Les dotze del migdia, nou minuts i mig, ho hem dit alguna vegada en aquest programa,
allò de qui fos jove en el sentit cronològic de la paraula.
Ho diem perquè, Déu-n'hi-do, l'oferta que tenim a aquest istiu a la ciutat de Tarragona,
propostes, jo no sé, jo no sabria quina triar, la veritat, perquè són totes molt atractives,
ara no m'he dedicat a comptar-les, totes les propostes en forma de curs,
però són moltíssimes.
Nosaltres n'hem triat algunes i hem convidat les persones que han fet possible
que es puguin tirar endavant en diferents cursos.
Cursos tan diferents com, per exemple, un d'escriptura itinerant, l'Urdes Malgrat, bon dia.
Escriptura itinerant, això què vol dir? Fem una traducció ràpida.
Això no vol dir anar escrivint mentre camines, sinó que es tracta de fer unes sessions
recorrent diferents espais de Tarragona, diferents barres, diferents carrers,
observant l'ambient, les persones que són al carrer, les olors, la sensació de tacte, fins i tot,
i a partir d'aquí anar a una aula i escriure una història, un conte,
a través del que ha inspirat aquell espai que s'ha observat i s'ha analitzat.
Donarem més detalls, però ja com a mínim sabem quin és el punt de partida.
Aquells joves que els agradi ballar aquest estiu a la ciutat de Tarragona
tenen una oferta realment extraordinària.
I diem ballar en majúscules perquè em penso que podran ballar absolutament de tot.
Maribel Soler, bon dia.
Benvinguda.
Aquí tenim les representants de l'Escola de Dansa Màrmara
que aquest estiu ja, heu dit, ens posem, però les piles a base de bé.
Sí, ens van donar aquesta opció i nosaltres estem encantades de seguir ballant
perquè això de parar dos mesos ens posa malaltes.
No, no, ja ho veig perquè feu curs de musical, curs de funky, dansa contemporània,
passatges que dansen i a més a més també balles de saló.
Doncs sí, i si s'apunten a més coses, doncs també.
I si surt a fer zapater o claquer també.
Sí, hi ha hagut gent que les volia apuntar a flamenc també.
Veus que bé? Doncs ja ho sabeu.
De moment ens quedem així.
Amb la calor que fa.
I en guany també s'incorpora el curs d'iniciació al món de les titelles.
Per parlar-nos d'aquest curs ens acompanyen la Mireia Salcenc,
el Joan Rioner i el Marc Ferrer. Bon dia, tots tres, benvinguts.
Hola, bon dia.
Pertanyen al col·lectiu teatral Puiginelis Tarambana.
És el primer any que es fa un curs d'iniciació a les titelles
o ja és una experiència que s'ha fet altres anys?
No, no, l'estiu jove és la primera vegada.
És la primera vegada, no? Perquè a mi no em sonava com a tal.
Així com la companyia sí que el nom més familiar, naturalment,
el fet que féssiu un curs de titelles.
I no és una mica estrany això d'ensenyar el que hi ha darrere d'una titella?
Sí.
No trencarà la màgia una mica?
Bé, però la màgia sempre hi és. Sempre hi serà.
Sempre es veu de conèixer.
Aviam, aquest micròfon no l'acabo jo de sentir.
Lluís, el de la Mireia ara sí?
Ara, Mireia, si te l'acostes una miqueta més, si ets tan amable,
així et sentirem perfectament tot el que ens puguis explicar.
Què ens deies?
Que sempre es veu de conèixer això de les titelles,
des d'un altre punt de vista.
Jo anava a dir com vendríeu les vostres propostes,
en el bon sentit de la paraula, jo crec que es venen soles,
per tant el que caldria seria explicar els detalls.
Per cert, que em diuen que tenim a l'altre costat del fil telefònic
la Loreto Sanjuan, que serà l'encarregada
de tirar endavant una proposta amb un títol
tan suggerent com a paisatges que dansen.
Loreto, molt bon dia.
Hola, buenos dias.
Com que estaves al telèfon t'han deixat així una miqueta abandonada.
Sí, no, però ya estaba escuchando un poquito todo.
Si me disculpas voy a hablar en castellano.
Com tu vulguis, et pots expressar, només faltaria.
Que és mi lengua materna, pero yo encantada que...
