En el moment que em van dir que havien
hagut de retirar-se, doncs, clar,
et quedes així com una mica aturat,
no saps el què. Però ara estic contenta
perquè penso que una retirada
de temps és el millor.
I és el que jo els dic als meus fills.
El cim més important per tota
l'expedició i pel vostre pare és
tornar a casa amb salut.
I punto. El Nil està
fet pols. El Nil
està desconsolat. Està molt trist.
El Nil és el vostre fill de nou anys.
Teniu també la Berta.
que en té sis. Però el Nil, clar,
nou anys és una edat ja que controla molt
tot aquest tema, no? Sí. El Nil és,
bueno, el seu pare és el seu ídol i
ho està visquent molt intensament
i la veritat és que
he estat molt trist avui quan
aquest dematí l'he aixecat i li he dit
que no podíem anar a l'Ajuntament.
Perquè la intenció era anar a l'Ajuntament a les dues,
cap a les dues, no? Sí, sí, i tant.
Allí a recolzar a papi que li havia fet
una pancarta preciosa,
però és que és preciosa.
i, bueno,
s'ha posat molt trist perquè diu que
li sabia molt de greu
per l'esforç que havia fet el papi.
Déu-n'hi-do.
Pep Calvet, bon dia. Hola, bon dia.
Encantats que estiguis aquí.
Fa no fa molt
que vas arribar del campament base.
Sí.
Vas estar amb ells i estava tothom molt il·lusionat.
Què ha passat aquesta matinada
quan també, doncs, ha sabut que
han hagut de baixar els 8.500 metres,
aproximadament, no?
Bé, el primer que he preguntat és això,
si seguia la il·lusió, no?
Perquè, i si estan forts,
jo crec que per poc que puguin
ho tornaran a intentar, no?
Cal estar allí,
perquè des d'aquí ho podem dir,
podem explicar.
que ha estat un mapa,
a mi m'impressiona veure l'alçada
i el campament base és aquí
i s'han quedat aquí.
I és que s'han quedat,
s'han quedat a una passa.
A una passa.
Se fa ràbia, això.
Una passa que són moltes hores.
Allà són moltes hores.
Allà el moviment d'un mil·límetre del cos
és un esforç impressionant.
És el que parlàvem, no?
O sigui, qualsevol cosa
que vas caminant
i et cau a terra, no sé,
algun objecte personal,
l'acotar t'agafar-lo
i tornar-te a recuperar.
Recuperar, ostres.
Escolteu una cosa,
tot i que les comunicacions
estan resultant molt bones
amb el campament base,
si voleu posar-vos els auriculars,
tenim la Maria Castro
a l'altre costat del fil telefònic.
Parlem amb el campament base
i en tot cas
reprendríem el fil de la conversa
des dels estudis.
Maria Castro, bon dia.
Hola, bon dia,
bona tarda des del Nepal.
Ara ja deia
que estem fent una gran amistat
entre Tarragona Ràdio
i la Maria
que ens està fent de portaveu
és una portaveu extraordinària.
Valadiriu.
Ens acompanya el Pep Calvet
i la Núria Serra.
Maria,
si els vols saludar,
estan aquí.
Sí,
hola, Pep,
ja t'escuchava.
No si has exagerat,
hombre,
que ya será menos.
Hola.
Sí que tienes razón,
que cualquier esfuerzo
hace que te ahogues en un momento,
¿no?
Pero bueno,
todo se acostumbra,
¿no, Pep?
Sí, sí.
Maria,
¿cómo están las cosas ahora?
¿Cómo está el temps?
Pues bueno,
los ánimos están bastante altos
porque hemos recibido
un parque meteorológico
de hoy
y para hoy lo pinta nefasto.
O sea,
que se hizo bien
en hacer el ataque ayer,
pero bueno,
luego no se contaba a lo mejor
con los vientos que salieron.
Se encuentran todo muy bien,
un poco cansado,
pero con muy buen sentido del humor,
que esto es importante,
y yo creo que con muchas ganas
de planificar un segundo intento.
Els heu fet arribar
que aquí a Tarragona
totes les persones
que des del començament
els seguien,
els acompanyaven,
doncs també estan molt animats
i que pensen
que tenen possibilitats
d'aconseguir-ho.
Aquest és un missatge
que potser farà interessant
també que li fessiu arribar
a tots els alpinistes,
no?
Yo cuando hablo con ellos
se lo comunicaré,
pero yo creo que este empuje
se lo estamos dando todos,
¿no?
Y ellos los primeros,
sobre todo,
porque por suerte
en este primer intento
no se ha quemado nadie,
nadie se ha agotado,
nadie ha tenido congelaciones,
evidentemente te desaniman,
¿no?
Porque piensas
que lo podías conseguir,
pero al ser un intento corto
no hay ningún agotamiento
y las fuerzas están conservadas.
