Les 10 del matí, 36 minuts, aquest matí de dijous, des de Tarragona Ràdio,
estem saludant algunes de les persones que el pròxim diumenge, com dèiem abans,
rebran aquestes distincions que atorga l'Ajuntament de Tarragona.
Hem conversat amb l'Albert Cabastany, amb la Rosa Gairal i també amb la Carme Casas
i ara saludarem el director del Diari de Tarragona, el company Antoni Coll.
Antoni, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el pintor Mariano Rubio. Mariano, bon dia.
I en representació, perquè és el president del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona,
Albert Ballbé, també regidor de l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia. Avui l'avís atractiva és el Sindicat d'Iniciativa i Turisme.
Amb ells parlarem de seguida, però abans deixi'm saludar per telèfon l'abídua de Carles Babot,
que també rebrà el pròxim diumenge la distinció de fill predilecte de la ciutat a títol pòstum.
Senyora Núria Nelo, bon dia.
Bon dia.
Què suposa per vostè rebre aquesta distinció pel seu marit?
Amb molt d'ústia, amb molta il·lusió i amb molta alegria.
Per mi, bé, és el martins.
Em sap molta il·lusió que l'Ajuntament de Tarragona se n'hagi recordat del meu home,
que era un tarragoní molt d'acord.
I tot el que va fer ho va fer amb molta alegria,
de poder deixar els llibres de Tarragona on millor podien anar.
Què li va sorprendre quan li van comunicar fa uns dies?
Quan m'ho van dir...
Bé, una miqueta d'idea la tenia, eh?
Que volien fer això de fill i l'ústia, m'ho havia mig d'iniciar i em feia molta il·lusió.
Però fins que no m'ho han dit...
Que encara oficialment encara no he rebut, però com que m'ho han dit que ho rebré,
doncs ja ja estic segura de què ho faran.
Estic contenta i estic segura de què es farà.
Com explicaria vostè la contribució de Carles Babot a Tarragona?
Què va aportar a la seva ciutat?
Va aportar tota l'il·lusió de tota la seva vida,
perquè va començar a recollir llibres a Tarragona,
quan encara no era casat i començava a cobrar coses a Tarragona.
I quan va estar casat nosaltres no hem sigut mai rics.
han tingut un...
Però ell tot el que s'ha trobat de Tarragona,
que era d'interès, s'ha comprat i s'ha fet.
De manera que ell s'hi va volcar,
en la col·lecció de Tarragona s'hi va volcar,
perquè hi havia altres persones que tenien més diners que nosaltres
i no tenien les joies que realment el Carles ha pogut deixar a Tarragona.
Això a mi em fa molta il·lusió.
Jo no li vaig escoltar mai, a més res.
jo veia que això era la col·lecció de la seva vida.
I per mi també, per mi que no ho era.
Sens dubte, tot aquest material del seu marit
ja van arribar amb un acord fa uns dies
per cedir-lo a l'Ajuntament, no?,
perquè la ciutat el tingui.
Sí, t'ha anat a l'Ajuntament, a la biblioteca de Tarragona.
Tot un material i tota una vida de Carles Babota
que serà més reconeguda, com dèiem, aquest diumenge.
Senyora Núria Nelo, moltes gràcies per atendre'ns breument,
encara que sigui per telèfon,
i ens veurem el proper diumenge.
Ens veurem el proper diumenge.
Un moment, que l'Albert Vallbé la vol saludar.
Núria.
Hola, Albert.
Hola, guapíssima.
Hola, preciosa.
Escolta, t'haurien de dir una cosa.
Això s'emperarà per tele.
Sí, senyora.
Estem en directe a la ràdio, Núria.
Sí, diga, diga.
Avui també, el diumenge, perdó,
també es fa un homenatge al Sindicat d'Iniciatives i Turisme.
I jo en soc el president xiquet, d'aquestes coses de la vida, no?
Però jo, repassant la documentació del sindicat,
me'n dono compte que el senyor Francesc de Sís Nelo Ixacón,
que devia ser el teu avi,
va ser un dels fundadors, juntament amb l'avi Vallvera,
al Sindicat d'Iniciatives i Turisme.
