Confiem que serà una manifestació,
no sé si la més gran de la història de la humanitat,
com deia algun dels meus companys,
però sí que serà una manifestació molt potent.
Aquesta manifestació s'emmarca amb tota una sèrie d'accions
que es desprenen d'una crida que va fer l'Assemblea de Moviments Socials
el 10 de novembre de 2002, reunida al Foro Social de Florència,
i va fer una crida a la resistència contra la guerra.
Això inclou moltes accions.
Una d'aquestes accions seria la manifestació a tot el món
pel 15 de febrer.
Ja hi ha tot un llistat de ciutats europees,
de ciutats d'arreu del món que convoquen aquesta manifestació.
I a Tarragona el que vam fer també el 18 de gener
es reunia una assemblea de ciutadans i moviments socials de Tarragona
i una de les coses que va decidir aquesta assemblea
va ser adherir-se a aquesta crida,
convocar manifestació a Tarragona conjuntament
amb la coordinadora de Tarragona per a Immanuel Lapau
i amb aquest tema estem.
La manifestació s'està convocada, estem preparant tot el material,
s'ha comunicat a la subdelegació de l'itinerari i tots els temes aquests
i estem fent ara una mica una crida a tota la població
que s'assumi en aquesta manifestació
i no solament a la manifestació, sinó a totes les accions
que s'estan convocant contra aquesta guerra
que, com diem al manifest, és il·legítima, il·legal i immoral.
Això serà el dissabte 15 de febrer.
Quin és l'horari de la manifestació i el recorregut,
l'itinerari previst aquí a Tarragona?
La manifestació començarà a les 6 de la tarda
a l'estàtua dels Despullats, a la Rambla Nova, a Tarragona.
I llavors la previsió és baixar per la Rambla Nova
fins a la plaça Imperial Tàrraco, donarem el tomb a la plaça,
seguirem per Prat de la Riba, carrer Gasòmetre,
carrer Unió, pujarem pel carrer Unió,
arribarem un altre cop a la Rambla,
ens esviarem cap al carrer Sant Agustí,
cruçarem Rambla Vella, Portalet i Plaça La Font.
I llavors, davant l'Ajuntament,
perquè no oblidem que a Tarragona tenim un problema afegit,
que és el tema del suport a la presència de vaixells de guerra
al port de Tarragona,
cosa contra la qual estem fent accions
a la coordinada de Tarragona per patrimoni de la Pau.
Llavors, davant l'Ajuntament,
procedirem a llegir el manifest
i la relació de moviments i entitats que hi donen suport.
Seguidament farem unes actuacions musicals
i clourem l'acte.
La manifestació es farà passi el que passi?
Ho dic perquè encara falten 10 dies
i clar, els esdeveniments internacionals
es poden succeir de manera gairebé improvisada.
Jo crec que la farem passi el que passi.
El que sí que val la pena és recordar
que en cas que hi hagués un atac hi ha una convocatòria
perquè l'endemà mateix de l'atac a les 8 del vespre
ens veuríem a l'estàtua dels despullats a la Rambla Nova.
I això esperem que no passi,
però si hi hagués algun atac dels Estats Units i els anglesos,
llavors, immediatament, després de l'atac,
ens concentraríem a les 8 del vespre,
l'endemà mateix a l'estàtua dels despullats.
Per analitzar a dia d'avui com està aquesta amenaça,
aquesta possibilitat de guerra,
comptem també amb la presència a través del telèfon
del Catedràtic de Dret Internacional
de la Universitat de Rovira i Virgili,
el doctor Antoni Pigrau.
Senyor Pigrau, bon dia.
Bon dia.
Avui és un dia important, podríem dir, en el conflicte, no?
Bé, sí, sembla que sí.
Jo crec que és un dia important formalment.
No crec que sigui un dia que modifiqui sensiblement
cap de les tendències que fins ara tenim.
Què podríem desacar?
Com podríem analitzar a dia d'avui el conflicte,
aquesta amenaça, aquesta possibilitat de guerra a l'Iraq que tenim?
Bé, a dia d'avui el que tenim és una posició molt decidida
per part de la principal potència mundial,
que són els Estats Units,
de realitzar una agressió contra un estat que és l'Iraq
per uns motius absolutament unilateralment delimitats
i que no s'ajusten al que preveuen les normes vigents.
