Continuem el matí de Tarragona Ràdio.
Ho fem des d'aquest estant que ha posat la Conselleria de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient.
De fet, un dia on han hagut diversos actes importants que cal destacar
perquè s'ha volgut col·laborar amb tot tipus d'entitats,
tant empreses que apliquen criteris mediambientals en la seva gestió.
També es va fer ahir una desfilada de roba mediambiental
amb l'Institut Mediterrani de la Moda.
També hem tingut aquest programa en directe especial des d'aquí,
des de l'estant, per divulgar, per parlar del mediambient
i de tots els factors que el rodegen.
I ens falta parlar, de fet, d'un factor que encara no havíem tractat
però que és força important i per això tenim aquí la Marta Grau
de l'Associació Ecologista de Pana. Hola, Marta.
Bon dia.
Bon dia, que són les associacions ecologistes, les ONGs i diverses associacions
que treballen en pro del mediambient.
Potser fa uns anys, parlo de 10 anys,
l'única associació que parlàvem era Greenpeace,
que potser era la més coneguda,
que de fet feia accions a un nivell molt macro,
però que cada cop hi ha hagut més gent preocupada
pel seu entorn més immediat, com és el cas de Depana,
a la Punta de la Mora, com és el cas de moltes altres coses.
Vosaltres heu viscut, nosaltres hem viscut d'alguna manera
en aquests darrers 10 anys, la població, aquest augment de gent
preocupada pel mediambient.
Sí, suposo que el fet va ser que, tal com deies, fa uns quants anys
només existien macroentitats ecologistes que treballaven en una escala
molt internacional, en una escala mundial, amb grans problemàtiques ambientals,
però potser de vegades els faltava tocar de peus a terra
i veure una mica les realitats de cada municipi,
o les realitats més petites, territorialment parlant,
i és per això que van començar a sorgir entitats ecologistes
més reduïdes d'àmbits municipals, d'àmbits provincials o d'àmbits autonòmics,
que necessitaven treballar per les coses més immediates i més reals,
municipalment parlant, o pels ciutadans.
I clar, és per això que van començar a sorgir entitats com Depana,
JPEC, etcètera, que anaven resolent coses que en realitat
són cosetes que hauríem de dir que moltes vegades són feina
de les administracions, però com que o per falta de pressupost,
o per falta de temps, o per falta de personal no es fan,
doncs es han d'assumir les entitats ecologistes.
Que de fet això és una evolució general, no?
És a dir, la proliferació d'ONGs, d'associacions voluntàries
tant dedicades al medi ambient com no,
ve una mica d'un buit i una demanda social
respecte a temes que no s'estan tractant de manera adequada.
Estaríem parlant d'una evolució d'aquest tipus.
Sí, sí, sí, és aquest el problema.
I és això que dius, no només és en l'àmbit ecologista o ambiental,
sinó que és en l'àmbit social i en molts més àmbits.
Les ONG surten per donar resposta a coses que no es fan
des dels organismes que les haurien de fer.
I bé, molts ajuntaments, com és el cas de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs ha apostat per això, no?
I el que es fa actualment és treballar en conveni amb l'Ajuntament,
amb la Conselleria, i donar feines a les entitats ecologistes
que són de la ciutat, no?
I penso que també és una bona estratègia, no?
Que les entitats ecologistes puguin fer aquestes feines,
perquè, de fet, a les entitats ecologistes,
tot i que moltes persones ens vegin encara com gent
que només cridem o només ens queixem,
doncs no és així, no?
Perquè dins de les entitats ecologistes hi ha gent molt vàlida,
amb molts coneixements,
i que realment poden fer la feina molt bé, no?
I el que necessitem una mica és això, no?
Doncs tenir més credibilitat, no?
Que ja, en el cas de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs ens la tenen, no?
Perquè ens deleguen feines,
però en el cas de moltes altres administracions
i els ciutadans també,
perquè no ens la tenen, no?
I és això una mica el que reivindiquem, no?
Doncs que realment podem fer moltes coses.
Pels ciutadans que ens estiguin escoltant
i encara no estiguin gaire conscienciats
de la tasca que fan precisament aquestes organitzacions
que actuen a nivell local,
però que són coses que ens afecten molt directament,
que són coses molt aplicables a tot arreu, de fet,
quins projectes hi ha en marxa?