Vull dir que aquesta setmana...
Aquesta setmana és una setmana dedicada
als Nelos i als Babot, eh?
Terrible, eh?
Escolta, més que el meu avi,
t'hauria de ser una persona molt important, eh?
El Nelo català, el Francesc Nelo català.
Que sí, que sí.
El de l'impremta.
Sí, sí, sí.
La impremta que hi havia a la ràdio...
Que t'hauria de ser diputat, i va ser regidor, i va ser de tot.
Per això vull dir...
A mi em comença a preocupar
que entre els Nelos i els Babot
esteu ocupant una setmana tarragonina, eh?
Menescurament.
Ai, menys.
Això és així.
És broma.
No.
No, però...
Em t'ho he de parlar una miqueta més,
de dir-te una miqueta més coses.
Vinga, vinga, vinga, vinga.
Doncs ja s'ho diran en privat, no?
Vinga, Núlia.
Un petó molt fort.
No, no, no.
Són coses que també, mira.
Jo ja...
I estic contentíssima de veure
el cas que feia sobretot amb el meu pare
i amb el meu home.
Sobretot amb el meu home.
Molt bé, molt bé.
Senyora...
Amb el meu home.
Jo era una mateixa persona.
Amb el meu home.
Jo vam viure a 65.
anys de la nostra vida junts.
I jo estic tan lligada amb ells
que ara jo no sóc res.
Però a mi,
jo t'ho he fet tot el que ell faria.
Senyora Núria Nelo,
moltes gràcies, doncs,
per atendre aquesta trucada en directe
de Tarragona Ràdio
i el que dèiem,
ens veurem el pròxim diumenge.
Bé, molt bé.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Núria Nelo és la vídua de Carles Babot
que rebrà, com dèiem,
la distinció de fill predilecte de la ciutat
a títol pòstum.
Altres convidats que saludàvem
són l'Antoni Coll i el Mariano Rubio.
Ells rebran la distinció
de fills adoptius de la ciutat
perquè ells no són de Tarragona,
però, en fi,
porten tota la vida vinculada a la ciutat.
Antoni, tu, des de quan?
Bé, jo fa 19 anys
ara que estic aquí al diari de Tarragona
i, per tant,
m'he retrobat en una ciutat
que jo només la coneixia
de quan veníem a la platja
des de Lleida,
jo soc de Bar d'Urgell,
de Lleida,
i veníem alguns estius
o passar alguna temporada
perquè la meva família
sí que ha sempre estat vinculada a Tarragona.
Tant és així que el meu avi matern,
ell va néixer al Covert,
però va estar aquí a Tarragona
i es va casar
a l'igressa de Sant Joan,
precisament,
i després, doncs,
un germà seu
va ser tinent d'alcalde
de l'alcalde Lloret
que tenim aquí a la plaça,
aquí al davant,
durant la República.
Per tant,
sempre ens hem sentit
molt vinculats a Tarragona
i ara hi vivim.
Una tia també,
la meva germana i jo
estem vivint a Tarragona.
L'Antoni Colli,
però, va venir per aquí
per motius professionals.
Sí, així és.
Quan jo estava a la Vanguardia
i, de vorens,
aquí van comprar al diari
un grup d'accionistes
i, llavors,
van anar per Barcelona
en busca d'un director
i me'n trobo a mi
i això fa 19 anys ja.
Llavors, vaig vindre,
vam començar aquest diari
i, bueno,
aquí segueixo.
Jo havia estat
a cinc diaris abans,
però en cap havia durat
tant com aquest,
sí,
perquè aquí m'he trobat molt bé,
tant al diari
com a la ciutat
i estic molt satisfet
que em facin aquest honor
de ser,
hi ha un tarragoní
de ple dret,
diguem.
Un tarragoní de ple dret
que, a més a més,
es veu
i es mira la ciutat
des d'un lloc privilegiat,
podríem dir,
perquè ser director
del diari de Tarragona
dona uns certs privilegis.