On sonarà exactament?
Perquè clar,
els nostres oients,
nosaltres aquí tenim un mapa
que això ens facilita molt
les coses,
els nostres oients
poden pensar,
la Maria al campament base,
l'altre aquí,
l'altre allà,
com esteu situats
en aquests moments
a l'entorn de la muntanya
de l'Everest?
Tu estàs al campament base?
El campamento base
que està a unos 5.300 metros,
luego tenim el campamento 2
que està a 6.400 metros,
també llaman base avanzada,
que és on normalmente
baixen a recuperar fuerzas
després de anar
a los campos més altos,
el 3 estaría a 7.200
i el 4,
que és el último que tenemos,
és a 8.000 metros,
que de un i dos,
no?
i ells ara on es troben?
Ara mismo están casi todos en el 2,
menos Joan Carles y Junet,
que han estado,
se han quedado un rato más en el 3,
i hace nada,
hace media hora,
no,
miento,
una hora,
he comunicado con ellos
que ya bajaban del 3 al 2
i, bueno,
se encontrava muy bien,
eh?
Aviam,
aquí parlàvem abans amb la Núria,
m'imagino que has parlat abans,
Núria,
amb algun dels...
Has pogut parlar amb el Joan Carles
o amb algú en les últimes hores,
no?
He parlat amb el Gerard.
Molt bé,
doncs nosaltres estem intentant
contactar amb el Joan Carles,
ja veurem,
tenim aquí la Marta Montagut
que ho intenta
de totes les maneres possibles,
em fan un senyal
que sembla molt difícil
de moment parlar-ne,
la Maria Castro,
com que està en contacte,
ens pot continuar fent de portaveu,
quan torni aquí a Tarragona,
a banda de fer de metgessa,
li demanarem que vingui
a treballar a la ràdio també,
perquè és una portaveu extraordinària.
Casi que sí,
perquè últimament
crec que he parlat més
amb vosaltres
que amb ningú.
Doncs això que dèiem,
que sembla que és difícil,
gairebé impossible,
contactar amb el Joan Carles Castellló,
però tu li confirmes a la Núria
que està estupendament, no?
Sí,
t'escolta,
t'escolta, eh, Maria?
T'està escoltant.
T'està escoltant la Núria.
Maria,
tu que conoces a tu marido,
que ja sabes com és,
si té ganes de bromear
que es que se encuentran muy bien,
¿verdad que sí?
Perfecto.
Sí, sí.
Eso no es serio.
Está encantado,
porque lógicamente
se han metido una paliza,
pero por lo que le he comentado,
tenía hambre,
tenía ganas de llegar
para comer al dos bien
y bueno,
simplemente le sabía más
no poder hablar contigo,
pero no llevaban el teléfono ellos.
Vale,
es que yo lo he intentado
hasta mañana,
pero ha sido imposible,
por eso he hablado con Gerard,
pero bien,
si tú me comunicas que están bien,
ya soy feliz,
ya se lo comunicaré a Nil
que estás súper preocupado.
No, pues dile,
dile que no se preocupe,
que está muy bien
y bueno,
y ya te digo,
con ganas de intentarlo otra vez,
¿eh?
Muy bien.
Lo que pasa es que hay que ver
el tiempo este
si se deja de una vez,
porque hoy llevamos
todo el día con nieve.
Ostras.
María,
todo el día con nieve,
¿de qué temperaturas
estamos hablando aproximadamente?
A ver,
no lo sé ahora mismo
porque aquí en el base
no tenemos viento,
pero piensa
que aunque haga,
no sé,
15 bajo cero,
con aire esto se multiplica,
¿no?
Hablo de los campos de altura,
¿eh?
De todas maneras,
es un día frío,
¿eh?
Parlaves de la previsión del temps,
us heu plantejat
quan es podria fer
aquest segon intent?
El parque que nos ha llegado hoy
indica que para el fin de semana
dejará de nevar
o nevará muy poco
y es probable
que los vientos bajen,
pero no desaparecen del todo.
De todas maneras,
hay que afinarlo.
Entonces se habla
de a partir del 23-24,
que para otras expediciones
que lo van a intentar
por segunda vez,
seguramente también
lo hagan esa fecha,
puede haber una posible,
no ventana,
porque ventana no ha habido ninguna,
sino una leve mejoría del tiempo.
És a dir,
que podria ser que ara
el cap de setmana
que es fes aquest intent.
Ojalá.
Tan de bo.
Ojalá.
Maria Castró.
Es lo que queremos todos, ¿eh?
Doncs escolta tant,
recordes aquelles ampolles de cava
que vam dir ahir
que teníeu allà clavades a la neu?
Y todavía siguen, ¿eh?
No la retiris, ¿eh?
Sobretot no la retiris.
No, no, no.