Perquè tenim el projecte Life a la Punta de la Mora,
però en tenim molts altres,
de rehabilitació d'espais de preservació del medi ambient
en petites àrees, en petits ecosistemes, podríem dir.
Sí, per exemple, a part del de la Punta de la Mora,
que suposo que tots els oients ja el coneixen,
perquè cada divendres donant-s'hi la llauna,
a part d'això, doncs, hi ha també,
que abans ho ha dit també el senyor Mallol,
el tema de rehabilitació de la platja llarga.
La platja llarga és una de les platges més boniques
que hi ha a Tarragona i, per què no, a Catalunya,
perquè és una platja natural molt gran
i una mica el que es vol és rehabilitar-la,
acondicionar-la i restaurar-la,
però mantenint aquest sentit ecològic que té
i aquest sentit natural.
I en això, doncs, Depana també, per suposat,
ha col·laborat i ha presentat un projecte de rehabilitació
i, doncs, estan tractes amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb el Departament de Costes,
doncs, perquè aquest projecte tira endavant.
A part d'això, hi ha la desembocadura del riu Ferencolí,
que, tot i que han fet, doncs, aquesta restauració,
també hi ha hagut pel mig del Japec,
doncs, que una mica han anat posant sempre els criteris ecològics
perquè es n'és mantenint, doncs, la part més ecològica
en la qual, doncs, és una parada i fonda
de molts ocells emigrants, no?
Hi ha moltes altres coses, petites coses.
Podríem anar al riu Gaià, podríem parlar de rutes,
dels muntanyans, podríem parlar de moltes coses
que, de fet, hem anat parlant al llarg de, doncs,
la secció de natura del matí de Tarragona Ràdio
perquè moltes vegades ens fixem, precisament,
en aquests espais locals que cal preservar.
En tot cas, són projectes que el Dia Mundial de Mediament
us dona l'oportunitat de difondre.
Sí, això és una cosa molt interessant, no?
Perquè, és a dir, el medi ambient és cada dia,
com moltes altres coses, no?
I és un treball diari, és un esforç diari
i la gent, doncs, s'ha de conscienciar
que no només és un dia que es celebra el medi ambient
i aquell dia, doncs, per tot el que altos
tots ens conscienciem que no és així,
sinó que ha de ser treball diari,
però ens va bé aquest dia, perquè, bueno,
doncs, si la gent s'adona que hi ha un dia
que es celebra això, doncs, és perquè realment
és una cosa necessària tenir en compte, no?
I el medi ambient avui per avui encara és molt necessari,
encara hi ha molta feina a fer i aquí estem, no?
I avui, doncs, sí, ens dona aquesta oportunitat,
doncs, de difondre tots els projectes que tenim, no?
Hem muntat una exposició,
l'Associació Mediambiental de la Sínia també ha muntat la seva exposició,
hem pogut sortir més o menys dels mitjans de comunicació
a parlar, doncs, dels nostres projectes
i de tota la feina que estem fent.
Perquè, des del teu punt de vista,
queda molta feina per fer,
quins són els punts en els quals fallem més
a nivell de conscienciació ciutadana?
A nivell de conscienciació ciutadana?
En temes mediambientals, per exemple,
parlàvem fa un moment amb els nens
que deien, no, és que nosaltres reciclar, no,
és que la culpa és que no tenim cap contenidor per reciclar, no?
És que no sabem on llançar les escombraries o això,
no sabem, doncs, qui comença primer,
si la consciència ciutadana o la demanda ciutadana
o, doncs, que des de les institucions
o des d'associacions com DEPANA, GPEC,
que la CINI, hem parlat de diverses,
hi hagi unes campanyes d'informació.
Sí, de fet, quan estem parlant
en el tema del reciclatge, per exemple,
que és una mica la preocupació més gran,
igualment, que hi ha per aquí,
més aquí a Tarragona,
quan parles de canviar els hàbits de les persones,
no, és a dir, de una mica,
és a dir, complicar una mica la feina de les persones
a l'hora de tirar els residus,
doncs, la consciència ciutadana ha de ser molt gran,
però molt, no?
una educació molt gran a les persones.