Sí,
s'ha d'estar molt a prop
de totes les notícies,
s'han de sentir molt intensament,
s'han de viure dia a dia
i minut a minut
i, a més,
en tots els camps,
de tal manera que això fa que,
és clar,
tot el que passa a Tarragona
moltes vegades
ens entenem nosaltres
abans que la altra gent,
precisament nosaltres
som els encarregats
d'informar-la
i aquest fet
de conèixer les coses
en primícia,
diguem,
abans que ningú
i també de viure-les
més intensament
perquè hem d'estudiar-les
per a veure com se publiquen,
etcètera,
fa que es facin més nostres
que no pas un observador
que ho més les mirés
com de lluny.
Com veu,
Antoni Coll,
l'evolució de la ciutat
en aquests 19 anys
d'estar a Tarragona?
A mi em sembla extraordinària,
sobretot els darrers anys
ha sigut una cosa extraordinària
en tots els aspectes
i encara més
amb els que ara es presenten,
per exemple,
la façana marítima,
les zones verdes,
el Tercer Pont,
el Passeig del Francolí,
els pàrquings,
tot això.
Bé,
em sembla que és una ciutat
que ha crescut molt,
el comerç s'ha renovat molt
i ha tingut aquest títol
de Patrimoni de la Humanitat,
ha tingut molts atractius
quan ja era atractiva de per si
des de sempre,
perquè Tarragona
ha tingut fama
de ser una ciutat
tranquil·la
i molt agradable
per viure-hi
i és el que he pogut comprovar,
però això no perd
aquesta característica
pel fet que està creixent
i a més s'està desenvolupant
molt bé.
L'Antoni Coyl porta 19 anys
com dèiem a Tarragona
i el Mariano Rubio
porta més de 30 anys,
no?
A Tarragona?
Sí.
D'on ve Mariano Rubio?
On va néixer?
En Caratallot,
l'antiguo Abilbilis.
I el tener un padre historiador
me hace en este momento
sentirme un poco
un celtíbero
que viene a la Imperial Tárrako
porque
Tarragona todavía,
aparte de lo que ha dicho Antoni,
que està en un
momento de dulce,
dijéramos,
modernamente,
las raíces las tiene muy profundas,
muy ibéricas,
muy romanas,
sobre todo.
Mariano Rubio es pintor,
es artista.
¿Com ve a parar a Tarragona?
Per quines raons?
De casualitat
o hi ha motius?
Esto ha sido merecido.
O sea,
a nosotros,
los de dentro,
siempre tenemos
una asignatura pendent
que es el Mediterráneo,
y para ver el Mediterráneo.
Tarragona es un sitio
maravilloso.
Tiene una luz
muy especial,
muy difícil de pintar,
muy compleja,
porque además
impone también
su propia personalidad,
las viejas piedras,
¿no?
hay que tenerles
un gran respeto
cuando se pintan,
¿no?
Y el Camp de Tarragona
es maravilloso.
Es decir,
que va venir
expresamente
buscar el mar.
Bueno, expresamente
por otra
de las...
lo que más me ha gustado
en esta vida,
aparte de pintar,
ha sido la docencia.
Y vine
lo primero
como docente,
pero sabiendo
que iba a seguir
pintando, ¿no?
Al llegar a esta casa
me he encontrado
una persona
de cuarenta y tantos años
que me ha dicho
señor Rubio,
yo fui alumno suyo
y he tenido aquí
pues treinta y tantos años
de alumnos,
tanto en la
Escuela d'Arc
como en
la Universidad de La Hora.
Per què s'ha quedat
Mariano Rubio
de Tarragona?
Porque estoy enamorado
de ella, caray.
Més que la impossible, ¿eh?
Este es un amor
a primera vista
y eterno.
Ara, ¿qué pinta?
Pues en este momento
estoy pintando
le toca el momento
a la Bilbilis.
O sea, estoy pintando
Calatayud,
pero hay tres ciudades
que las estoy pintando
constantemente.
Toledo,
Tarragona,
Calatayud.
Me las sé de memoria.
O sea, no hace falta ya
ni que salga
al balcó.
¿Per què aquesta passió,
doncs,
per aquestes tres ciutats?
