com vulgueu,
que es dediquen
als esports
per discapacitats
o en minusvalies.
Aquí a Tarlana
hi ha gent
que s'està dedicant a això.
Ah, i tant.
El club vaixell,
la muntanyeta,
l'estela,
la no sé què...
Hi ha molta gent
que treballa
perquè els nois disminuïts,
els nois que van
amb caderes de rodes,
els nois que tenen
alguna síndrome de Down,
etcètera,
doncs facin esport.
I realment
hi ha un valor afegit
al darrere, no?
Hi ha un valor afegit
de foment
de l'esport de base
i de treball altruista
que nosaltres aquí
també voldríem premiar
en aquest apartat
d'esports especials, no?
Un altre,
que és el de la internacionalitat,
doncs aquells esportistes
que més bé o més cè
hagin tingut una projecció
de la ciutat, etcètera,
a nivell a l'estranger, no?
Que hagin portat
una mica el nom
de Tarragona
per fora,
encara que potser
no hagin guanyat
o no hagin tingut
grans èxits esportius,
però almenys
ho han fet,
ho han intentat.
Un premi
al foment
de l'esport de base,
ens sembla que és molt important
fomentar l'esport de base, no?
Perquè entre la quantitat
surt la qualitat
i fomentar hàbits
esportius saludables
entre la gent jove
ens sembla
que és la millor inversió
que pot fer una societat, no?
Doncs això
ho hem de reconèixer.
Un premi
a la millor tasca directiva,
no oblidem
que al darrere dels clubs
sempre hi ha aquells directius,
aquells dirigents,
que fan la seva feina
i que
i que tenen
la responsabilitat
de conduir un club
i de barallar-se
amb els pressupostos
i de
aquella imatge
d'aquells directius
que doncs
a les 12 de la nit
d'un dijous...
També tindran el seu moment
a la gala.
Tindran el seu moment.
Hauríem de mirar
que el tinguessin, eh?
Es queda un minut només, Raül.
Molt bé.
I encara ens queda un premi.
I el premi
al millor club.
Entenem,
doncs això ja ho hem estat fent
els últims anys i tal, no?
I ens sembla que
això globalment segur que ens deixem.
Qui decidirà?
Tenim un jurat...
Qui presenta candidats.
Mira,
tothom que ens estigui escoltant
en aquests moments
pot adreçar-se
a la Conselleria d'Esports
de l'Ajuntament,
trucant a l'Ajuntament,
demanant per esports...
Qualsevol ciutadà individualment
el pot fer?
Sortiran unes botlletes,
em sembla,
amb algun mitjà de comunicació.
No sé si és el diari de Tarragón,
el claxon, tal.
La gent pot enviar botlletes
als clubs per descomptat
i qualsevol ciutadà
a nivell individual
ens pot fer arribar propostes
que resoldrà un jurat
format per 10 persones
que pertanyen
al grup de projecció ciutadana
de l'Observatori de l'Esport Tarragón.