Maria, moltíssimes gràcies.
En Tarragona
no beberemos otra, me parece.
Naturalment que sí.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
una vegada més.
Molta sort.
Venga, y un beso a Núria Péz.
Igualmente.
Transmítese-la a Joan Carles, por favor.
No te preocupes,
la que comunique ya le diré.
Muy bien.
Saluditos a todos.
Gracias.
Muy bien, un beso para todos.
Adéu, Maria, adéu.
Fins la propera connexió.
Adéu, bona tarda.
Aquesta dona és que ens fa viure
a l'Everest, eh?
És que ja és el que ja deia,
que ha de venir aquí a treballar a la ràdio
quan acabi,
perquè ja és com de la família.
I jo que he estat allí amb ella
al campament base i...
L'alegria.
Sí.
Núria, bé, no?
Les notícies que donava.
Sí, molt bé.
Sobretot tranquil·litzadores
per la família,
perquè això és el primer.
Jo estic tranquil·la.
Digue'm que soc una mica
com les jaies,
però això és el primer,
que es troben bé.
Primer la salut
i això ja és una gran notícia.
Sí, sí.
A més, avui...
O sigui,
el temps, això,
els hi ha donat que...
Que ahir ho tenien que provar,
perquè era l'únic moment
que tenien una mica de...
Una treua.
Sí.
Però en aquesta època de l'any,
que és quan va tothom,
tothom que hi va, evidentment,
a fer aquest cim,
ja se sap que aquesta època de l'any
té aquesta climatologia.
És probablement l'època de l'any
que la climatologia és millor,
doncs no vull ni pensar-hi
com deu ser la resta de l'any, no?
Sí.
Quan comencen ara els monçons...
Perquè, clar, si aquest és el moment òptim...
O sigui,
quan comencin ara els monçons
i tot això,
podem parlar
d'unes tempestes terribles.
És l'època que s'han assolit més èxits
als cim de l'Ebre.
No està de més, Núria,
recordar quant de temps portava,
en aquest cas,
el Joan Carles?
Podríem trasplorar-ho
a altres membres de l'expedició
preparant aquesta expedició?
Joan Carles ja portava
un parell d'anys,
any i mig...
Sí.
I llavors això, clar,
això ens implica a tota la família
perquè és hipotecat
molts caps de setmana
i, clar,
volgui ser un esforç
que hem fet tots,
des d'ell a jo,
al Nil,
a la Sujata,
tots.
Tothom.
Els seus pares,
tots,
tots estem implicats.
l'empresa que tenim
d'esports d'aventura,
que hem tingut que també
que anar deixant...
És una aposta,
és una aposta molt important.
I per què ara,
i per què un segon intent,
per què no un tercer,
potser per vosaltres és molt obvi,
perquè esteu dins d'aquest món,
però clar,
els oients diuen,
escolta,
que ja pujaran,
d'aquí una setmana,
15 dies,
un mes,
no,
la cosa no va així.
No, no,
no va així,
perquè avui mateix
el desgast que van fer ahir,
com no s'ho prenguin en calma,
se tranquil·lissin,
ja et dic jo,
que no pot haver ni un segon
ni un tercer,
molt menys, no?
En una prova així,
el cos es posa al límit,
oi?
Però al límit,
com no ens podríem imaginar.
Sí, sí.
El límit del tot.
Sí, sí.
Sí, perquè...
Cada esforç és...
Allí és sobrehumà.
Suposa molt.
Sí.
I el que parlava també,
la Maria,
que a baix,
bueno,
no sabia dir,
deia que feia fred,
però segur que
el campament 3,
campament 4,
doncs,
si a baix estan a 7,
va a 0,
per dir-ho d'alguna manera,
a dalt,
amb vent i d'això,
se't pot posar,
i no exagero,
cap a 20,
20,
a 0,
25.
I clar,
és molt,
i això,
amb el vent,
que no et deixa fer res,
no et deixa ni agafar la cordada,
ni...
A veure,
has de...
has d'estar molt al tanto
de cada pas que dones,
perquè...
I ara penso també
en la solitud,
no?,
perquè tot i que quan parlem
d'aquest tipus de coses,
parlem d'expedició,
que implica un treball en equip,
un grup,
en definitiva,
al final,
és l'aposta individual
la que és jugar allà,
no?,
és la solitud
d'aquella persona
que està enfilada allà dalt,
jo és que clar,
m'ho imagino,
i escolteu-m'ho riu,
i tu has de pensar
que quina sensació has de tenir
de que tot depèn
absolutament de tu,
des de la teva seguretat
fins al teu triomf,
potser fem una anàlisi
massa profund,
però clar,
la cosa s'ho mereix,
no?
Sí, sí,
perquè qui realment
fan a les cames
per pujar els braços
i tot,
ets tu,
tot i que tens el recolzament
de tota la cordada,
però és cadascú individualment.