I, enfront d'això, una posició dividida, diríem,
de la comunitat internacional o no prou unànim,
en el sentit que mentre uns Estats es manifesten a favor d'aquesta posició,
afortunadament pocs,
la majoria d'Estats o bé callen o bé es manifesten en contra.
Jo crec que precisament el trist o el greu de tota aquesta situació
és aquesta incapacitat del conjunt dels Estats de la comunitat internacional
per fer front a les posicions unilaterals d'un sol país,
encara que sigui el més potent del món.
Quins efectes pot tenir justament aquesta divisió que vostè comenta
entre la posició dels Estats Units i la resta de la comunitat internacional?
Home, jo crec que, més que transcendència a curt termini,
per greu que sigui,
el tema del que estem parlant,
jo crec que el que planteja els Estats Units
és un retorn a l'organització mundial anterior
a la Carta de les Nacions Unides de 1945.
És a dir, anterior al moment en què la comunitat internacional
arriba a posar la guerra fora de la llei
com a forma de resoldre les diferències entre estats.
Per tant, jo crec que significa callar o concedir
davant d'aquesta posició actual de l'administració dels Estats Units
significa un retrocés de molts anys
en els avenços que hi ha hagut en el dret internacional
i en la capacitat de crear un sistema sostenible
de relacions internacionals.
També davant del conflicte
està apareixent clarament una divisió a nivell europeu
entre alguns estats i d'altres.
Alguns donen ple suport a la posició nord-americana,
d'altres, en canvi,
s'ha manifestat clarament el seu distanciament.
Això com es pot analitzar?
Jo crec que això també, malauradament,
és una mostra més de la inexistència
d'una política exterior comú de la Unió Europea
i ens mostra de nou el lluny que estem
d'anar cap a una real Unió Europea.
És a dir, els estats continuen posant per davant
els seus interessos particulars
que els interessos d'una futura hipotètica Unió Europea
i això es manifesta cada vegada que hi ha un problema greu
en les relacions internacionals.
Podríem parlar de la guerra de Bòsnia i tants altres.
Jo crec que el que posa relleu és que això està molt verd,
això de la Unió Política en l'àmbit europeu.
Com deia vostè al principi de l'entrevista
a la jornada d'avui, potser és més simbòlica
que no pas important, tot i que avui
en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides
en teoria s'han de presentar proves contra l'Iraq, no?
Proves que presenta els màxims responsables dels Estats Units.
Què podem esperar d'aquesta compareixença de Colin Powell?
Doncs jo crec que el que podem esperar
és poc més del que hem tingut fins ara.
És a dir, proves fefaents de l'existència
d'armes de destrucció massiva.
Una altra cosa que podem parlar és si això és necessari
o és suficient per justificar una guerra, no?
Però en tot cas aquestes proves no han estat demostrades
perquè presumiblement no existeixen.
És a dir, els inspectors, els més de 100 inspectors
que estan treballant des de fa mesos allà,
l'única cosa que han trobat és incoherències
en quant a algunes informacions,
però no han trobat cap prova a fer feina
de l'existència d'armes de destrucció massiva,
malgrat que les inspeccions que estan donant a terme
són les més àmplies que mai han pogut fer.
Si fem cas, per exemple, dels arguments
que dona el president Narsnara en el seu article ABC,
són dades tretes de l'informe passat
de la Comissió d'Inspectors
que no deixen de ser dades basades en suposicions.
És a dir, que ells mateixos reconeixen
que pot ser o pot no ser
que s'hagin destruït determinades armes
que tenia Irak en el seu moment.
Això vol dir, jo espero,
no espero gran sorpresa, entre altres coses,
perquè si realment hi haguéssim proves,
als Estats Units haurien pogut facilitar
als inspectors aquestes proves
i, per tant, haurien pogut fer més via
en quant a la capacitat de determinar un motiu
més o menys justificable per prendre una acció.
I la posició del govern espanyol,
doctor Pigreu, com l'analitja?
Bueno, la posició del govern espanyol...
Jo diria que no n'hi ha,
de posició del govern espanyol.