Una, m'imagino,
perquè és on va néixer,
Tarragona,
perquè diu
que ja està enamorat,
i Toledo?
Són tres ciudades,
las tres,
que tienen
una vista general
maravillosa.
Toledo,
no hace falta
que lo diga
perquè és conocida
per tot el món.
Calatayud,
la conocen
tots els catalans
perquè el viatge
ha sigut sempre
una pausa
en Calatayud.
I se pode veure,
no?
Ese complexo
árabe,
mudéjar,
etcétera,
és inolvidable.
I, ademà,
també és molt difícil
de pintar.
Les dos,
Toledo
i Calatayud.
i Tarragona,
la vista,
por ejemplo,
de la de la Sabinos
és increïble
o de cualquier sitio.
O sea,
yo soy un personaje
pictórico
que le gustan más
las vistas generales
que las parciales.
¿Qué suposa
per vostè
tenir aquest títol
a partir de diumenge
de fill adoptiu
de la ciutat?
Bueno,
yo ya digo,
yo tengo dos antecedentes
aquí en esta ciudad
muy importantes,
el uno hace
casi dos mil años
y el otro hace
cuatrocientos
o cosas así,
que son dos
celtíberos
que también
vinieron aquí,
que fueron
Marco Valerio Marcial
y vueltas a gracia.
Los dos nacidos,
uno en Vivir
y el otro
en Belmonte
de Calatayud
y yo no quiero
ser el tercero
porque menudo pelotón
es el que me meto,
¿no?
En fi,
Mariano Rubio
i Antoni Coil
representen
aquesta gent de fora,
nascuda
en altres indrets,
un a Iobars
d'Urgell,
l'altre a Calatayud,
que s'han instal·lat
des de fa molt de temps
a Tarragona
i que rebran
aquesta distinció
de fill adoptiu
de la ciutat
el pròxim diumenge.
Albert Ballbé,
com dèiem,
representa avui
el Sindicat d'Iniciativa
i Turisme
que rebrà
una de les dues medalles
de la ciutat
en categoria d'argent.
Albert Ballbé
és president
d'aquesta entitat,
és conegut
per moltíssimes altres coses,
regidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
polític,
Magí de les Timbales,
tarragoní,
i com a president
del Sindicat
d'Iniciativa i Turisme
què representa
rebre aquesta distinció?
El reconeixement
de quasi 100 anys
de treball
per la ciutat.
El sindicat
s'ho mereixia això.
El que passa
és que la circumstància
perniciosa
que el president
fora també
regidor
de cultura,
això feia difícil
una mica
l'autoconcessió.
Llavors,
com a conseqüència
d'una de les exposicions
que el sindicat
fa al Port,
hi va haver
una de les persones
que intervenia
que va dir,
recordem
recordem
aquesta vella
reclamació
del sindicat.
Llavors,
davant d'una petició
extramunicipal
es va poder
portar a terme
aquesta qüestió.
És a dir,
l'actual junta directiva,
que són els que treballen,
jo soc un president virtual,
són gent
amb una dedicació
absoluta
al sindicat,
a l'amic Dols,
a l'amic Martí,
són persones
que mantenen
viu un sindicat
que en el seu moment
va ser
molt important
per Tarragona.
Els sindicats
i atracció
de forasteros,
persuadits
que l'Ajuntament
no tenia
un departament específic
de promoció
de la ciutat,
ni de turisme,
ni de patrimoni,
van assumir
aquesta obligació
de fer conèixer
a Tarragona
les seves belleses
arqueològiques,
artístiques,
naturals,
les platges,
etcètera,
i llavors,
des que els sindicats
feien propaganda
erga omnes,
és a dir,
que a tot arreu
de Catalunya,
d'Espanya
i del sud de França,
que ja arribaven,
feien aquesta propaganda
i hi ha un reconeixement
d'ahir,
ahir es va presentar
l'opuscle
de l'agrupació
de la Setmana Santa.
Hi ha un article
preciós
de l'Octavi Vilamayo
que explica
l'anar a veure
la professora de Setmana Santa
als anys 30
o als anys 20
amb tren
des de Barcelona.