Núria,
comptaràs els minuts,
les hores,
tot a partir d'ara,
eh?,
esperant el cap de setmana
aviam què passa.
És molt estressant,
ara ja.
Sí, no?
Tens les ganes que acabés ja.
Perquè sí,
és allò de dir,
venga,
ja demà ataquen
i s'acaba,
i no,
i ara tornem
i ara esperem dos dies més
i clar,
això ara ja resulta
una mica estressant.
Ja tenim ganes
que tornin,
sobretot els nens
estan una mica cansats
i desesperats.
Com us van fer saber
que no,
que no,
que havien hagut
d'abandonar aquest intent?
Jo me'n vaig assabentar
perquè el Jacob
va trucar directament
al Jaume de l'Ajuntament,
el Jaume de l'Ajuntament
em va trucar a mi
i el minut,
dos minuts,
em va trucar la dona
del Jacob,
que el Jacob
l'havia trucat ja
des del Camp 4
dient-li que
s'havien hagut de retirar,
que li havia manifestat,
diu,
que era un infern,
diu Montse,
això era un infern,
diu,
amb aquest vent,
ells manifestaven el vent,
el vent,
no el fred,
sinó el vent,
que era un infern,
era horrorós,
diu.
Sí,
el que parlàvem
no et deixi donar
ni un pas segur,
o sigui,
t'has d'aferrar
a tot el que...
Eren prop de les 11 de nit,
vull dir que estàvem allò
esperant,
perquè una mica neguitosos,
perquè la televisió
havien dit que feia 3 hores
que la Maria
no havia pogut contactar amb ells
i clar,
estàvem així una mica neguitosos
que en part
tampoc no era per estar neguitosos,
perquè ells realment
no es posaven a gastar
les bateries
dels walkies
ni dels mòbils
ni de res.
Saben perfectament
el que hi van.
Fins al moment
perquè amb el fred
s'esgoten,
fins al moment
que ho hagueren necessitat,
com va passar
que van dir
bueno,
doncs ara tenim que trucar
i dir que ho hem hagut
de deixar córrer
i entre cometes
el neguit aquest
ja estava.
Però no es rendeixen,
com acaben de sentir,
no es rendeixen,
no es conformen
i faran un segon intent.
Pep,
tu tens uns nervis també?
Jo et veig,
eh?
Sí,
perquè...
Jo et veig també així
com un estat d'ànim
que passes de
sí que poden fer-ho
però no ho han fet,
veig implicadíssim.
Bé,
perquè,
o sigui,
jo ho visco més
com Tarragona,
no?
Tarragona necessitem,
doncs,
ja que
s'ha apujat
completament
aquesta expedició
i bueno,
sembla que
tots tenim
unes ganes
superiors
a altres anys
de poder arribar,
no?
I no ho sé,
és això
que des d'aquí
potser
els estem
espitjant tots,
no?
O sigui,
quasi allí
els obligaríem,
no?
Vinga,
va,
tornem a pujar,
no?
Però tots sabem que...
Per això potser és important
aquest recolzament
de la ciutat,
i no parlo a nivell
institucional,
no?
Sinó de la gent
que realment
estigui,
doncs,
i que s'interessi,
que han pujat,
no han pujat,
i que faci un seguiment
tothom.
Quan vau estar
al camp base,
vau transmetre una mica
que s'estava parlant
aquí i tot això,
l'ambientillo
que hi havia sobre el tema.
I ells
se van posar molt contents
i, bueno,
i sobretot
el veure'ns
quan vam arribar allà,
no?
O sigui,
tant nantros
que els vam anar
a veure allí
al mateix campament base
com ells,
que, clar,
ens esperaven,
volíem dir,
a veure si venen,
a veure què passa,
no?
I, bueno,
vam transmetre això
i ells ens van transmetre,
doncs,
com ho estan passant allà,
no?
Tot i que és
el campament base.
Jo, si volen
que els hi digui la veritat,
el Pep
ha desplegat
un gran mapa
de l'Averest
i només
amb el mapa
a mi ja m'entra
vertigant,
francament,
de pensar,
de veure les alçades
d'aquests relleus
és impressionant.
La recompensa,
si s'arriba
a aquell cim,
ha de ser,
un moment inoblidable
per a un ésser humà.
Des d'aquí,
continuem desitjant-ho,
ja sabem que els desitjos
són una cosa,
les realitats són unes altres,
però des d'aquí,
el desig més absolut,
seguirem molt atentament
a l'evolució meteorològica
allà al Nepal,
concretament a la proximitat
de l'Averest
i agraïm moltíssim
a la Núria
que hagi vingut avui
a la ràdio,
la companya,
la dona del Joan Carles Castelllí.
Gràcies a molt.
Gràcies a molt.
Gràcies a molt.