El govern espanyol té la posició
del president dels Estats Units
i no he notat cap mínim distanciament.
Jo em sembla que és absolutament injustificable,
tant des del punt de vista jurídic
com des del punt de vista moral o polític.
Jo crec que la dinàmica que està engegant
als Estats Units
és una dinàmica que posa en perill
la seguretat mundial
i que és de conseqüències imprevisibles.
En aquest marc que comentàvem,
hi ha les manifestacions ara convocades
pel dia 15 de febrer,
una mena de jornada de mobilitzacions internacional,
també aquí a Tarragona n'hi ha una manifestació.
Creu que això tindrà alguna repercussió,
doctor Pigreu?
Jo espero que sí.
Probablement aquesta sigui una de les manifestacions
més globalitzades, podríem dir,
que s'hagi fet mai en el món.
I jo espero que la resposta a nivell mundial
sigui tan gran com fa pensar
tot el moviment que hi està a veure.
Si un consulta les pàgines web
més significatives a internet
és espectacular la quantitat de sectors
de tot el món
que s'estan mobilitzant
de diverses formes
en contra de la guerra
i, per tant, jo espero que la manifestació
del dia 15
sigui un element molt significatiu
per deixar clara quina és l'opinió
de l'opinió pública
crec majoritària, molt clarament majoritària
en el nostre país
i segurament en molts altres del món.
Estem aquí justament
amb un dels portaveus
de la coordinadora convocant de Tarragona.
Creu vostè, justament,
el fill del que ara mateix deia
que la manifestació del dia 15
pot aplegar a molta més gent
de molts altres sectors socials
que potser no es manifesten
per altres qüestions?
Sí.
Però sí per aquesta,
per aquesta amenaça de guerra?
Estic molt convençut.
Jo crec que aquí s'ajunten
com amb altres vegades
dos factors.
Un, el fet en si.
És a dir,
l'insòlit de plantejar-se la guerra
com una cosa
que es pot decidir
un dia per l'altre
amb l'absoluta normalitat
com si s'estés decidint
doncs no sé,
suspendre la vigència
d'un acord comercial.
Aquest és un fet
que jo crec que en si mateix
ja pot mobilitzar
i després hi ha un altre factor
que altres vegades
també s'ha donat
que és que les pròpies declaracions
dels nostres governants
són un impuls
no gens menys preable
cap a que la gent
no ens tinguin necessitat
de dir alguna cosa
i com que cada dia
ens obsequien
amb una o altra declaració
en aquest sentit
jo crec que això ajuda molt
a la convocatòria
de la manifestació.
Josep Maria Iago,
vols fer algun comentari
a això que està comentant
el Deutopi Grau?
Sobretot saludar-lo i felicitar-lo pel manifest
que va sortir fa pocs dies
de tota una colla de juristes internacionals
que s'afegeix també
aquest rebuig a la guerra
i no ho sé,
més que res,
si voleu comentar,
nosaltres al manifest
convocant d'aquesta manifestació del 15
comentem que la guerra és
il·legítima,
il·legal,
i immoral,
il·legítima
perquè es fa per la rapinya,
pel petroli
i legal
perquè consagra
o vol consagrar,
esperem m'impedir-ho,
el concepte de guerra preventiva
i immoral
perquè causarà més patiments,
més víctimes
a la població iraquiana
que ja està patint
les conseqüències d'un embargament.
No sé si voleu comentar alguna cosa.
Bé, primer lloc,
bon dia.
Bé, jo només crec que
teniu raó amb el que dieu
i ho comparteixo completament.
En tot cas,
només voldria fer notar
que hi ha un concepte jurídic
que és el de
crim contra la pau
que es va inventar
durant la Segona Guerra Mundial
a instàncies dels Estats Units
precisament per donar cobertura
a l'acció dels tribunals
de Nuremberg i de Tokio
i que justament
el crim contra la pau
era una guerra d'agressió.
És realment
molt lamentable
que bastants anys després
siguin els Estats Units
els que estiguin promovent
una guerra d'agressió
que segons la seva pròpia definició
és un crim contra la pau
i és un crim, per tant,
internacional
que implica
a tots aquells
que hi participin
d'una manera o d'una altra.