Bueno, entiendo todo, no hay problema.
Molt bé.
Us sembla que ja que tenim la Loreto al telèfon
que comenci ella, i així no la tenim tampoc
així tanta estona penjada de l'auricular.
Paisatges que dansen.
Sí.
Com es tradueix aquesta proposta que tinc entès
que es farà justament als jardins del Camp de Mar?
Sí, exactament.
Bueno, és un lugar que en principio con Maribel
hemos pensat que seria el idóneo para hacer este trabajo
y está basado, bueno, básicamente es la relación del cuerpo,
del ser humano con su entorno.
Entonces, el principio de trabajo és que tots els edificis,
o tot allò que és arquitectura,
o inclús tot allò que és el paisatge urbani,
en aquest cas, que seria aquest lloc,
perquè està dentro d'una ciutat,
té una influència en el cuerpo.
I com a influència en el cuerpo també té una influència
en el moviment.
Llavors, això és el que vam a buscar,
una relació entre el entorno i el cuerpo,
entre el entorno i el moviment.
Perquè cada paisatge,
tant si és urbani com si és natural,
genera un tipus de moviment.
Llavors, per exemple,
no és la impresió que te pode dar
ver un desiert, per exemple,
o d'on d'on va a treballar,
que és un parc,
que és a la muralla,
en fin, que té otra influència diferent,
o del mar, directament.
O sigui, el cuerpo se pone en otra sintonía,
en otra vibración.
I, bueno,
és interessant ver com això
puede entrar al cuerpo,
o sigui, el paisatge,
puede entrar al cuerpo
i generar una danza.
I això és el que vamos a buscar,
que sea, digamos,
el eje temático,
el impulsor del moviment,
el paisatge.
Entenem, doncs,
que són propostes de danza molt lliures,
que no estaran estereotipades
en un tipus de danza o una altra.
Exacte.
És un treball que es tracta,
básicamente, de escuchar el propio movimiento,
de conectar con la propia manera de moverse,
y a partir de ahí es un trabajo creativo,
en el cual cada uno desarrolla
a partir de la impresión que recibe del paisatge.
Es un trabajo que lo vamos a hacer por etapas,
y que poco a poco lo iremos construyendo
a lo largo de los días.
También quiero decir
que la gente que esté interesada
en trabajar con fotografía,
o vídeo,
o también con pintura,
por ejemplo,
gente que trabaje otras áreas de arte,
también lo incorporamos en el trabajo.
O sea, que también al mismo tiempo
de hacer su trabajo corporal,
puede hacer un trabajo con su medio
de trabajo artístico,
ya sea pintando,
después del trabajo corporal,
o en la misma sesión haciendo fotografías,
o trabajando con vídeo.
Una proposta innovadora,
però també des del taller de dansa a Màrmara,
proposeu, doncs,
a Conrea estils que estan tan de moda com el musical.
El musical, el funky i la dansa contemporània.
Perquè creiem que hi ha gent per tot,
i una mateixa persona pot tindre ganes
en una època de la seva vida,
o un moment determinat,
de provar altres coses.
Però jo el que volia dir
és que aquests cursets
estan adreçats a gent
que no hagi ballat mai,
o que hagi ballat molt poquet,
perquè jo crec que potser
pot tenir una miqueta de confusió
el fet que posi cursos...
No són cursos de perfeccionament, eh?
No, no, no, al revés.
Són cursos perquè la gent
que no ha ballat,
ho provi,
disfruti durant 15 dies,
que potser no tornen a ballar mai més,
perquè tenen el temps molt ocupat
i fan altres coses,
i volen estar 15 dies
provant coses diferents,
o sigui que no hi ha cap tipus
de requisit per a la gent que vingui.
Cap base,
cap reconeixement previ.
És només disfrutar,
i això,
el que ha dit la Loreto,
poder disfrutar d'una manera
o d'una altra,
amb una tècnica o amb una altra,
de 15 dies o una setmana,
de disfrutar amb el cos
i deixar-se anar.
I deixar-se anar.
Amaya deia,
la Maribel diu,
després si no vol continuar,
que no continuï.
jo sé que això és com un coquet.
Per exemple,
et poses a fer el curs de funky
i dius,
doncs ara vull continuar després de l'estiu.
Això normalment passa,
vosaltres teniu experiència, no?