I no només fem quatre preguntes
de si sap quin tipus de residus
va el contenidor blau, el verd i el groc,
sinó explicar-los-hi realment
quina és la complicació que...
per tant, l'hem de reciclar.
si no la reciclem, algun dia se'ns menjarà la merda
i és tan fàcil com això.
i clar, està condoment la Marta en aquests moments, eh?
Sí, jo penso que s'ho ha de ser, no?
Arriba un moment que està molt clar que la consciència ciutadana ha de ser,
i ha de ser molt profunda i, bueno, s'ha d'anar porta per porta, si cal, explicar realment la realitat, no?, la realitat dels residus.
Però jo penso que arriba un moment que quan s'ha fet tota aquesta fase de conscienciació,
si les persones no responen,
doncs s'han de sancionar d'alguna manera
o s'ha de fer alguna altra cosa,
és a dir, s'ha de pujar a un nivell superior,
perquè si no, doncs hi haurà moltes persones que mai respondran
perquè...
o perquè m'és massa complicat,
o perquè no tinc prou espai a casa,
bueno, això és una cosa general, no?
Sí que sabem que els compliques una mica més la feina
i has de canviar una mica els hàbits,
però és una cosa de tots,
i si no la fem, doncs s'anirem més cap avall del que estem.
Perquè també una altra campanya forta de conscienciació, per exemple,
és l'ús de l'aigua,
que també afecta molt directament al medi ambient.
Ahà, per exemple, aquest l'ús de l'aigua, no?,
el fet que les persones no puguem mirar a llarg plaç, no?,
que només mirem a curt plaç,
doncs clar, és una cosa molt dolenta pel medi ambient, no?,
perquè quan parlem de medi ambient parlem de coses a molt llarg plaç, no?,
que els canvis o els efectes posteriors,
doncs seran sempre a llarg plaç.
Però el tema de l'aigua, ara potser no el tenim en compte, no?,
perquè nosaltres deixem l'aixeta oberta
i no som conscients que aquesta aigua realment és un recurs molt limitat.
Però, clar, a llarg plaç, doncs sí que ens serem conscients, no?,
i potser arribarà un altre dia, com quan nosaltres érem petites,
que ens tallaran l'aigua durant el dia.
Per què? Doncs perquè la gent encara no respon.
I una mica el que a mi em sembla molt incoherent
és tota aquesta mà de gent que ha sortit al carrer
a dir que el riu és vida i realment a conscienciar-se, no?,
amb el tema de la cultura de l'aigua
i que s'ha de canviar, no?, l'ús de l'aigua,
que s'ha de fer una pedagogia realment forta amb això
i que després vegis que a casa la gent, doncs,
quan realment pot influir en això, doncs no ho faci, no?
I, clar, totes aquestes coses són molt complicades, no?,
perquè estàs tocant la via diària de les persones.
I, clar, doncs hi ha molta gent que no hi vol passar per aquí,
però, bueno, és un esforç que hem de fer entre tots
i a poc a poc, doncs, anar avançant.
Anar avançant i, de fet, és el que dèiem.
Potser el problema bàsic és el que tu comentaves,
ho comentava en el tema de l'aigua, però suposo que és en tot.
És a dir, la incapacitat de veure resultats a curt plaç
potser porta la gent a dir, com no passa res demà,
no passa res passat demà, ni probablement la setmana que ve,
doncs no ho faig.
Clar, i és per això que va sortir el terme de desenvolupament sostenible,
que és aquell que nosaltres hem de disfrutar de les coses que tenim,
però sense hipotecar tot el que tenim per les nostres generacions futures.
És a dir, està molt bé, no?, si nosaltres seguim gastant tot el que gastem,
és a dir, en temes d'energia, en temes d'aigua, en temes de residus,
potser nosaltres no ho notarem, però els nostres fills sí.
Per tant, és una cosa que, ja que nosaltres hem pogut disfrutar d'aquest medi,
i, doncs, les nostres generacions futures també hem de poder disfrutar, no?
I és una mica aquest concepte el que ens hem de posar al cap, no?
Aquest concepte futur que realment nosaltres no hem d'hipotecar
el medi ambient en aquest cas, no?
