És un quart de dues en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
tal com els havíem anunciat en el nostre sumari.
Conversem una estona amb Artemis Plaja,
és la directora de l'Escola de Dança Artemis de Tarragona.
No necessita tampoc gaire presentació.
Artemis, bon dia, benvinguda.
Bon dia, gràcies.
En aquesta ocasió l'escola ens ha sorprès amb una iniciativa
que s'emmarca dins d'aquest any europeu de les persones amb discapacitats.
una proposta educativa amb aquelles persones que tenen problemes
no sé de quin tipus o unes limitacions físiques o psíquiques determinades.
Anem a PAMS i, en tot cas, parlem del contingut d'aquest curs de formació
per a la no exclusió de les persones amb discapacitat.
Aquest curs, aquesta no exclusió, es vol aconseguir a través de la dansa
i l'activitat dramàtica.
Exacte.
Déu-n'hi-do, eh? No és poca cosa.
No, no serà fàcil.
Sobretot tenint en compte que aquest territori jo crec que fins ara
estava una mica restringit amb les persones amb discapacitat.
Sí, a veure, fins ara qualsevol persona que tenia una discapacitat
arribava a una escola de dansa i, lògicament, no el podíem acceptar
perquè de dansa és una disciplina molt dura que ja té un camí fet
i ells, lògicament, treballen amb un altre ritme i unes altres condicions.
I bé, el que hem fet és obrir la porta a que puguin conèixer el món de la dansa
i puguin ser feliços amb la dansa.
Per tant, s'han d'establir uns paràmetres en funció de les discapacitats d'aquestes persones
que també són molt heterogènies, clar.
Sí, a veure, en principi has de fer grups dintre de les discapacitats
que siguin el més similars, però clar, dissimilars és que és molt difícil.
O sigui, és una tasca que serà molt dura de començar,
però, a veure, ganes hi ha i ho farem, no?
I estem molt ben assessorats per un professor de la Universitat de Barcelona,
que és el que ens ha posat una mica dintre d'aquest camí.
Primer veus fins a on poden arribar amb el seu cos,
si només és una discapacitat físic,
i llavors vas fent el grup i vas començant.
És una dansa molt aplicada amb ells,
és l'estil contemporànic, és una dansa també més lliure.
I molt terapèutica, m'imagino.
I molt terapèutica, també, sí.
Hi ha una música a seguir, un ritme a agafar i una coordinació a fer.
però, principalment, ho fem perquè siguin feliços, eh?
No hi ha més aspiracions complicades, eh?
En principi, no.
Ni que tothom em diu, home, i després pots anar més enllà
i pots fer una companyia...
Bé, doncs ja veurem.
A veure, jo no dic mai que no a res.
I el que hem de fer és començar.
Però començar pel primer pas.
Persones amb discapacitat física i psíquica, també?
Psíquica, també.
El que passa és que no pots barrejar.
O sigui, són una població que els físics van per una banda
i els psíquics van per una altra.
Ja, ja, ja.
No, ells mateixos ja no volen barrejar
perquè ja saben que les discapacitats són molt diferents.
Algú pot pensar, home, l'escola de dansa de l'Artem
és una escola ja consolidada, aquí a la ciutat de Tarragona,
coneguda de molts anys, escola oficial,
impartir institulació oficial, etcètera, etcètera.
Ja fan moltes activitats,
produccions teatrals que també fan els seus bolos.
ara, quina necessitat tenen de posar-se a fer aquest tipus de...
plantejar-se aquest tipus de repte perquè jo m'atreviria a dir que és un repte, no?,
plantejar fer un curs d'aquestes característiques.
Sí, principalment és un repte.
A veure, necessitat, doncs...
Entenem, necessitat o motivació, si vols dir.
Més que res perquè sempre ens agrada ser una mica innovadors
i fer coses noves.
I això és una cosa que aquí a Tarragona no existeix,
a Barcelona hi ha molt poca cosa,
hi ha una escola a Madrid força important,
és una fundació,
ells fan el que li diuen el psicobalet.
Però això és un mètode bastant complicat.
I ells sí que tenen una companyia professional
i van arreu del món
i tenen molt d'èxit
i és un treball molt maco el que fan.
D'entros faríem dansa-teràpia,
que és una altra cosa.