Sí,
a més la gent,
mira,
jo este año tengo un grupito universitarios
que no habían bailado nunca
i han venido a hacer danza contemporánea
i realmente están encantadas
de la forma que
muchas se tienen que ir
el año que viene a Barcelona
i me dicen,
¿dónde podemos seguir estudiando?
Porque qué maravilla,
solamente por placer
de conocer tu cuerpo,
¿no?
Y disfrutar con él.
Y no,
pues lo que decía Maribel,
no tener tècnica,
no pasa nada.
Con el hecho de disfrutar,
que a veces nos olvidamos,
el ser humano de disfrutar.
Que fer les coses perquè sí,
perquè ens agraden i punt,
no per treure un profit,
que de vegades
hem de fer les coses perquè sí,
per passar-nos bé.
Y esto es lo más,
lo bonito de esto.
Té un profit, eh?
O sigui,
té aquestes coses
tè un profit.
Dic que,
d'allò de treure rendiment, eh?
Perquè si no treure rendiment
se'm va quedar a servir.
És un altre tipus de visió
del rendiment,
del que la gent està acostumada
a treure una coreografia
o ballar aquí
o tenir una titulació.
És un rendiment molt diferent,
que jo crec que el ser humà
surt molt més...
Ui, ara començaríem
una divagació.
I per això ja està la Lourdes
en el taller d'escriptura, no?
Sí, que sí,
que té molt que veure,
però jo crec que surt
molt més enriquit.
Ara que dèieu això
del coneixement del propi cos
i el coneixement
d'aquests cossos
que semblen artificials
i de cop i volta
tenen vida
això de ser apassionant,
també, no?
Aquella darrera
d'un titella.
Sí, sí.
Com heu pensat fer el taller?
Com l'heu organitzat?
Home, el taller...
Bueno, clar, a veure,
és un taller que és...
La idea no és...
Clar, no és per nens petits,
és per joves.
Llavors la idea més que res
és que aprenguin
ells a manipular les titulacions.
Parlem de joves
de partir de 12 anys.
Sí, també.
Però bueno, també anem fins als...
Sí, aquí veig que fins als 32,
vull dir que...
32, però segur que en digui 33,
també s'hi vol apuntar.
Puja una mica més, puja una mica més.
32 va ser per un malentès,
perquè van dir
tira dos anys més amunt
i volia dir dos anys avall
i van posar de 30 a 32.
Bé, però si va algú amb 32
ningú li tancarà la porta.
Doncs ja està,
deixes tractar.
Molt bé.
L'Ai...
Jo volia comentar,
Marc,
perdó un momentet,
és que has comentat abans
que si no trencàvem aquesta màgia
ensenyant el teatri des del darrere,
doncs el que pensem,
nosaltres,
és que està enfocat
cara a la formació
de nous manipuladors.
Vull dir,
que si no s'ensenya aquesta tècnica,
doncs no hi haurà gent...
Perquè com està el gremi?
Com està el tema?
Doncs aquí a Tarragona
està en solitari.
Quedeu poquets i tallaires, no?
Tarragona són els únics.
Són els únics,
però en general hi ha poquets.
I també vol dir
que queden poquets
perquè no se'ls mima gaire, eh?
I menys aquí a Tarragona,
vull dir,
sempre és una modalitat
que sembla que sigui fora teatral, no?
Vull dir,
quan s'hi pot trobar
tota l'essència
de tot el teatre.
Home,
quan hi ha un espectacle bo
de titelles,
la gent que hi va
s'ho passa molt bé.
Esclar.
I continua agradant moltíssim,
és un gènere extraordinari.
La Canalla
i també hi van els pares
una miqueta bobiades.
I poca broma,
que avui dia
es fa cada espectacle de titelles
que et quedes realment
parat davant de l'escenari,
el que es pot fer arribar
amb aquesta tècnica.
Ara en aquests últims 7-8 anys
hi ha tota una nova remodelació
d'aquesta disciplina.
Però sembla que el teatre de titelles
porti implícit
que sigui infantil
i no necessàriament és així.
Vull dir,
és tant per gent jove
com per gent gran
de totes les edats.
Vaja,
tothom s'ho passa bé.