Per tant, hem de fer els esforços màxims
per realment ser una mica coherents amb nosaltres mateixos
i començar a gastar menys i, no ho sé,
ser una mica més conscients tot plegat.
Fa una estona parlàvem amb els nanos que teníem aquí
i es mostraven especialment crítics amb la indústria química.
És un tema molt delicat perquè, també com apuntava i molt bé l'Agustí Mallol,
doncs estàs tractant amb la vida i amb el treball de les persones.
És a dir, jo cobro un sou a final de mes
perquè he tingut l'oportunitat, posats a l'oferta de treball que hi ha,
d'aconseguir una feina,
i si no tingués aquesta feina, doncs no podria viure'n.
Llavors, medi ambient, doncs és una cosa secundària que queda al costat.
Els esforços, suposo que d'algunes empreses,
ahir parlàvem d'Ochemical,
és a poder aplicar criteris de reducció de residus
per mantenir aquest equilibri.
Com es veu això des de les associacions ecologistes?
Perquè vosaltres heu d'estar, suposo, com una espècie de vigies
que es compleixin totes aquestes promeses, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, això es veu bé, no?
I cada vegada sí que es pot dir que hi ha més indústries,
més empreses químiques i d'altres tipus
que realment estan implicant més criteris ambientals.
Una mica, doncs, penso que són persones
que estan conscienciades, les persones que porten aquestes empreses,
i que també tenen aquest punt de vista que poden mirar a llarg plaç, no?
Perquè a llarg plaç, a ells els sortirà positivament, no?
Tot això, si generen...
Estem parlant de resultats econòmics, al cap i a la fi.
Clar, clar, clar.
Ells generaran menys residus,
ells no caldrà que paguin tants diners per depurar les aigües, etcètera, etcètera.
Per tant, a la llarga, això els hi generaran beneficis.
Les empreses que realment no poden tenir,
suposo, aquesta visió a llarg plaç, doncs no ho fan, no?
I penso que una mica el problema...
En aquest cas, sí que les ONGs poden,
o les entitats ecologistes poden insistir per assionar,
però això que sí que és un paper, però 100% de l'administració, no?
És l'administració que realment s'hi ha de posar fort.
Les empreses químiques hi han de ser, està clar, encara,
però, bueno, hi poden ser generant menys residus.
Poden ser, doncs, unint-se una mica més en el tema ambiental, no?
I és una mica, suposo, això que deien aquests nanos de les escoles, no?
Clar, últimament s'ha vist molt als diaris, doncs, tot el tema aquest dels olors, no?
De les emissions de contaminants, i aquí ells ho han pogut sentir directament, no?
Perquè si passejaràs per Tarragona, doncs veies el fum i senties l'olor del fum, no?
Per tant, clar, és una preocupació i és lògic que sigui, no?
I penso, doncs, que una mica les administracions s'hi han de posar forts
i en aquest cas sí que han de donar sancions, sancions molt fortes
quan hi ha aquestes emissions que poden, que no que poden,
que de fet fan perillar la salut de les persones que viuen aquí al costat, no?
Però, clar, això no ha d'anar en detriment del sou de totes les persones
que estan treballant en aquestes empreses químiques, està clar, no?
És, de fet, una cosa força complicada, força complexa
i, sobretot, un problema d'equilibris i de visió de futur.
Hi ha prou iniciatives legislatives perquè, doncs,
per controlar tot això o encara falta molta feina a fer
a nivell d'administració, ara que parlàvem precisament
de la tasca de les administracions.
Falta molta feina a fer perquè moltes vegades estem,
veiem empreses, doncs, que els surt molt més de compte
fer una emissió, no? Un dia fer una emissió d'un cert contaminant
que no pas pagar per posar un filtre, per filtrar, doncs, els contaminants
o posar una xamanella amb més bones condicions
o, senzillament, els surt més de compte també emetre els contaminants
que no pas pagar la sanció que després els hi donen.
Clar, això, nosaltres podem fer-hi pressió,
però és a nivell legislatiu, és l'últim nivell en el qual, doncs,
ho han d'augmentar les sancions o els han d'obligar a posar
aquests filtres, no? Clar, amb això sí que poca cosa hi podem fer,
a part, doncs, de dir realment el que pensem, totes les persones,
tal com han fet aquests nens, tal com fem nosaltres, no?