El sindicat
organitzava
un tren
que portava
600 persones,
que això parlant
dels anys 20
era un viatge important.
i reconeix
aquest article
que fins que l'any 28
es crea
l'agrupació
de la Setmana Santa
que l'agrupació
de la Setmana Santa
s'encarrega
d'aquesta promoció
de la Setmana Santa
de la Reunida
fins llavors
és el sindicat
que ho fa.
Per altra banda
el sindicat
també té
una importantíssima
feina editorial.
És a dir,
el sindicat
promou
la publicació
de molts i molts llibres.
Des del famós
Tàraco Quanta Fuit
que és un llibre
que surt
a la venda
o es reparteix
el juliol del 36
esgarrifeusa.
És a dir,
en ple aconteixement
de la revolta
es comença
a repartir aquest llibre.
Ha fet
totes les obres
o la major part
de Manel de Montoliu
que també va ser
president del sindicat.
És a dir,
Tarragona fa moltíssim...
Perdó,
el sindicat fa moltíssima
aquesta labor editorial
dirigida específicament
a enaltir
els valors de la ciutat.
Quina ha estat
doncs
l'aportació
que sobretot
en els últims anys
ha pogut tenir l'entitat?
A veure,
és evident
que com a...
A veure,
durant molts anys
durant molts anys
el sindicat
de llibres i turisme
és virtualment
i reglamentàriament
és la delegació
del Ministeri
d'Informació
i Turisme.
És a dir,
el sindicat
feia aquesta funció
per delegat.
Crec que també
era una manera important
de contribuir
al coneixement de la ciutat.
És a dir,
és evident
que quan l'administració
pren consciència
de la importància
de donar a conèixer
el patrimoni
i terreny
és evident
que l'objecte
del sindicat
de llibres i turisme
queda una mica
esveït
però llavors
el sindicat
es dedica
a altres activitats.
I llavors
al sindicat
de llibres i turisme
hi va haver
un president
emèrit
que era el senyor
Gonzalo de la Penya
que hi ha traspassat
que va ser president
del sindicat
de llibres i turisme
de tot Espanya
en representació
del del de Tarragona.
Què fa actualment
el sindicat?
Hem agafat
un altre vessant
que és
la vessant
de les exposicions
i després
de les excursions
d'ordre cultural.
I en aquest sentit
l'amic Martí
el contactor
d'aquesta ràdio
que és el que dirigeix
juntament amb el Bernabé Bernabé
la qüestió artística
del sindicat
fan exposicions
dedicades al patrimoni
reconeixement
de nous valors
pictòrics
de Tarragonins
etc.
I per altra banda
també fan excursions
molt i molt interessants
sempre hi ha
overbooking
per participar
en aquestes excursions
per anar a diferents punts
de la Catalunya
de la resta de l'Estat
i de França.
No volem acabar
aquest espai
del matí
de Tarragona Ràdio
d'homenatge
també i de reconeixement
des d'aquestes zones
a les persones
que rebran les distincions
el pròxim diumenge
sense saludar
a través del telèfon
el senyor Salvador Ramon
que també serà
designat fill predilecte
de la ciutat.
Musent.
Musent Salvador Ramon.
Ara anava a dir
Musent Salvador Ramon.
Musent Salvador Ramon,
bon dia.
Bon dia,
bona hora,
donar-li.
Està content,
suposo,
per la distinció.
Claro,
home,
sempre,
sempre és bona
una distinció.
Musent Salvador Ramon,
en fi,
és historiador,
ha estat canonja
de la catedral,
director de l'arxiu...
No,
sóc,
sóc encara.
Perdó,
canonja de la catedral...
Això d'aquí uns anys
ja ho podeu estar,
diu,
ja he estat,
perquè no me'n queden gaires.
Però el que sí que ha estat,
Musent,
ha estat durant molts anys
director de l'arxiu
diossassà,
no?
Sí.
Què destacaria
de la seva tasca,
de la seva contribució
a Tarragona?
Home,
la primera cosa
que hi vaig néixer,
hi vaig néixer
aquí molt a prop
d'on vic,
només és una casa
al costat,
no?