Home,
que aquest curs
pel que veig
a banda d'aprofundir
i donar a conèixer
com funciona
té un pèl
de reivindicació
en aquest sentit.
Anem a fer una mica
de padrera,
despertar l'interès dels joves
perquè la gent
s'hi dediqui una miqueta
al tema.
Clar,
si no,
tu trobes que
els que es fan
actualment són titellaires
tenen allò
i ja se'n van cap als 60
i no queda ningú darrere
que faci titelles.
I clar,
una mica també
volem trencar
això de dir,
a veure,
els titelles
majoritament s'ha fet
per nens petits,
potser és més fàcil
actuar per nens petits
però clar,
és molt difícil
que et contractin
per a fer actuacions
amb teatres
ja per a gent adulta.
Sembla que el tema
de titelles
per a gent adulta
la gent queda així
com a...
Clar,
i costa res,
és arriscat
la cara als programadors
de contractar
companyies
que facin titelles
per a adults.
És un món
molt antic
que també,
tot i les dificultats,
s'ha sabut adaptar
als temps que corren
als nous materials
a les noves tècniques.
Vosaltres,
des d'aquest curs
d'introducció
al món dels titelles,
com heu plantejat
fer aquest curs?
Home,
el curs és...
De la manera més tradicional,
com ho fareu?
Home,
tot comença
perquè els assistents
coneixen una mica
la construcció
del titella,
com funciona,
no?
Després seria
la divulgació
de les titelles
i la seva especificitat
dins el món
de les titelles.
A poc a poc
no en coneix
i també els hi passaria
en material teòric
perquè no solament
ho sapiguessin
a nivell pràctic,
no?
Després,
l'experimentació
i el llenguatge
també és molt important
perquè la titella,
a part de visual,
o sigui,
crida l'atenció
mitjançant el llenguatge.
Cada personatge,
diguéssim,
una característica
molt important
és el llenguatge
que tingui,
el determina molt.
I ja,
per últim,
la potenciació
de la creativitat
individual
dels assistents
com a titellaires,
que agafin
una iniciativa
com a titellaire
per tal
de poder
expandir
tot aquest món.
I escolteu una cosa,
des de la vostra experiència,
encara continuen
atraient molt
els arquetips
del món
dels titelles,
el dolent,
el bo,
aquells personatges
tan estereotipats,
encara són els que
tenen més tirada,
no?,
entre el públic.
I els esperen,
i els esperen.
El públic les espera.
Això és el que es basa,
no?,
perquè és un llenguatge
que no,
que tot i ser gestual,
doncs no és gens expressiu,
perquè quan titella
sempre té la mateixa cara
i per això
quan hi ha un personatge
dolent
ha de ser molt,
molt dolent.
Quan hi ha un de molt bo
ha de ser molt,
molt, molt i molt bo.
I quan, per exemple,
és una noia
que és innocent
ha de ser molt,
molt innocent
perquè no pot expressar,
em sembla encara
perquè és sempre fixa,
és la mateixa expressió.
És com allò
que tots tenim en la memòria,
per això dèieu
que són espectacles
per a tots els públics,
ni els adults
ens hi podem estar
quan el bo és tallà
i el dolent
se li acosta amb un pal
per donar-li un cop
i tots dient
bé, Pep,
que el tens darrere,
no?,
són coses que no canvien
malgrat el temps
i val la pena
que no canviïn.
En quant a les històries
que ens expliquen els titelles,
no sé si podríeu fer
una mica de conveni
de cosa,
l'Urdès,
que et sembla,
i d'aquests textos
de taller d'escriptura
itinerant
poguessin sortir històries
perquè els representessin.
Home,
si els titellaires
s'apunten
a seguir al taller itinerant,
doncs per mi encantada,
quan ens siguem millor.
O si els guionistes,
o si els escritors
també s'apunten
a aquest titellar.
I vosaltres
per ensenyar moviments
que podrien...
Exacte.
Si és que,
escolta,
si no fem...
Pot ajuntar els tres curses.
Imagina,
macrocursets per a ell.
Una última oferta.
parlant justament
d'aquest taller
d'escriptura itinerant,
la Maribel i la Maia
deien
no, no,
si no cal que tinguin
experiència en dansa.
En el cas del taller
d'escriptura,
s'ha de tenir
una certa experiència?
No, no,
cap ni una tampoc.
Allò només ganes?