Això és una cosa a un nivell molt més elevat i les lleis han de ser molt més estrictes en aquest cas.
Parlàvem ara de nens i d'educació. A la Punta de la Mora també heu rebut, doncs, a nens, a gent més jove, a voluntaris,
gent que, a partir d'una generació determinada, comença a ser-ne molt conscient
de la necessitat de cuidar el medi ambient.
Ja no és una paraula buida, o una paraula que demà, doncs, ja hi pensaré,
sinó que ja comença a ser una urgència i una voluntat de molta gent
i fins i tot gent que s'hi vol dedicar molt professionalment, això.
Sí, sí, està clar. Que ara, quan parles amb els nens, doncs, això, doncs, ara mateix tu ja has parlat
o quan et venen els nens a la Punta de la Mora o tu vas a les escoles a fer xerrades,
veus que hi ha una consciència molt més elevada.
I si una cosa bona té una mica el pla nou de l'educació, ara l'educació primària,
i l'educació secundària també, per suposat, és que tracta molt més el tema del medi ambient
i d'una manera molt transversal.
I clar, ens estan pujant nens i nenes i joves, doncs, que estan molt conscienciats.
Ens serveix molt aquesta conscienciació perquè ells una mica, doncs, ho traspassen a casa seva
i a poc a poc van educant, doncs, a les generacions de les seves famílies, no?
I clar, això està molt bé, no? Perquè els nens són el futur d'aquest país
i si ells estan conscienciats, doncs, podem fer moltes més coses.
És que és curiós perquè hi ha hagut una noia que sí que ha fet un comentari que està molt bé,
que ha dit, és clar, clar, els nostres avis no havien de lluitar, no havien d'enfrontar-se
a una sèrie de coses que empitjoren el seu nivell de vida.
És a dir, doncs, tenien menys factors contra els que lluiten a nivell mediambiental,
per dir-ho d'una manera.
És a dir, no passava res si, doncs, tiraves un paper terra o si, doncs, desaprofitaves aigua,
perquè, de fet, ja veníem amb una cultura base.
Clar, clar, clar. A mi aquest aportació m'ha agradat molt també, no?
Perquè es veu que realment aquests nens poden mirar més enllà i veuen que actualment la cosa
està molt més xunga que abans, no? Perquè, clar, els seus avis, és veritat, no tenien aquests problemes.
Hi havia menys població, hi havia menys tecnologia, hi havia menys indústria.
i també, doncs, la manera de fer d'abans, doncs, potser era una mica més rural, entre cometes,
i tots aquests problemes no els tenien, no? Perquè ells mateixos, doncs, tot això que estem fent ara aquí
de repartir compost, per ells era una cosa tan normal, tan, tan, tan...
Bueno, que era un dia a dia, no? I, clar, doncs, ara ja no ho és
i hauríem de retornar una mica, doncs, aquest passat històric que teníem abans
per poder millorar, doncs, aquest mediambient que tenim actualment, doncs, que no està del tot bé, diguem-ne.
La Marta ha estat aquí els dos dies, de fet, ahir no vam parlar amb ella,
però estava també aquí a l'estat de la Conselleria de Medi Ambient.
Han passat moltíssimes persones que estan omplint una enquesta
sobre, doncs, com està la situació mediambiental a la ciutat de Tarragona,
sobretot incidint en el tema del reciclatge, que ja n'hem parlat,
i, doncs, han passat per aquest estat a informar-se de diverses coses relacionades amb els factors del mediambient.
Amb el tracte que heu tingut al llarg d'aquests dos dies amb la gent,
la gent realment està conscienciada o bé, doncs, mira, doncs, per què hem passat per aquí a la plaça de la Font,
no ho sabíem i venim a...
Clar, és que l'altre dia parlàvem amb una senyora que em deia que no sabia que era el Dia Mundial del Medi Ambient.
Sí, la veritat és que aquests dies mundials, com que han sortit tots d'última hora,
és a dir, que fa poc que realment hi ha el Dia Mundial del Medi Ambient,
el Dia Mundial de les zones humides, el Dia Mundial de les aigües continentals,
i, clar, són molts dies mundials, no?