I és més que res,
doncs sí,
gaudiran d'una millora física,
segur,
i sí que també,
però més que res el que volem
és que es mirin el mirall
quan arribin a l'escola,
que s'acceptin com són
i que acceptin que ells fan les coses a la seva manera
i perquè a més cadascú la fem a la nostra manera.
Inclús els alumnes que jo tinc oficials,
n'hi ha qui balla millor,
qui balla pitjor,
hi ha qui aixeca més la cama,
qui l'aixeca menys,
però potser l'aixeca menys,
l'aixeca amb més gràcia.
O sigui que cadascú ha d'acceptar
els seus límits
i fins on arriba
i ser feliç.
Clar, és que jo ara penso qualsevol nen,
no nen amb alguna discapacitat,
perquè m'imagino que en principi
va adreçat a persones més aviat joves.
En principi sí,
ni que està obert a tothom
a veure si a mi se'm fa un grup de gent
amb 40 anys,
no els diré pas que no,
treballarem a un ritme encara molt més lent
i més per a les seves necessitats,
però clar,
això és com la dansa per a la gent
que no té discapacitat,
entre cometes.
O sigui, com més petit, millor,
com més jovenets vinguin, millor.
En principi volem començar amb petits.
Jo no conec exactament la realitat
per ara per ara qualsevol persona,
si parlem de nens o nenes,
pares o mares,
que com molts pares i mares
volen que els fills facin una activitat
i van a fer dansa, etcètera, etcètera,
no tenen cap complicació,
s'adrecen a una escola
amb totes les garanties, etcètera,
però clar,
ara si tenen un nen o una nena
que tingui algun grau de discapacitat,
de fet,
no poden portar-lo a ballar
ni a aprendre dansa,
ni res en principi.
En principi no,
jo no sé les altres escoles.
Tot perquè els nens
no es trobin desplaçats,
de veure que no poden assolir
els objectius de la resta de companys.
Clar,
és que no pot funcionar ara mateix,
tal com està tot plantejat,
no pot funcionar
que una nena amb discapacitat
estigui en una classe
de nenes que no ho són,
perquè el seu ritme de treball
és molt més lent.
Llavors,
o el prepares
i després l'integres,
que és una mica la idea
que tenim nosaltres,
i els preparar-los
per després fer una integració,
perquè això seria allò maco,
poder estar tots junts.
Però clar,
els has de preparar.
Si no els prepares,
és un caos.
Lògicament,
arribaran allà,
la que pot fer no farà,
la que no pot fer vol fer
i tothom estarà malament
i no farem res.
Hem de fer una preparació,
donar-los un nivell
i llavors integrar
amb les altres noies
i fer alguna cosa maca,
almenys.
Quina forma adaptarà
aquest curs temporal
durant l'estiu,
una mica ja al llarg de tot l'any,
com l'heu estructurat?
A veure,
nosaltres tenim ara mateix
dues coses diferents.
Una és el curs d'estiu,
que és el d'iniciació.
Aquest és per formadors,
o sigui,
aquest no és per als nens discapacitats.
Aquells que faran de professors,
no?
Aquests nens.
Exacte.
Aquest curs
és del 21 al 25 de juliol
i està adreçat
a tot tipus
de professors,
monitors,
voluntaris,
assistents socials,
metges,
qualsevol que tingui
ganes de conèixer
el que és
treballar la dansa
i el teatre
en el món
de la discapacitat
està obert
per a ells.
És un curs
que es farà,
la meitat es farà
al Palau de Congressos,
els dematins,
que són teòrics,
i les tardes
que són pràctiques
es faran a l'escola.
Jo, pel que he vist,
aviam,
jo insisteixo,
no conec
aquest món de prop,
però déu-n'hi-do
el currículum
del professorat
que invertirà aquest curs.
Persones molt especialitzades
en el món
dels discapacitats
i de la dansa.
Fins i tot he vist
que hi ha
un ballerí
en cadira de rodes,
per tant,
és una persona
que des de la seva
pròpia experiència
pot impartir
unes classes magistrals.
Exacte.
Això és el que hem volgut
fer amb aquest curs.
hi ha els catedràtics
que són els que fan
les teòriques,
però els pràctics
són gent que
o són gent discapacitada
o són gent
que ja han tractat
molts anys
amb discapacitats.