Ganes,
ganes
i començar a experimentar
amb el llenguatge
i amb la ficció,
amb la ficcionalitat
de la creació
d'històries
i a partir d'aquí
cadascú ja va fent
una miqueta
el seu camí, no?
És que jo t'imagino
davant dels joves
que s'apunten
a aquest curs
que van amb el seu
foli en blanc,
amb el seu bolígraf.
Jo no sé
com pots començar
una sessió d'aquestes
perquè no hi ha cosa
que doni més vertigen
que un full al blanc
quan has d'escriure, no?
Això es comença
fent-los escriuret ja.
Seria el primer i segon.
Perquè llavors, bé,
trenques el gel,
la gent ja s'acostuma
a això que dius,
a vèncer la por
al full en blanc,
a llegir-ho
davant dels seus companys
de curs
i una vegada
ja ho has fet un cop
doncs ja no hi ha cap problema.
Més o menys tothom
veu que la visió
de l'altre
és diferent,
s'enganxa,
és molt enriquidor
aprendre dels companys
perquè complementen
la teva visió
de la vida
i de com construir
una història
i aleshores,
doncs,
ja està.
l'objectiu final
és,
perquè sempre és important
quan s'inicia
una activitat d'aquestes,
doncs,
tenir un producte acabat,
eh,
com si diguéssim.
Exacte.
Aquí el tema
es tractarà
de construir una història?
Sí,
aquests cursos,
bé,
donen un mes,
per tant,
són curts,
aleshores,
l'objectiu final
és que cadascuna
de les persones
que hagi assistit
a un taller
acabi el curs
poden escriure
un conte literari.
Coneixen l'estructura,
les diferents tècniques
narratives,
més o menys,
la descripció del diàleg,
els personatges principals,
secundaris,
l'ambientació
i construir una història.
Tothom pot prendre part
també en aquesta,
doncs,
aquesta acutació
d'edats,
lògicament,
estem parlant
de l'estiu jove,
no estem parlant
de coses així
molt generals.
De fet,
aquí n'hi ha programats dos.
Un,
per als més joves,
que aquest no és itinerant,
és un taller
que es diu,
mira,
no recordo bé la frase.
El tenim bé,
el buscarem per aquí,
aviam,
si mentre vas parlant
jo ho trobo.
Mira,
l'estiu darrere de la porta
o així,
que està pensat
més aviat,
doncs,
per això,
per als nois estudiants
d'ESO i batxillerat,
no?
Vindrien a ser aquestes edats
i això sí que es faria
dins d'aula,
perquè, esclar,
amb aquestes edats,
també,
portar-los pel carrer,
doncs,
de moment encara no
m'hi atreviria,
no?
I prefereixo començar a l'aula
i començar a treballar,
doncs,
sobre imatges donades,
textos donats,
practicant la lectura,
a través de la lectura,
llavors començar a introduir-nos
en l'escriptura
i començar a veure
les diferents tècniques
narratives.
És arribar a la literatura
des de dins de la literatura
i no des de fora,
des de la història
de la literatura,
que és el que fan a classe,
en el seu ensenyament regalat,
no?
Aquest seria dins d'aula.
I l'itinerant
és pensat
per a gent més gran.
És pensat,
crec que qui posa
l'edat
a partir dels 20 anys,
no,
no he posat tope d'edat,
és a dir que...
Si això de jove,
doncs escolta,
de jove també és qui s'hi sent,
no?
No és una qüestió d'edat,
només faltaria.
Seria això,
aquest altre grup de gent,
doncs sí,
anirem recorrent la ciutat.
En general,
sabeu com van les inscripcions?
Jo crec que està una mica adormida.
És que això sempre passa,
que és el primer...
Fa calor...
I quan comença,
dius,
on vas?
No,
un curs d'introducció a l'estitè.
Ah, sí,
on el fan?
Escolta,
si fa un mes que...
no me n'interarà,
no me n'interarà.
Ai, mira,
m'hagués agradat fer-ho.
Espavili.
Jo crec que...
Sí,
jo crec que espavilarà
a l'últim moment.
Que és a tots els cursets
perquè ens pensàvem
que érem els únics.
No, no, no,
passa sempre, eh?