El primer...
I després,
doncs,
al cap d'uns anys,
fa 36 anys,
que després de tombar
pels pobles,
doncs,
vaig anar a parar aquí
altra vegada,
llavors me van fer
beneficiar
de la catedral
i després canonja,
sense deixar,
no obstant,
de ser rector,
perquè encara
fa 36 anys
que sóc rector
de Perefort,
Puigdelfí
i de les Gonyoles.
És a dir,
tota una vida
vinculada
a la ciutat
i a l'entorn
més pròxim,
no?
Sí,
bueno,
no,
també,
vaig anar cap a fons,
farem amb un ral
i la Mossara,
no?,
tot allò de Lledau,
després vaig nedar
uns rangs
entre dues aigües
i Argentera,
vicari de Riu d'Homs
i rector
de Riu de Canyes,
perquè aquest va ser
l'últim poble
fins a vindre a Tarragona.
Li ha sorprès
aquesta distinció?
Eh?
Si li ha sorprès.
Home,
sí que m'ha sorprès,
perquè no ho esperava,
no?
És una distinció,
doncs,
mira,
que és bonica.
Ara,
a mi em fa l'efecte
una cosa,
és que
hi ha molta gent
que podien ser,
no,
i no,
no,
no es dona,
perquè,
doncs,
hi ha persones
que s'hi fixen,
no?
i,
però,
a mi,
si podien ajuntar
una colla de persones
anònimes,
perquè jo sempre
el vi al cap,
soc un capellà,
que he treballat
pels pobles,
de Rectoda,
i després
m'he estimat,
sí,
Tarragona,
com un bon tarragoní,
he lluitat per Tarragona
i sobretot
per la part alta,
eh?
i gràcies a Déu,
doncs,
ve que la cosa
va anar endavant,
no?
mossèn Salvador Ramon,
moltes gràcies,
doncs,
també per atendre
aquesta trucada
en directe
i la nostra felicitació,
la nostra enhorabona.
Gràcies.
Gràcies i bon dia.
Adeu.
mossèn Salvador Ramon,
Rosa Gairal,
l'Albert Cabastany,
el Sindicat d'Iniciativa
i Turisme de Tarragona,
Carles Babot,
a títol pòstum,
Mariano Rubio,
Antoni Coll,
Carme Casas,
són algunes de les persones
distingides
el pròxim diumenge
en aquest acte solemne
a l'Ajuntament de Tarragona.
Per acabar,
Albert Ballbé,
en qualitat de tinent
d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament,
s'ho mereixen, no?
I tant que s'ho mereixen.
És a dir,
a veure,
el problema que tenim
és que a Tarragona
hi ha moltíssima gent
que han dedicat
tota la seva vida
d'una manera
absolutament desinteressada
a fer Gran Tarragona,
no?
I llavors,
doncs,
hi ha una verdadera,
i evidentment,
el que podem premiar
és a 500 tarragonits,
no?
Llavors,
hi ha una verdadera
tria
que en fi,
i això és,
diguem,
el millor de cada casa.
També s'ha de dir
una cosa que és molt important.
Tot això s'ha provat
per unanimitat
de totes les forces polítiques
a la Comissió Informativa de Cultura.
És a dir,
sol que hi hagi
un vot discrepant,
allò queda sobre la taula.
I crec que això
diu molt de les persones
que són objecte d'homenatge.
És a dir,
hi ha l'unanimitat,
no hi ha una fissura,
tothom està d'acord
amb que aquestes persones
es mereixen el reconeixement
de la seva ciutat.
Amb aquest homenatge,
ens hi sumem,
com dèiem abans,
des del matí de Tarragona Ràdio.
Albert Ballbé,
com a president
del Sindicat d'Iniciativa
i Turisme de Tarragona,
felicitats,
enhorabona.
Moltíssimes gràcies.
I no cal dir-ho,
l'agraïment també
i la felicitació
a Antoni Coll,
director del Diari de Tarragona,
company periodista
i Mariano Rubio,
pintor també,
més de 30 anys,
vinculat a la ciutat.
La nostra enhorabona.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.