Aquest noi
en cadira de rodes,
aquest noi ara mateix
és jugador de bàsquet
perquè es guanya millor
la vida amb el bàsquet
que amb la dansa,
malauradament.
I no serà
que això passa en general
al món de l'esport
i al món de la dansa?
Una mica.
Estem intentant
que no sigui així,
però al final,
o potser és una via
més còmoda
per amb ell,
però ell va estar
molts anys
en una companyia
de dansa-teatre
a Barcelona
i és un noi
que dins
de les seves possibilitats
de sigui sentat
en una cadira
balla
i molt bé
un noi maco
és un noi jove
d'uns 25 anys
amb tota l'energia
i que serà
molt maco
veure el ballar.
Podrà aportar
molta experiència
sens dubte.
Ell balla,
fa parella
amb una noia
que és una ballarina
professional,
treballa
a la companyia
de Maurice Bejar
que és una de les millors
del món
i fan parella
els dos
i fan un espectacle
molt maco.
Vindran i ens faran
cinc cèntims
del seu treball.
És com dèiem
tota una sèrie
de professors
amb un currículum
extraordinari.
Es farà aquest curs
per formar
justament
aquells especialistes
que posteriorment
podran
justament
fer entrar
en el món de la dansa
aquestes persones
amb discapacitat.
Exacte.
Per això
està obert
a tothom
i després
d'aquí
volem fer
que neixi
el grup
de professionals
que treballarem
durant l'hivern
amb els nens
i nenes
discapacitats.
Ho farem a l'escola,
començarem a l'octubre
i serà tot
un curs escolar.
Serà un primer
estadi de formació
i a partir
de l'octubre
el que deies,
un curs escolar
com qualsevol
curs ordinari
per a aquestes persones.
Exacte.
I serà la primera
vegada que es faci
una manera
així tan reglada
tan organitzada
aquí a la ciutat
de Tarragona.
Sí, no s'ha fet mai.
S'han fet intents
i hi ha
llars d'aquestes
que mai...
Esplais,
hi ha molts esplais
i fan cosetes
i amb dansa
s'atreveixen
a fer alguna cosa
però clar,
com que no coneixen
el món de la dansa
no s'atreveixen
a fer massa
perquè,
home,
també dansa,
dansa,
si no en saps
és un risc
perquè també
pots fer alguna cosa
que no sigui bo
també per la canalla,
no?
Has d'anar
amb tot un mètode
i amb molt de compte.
Doncs és una bona cosa
i déu-n'hi-do,
com esteu,
continueu fent
el tema
de la caputxeta
sortint d'aquest tema?
Sí,
la caputxeta
continua ara.
Està tenint molt d'èxit,
no?
Sí, molt,
molt, molt, molt.
Ja l'estem nominats
als quatre millors espectacles infantils.
Del Metropol.
Del Metropol.
Sí senyor,
és veritat,
són molts nens i nenes
que han vist la caputxeta
i aneu recollint premis,
por ahí també,
que arriben les notícies,
esteu imparables
a l'escola de dansar.
Sí, perquè presentem els alumnes
de grau mitjà
i els presentem a concursos
i ara l'últim que vam fer
vam tenir una noia
que va anar a Ribarroja
a València
i va quedar
segon premi.
A Montpellier
vam tindre
un munt de premis
també segons,
primers, segons
i tercers premis,
o sigui,
molt bé,
anem endavant.
Com que fem una cosa
i funciona,
doncs anem a fer una altra
i que segueixi funcionant
i com més gent
pugui gaudir de la dansa,
millor.
I no hi ha descans per això,
ja ens ho deia de tota la vida
l'Artemis,
que el món de la dansa
és molt dur.
Molt dur, molt dur.
Artemis Plaha,
enhorabona
per una iniciativa més
que assumeu
a la vostra trajectòria,
que sigui un èxit
de participació
no només al curs
d'aquest mes de juliol
per a formació.
Sí, que ja està la matrícula oberta.
Que s'han d'adreçar a l'escola?
Sí,
ja poden trucar a l'escola
i allà els donarem la informació.
Estem a les tardes
principalment
a partir de les 5.
Molt bé,
doncs moltes gràcies.
Fins la propera ocasió.
i també hem de posar
el punt i final
aquesta edició
del matí de Tarragona Ràdio
que començava un dia més.