Jo és que ho sé
per l'experiència d'altres anys,
que parlem amb vosaltres,
que esteu al darrere
d'aquest treball,
i dius,
no, escolta,
està la cosa molt, molt així.
Jo crec que s'esperen
que passi Sant Joan,
la Rebella.
Jo crec que ho veuen molt lluny.
Encara hem de passar els exàmens,
acabem de passar Sant Joan,
i després,
hòstia,
si ja estan...
La gent està molt ocupada
todavía en coses.
Clar.
I després arriben,
no tenen plaça,
i tot són lamentacions.
És que aquesta setmana
és la pitjor, eh?
Acabar cursos,
acabar la gent
que fa selectivitat,
els exàmens de carrera,
tot està,
la gent jove,
superocupada.
Molt estressat, sí.
Doncs perquè s'acabin d'animar,
nosaltres ja farem memòria,
eh?
Continuament,
fins a l'últim dia
de la inscripció.
Mira,
estem en un mitjà de comunicació.
Us toca fer-vos publicitat
a vosaltres mateixos.
Veneu els vostres cursos.
Un darrer missatge, va.
Mentre us ho penseu,
ara agafarem a traïció.
Aquesta convidada
que tenim a l'altre costat
del fil telefònic,
la Loreto.
Loreto,
encara ets aquí?
Pobre,
l'hem deixat abandonada.
És el que tens del telèfon.
Ens has de vendre el teu curs, va.
Yo me siento muy allí con vosotros,
o sea,
no me siento abandonada.
Pues mira,
sobre todo añadir
que sobre el límite d'edat,
yo estoy trabajando con gente
de todas las edades
y me gustaría mucho
que, bueno,
que todo el que quiera
conectar con su propio movimiento,
con su creatividad,
pues que estaría encantada
de poder generar ese espacio
para que cada uno lo desarrolle.
Maribel,
Amaya,
veneu els vos,
els altres,
de dansa.
Jo també,
estic amb lo mateix de la Loreto,
ens estaven ingent
més gran de 30 anys.
Nosaltres hem parlat
amb l'Ajuntament
perquè és que,
bueno,
te sap molt de greu,
eh?
Estiu,
estiu,
estiu,
perquè, clar,
la gent que té més de 30 anys
i que té ganes
i veus amb aquestes ganes
de disfrutar
de tot,
dius,
per favor,
no?
Que treballem tant
que quan arriba l'estiu
volem fer alguna cosa també,
no?
Tothom té dret
a poder disfrutar
i que no hi hagi
llímits de res,
no?
O sigui,
que tothom vingui a disfrutar
que és l'època de l'estiu
que per sort tenim aquí a Tarragona
aquesta sensació
que aviat arriba l'estiu
i tot això
i que, bueno,
que es pot disfrutar
igualment ballant,
que no cal només
anar a la platja
o a la terrasseta
que hi ha moments molt macos.
És un espai de convivència,
no?
També,
de convivència,
de fer noves coneixences.
Amics
i de descobrir mons
que no ens ho pensàvem
que serien tan satisfactoris,
no?
No ho teniu fàcil
per les circumstàncies
que ens explicàveu abans.
Heu de vendre titelles,
ni més ni menys, eh?
Doncs des de Puigginelis,
Tarambana,
dic que és una oportunitat
que segur que s'ho passaran
molt, molt bé
per descobrir un món
interessantíssim
i que sembla ocult,
però que
t'ho passes molt, molt bé
des darrere el teatric
quan estàs amagat
i quan sents les veus
i quan sents les rialles
i que com a companyia
que ara som
i que quan vam començar
doncs
buscàvem curcets
i buscàvem aquestes iniciatives
i no vam trobar cap
i ens vam haver de
muntar la vida sols, no?
I de fet encara ho estem bastant.
I vaja,
que si haguéssim trobat
aquesta oportunitat
ens haguéssim apuntat
i recomanem a tothom
que li interessa el món dels titelles
sigui per canalles
sigui per gent gran
que s'apunti
que xerrarà moltíssim.
A nosaltres ens interessa
jo us convidaré
que vingueu un dia
a explicar-nos més coses
del món dels titelles.
Aviam ara
que està a l'estiu
i si feu actuacions i coses
ens ho heu d'explicar tot això.
A mi em crida molt l'atenció
el tema de les veus
perquè és que us imagino
allà al darrere
fent aquelles veus
així una miqueta
agudes, no?