I, clar, no se'n fa prou ressò, jo penso.
I, en aquest cas, doncs, jo penso que la majoria de les persones venen aquí perquè passen per aquí,
venen per aquí perquè veuen gent, seré una mica crítica, no?,
però veuen gent, doncs, que va a una planteta i els pregunten
on l'has aconseguit, aquesta planta, i veuen Conselleria de Medi Ambient
ni venen aquí, no?
Però, bueno, tot i així, penso que, encara que no ho sapiguessin,
és bo que el boca a boca faci, que ho sàpiguen, que vinguin aquí,
aquí hi ha noies, doncs, que els informen i que els diuen,
doncs, mira, sí, és el Dia Mundial del Medi Ambient
i a la ciutat de Tarragona, doncs, hi ha molts projectes,
hi ha moltes entitats ecologistes que estan treballant
per millorar-lo i conservar-lo,
i, sí, i omplen aquesta enquesta, hi ha una mica de tot,
la majoria de la població que ve aquí, diguem, doncs,
que és d'edat més avançada, però, bueno, ja està bé, també,
que sapiguem, doncs, què fa i què en sap, no?,
del reciclatge, aquesta franja d'edat,
perquè, no ho sé, tenim bastant clar, doncs,
que els nens i les nenes ho treballen molt a l'escola
i estan bastant conscienciats.
Ho hem comprovat fa un moment.
Ho hem comprovat ara mateix i, de fet, jo també ho puc corroborar
perquè ho veig, no?, amb les escoles que vaig tractant,
que són nens que estan molt avançats i que en saben molt
i que no hauríem d'aprendre molt d'ells,
i potser el que més desconeixem, doncs,
és aquesta franja d'edat, no?, aquesta franja d'edat,
que en realitat també els costa més canviar els hàbits, no?,
perquè fa molts anys que fan el mateix
i, doncs, per què no és lògic, doncs,
que els costi més canviar, no?,
i, doncs, amb aquestes enquestes complen,
doncs, des d'aquí de la Consellera de Mediament
se'n podran fer una idea, doncs, quina és la realitat
i a partir d'aquí treballar per canviar-la, no?
Marta, moltes gràcies.
Sabem que encara us queda força feina
al llarg d'aquest cap de setmana,
de celebració d'aquesta Diada, podríem dir,
Mundial del Medi Ambient.
Gràcies per repassar una mica, doncs,
de fet, hem repassat tots els aspectes que hem tractat
des de totes les connexions en directe
al llarg d'aquests dos dies,
des del matí de Tarragona Ràdio.
Ens retrobem, això sí, puntualment divendres que ve
i en la secció habitual des dels estudis centrals
de Tarragona Ràdio. Fins ara.
Nosaltres continuem aquí, a la plaça de la Font,
en aquest estand de la Conselleria del Medi Ambient
que ha col·locat l'Ajuntament de Tarragona,
precisament, doncs, per fer conèixer la població
que passi per aquí per casualitat
o perquè, de fet, li interessi el tema,
doncs, tots els aspectes mediambientals
que hem tractat al llarg de dos dies
passant des de, doncs, les mesures
de l'empresa química
per pal·liar els seus efectes
en respecte al mediambient.
Hem parlat d'iniciatives educatives,
hem parlat amb alumnes, amb nois i noies
de totes les edats, que també ens han donat
el seu punt de vista sobre el mediambient.
Hem descobert que estaven informadíssims,
que, doncs, són futures generacions
que, probablement,
pugin molt més conscienciats, potser,
que anteriors generacions,
i amb la Marta també hem fet un repàs
del que també són les associacions ecologistes
que fan una tasca força important
a nivells locals, però també més generals,
a tot l'estat espanyol.
Nosaltres ara fem una nova pausa
i de seguida repassarem l'agenda cultural
i tornarem als estudis centrals
de Tarragona Ràdio,
aquest cop per parlar de cinema
amb el nostre col·laborador habitual,
en David Serra,
i també d'esports d'aventura
amb el Pep Calvet.
També farem una repassada,
com no, a l'agenda del cap de setmana.
Fins ara.