Moltes vegades
per donar aquella personalitat
al personatge.
Us estimueu bé
el tema de les veus?
és el que millor porteu, pitjor?
Les cordes vocals de cadascú
controlem dos o tres registres
o n'hi ha que cinc o sis, no?
Per exemple,
Marc ens farà ara
a una senyora gran.
Per exemple,
ens podries fer de senyora gran?
Vinga, va, ja posem.
I la Mireia tenés en faraó
una, també.
Mireia, tu fas de senyora gran
o de què fas normalment?
Què et toca fer?
No, ella tira més que pagar
els masculins, saps?
Vull dir, saps que els homes
se'ns...
Hi ha un cert travestisme
en això del món.
Sí, en dones millor
fer-los femenines.
Clar, clar.
De dona.
Doncs vinga, de dona
i de què fas tu, Marc?
Què fas?
Vinga, va.
Tu prepara't
i quan surtis
et posaran bé, eh?
Hola, bona tarda, Marc.
Oi, sí, escolta'm,
què fas per aquí a la plaça?
Escolta'm, escolta'm,
podries vendre unes verduretes.
Oh, he posat aquí el carro
aquí al mig
i ja resulta que aquí
un tita llaire
m'ha posat el seu carro aquí.
O l'he d'avisar l'Urbana.
Té una idea.
He sentit a dir
que fos un curs de titei, eh?
Sí, sembla ser
que hi falta gent.
Eh, per què no s'hi apunten, eh?
Per què no s'hi apunten?
Oh, pot ser interessant, divertit.
Oh, encantador.
És que són les veus
clàssiques dels titelles,
sí o no?
Lourdes,
venem literatura,
venem escriptura,
perquè llibres es veu
que es venen bé,
que hi ha lectors,
però escriptors,
allò, sobretot el plaer
aquest de l'escriptura,
probablement també
sense grans aspiracions,
senzillament passar-ho bé
amb un paper i un bolígraf.
A veure,
la pràctica de l'escriptura
com de qualsevol art
és sobretot una pràctica
de la llibertat,
no?,
de la llibertat individual
i és un espai
on es pot fer tot,
contràriament
al que és la nostra vida real.
Per tant,
ja només aquest,
només aquest principi
de dir,
en el moment en què jo estic escrivint
soc absolutament lliure
i construeixo la història
que vull
amb els personatges
que vull
i amb el món que vull,
doncs ja és un gaudi,
un gaudi per a l'ànima
de sentir-te allí,
doncs,
sense límits,
que és el que ella comentava,
no?
Jo no sé,
hi ha arguments innombrables
tots els que han sortit
per participar d'aquesta oferta.
N'hi ha moltíssims cursos més,
anirem parlant
al matí de Tarragona Ràdio,
sobretot tenint en compte
que el dia 30 de juny
s'acaba el termini
d'inscripció
i les han de fer
a l'àrea de cultura,
a la Rambla Vella,
número 7,
bé,
al primer pis,
em diu la Maribel,
que en general
la jo tinc aquí,
i després a cadascun dels espais
on es fan les activitats,
també.
En aquest cas,
el taller de dansa Màrmara,
no?
Sí, sí,
perquè hi ha alguns cursets
que a nosaltres ens agradaria
especificar més per edats,
s'han posat diversos horaris
perquè puguem dividir per edats
i especificar més la gent
i poder-los explicar,
llavors,
si van a l'Ajuntament,
potser tota aquesta informació
no la rebran.
Per tant,
que s'acostin
al carrer
mossèn Ritori Faus,
número 25 en baixos,
i allà donareu
tota la informació.
En el cas del de Titelles,
al lloc?
Doncs és que això és a l'Ajuntament.
És a l'Ajuntament directament
i en el cas del taller d'escriptura
també,
a l'Ajuntament,
a l'àrea de la Conselleria
de Joventut i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio,
per dedicar-nos a aquests minuts,
que vagi molt bé,
que s'apunti força gent,
nosaltres ens farem pesadíssims
des d'aquí,
des de la ràdio,
perquè ningú ho digui
que no ho sabia,
sobretot per això.
I amb el vostre permís
ara ens anem a parlar
d'uns altres joves,
més que d'uns altres joves,
d'uns espais que...